Canvis

Una part destacada d'estos treballs li foren encarregats gràcies a la seua gran amistat i excelent relació en el pare Elías, de l'abandonat convent de Franciscans d'[[Agres]]. Esta conexió permet a Remigio obrir-se camí entre Franciscans, Capuchins i Carmelites. En [[1940]] coneix a Mossén Josep Alba (Valéncia [[1911]]-[[1998]]), llavors retor d'[[Agullent]] i gran amant de l'art, qui li encomana la restauració i decoració del temple d'[[Agullent]] que junt al convent de Capuchins de [[l'Olleria]] son les seues obres de major magnitut. Esta magna obra li val a Remigio Soler la consideració de pintor "insigne i ilustre". La mort repentina d'Amalia en [[1954]], de qui estava profundament enamorat, no soles va a supondre un dur colp afectiu per a Remigio sino que li va a dur una llimitació en la seua carrera artística, ya que ademés de dedicar-se a la seua professió ha de portar avant a les quatre filles.

Una part destacada d'estos treballs li foren encarregats gràcies a la seua gran amistat i excelent relació en el pare Elías, de l'abandonat convent de Franciscans d'[[Agres]]. Esta conexió permet a Remigio obrir-se camí entre Franciscans, Capuchins i Carmelites. En [[1940]] coneix a Mossén Josep Alba (Valéncia [[1911]]-[[1998]]), llavors retor d'[[Agullent]] i gran amant de l'art, qui li encomana la restauració i decoració del temple d'[[Agullent]] que junt al convent de Capuchins de [[l'Olleria]] son les seues obres de major magnitut. Esta magna obra li val a Remigio Soler la consideració de pintor "insigne i ilustre". La mort repentina d'Amalia en [[1954]], de qui estava profundament enamorat, no soles va a supondre un dur colp afectiu per a Remigio sino que li va a dur una llimitació en la seua carrera artística, ya que ademés de dedicar-se a la seua professió ha de portar avant a les quatre filles.

En l'àmbit geogràfic comunitari valencià, l'abundant obra artística religiosa de Remigio Soler s'estén per una llarga llista de poblacions com [[Agres]] i [[Agullent]] (en obres en dos iglésies), [[Alberic]], [[Albuixech]], [[Alfara]], [[Alginet]](en obres en dos iglésies), [[Almássera]], [[Almoines]], [[Almussafes]], [[L'Alqueria de la Comtesa]], [[Alzira]], [[Bétera]], [[Beniarjó]], [[Benidorm]], [[Biar]], [[Bocairen]] [[Burjassot]], [[Canals]](en dos iglesies), [[Castalla]], [[Cocentaina]], [[Énova]], [[La Font D'En Carrós]],  [[Gandia]], [[Genovés]], [[Estivella]], [[Gilet]], [[Ibi]], [[Jérica]], [[Massamagrell]], [[Massanassa]], [[Moncada]], [[Montesa]] (en dos iglésies), [[Museros]], [[Nàquera]], [[Navarrés]], [[Oliva]], [[L'Olleria]] (en dos iglesies), [[Onil]], [[Ondara]], [[Pego]], [[Picassent]], [[Quart dels Valls]], [[Quartell]], [[Serra]], [[Rafelcofer]], [[Serra D’Engarcerán]] (en dos iglésies), [[Sueca]], [[Torrela]], [[La Vila Joyosa]], [[Vilallonga]], en prop de vint iglésies de [[Valencia]] capital i en les províncies d'[[Albacete]], [[Segòvia]], [[Toledo]] i [[Saragossa]]. Ademés de l'obra ya desapareguda de l'Asil de [[Cocentaina]], de l'altar major de [[Moncada]], de la capella de sant Antoni d'[[Ondara]], de l'iglésia de carmelites del carrer Ayala de [[Madrit]], i de la capella de l'antic Hospital General de Valéncia en el carrer Guillén de Castro.  

En l'àmbit geogràfic comunitari valencià, l'abundant obra artística religiosa de Remigio Soler s'estén per una llarga llista de poblacions com [[Agres]] i [[Agullent]] (en obres en dos iglésies), [[Alberic]], [[Albuixech]], [[Alfara]], [[Alginet]](en obres en dos iglésies), [[Almássera]], [[Almoines]], [[Almussafes]], [[L'Alqueria de la Comtesa]], [[Alzira]], [[Bétera]], [[Beniarjó]], [[Benidorm]], [[Biar]], [[Bocairent]] [[Burjassot]], [[Canals]](en dos iglesies), [[Castalla]], [[Cocentaina]], [[Énova]], [[La Font D'En Carrós]],  [[Gandia]], [[Genovés]], [[Estivella]], [[Gilet]], [[Ibi]], [[Jérica]], [[Massamagrell]], [[Massanassa]], [[Moncada]], [[Montesa]] (en dos iglésies), [[Museros]], [[Nàquera]], [[Navarrés]], [[Oliva]], [[L'Olleria]] (en dos iglesies), [[Onil]], [[Ondara]], [[Pego]], [[Picassent]], [[Quart dels Valls]], [[Quartell]], [[Serra]], [[Rafelcofer]], [[Serra D’Engarcerán]] (en dos iglésies), [[Sueca]], [[Torrela]], [[La Vila Joyosa]], [[Vilallonga]], en prop de vint iglésies de [[Valencia]] capital i en les províncies d'[[Albacete]], [[Segòvia]], [[Toledo]] i [[Saragossa]]. Ademés de l'obra ya desapareguda de l'Asil de [[Cocentaina]], de l'altar major de [[Moncada]], de la capella de sant Antoni d'[[Ondara]], de l'iglésia de carmelites del carrer Ayala de [[Madrit]], i de la capella de l'antic Hospital General de Valéncia en el carrer Guillén de Castro.  

En escultura, la seua obra més important és una replica de la talla romànica del [[segle XVI]] de la Verge del Castell d'Agres, desapareguda durant la guerra civil del 36-39, que en compliment d'una promesa esculpí sobre el tronc d'un [[ciprer]] i que donà al seu poble natal.

En escultura, la seua obra més important és una replica de la talla romànica del [[segle XVI]] de la Verge del Castell d'Agres, desapareguda durant la guerra civil del 36-39, que en compliment d'una promesa esculpí sobre el tronc d'un [[ciprer]] i que donà al seu poble natal.