Canvis

'''Gaetà Huguet i Breva''', va naixer en [[Castelló]] de la Plana el 24 de juliol de [[1848]], en la plaça Vella nº 4, a on es troba hui l’edifici del Mercat Central junt a la plaça Major, fill de Ramon Huguet Gimeno, en el si d’una familia acomodada, dedicada al começ i propietaria de terres rustiques i urbanes i una de les rendes més importants de la provincia.  

'''Gaetà Huguet i Breva''', va naixer en [[Castelló]] de la Plana el 24 de juliol de [[1848]], en la plaça Vella nº 4, a on es troba hui l’edifici del Mercat Central junt a la plaça Major, fill de Ramon Huguet Gimeno, en el si d’una familia acomodada, dedicada al começ i propietaria de terres rustiques i urbanes i una de les rendes més importants de la provincia.  

Estudià en l’Universitat de [[Barcelona]] a on es llicencià en Filosofia i Lletres, en [[1865]], en plena joventut embarcà cap a America Llatina a on va estar alguns anys eixercint la docencia, passant despres als [[Estats Units]], desenrollant tambe l’activitat docent com a professor de frances en el Fort Edward’s Institut de [[Nova York]]. Volia coneixer mon i viajà per diversos països, aplegant a dominar alguns idiomes. Pero al remat, tornà a [[Castelló]] en [[1874]], la seua ciutat natal, dedicant-se al comerç de l’exportacio.  

Estudià en l’Universitat de [[Barcelona]] a on es llicencià en Filosofia i Lletres, en [[1865]], en plena joventut embarcà cap a Amèrica Llatina a on va estar alguns anys eixercint la docencia, passant despres als [[Estats Units]], desenrollant tambe l’activitat docent com a professor de frances en el Fort Edward’s Institut de [[Nova York]]. Volia coneixer mon i viajà per diversos països, aplegant a dominar alguns idiomes. Pero al remat, tornà a [[Castelló]] en [[1874]], la seua ciutat natal, dedicant-se al comerç de l’exportacio.  

Ab la divisio territorial de l’any [[1833]], [[Castelló]] es troba com a capital de provincia, passa de ser una poblacio menuda a una vila gran, cap al [[1900]] contava en 30.000 habitants, [[Castelló]] era una vila agraria tenint com a maxim exponent el canem per a l’elaboracio de corda i espardenyeria ([[sigle XIX]]), a finals d’eixe sigle l’introduccio del taronger guanyaria terreny d’horta al canem, l’arròs s’estenia per la marjal i la vinya i la garrofera pel secà. Esta alternativa agro-mercantil portaria el creiximent economic castellonenc. La poblacio estava integrada per jornalers (la majoria), llauradors ab diverses propietats i tambe gent dedicada a activitats artesanals i a l’industria que naixia. L’agricultura comercial i d’exportacio era el motor de l’activitat economica. Per eixe motiu, entitats ciutadanes de tot signe demanaven i reclamaven la millora de les infraestructures (especialment, el port).  

Ab la divisio territorial de l’any [[1833]], [[Castelló]] es troba com a capital de provincia, passa de ser una poblacio menuda a una vila gran, cap al [[1900]] contava en 30.000 habitants, [[Castelló]] era una vila agraria tenint com a maxim exponent el canem per a l’elaboracio de corda i espardenyeria ([[sigle XIX]]), a finals d’eixe sigle l’introduccio del taronger guanyaria terreny d’horta al canem, l’arròs s’estenia per la marjal i la vinya i la garrofera pel secà. Esta alternativa agro-mercantil portaria el creiximent economic castellonenc. La poblacio estava integrada per jornalers (la majoria), llauradors ab diverses propietats i tambe gent dedicada a activitats artesanals i a l’industria que naixia. L’agricultura comercial i d’exportacio era el motor de l’activitat economica. Per eixe motiu, entitats ciutadanes de tot signe demanaven i reclamaven la millora de les infraestructures (especialment, el port).  

En Gaetà era un home ric, pero al mateix temps tenia inquietuts, era emprenedor i tenia visio comercial, pero sobre tot era un home en ideals i enamorat de la seua terra i la seua gent. Era capaç de fletar barcos sancers per a exportar a [[America]] els nostres productes, al temps que encapçalava la Junta de Contribuents per a fer possible la construccio del port maritim (a principis dels anys huitanta Huguet plantejà una campanya integradora de totes les forces socials per a conseguir la construccio del Port) que hui tenim en el [[Grau de Castelló]], colaborava en la creacio d’entitats com la Cambra de Comerç i atres infraestructures per al desenroll del nostre poble, va cedir uns terrenys a l’ajuntament per a la construccio d’un gimnasi escolar. Defensava la construccio en l’Hort dels Corders d’una escola industrial, la seua familia va formar part del Gremi de Corders. Fou també un dels defensors incondicionals de que el [[Banc d’Espanya]] obrira sucursal en [[Castelló]], i va formar part del seu primer consell d’administracio.  

En Gaetà era un home ric, pero al mateix temps tenia inquietuts, era emprenedor i tenia visio comercial, pero sobre tot era un home en ideals i enamorat de la seua terra i la seua gent. Era capaç de fletar barcos sancers per a exportar a [[Amèrica]] els nostres productes, al temps que encapçalava la Junta de Contribuents per a fer possible la construccio del port maritim (a principis dels anys huitanta Huguet plantejà una campanya integradora de totes les forces socials per a conseguir la construccio del Port) que hui tenim en el [[Grau de Castelló]], colaborava en la creacio d’entitats com la Cambra de Comerç i atres infraestructures per al desenroll del nostre poble, va cedir uns terrenys a l’ajuntament per a la construccio d’un gimnasi escolar. Defensava la construccio en l’Hort dels Corders d’una escola industrial, la seua familia va formar part del Gremi de Corders. Fou també un dels defensors incondicionals de que el [[Banc d’Espanya]] obrira sucursal en [[Castelló]], i va formar part del seu primer consell d’administracio.  

Esta preocupacio pel desenroll economic de [[Castelló]], ciutat a la qual volia vore convertida en verdadera capital cosmopolita i no trista aldea provinciana, fon comuna per a tot el territori [[valencià]]. Huguet somiava un [[Castelló]] ric en una [[Valéncia]] prospera: “La nostra llabor no se llimitará a les reivindicacions étniques o històriques. Sabem que estes han de precedir a les económiques, pero estem fondament convençuts de que tot ideal de cultura y tota aspiració autónoma y llibertat d’un poble deuen vindre acompanyades de la sólida base del seu benestar económic”…”Associem, puix, les aspiracions de reivindicacions étniques i autonómiques a les de progrés de les industries de [[Castelló]] primer, en los pobles tots de la [[regió valenciana]] seguidament, i vorem pronte figurar al nostre poble en lo concert dels pobles mundials, en lo lloc preferent ”….”Els valencians estem ab motiu enorgullits de l’alvans de la nostra agricultura; alvans degut al nostre propi esforç i en lo cual no te art ni part lo govern central, que no mes mos servix d’estorb, perque los delegats ací sols poden vindre a apendre, may a ensenyar…” (Veu de la Plana, [[1916]])  

Esta preocupacio pel desenroll economic de [[Castelló]], ciutat a la qual volia vore convertida en verdadera capital cosmopolita i no trista aldea provinciana, fon comuna per a tot el territori [[valencià]]. Huguet somiava un [[Castelló]] ric en una [[Valéncia]] prospera: “La nostra llabor no se llimitará a les reivindicacions étniques o històriques. Sabem que estes han de precedir a les económiques, pero estem fondament convençuts de que tot ideal de cultura y tota aspiració autónoma y llibertat d’un poble deuen vindre acompanyades de la sólida base del seu benestar económic”…”Associem, puix, les aspiracions de reivindicacions étniques i autonómiques a les de progrés de les industries de [[Castelló]] primer, en los pobles tots de la [[regió valenciana]] seguidament, i vorem pronte figurar al nostre poble en lo concert dels pobles mundials, en lo lloc preferent ”….”Els valencians estem ab motiu enorgullits de l’alvans de la nostra agricultura; alvans degut al nostre propi esforç i en lo cual no te art ni part lo govern central, que no mes mos servix d’estorb, perque los delegats ací sols poden vindre a apendre, may a ensenyar…” (Veu de la Plana, [[1916]])