Canvis

'''Bernat Boades''', és el [[seudònim]], que usà l'escritor català [[Joan Gaspar Roig i Jalpí]] a l'hora de publicar el ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'', un fals cronicó que (encara que algú ya denunciara la seua falsetat per l'any [[1700]]) els investigadors [[Catalunya|catalans]] no volgueren reconéixer com a tal fins a l'any [[1900]], puix el ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'' enriquia l'escassa lliteratura migeval catalana de forma notable.  

'''Bernat Boades''', és el [[seudònim]], que usà l'escritor català [[Joan Gaspar Roig i Jalpí]] a l'hora de publicar el ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'', un fals cronicó que (encara que algú ya denunciara la seua falsetat per l'any [[1700]]) els investigadors [[Catalunya|catalans]] no volgueren reconéixer com a tal fins a l'any [[1900]], puix el ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'' enriquia l'escassa lliteratura migeval catalana de forma notable.  

L’historiador valencià [[Ricart García Moya]], opina que l’autor del ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'', fon el propi descobridor d’esta obra, l’archiver català [[Joan Gaspar Roig i Jalpí]], puix pel seu treball d'archiver li hauria resultat molt fàcil imitar l’idioma, paper, tinta i caligrafia dels texts migevals catalans i fer passar un document fet per ell (entre[[1673]] i [[1675]]),  com si fora un original inèdit de [[1420]].

L’historiador valencià [[Ricart García Moya]], opina que l’autor del ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'', fon el propi descobridor d’esta obra, l’archiver català [[Joan Gaspar Roig i Jalpí]], puix pel seu treball d'archiver li hauria resultat molt fàcil imitar l’idioma, paper, tinta i caligrafia dels texts migevals catalans i fer passar un document fet per ell (entre[[1673]] i [[1675]]),  com si fora un original inèdit de l'any [[1420]].

De fet, [[Andrés Giménez Soler]], catedràtic i archiver en l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]], i bon coneixedor dels cronicons catalans, opinava que: <blockquote>''“Los historiadores posteriores a Bernardo Desclot, que escribió la Crónica de Pedro IV, no merecen fe alguna, Pere Tomic inventó a su antojo; Boades es muy verosímilmente el sedónimo con que encubrió una falsificación histórica un escritor del siglo XVII, casi seguramente el mismo que redactó la "Scriptura privada" o "La fi del Comte d’Urgell", especie de novela grotesca y absurda”. (GIMÉNEZ SOLER, ANDRÉS, La Edad Media en la Corona de Aragón, [[Madrit]], [[1930]])

De fet, [[Andrés Giménez Soler]], catedràtic i archiver en l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]], i bon coneixedor dels cronicons catalans, opinava que: <blockquote>''“Los historiadores posteriores a Bernardo Desclot, que escribió la Crónica de Pedro IV, no merecen fe alguna, Pere Tomic inventó a su antojo; Boades es muy verosímilmente el sedónimo con que encubrió una falsificación histórica un escritor del siglo XVII, casi seguramente el mismo que redactó la "Scriptura privada" o "La fi del Comte d’Urgell", especie de novela grotesca y absurda”. (GIMÉNEZ SOLER, ANDRÉS, La Edad Media en la Corona de Aragón, [[Madrit]], [[1930]])

.''</blockquote>

.''</blockquote>

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* ''La crónica catalana de Bernardo Boades'', Andrés Giménez Soler, [[Santander]], 1931.

* Giménez Soler, Andrés; ''La crónica catalana de Bernardo Boades'', [[Santander]], 1931

* Pagès Jordà, Vicenç; ''«Joan Gaspar Roig i Jalpí, impostor brillant»''. Revista de Girona, Núm. 296, 2016, pàg. 62-64. ISSN: 0211-2663

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==