Canvis

En el seu curs alt, el riu Xúquer recorre les terres montanyoses de [[Conca]] en una direcció nort-sur en una zona de precipitacions miges superiors als 800 mm anuals pel que conseguix un cabal absolut en [[Conca]] de 11,25 m³/s i un relatiu de 11,43 l/s/k².

En el seu curs alt, el riu Xúquer recorre les terres montanyoses de [[Conca]] en una direcció nort-sur en una zona de precipitacions miges superiors als 800 mm anuals pel que conseguix un cabal absolut en [[Conca]] de 11,25 m³/s i un relatiu de 11,43 l/s/k².

[[Image: Cuenca-2000_rio_jucar_01.jpeg‎|right|thumb|El riu Xúquer al seu pas per [[Conca]].]]  

[[Image: Cuenca-2000_rio_jucar_01.jpeg‎|right|thumb|El riu Xúquer al seu pas per [[Conca]].]]  

Esta part del seu curs és sumament pintoresca i podria definir-se com un verdader mostrari de formes [[Karst|cárstiques]] del [[Relleu terrestre|relleu]]. En especial abunden els [[Canó|canons]] i goles entallades pels propis rius, així com les [[cove]]s, les [[torca]]s, [[dolina]]s, [[lenar]]és i atres fenòmens d'[[erosió]] fluvial en roques [[calcàree]]s. Els eixemples més notables d'estes formes càrstiques poden trobar-se en la [[Ciutat Encantada]], en ''Las Majadas'' i en el propi llit del riu Xúquer i diversos dels seus afluents, com és el cas del riu [[Huécar]] en la pròpia ciutat de [[Conca]], el qual forma la [[Falç de l'Huécar]], on es troben les famoses [[''Casas Colgadas'']].  

Esta part del seu curs és sumament pintoresca i podria definir-se com un verdader mostrari de formes [[Karst|cárstiques]] del [[Relleu terrestre|relleu]]. En especial abunden els [[Canó|canons]] i goles entallades pels propis rius, aixina com les [[cove]]s, les [[torca]]s, [[dolina]]s, [[lenar]]és i atres fenòmens d'[[erosió]] fluvial en roques [[calcàree]]s. Els eixemples més notables d'estes formes càrstiques poden trobar-se en la [[Ciutat Encantada]], en ''Las Majadas'' i en el propi llit del riu Xúquer i diversos dels seus afluents, com és el cas del riu [[Huécar]] en la pròpia ciutat de [[Conca]], el qual forma la [[Falç de l'Huécar]], on es troben les famoses [[''Casas Colgadas'']].  

Tota esta zona del nort de la [[província de Conca]] constituïx un altiplà rocós format per estrats de [[marga]]s, calcàrees, [[creta]]s, [[algep]]s i atres minerals, que li conferixen un bell color esmeralda a les aigües fluvials de la regió, degut primordialment al contingut en [[sulfat]]s (càlcic, especialment; recordem que l'algeps és sulfat càlcic hidratat) i al contingut de magnesi en alguns silicats, com és el cas del [[talc]]. Esta zona on el riu va encaixat en terrenys calcareus no és contínua sino escalonada i intercalada en una espècie de replanells sobre materials argilosos, on el riu va formant trams de valls àmplies i plans: tal és el cas, per eixemple, de la zona que és presenta al suroest de la ''Ventana del Diablo'', a l'eixida de la Muntanya. L'orige d'esta disposició alternant entre rius encaixats i divagants es troba en la successió estratigràfica i en l'acumulació d'argiles de descalsificació de ''las marguas'' en les parts deprimides, formant el que és coneix com [[dolina]]s o planures argiloses. Abans d'arribar a la ''Ventana del Diablo'' rep al seu afluent, el riu Uña, pel seu marge dret, el qual forma una [[estany]] just abans de la confluència, a l'estancar les seues aigües pel dic que és forma en la ribera dreta del Xúquer.

Tota esta zona del nort de la [[província de Conca]] constituïx un altiplà rocós format per estrats de [[marga]]s, calcàrees, [[creta]]s, [[algep]]s i atres minerals, que li conferixen un bell color esmeralda a les aigües fluvials de la regió, degut primordialment al contingut en [[sulfat]]s (càlcic, especialment; recordem que l'algeps és sulfat càlcic hidratat) i al contingut de magnesi en alguns silicats, com és el cas del [[talc]]. Esta zona on el riu va encaixat en terrenys calcareus no és contínua sino escalonada i intercalada en una espècie de replanells sobre materials argilosos, on el riu va formant trams de valls àmplies i plans: tal és el cas, per eixemple, de la zona que és presenta al suroest de la ''Ventana del Diablo'', a l'eixida de la Muntanya. L'orige d'esta disposició alternant entre rius encaixats i divagants es troba en la successió estratigràfica i en l'acumulació d'argiles de descalsificació de ''las marguas'' en les parts deprimides, formant el que és coneix com [[dolina]]s o planures argiloses. Abans d'arribar a la ''Ventana del Diablo'' rep al seu afluent, el riu Uña, pel seu marge dret, el qual forma una [[estany]] just abans de la confluència, a l'estancar les seues aigües pel dic que és forma en la ribera dreta del Xúquer.