Canvis

=== Localitats llimítrofes ===

=== Localitats llimítrofes ===

El terme municipal de Carcaixent llimita en [[Alberic]], [[Alzira]], [[Benifairó de la Valldigna]], [[Benimuslem]], [[Xàtiva]], [[la Pobla Llarga]], [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]]  i [[Vilanova de Castelló]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. A causa del desenrollament demogràfic i urbanístic de l'últim segle, els cascs urbans de Carcaixent, [[Alzira]] i [[Algemesí]] es troben en l'actualitat pràcticament units, formant una àrea de població de 95.000 habitants.

El terme municipal de Carcaixent llimita en [[Alberic]], [[Alzira]], [[Benifairó de la Valldigna]], [[Benimuslem]], [[Xàtiva]], [[la Pobla Llarga]], [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]]  i [[Vilanova de Castelló]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. A causa del desenroll demogràfic i urbanístic de l'últim segle, els cascs urbans de Carcaixent, [[Alzira]] i [[Algemesí]] es troben en l'actualitat pràcticament units, formant una àrea de població de 95.000 habitants.

== Història ==

== Història ==

L'Edat Moderna va ser l'etapa més brillant, en la que la localitat va conseguir la seua independència. A principis del [[segle XVI]], en l'any [[1521]], era un dels principals núcleus agermanats on tenien lloc lluites en els seus carrers. Es va produir un gran creiximent econòmic a causa, sobretot, del cultiu de la morera i del comerç de la seda. Paralelament, es va produir un gran creiximent demogràfic, continuant el procés de concentració de població i intensificat, a més, per causes climàtiques (fortes inundacions). Esta localitat es troba més elevada geogràficament i tindria segurament un gran poder d'atracció. També allí es va traslladar la parròquia de Ternils ([[1572]]). I és en eixe moment, al separar-se d'[[Alzira]], quan va assumir l'autonomia. El monarca [[Felip II d'Espanya|Felip II]] va donar a Carcagenteel títul d'Universitat ([[1576]]) i poc després el títul de Vila Real, en dret de vot en les Corts Valencianes, per mig de privilegis reals i en el pagament previ de substanciosos donatius a la Corona.

L'Edat Moderna va ser l'etapa més brillant, en la que la localitat va conseguir la seua independència. A principis del [[segle XVI]], en l'any [[1521]], era un dels principals núcleus agermanats on tenien lloc lluites en els seus carrers. Es va produir un gran creiximent econòmic a causa, sobretot, del cultiu de la morera i del comerç de la seda. Paralelament, es va produir un gran creiximent demogràfic, continuant el procés de concentració de població i intensificat, a més, per causes climàtiques (fortes inundacions). Esta localitat es troba més elevada geogràficament i tindria segurament un gran poder d'atracció. També allí es va traslladar la parròquia de Ternils ([[1572]]). I és en eixe moment, al separar-se d'[[Alzira]], quan va assumir l'autonomia. El monarca [[Felip II d'Espanya|Felip II]] va donar a Carcagenteel títul d'Universitat ([[1576]]) i poc després el títul de Vila Real, en dret de vot en les Corts Valencianes, per mig de privilegis reals i en el pagament previ de substanciosos donatius a la Corona.

En el [[segle XVII]] es realisa una obra de gran transcendència per a Carcaixent: la [[Real Séquia de Carcaixent]], construïda entre [[1654]] i [[1679]], en l'autorisació del rei [[Felip IV d'Espanya|Felipe IV]], que arreplega les aigües del [[riu Xúquer]] des del terme de Sumacàrcer i es ramifica en tres quan arriba al terme de Carcaixent. Gràcies a esta obra, es van posar les bases per al posterior desenrollament econòmic d'esta Vila Real en el segle XVIII. En l'actualitat, la séquia (en els seus tres ramals de la Vall, de la Coma i de Sant Roc) abastix d'aigües a 1.361 hectàrees de regadiu tradicional, segons sifres oficials, en la zona oest del terme, gràcies al seu cabal d'1,79 metros cúbics per segon.

En el [[segle XVII]] es realisa una obra de gran transcendència per a Carcaixent: la [[Real Séquia de Carcaixent]], construïda entre [[1654]] i [[1679]], en l'autorisació del rei [[Felip IV d'Espanya|Felipe IV]], que arreplega les aigües del [[riu Xúquer]] des del terme de Sumacàrcer i es ramifica en tres quan arriba al terme de Carcaixent. Gràcies a esta obra, es van posar les bases per al posterior desenroll econòmic d'esta Vila Real en el segle XVIII. En l'actualitat, la séquia (en els seus tres ramals de la Vall, de la Coma i de Sant Roc) abastix d'aigües a 1.361 hectàrees de regadiu tradicional, segons sifres oficials, en la zona oest del terme, gràcies al seu cabal d'1,79 metros cúbics per segon.

En el [[segle XVIII]] es va produir un gran desenrollament tant econòmic com demogràfic. Carcaixent era el principal núcleu de la seda en la comarca. Va tindre lloc l'abolició dels Furs o Lleis del Regne de Valéncia; pero el soport de la vila al llegítim rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]] en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]] li va valdre diversos privilegis i gràcies.

En el [[segle XVIII]] es va produir un gran desenroll tant econòmic com demogràfic. Carcaixent era el principal núcleu de la seda en la comarca. Va tindre lloc l'abolició dels Furs o Lleis del Regne de Valéncia; pero el soport de la vila al llegítim rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]] en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]] li va valdre diversos privilegis i gràcies.

Pel que fa a l'agricultura i economia, va ser fonamental la introducció del taronger, que va revolucionar l'agricultura i va marcar la seua posterior evolució. En l'any [[1781]], Mossén Monzó i els seus amics, Maseres i Bodí, van plantar els primers camps de tarongers en la partida de la ''Bassa del Rei''. El taronger va ser implantant-se des de final del segle i substituint a atres cultius, fins a convertir-se en predominant. En el segle XIX va començar a exportar-se la taronja a gran escala.

Pel que fa a l'agricultura i economia, va ser fonamental la introducció del taronger, que va revolucionar l'agricultura i va marcar la seua posterior evolució. En l'any [[1781]], Mossén Monzó i els seus amics, Maseres i Bodí, van plantar els primers camps de tarongers en la partida de la ''Bassa del Rei''. El taronger va ser implantant-se des de final del segle i substituint a atres cultius, fins a convertir-se en predominant. En el segle XIX va començar a exportar-se la taronja a gran escala.