Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4 bytes afegits ,  18:39 10 jun 2013
m
Text reemplaça - ']]''' a ']] '''
Llínea 2: Llínea 2:  
[[Image: FuturoPlanodeMetroValenciaV8.png|thumb|right|300px|<center>Llínees de MetroValencia en el futur</center>]]
 
[[Image: FuturoPlanodeMetroValenciaV8.png|thumb|right|300px|<center>Llínees de MetroValencia en el futur</center>]]
   −
'''Metrovalencia''', és la marca comercial en la que l'empresa pública ''[[FGV|Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]]'' (FGV) dependent de la [[Generalitat Valenciana]] gestiona les llínees de [[metro (ferrocarril)|ferrocarril metropolità]] i [[tramvia]] de la [[Ciutat de Valéncia]] i la seua àrea metropolitana.
+
'''Metrovalencia''', és la marca comercial en la que l'empresa pública ''[[FGV|Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]] '' (FGV) dependent de la [[Generalitat Valenciana]] gestiona les llínees de [[metro (ferrocarril)|ferrocarril metropolità]] i [[tramvia]] de la [[Ciutat de Valéncia]] i la seua àrea metropolitana.
    
L'actual ret de ''Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana'' en Valéncia es heretera de l'antiga ret de ferrocarrils suburbans de Valéncia, coneguda popularment com el [[Trenet de Valéncia]], que unia la capital en les poblacions propenques. Dita ret de via estreta havia sigut construïda en la seua major part durant el final del [[segle XIX]], i fon gestionada successivament per la [[Societat Valenciana de Tramvies]], més tart per la [[Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de Valéncia]] i finalment per [[FEVE|Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta]].  
 
L'actual ret de ''Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana'' en Valéncia es heretera de l'antiga ret de ferrocarrils suburbans de Valéncia, coneguda popularment com el [[Trenet de Valéncia]], que unia la capital en les poblacions propenques. Dita ret de via estreta havia sigut construïda en la seua major part durant el final del [[segle XIX]], i fon gestionada successivament per la [[Societat Valenciana de Tramvies]], més tart per la [[Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de Valéncia]] i finalment per [[FEVE|Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta]].  
Llínea 179: Llínea 179:     
Al estar necessitats els nous trens serie 4300 per la llínea 5 per a poder inaugurar l'ampliació fins a ''Aeroport'', la llínea 1 tindrà que esperar fins a que el número de trens de la serie 4300 aplegue a les 15 unitats i permeta obrir el tram fins a ''Aeroport'' en freqüències cada 20 minuts.
 
Al estar necessitats els nous trens serie 4300 per la llínea 5 per a poder inaugurar l'ampliació fins a ''Aeroport'', la llínea 1 tindrà que esperar fins a que el número de trens de la serie 4300 aplegue a les 15 unitats i permeta obrir el tram fins a ''Aeroport'' en freqüències cada 20 minuts.
Se preveu que les unitats serie 3600 se mantinguen en servici fins més allà de [[2008]] i que les unitats serie 3700 se mantinguen en servici fins [[2011]], ya que a pesar dels nous trens serie 4300, no van a ser suficients per a la tan ansiada millora de freqüències en la llínea 1, que actualment circula en les mateixes freqüències que en l'época del ''[[Trenet de Valéncia]]'' .
+
Se preveu que les unitats serie 3600 se mantinguen en servici fins més allà de [[2008]] i que les unitats serie 3700 se mantinguen en servici fins [[2011]], ya que a pesar dels nous trens serie 4300, no van a ser suficients per a la tan ansiada millora de freqüències en la llínea 1, que actualment circula en les mateixes freqüències que en l'época del ''[[Trenet de Valéncia]] '' .
    
El '''[[3 de juliol]] de [[2006]] ''' en el tram compres entre les estacions de ''Jesús'' i ''Plaça d'Espanya'' se produí [[Accident MetroValencia de 2006|u dels més greus accidents]] de ferrocarril en [[Espanya]], que se saldà en 44 persones mortes i 52 ferits de diversa consideració.
 
El '''[[3 de juliol]] de [[2006]] ''' en el tram compres entre les estacions de ''Jesús'' i ''Plaça d'Espanya'' se produí [[Accident MetroValencia de 2006|u dels més greus accidents]] de ferrocarril en [[Espanya]], que se saldà en 44 persones mortes i 52 ferits de diversa consideració.
Llínea 276: Llínea 276:  
Esta llínea sorgí de la conversió en un tramvia modern (la primera ciutat d'Espanya que reintroduí este sistema de transport) del ramal que havia quedat entre l'estació d'''Ademús'' i la del ''Pont de fusta'' degut a la creació de la llínea 1 i de l'antiga llínea del ''trenet'' que conectava esta última estació en el barri del [[Grau (Valéncia)|Grau]]. L'inauguració d'esta llínea se produí el [[21 de maig]] de [[1994]].  
 
Esta llínea sorgí de la conversió en un tramvia modern (la primera ciutat d'Espanya que reintroduí este sistema de transport) del ramal que havia quedat entre l'estació d'''Ademús'' i la del ''Pont de fusta'' degut a la creació de la llínea 1 i de l'antiga llínea del ''trenet'' que conectava esta última estació en el barri del [[Grau (Valéncia)|Grau]]. L'inauguració d'esta llínea se produí el [[21 de maig]] de [[1994]].  
   −
Esta llínea ha sofrit diverses ampliacions en la seua zona este, en concret s'inaugurà un ramal en març de [[1999]] fins a la [[Radio-televisió Valenciana|TVV]] que cobria la demanda del campus de [[Burjassot]] de l'''[[Universitat de Valéncia]]''. En setembre de [[1999]] s'inaugurà un ramal que conectava l'estació de TVV en la fira de mostres. El [[23 de setembre]] de [[2005]] s'inaugurà el tram que unix l'estació de TVV en la de ''Mas del Rosari'' en el barri de la ''Coma'' en [[Paterna]] de uns 3 quilómetros de llongitut i el [[20 de decembre]] de [[2005]] el ramal que dona servici als barris de Valterna, Lloma Llarga i Terramelar, també en Paterna.
+
Esta llínea ha sofrit diverses ampliacions en la seua zona este, en concret s'inaugurà un ramal en març de [[1999]] fins a la [[Radio-televisió Valenciana|TVV]] que cobria la demanda del campus de [[Burjassot]] de l'''[[Universitat de Valéncia]] ''. En setembre de [[1999]] s'inaugurà un ramal que conectava l'estació de TVV en la fira de mostres. El [[23 de setembre]] de [[2005]] s'inaugurà el tram que unix l'estació de TVV en la de ''Mas del Rosari'' en el barri de la ''Coma'' en [[Paterna]] de uns 3 quilómetros de llongitut i el [[20 de decembre]] de [[2005]] el ramal que dona servici als barris de Valterna, Lloma Llarga i Terramelar, també en Paterna.
    
En la llínea T4 el servici de viagers se presta en dos tipos de tramvia diferents:
 
En la llínea T4 el servici de viagers se presta en dos tipos de tramvia diferents:
Llínea 459: Llínea 459:  
* El recorregut del tramvia esta preparat per a que al aproximar-se als semàfors, estos canvien a vert i detinga el tràfic dels innumerables carrers que creuen el seu recorregut (no és un tramvia integrat en el tràfic) i que fa que, en moltes ocasions, recórrer el recorregut siga més lent de lo recomanable. L'ajuntament de Valéncia no ha considerat oportú activar este sistema per a millorar la rapidea de la llínea (en [[Burjassot]] sí esta activat el sistema).
 
* El recorregut del tramvia esta preparat per a que al aproximar-se als semàfors, estos canvien a vert i detinga el tràfic dels innumerables carrers que creuen el seu recorregut (no és un tramvia integrat en el tràfic) i que fa que, en moltes ocasions, recórrer el recorregut siga més lent de lo recomanable. L'ajuntament de Valéncia no ha considerat oportú activar este sistema per a millorar la rapidea de la llínea (en [[Burjassot]] sí esta activat el sistema).
 
* En Valéncia el nivell freàtic és tan alt, que en la majoria de zones deuen d'utilisar constantment bombes d'aigua durant la seua construcció. A diferencia d'atres llocs com [[Madrit]] on la terra és de roca, en Valéncia és argila i complica moltes vegades les llabors d'estanqueitat i resistència.
 
* En Valéncia el nivell freàtic és tan alt, que en la majoria de zones deuen d'utilisar constantment bombes d'aigua durant la seua construcció. A diferencia d'atres llocs com [[Madrit]] on la terra és de roca, en Valéncia és argila i complica moltes vegades les llabors d'estanqueitat i resistència.
* L'actual llínea 1 (''Vilanova de Castelló''/''Torrent''.-''Llíria''/''Bétera'') està formada per les primitives llínees 1 i 2 de ''[[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]]'' i que seguiren esta denominació fins a setembre de 1998 (inauguració de la prolongació de la llínea 3 des de Alameda fins a  ''Avinguda  del Cid'' i canvi a denominació MetroValencia).  
+
* L'actual llínea 1 (''Vilanova de Castelló''/''Torrent''.-''Llíria''/''Bétera'') està formada per les primitives llínees 1 i 2 de ''[[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]] '' i que seguiren esta denominació fins a setembre de 1998 (inauguració de la prolongació de la llínea 3 des de Alameda fins a  ''Avinguda  del Cid'' i canvi a denominació MetroValencia).  
 
Estant formades per les següents llínees
 
Estant formades per les següents llínees
 
:* L1: Vilanova de Castelló-Bétera.
 
:* L1: Vilanova de Castelló-Bétera.

Menú de navegació