Canvis

1 byte afegit ,  19:11 10 jun 2013
m
Text reemplaça - 'produits' a 'produïts'
Llínea 85: Llínea 85:  
Andorra, com s'ha vist anteriorment, ha conservàt la seua independencia fins l'actualitat (excepte un periodo d'anexio directa a [[França]] per [[Napoleó]] entre [[1812]] i [[1814]]). L'unic periodo historic en el qual lo Principat d'Andorra no va dependre de cap atre estat foren uns pocs dies en 1934, en els quals el Baró d'Orange, un ciutada rus que es dia Boris de Skossyreff, s'autoproclamà i coronà rei d'Andorra i, en apenes nou dies, proclamà una constitucio, un bolleti oficial i varis decrets, ademes de declararli la guerra al Coprincip episcopal, el Obisp d'Urgel. Davant el reinàt de Boris I, el [[8 de juliol]] [[França]] comunicà oficialment que no intervindria en Andorra. El Bisbe d'Urgel no tardà en actuar per la força el dia 21 del mateix mes, demanant ajuda a quatre guardies civils i un sargent en bas en el quartel de la Seo d'Urgel, que acompanyaren al supost monarca fins la frontera hispà-andorrana. Els seus <<subdits i partidaris>> no feren res per impediro. Veguentli marchar cap a Seo d'Urgel detingut i esposàt. Al mati següent fon traslladàt a [[Barcelona]] i possàt a disposicio del juge Bellón.
 
Andorra, com s'ha vist anteriorment, ha conservàt la seua independencia fins l'actualitat (excepte un periodo d'anexio directa a [[França]] per [[Napoleó]] entre [[1812]] i [[1814]]). L'unic periodo historic en el qual lo Principat d'Andorra no va dependre de cap atre estat foren uns pocs dies en 1934, en els quals el Baró d'Orange, un ciutada rus que es dia Boris de Skossyreff, s'autoproclamà i coronà rei d'Andorra i, en apenes nou dies, proclamà una constitucio, un bolleti oficial i varis decrets, ademes de declararli la guerra al Coprincip episcopal, el Obisp d'Urgel. Davant el reinàt de Boris I, el [[8 de juliol]] [[França]] comunicà oficialment que no intervindria en Andorra. El Bisbe d'Urgel no tardà en actuar per la força el dia 21 del mateix mes, demanant ajuda a quatre guardies civils i un sargent en bas en el quartel de la Seo d'Urgel, que acompanyaren al supost monarca fins la frontera hispà-andorrana. Els seus <<subdits i partidaris>> no feren res per impediro. Veguentli marchar cap a Seo d'Urgel detingut i esposàt. Al mati següent fon traslladàt a [[Barcelona]] i possàt a disposicio del juge Bellón.
   −
El Principat, encara aixina, tambe ha patit ocupacions de forces armades extrangeres.En la primera d'elles, des del 8 d'agost fins el [[9 d'octubre]] de [[1933]], un destacament de gendarmes franceses ocupà Andorra degut als altercats produits per a conseguir el sufragi universal i la lluita, mes o manco encoberta, entre el Consell General i els Coprincips.
+
El Principat, encara aixina, tambe ha patit ocupacions de forces armades extrangeres.En la primera d'elles, des del 8 d'agost fins el [[9 d'octubre]] de [[1933]], un destacament de gendarmes franceses ocupà Andorra degut als altercats produïts per a conseguir el sufragi universal i la lluita, mes o manco encoberta, entre el Consell General i els Coprincips.
 
Paralelament, els obrers de FHASA que construien la carretera des d'Andorra la Vella fins el Pas de la Casa, i les seues condicions de treball. En [[1936]], en motiu de la Guerra Civil Espanyola, es va repetir la presencia de gendarmes franceses, comantats novament pel coronel René Baulard fins [[1940]], any en que França es rendix a l'eixercit alemà. Finalment, en [[1955]], degut a les incursions de maquis des d'Andorra cap ad Espanya, el General de Gaulle envià a un contingent de gendarmes  per ad evitar una invasio franquista. A la seua volta, el Coprincip episcopal tambe envià un destacament de guardies civils permaneixent, tant francesos com espanyols, fins [[1945]].
 
Paralelament, els obrers de FHASA que construien la carretera des d'Andorra la Vella fins el Pas de la Casa, i les seues condicions de treball. En [[1936]], en motiu de la Guerra Civil Espanyola, es va repetir la presencia de gendarmes franceses, comantats novament pel coronel René Baulard fins [[1940]], any en que França es rendix a l'eixercit alemà. Finalment, en [[1955]], degut a les incursions de maquis des d'Andorra cap ad Espanya, el General de Gaulle envià a un contingent de gendarmes  per ad evitar una invasio franquista. A la seua volta, el Coprincip episcopal tambe envià un destacament de guardies civils permaneixent, tant francesos com espanyols, fins [[1945]].