Canvis

Els '''tractats entre [[República Romana|Roma]] i [[Cartago''']] són de fonamental importància per a la comprensió de les relacions entre sengles metròpolis, les dos ciutats més importants del [[Mediterràneu]] occidental per aquells temps. Estos pactes revelen els canvis en la forma com Roma es percebia a si mateixa i en com Cartago percebia a Roma, i desvelen la diferència entre les apariències i l'estat real de les coses. També representen la diferència entre guerra i pau, victòria i derrota, i la influència que van tindre les dites ciutats en el curs de la història mediterrànea.

Els '''tractats entre [[República Romana|Roma]] i [[Cartago]] ''' són de fonamental importància per a la comprensió de les relacions entre sengles metròpolis, les dos ciutats més importants del [[Mediterràneu]] occidental per aquells temps. Estos pactes revelen els canvis en la forma com Roma es percebia a si mateixa i en com Cartago percebia a Roma, i desvelen la diferència entre les apariències i l'estat real de les coses. També representen la diferència entre guerra i pau, victòria i derrota, i la influència que van tindre les dites ciutats en el curs de la història mediterrànea.

Com [[Ciutat-estat|ciutats-estat]] que van passar a ser [[imperi]]s, Roma i Cartago van trobar necessari formalisar els seus interessos recíprocs i zones d'influència. Durant sigles les dos van operar una junt en una atra com a aliades. Els seus interessos i mètodos d'expansió eren, en efecte, simètrics entre si: Roma no s'entremetia en el mar, compromesa com estava, primer, a defendre's dels seus enemics veïns com els [[etruscs]], els [[Gal (Gàlia)|gals]] i els [[Antiga Grècia|grecs]], i després a conquistar-los a tots. Cartago, sense eixèrcit nacional i expulsada de [[Sicília]] pels grecs, es va mostrar indecisa respecte a la seua estratègia d'expansió: mentres que la [[aristocràcia]] s'inclinava a expandir el poder de la ciutat en territoris circumdants, els mercaders estaven més interessats en explotar noves rutes comercials. Tot açò no seria suficient per a contindre els seus conflictes, pero per quatre principals tractats estipulats i acceptats, les relacions entre les dos potències van seguir un camí de recíproca tolerància durant diversos sigles.

Com [[Ciutat-estat|ciutats-estat]] que van passar a ser [[imperi]]s, Roma i Cartago van trobar necessari formalisar els seus interessos recíprocs i zones d'influència. Durant sigles les dos van operar una junt en una atra com a aliades. Els seus interessos i mètodos d'expansió eren, en efecte, simètrics entre si: Roma no s'entremetia en el mar, compromesa com estava, primer, a defendre's dels seus enemics veïns com els [[etruscs]], els [[Gal (Gàlia)|gals]] i els [[Antiga Grècia|grecs]], i després a conquistar-los a tots. Cartago, sense eixèrcit nacional i expulsada de [[Sicília]] pels grecs, es va mostrar indecisa respecte a la seua estratègia d'expansió: mentres que la [[aristocràcia]] s'inclinava a expandir el poder de la ciutat en territoris circumdants, els mercaders estaven més interessats en explotar noves rutes comercials. Tot açò no seria suficient per a contindre els seus conflictes, pero per quatre principals tractats estipulats i acceptats, les relacions entre les dos potències van seguir un camí de recíproca tolerància durant diversos sigles.