Canvis

En [[1881]] se graduà com a mege.<ref>{{cita llibre |apellido=Gay |nombre=Peter |enlaceautor=Peter Gay |título=Freud |url= |fechaacceso=17 de novembre de 2010 |año=2010 |editorial=Paidós |ubicación=Barcelona |isbn=978-84-493-2427-7 |páginas=52 |cita=Se llançà a la seua carrera universitaria molt tempranamente, als desset anys; la terminà tart, en 1881, als vinticinc. La seua vasta curiositat i la seua preocupacio per l'investigacio li impediren obtindre el seu títul de mege en els cinc anys habituals.}}</ref> Freud treballà baix la direccio de [[Theodor Meynert]] en l'Hospital General de Viena entre els anys [[1883]] i [[1885]]. Com investigador medic, Freud fon un pioner al propondre l'us terapeutic de la [[cocaïna]] com estimulant i analgesic. Entre [[1884]] i [[1887]] escrigué molts articuls sobre les propietats de dita droga. En base a les experimentacions que ell mateix realisava en el laboratori de neuroanatomía del notable patologiste austriac i especialiste en [[histologia]] [[Salomon Stricker]], conseguí demostrar les propietats de la cocaïna com anestesic local.

En [[1881]] se graduà com a mege.<ref>{{cita llibre |apellido=Gay |nombre=Peter |enlaceautor=Peter Gay |título=Freud |url= |fechaacceso=17 de novembre de 2010 |año=2010 |editorial=Paidós |ubicación=Barcelona |isbn=978-84-493-2427-7 |páginas=52 |cita=Se llançà a la seua carrera universitaria molt tempranamente, als desset anys; la terminà tart, en 1881, als vinticinc. La seua vasta curiositat i la seua preocupacio per l'investigacio li impediren obtindre el seu títul de mege en els cinc anys habituals.}}</ref> Freud treballà baix la direccio de [[Theodor Meynert]] en l'Hospital General de Viena entre els anys [[1883]] i [[1885]]. Com investigador medic, Freud fon un pioner al propondre l'us terapeutic de la [[cocaïna]] com estimulant i analgesic. Entre [[1884]] i [[1887]] escrigué molts articuls sobre les propietats de dita droga. En base a les experimentacions que ell mateix realisava en el laboratori de neuroanatomía del notable patologiste austriac i especialiste en [[histologia]] [[Salomon Stricker]], conseguí demostrar les propietats de la cocaïna com anestesic local.

En [[1884]] Freud publicà el seu treball ''Über Coca'' (''Sobre la coca''), al que succeiren varis articuls mes sobre el tema. Aplicant els resultats de Freud, pero sense citar-ho, [[Carl Koller]] utilisà en gran exit la cocaïna en cirugia i intervencions [[oftalmologia|oftalmologiques]] publicant al respecte i obtenint per aixo un gran reconeiximent cientific.<ref>{{cita web |url=http://www.freud-museum.at/pdf/NL12001.pdf |título=Newsletter des Sigmund Freud-Museums |fechaacceso=21 de maig de 2010 |idioma=alemán}}</ref> S'ha pogut determinar - despres de la publicacio de les cartes a la seua llavors promesa i despres esposa, Martha Bernays<ref>Freud, Sigmund ''Brautbriefe: Briefe vagen Martha Bernays aus d. Jahren 1882 - 1886''. Seleccio, edicio i prolec de von Ernst L. Freud, Fischer, [[Fráncfort del Meno]] 1987. ISBN 3-596-26733-1.</ref> - que Freud feu un intent frustrat de curar en cocaïna al seu amic Ernst von Fleischl-Marxow, qui era adicte a la morfina, pero el tractament soles agregà una nova adicción i finalment faltà. Se li critica a Freud no haver admes publicament este fracas, aixina com el fet de que el seu biograf i amic [[Ernest Jones]] tampoc lo hi haja reportat. Es tambe conegut que el propi Freud consumi cocaïna per algun periodo de la seua vida, segons se pot llegir en la versio completa de la seua correspondencia en [[Wilhelm Fliess]].<ref>Cartes a Wilhelm Fliess (1887-1904). Nova edicio completa. Bons Aires & Madrit: Amorrortu Editors. ISBN 978-950-518-128-5.</ref>

En [[1884]] Freud publicà el seu treball ''Über Coca'' (''Sobre la coca''), al que succeiren varis articuls mes sobre el tema. Aplicant els resultats de Freud, pero sense citar-ho, [[Carl Koller]] utilisà en gran exit la cocaïna en cirugia i intervencions [[oftalmologia|oftalmologiques]] publicant al respecte i obtenint per aixo un gran reconeiximent cientific.<ref>{{cita web |url=http://www.freud-museum.at/pdf/NL12001.pdf |título=Newsletter des Sigmund Freud-Museums |fechaacceso=21 de maig de 2010 |idioma=alemán}}</ref> S'ha pogut determinar - despres de la publicacio de les cartes a la seua llavors promesa i despres esposa, Martha Bernays<ref>Freud, Sigmund ''Brautbriefe: Briefe vagen Martha Bernays aus d. Jahren 1882 - 1886''. Seleccio, edicio i prolec de von Ernst L. Freud, Fischer, [[Fráncfort del Meno]] 1987. ISBN 3-596-26733-1.</ref> - que Freud feu un intent frustrat de curar en cocaïna al seu amic Ernst von Fleischl-Marxow, qui era adicte a la morfina, pero el tractament soles agregà una nova adicción i finalment faltà. Se li critica a Freud no haver admes publicament este fracas, aixina com el fet de que el seu biograf i amic [[Ernest Jones]] tampoc lo hi haja reportat. Es també conegut que el propi Freud consumi cocaïna per algun periodo de la seua vida, segons se pot llegir en la versio completa de la seua correspondencia en [[Wilhelm Fliess]].<ref>Cartes a Wilhelm Fliess (1887-1904). Nova edicio completa. Bons Aires & Madrit: Amorrortu Editors. ISBN 978-950-518-128-5.</ref>

[[Archiu:Sigmund freud um 1905.jpg|thumb|150px|Sigmund Freud en 1905.]]En [[1886]], Freud se casà en [[Martha Bernays]] i obri una clinica privada especialisada en desórdenes nerviosos. Començà la seua practica per a tractar la [[histeria]] i la [[neurosis]] utilisant l'hipnosis i el metodo catartic que el seu colaborador Josef Breuer havia aplicat en [[Bertha Pappenheim]] (Anna O.) obtenint resultats que en aquell moment semblaven sorprenents,<ref>Joseph Breuer i Sigmund Freud, ''Estudis sobre l'histeria'' en: Obres Completes, Vol. II, Amorrotu, B.Aires 9ª. Edicio 1996, p. 47, ISBN 950-518-578-2 (Titul original: ''Studien über Hysterie'', 1895).</ref> per a posteriorment abandonar abdos tecniques en favor de la [[associacio lliure]], desenrollada per ell entre els anys [[1895]] i [[1900]], impulsat per les experiencies en les seues pacients histeriques. Freud notà que podia aliviar els seus síntomes animant-les a que verbalisaren sense censura qualsevol ocurrencia que passara per la seua ment.

[[Archiu:Sigmund freud um 1905.jpg|thumb|150px|Sigmund Freud en 1905.]]En [[1886]], Freud se casà en [[Martha Bernays]] i obri una clinica privada especialisada en desórdenes nerviosos. Començà la seua practica per a tractar la [[histeria]] i la [[neurosis]] utilisant l'hipnosis i el metodo catartic que el seu colaborador Josef Breuer havia aplicat en [[Bertha Pappenheim]] (Anna O.) obtenint resultats que en aquell moment semblaven sorprenents,<ref>Joseph Breuer i Sigmund Freud, ''Estudis sobre l'histeria'' en: Obres Completes, Vol. II, Amorrotu, B.Aires 9ª. Edicio 1996, p. 47, ISBN 950-518-578-2 (Titul original: ''Studien über Hysterie'', 1895).</ref> per a posteriorment abandonar abdos tecniques en favor de la [[associacio lliure]], desenrollada per ell entre els anys [[1895]] i [[1900]], impulsat per les experiencies en les seues pacients histeriques. Freud notà que podia aliviar els seus síntomes animant-les a que verbalisaren sense censura qualsevol ocurrencia que passara per la seua ment.

En [[1899]]<ref>La data oficial de publicacio, no obstant, quedà establida com 1900.</ref> se publicà la que es considerada la seua obra més important i influent, ''[[L'Interpretacio dels Somis]] '', inaugurant una nova disciplina i modo d'entendre a l'home, el [[sicoanàlisis]]. Despres de alguns anys d'aïllament personal i professional degut a l'incomprensio i indignacio que en general les seues teories i idees provocaren, començà a formar-se un grup d'adeptes en torn a ell, el llavor del futur moviment sicoanalític. Les seues idees començaren a interessar cada volta mes al gran public i se foren divulgant pese a la gran resistencia que suscitaven.

En [[1899]]<ref>La data oficial de publicacio, no obstant, quedà establida com 1900.</ref> se publicà la que es considerada la seua obra més important i influent, ''[[L'Interpretacio dels Somis]] '', inaugurant una nova disciplina i modo d'entendre a l'home, el [[sicoanàlisis]]. Despres de alguns anys d'aïllament personal i professional degut a l'incomprensio i indignacio que en general les seues teories i idees provocaren, començà a formar-se un grup d'adeptes en torn a ell, el llavor del futur moviment sicoanalític. Les seues idees començaren a interessar cada volta mes al gran public i se foren divulgant pese a la gran resistencia que suscitaven.

Provablement, la contribució més significativa que Freud ha fet al pensament modern es la d'intentar donar-li al concepte de lo [[inconscient]] (que prengue de [[Eduard von Hartmann]], [[Arthur Schopenhauer|Schopenhauer]] i [[Nietzsche]]) un estatus cientific (no compartit per varies branques de la [[ciencia]] i la [[psicología]]). Els seus conceptes de ''inconscient'', ''desig inconscient'' i ''[[Repressio (psicoanálisis)|repressio]] '' foren revolucionaris; proponen una ment dividida en capes o nivells, dominada en certa mesura per una voluntat primitiva mes alla de l'esfera conscient i que se manifesta en ''produccions'' tals com [[chistes]], [[lapsus]], [[Acte fallido|actes fallidos]], [[Somi|somis]] i [[sintoma]]s.

Provablement, la contribució més significativa que Freud ha fet al pensament modern es la d'intentar donar-li al concepte de lo [[inconscient]] (que prengue de [[Eduard von Hartmann]], [[Arthur Schopenhauer|Schopenhauer]] i [[Nietzsche]]) un estatus cientific (no compartit per varies branques de la [[ciencia]] i la [[psicología]]). Els seus conceptes de ''inconscient'', ''desig inconscient'' i ''[[Repressio (psicoanálisis)|repressio]] '' foren revolucionaris; proponen una ment dividida en capes o nivells, dominada en certa mesura per una voluntat primitiva mes alla de l'esfera conscient i que se manifesta en ''produccions'' tals com [[chistes]], [[lapsus]], [[Acte fallido|actes fallidos]], [[Somi|somis]] i [[sintoma]]s.

[[Archiu:Die Traumdeutung.jpg|thumb|160px|Portada de la primera edicio en alema de ''[[L'interpretacio dels somis]] '' .]]En la seua obra mes coneguda, ''[[L'interpretacio dels somis]] '' (''Die Traumdeutung'', 1900), Freud explica l'argument per a postular el nou model de l'inconscient i desenrolla un metodo per a conseguir l'acces al mateix, prenent elements de les seues experiencies previes.Com part de la seua teoria, Freud postula tambe l'existencia d'un [[preconsciente]], que descriu com la capa entre el [[conscient]] i l'inconscient (el terme subconscient es utilisat popularment, pero no forma part de la terminologia psicoanalítica). La repressio, per la seua part, te gran importancia en el coneiximent de lo inconscient. D'acort en Freud, les persones experimenten sovint pensaments i sentiments que son tan dolorosos que no poden soportar-los. Freud se referix a esta idea a lo llarc de tota la seua obra, principalment en les seues ''Treballs sobre metapsicología''.<ref>Sigmund Freud, ''Treballs sobre metapsicología'' en: Obres Completes, Vol. XIV, Amorrotu, B. Aires 9ª. Edicio 1996, p. 99, ISBN 950-518-590-1 (Titul original: ''Triebe und Triebschicksale'', ''Die Verdrängung'' ''Dones Unbewusste'', 1915).</ref> Estos pensaments i sentiments (a l'igual que els recòrts associats a ells) no poden, segons sostingue, ser bandejats de la ment, pero sí poden ser bandejats del conscient per a formar part de l'inconscient, mantenint lo reprimit la seua efectivitat psíquica i [[Retorn de lo reprimit|retornant]] en forma d'alguna de les seues produccions.<ref>''Ibid''.</ref>

[[Archiu:Die Traumdeutung.jpg|thumb|160px|Portada de la primera edicio en alema de ''[[L'interpretacio dels somis]] '' .]]En la seua obra mes coneguda, ''[[L'interpretacio dels somis]] '' (''Die Traumdeutung'', 1900), Freud explica l'argument per a postular el nou model de l'inconscient i desenrolla un metodo per a conseguir l'acces al mateix, prenent elements de les seues experiencies previes.Com part de la seua teoria, Freud postula també l'existencia d'un [[preconsciente]], que descriu com la capa entre el [[conscient]] i l'inconscient (el terme subconscient es utilisat popularment, pero no forma part de la terminologia psicoanalítica). La repressio, per la seua part, te gran importancia en el coneiximent de lo inconscient. D'acort en Freud, les persones experimenten sovint pensaments i sentiments que son tan dolorosos que no poden soportar-los. Freud se referix a esta idea a lo llarc de tota la seua obra, principalment en les seues ''Treballs sobre metapsicología''.<ref>Sigmund Freud, ''Treballs sobre metapsicología'' en: Obres Completes, Vol. XIV, Amorrotu, B. Aires 9ª. Edicio 1996, p. 99, ISBN 950-518-590-1 (Titul original: ''Triebe und Triebschicksale'', ''Die Verdrängung'' ''Dones Unbewusste'', 1915).</ref> Estos pensaments i sentiments (a l'igual que els recòrts associats a ells) no poden, segons sostingue, ser bandejats de la ment, pero sí poden ser bandejats del conscient per a formar part de l'inconscient, mantenint lo reprimit la seua efectivitat psíquica i [[Retorn de lo reprimit|retornant]] en forma d'alguna de les seues produccions.<ref>''Ibid''.</ref>

Encara que a lo llarc de la seua carrera Freud intentà trobar patrones de repressio entre les seues pacients que derivasen en un model general per a la ment, observà que les seues distints pacients reprimien fets diferents. Adverti, ademes, que el proces de la repressio es en sí mateix un acte no conscient (es dir, no ocorreria a través de l'intencio dels pensaments o sentiments conscients).

Encara que a lo llarc de la seua carrera Freud intentà trobar patrones de repressio entre les seues pacients que derivasen en un model general per a la ment, observà que les seues distints pacients reprimien fets diferents. Adverti, ademes, que el proces de la repressio es en sí mateix un acte no conscient (es dir, no ocorreria a través de l'intencio dels pensaments o sentiments conscients).

Freud estava especialment interessat en la dinamica d'estes tres parts de la [[ment]]. Argumentà que eixa relacio està influenciada per factors o energies innates, que cridà [[Pulsio|pulsions]]. Descrigue dos pulsions antagoniques:* [[Eros]] o [[pulsio de vida]], una pulsio sexual tendent a la preservación de la vida.* [[Tánatos]] o [[pulsio de mort]]. Esta última representa una mocio agressiva, encara que a voltes se resuelve en una pulsio que mos induix a tornar a un estat de calma, Principi de nirvana o no existencia, que basà en els seus estudis sobre [[protozou]]s (''[[Mes alla del principi de plaer]] '').

Freud estava especialment interessat en la dinamica d'estes tres parts de la [[ment]]. Argumentà que eixa relacio està influenciada per factors o energies innates, que cridà [[Pulsio|pulsions]]. Descrigue dos pulsions antagoniques:* [[Eros]] o [[pulsio de vida]], una pulsio sexual tendent a la preservación de la vida.* [[Tánatos]] o [[pulsio de mort]]. Esta última representa una mocio agressiva, encara que a voltes se resuelve en una pulsio que mos induix a tornar a un estat de calma, Principi de nirvana o no existencia, que basà en els seus estudis sobre [[protozou]]s (''[[Mes alla del principi de plaer]] '').

[[Archiu:Wien-FreudHaus-Berggasse.JPG|thumb|180px|Residencia de Sigmund Freud, [[Berggasse 19]], [[Viena]], [[Austria]].]]Freud tambe sostingue que la [[libido]] madura en els individus per mig del canvi del seu objecte. Argumentà que la sexualitat infantil es "polimórficamente perversa", en el sentit de que una gran varietat d'objectes poden ser una font de [[plaer]]. Conforme les persones van desenrollant-se, van fixant-se sobre diferents objectes especifics en distintes fases:# [[Fase oral]], eixemplificada pel plaer dels bebes en l'alletament.# [[Fase anal]], eixemplificada pel plaer dels chiquets al controlar els seus esfinters.# [[Fase falica]]. Propongue llavors que aplega un moment en que els chiquets passen a una fase a on se fixen en el progenitor de sexe opost ([[complex d'Edipo]]) i desenrollà un model que explica la forma en que encaixa este patrón en el desenroll de la dinamica de la ment. Cada fase és una progressio cap a la madurea sexual, caracterisada per un fort Yo i l'habilitat per a retardar la necessitat de trobaduress.# [[Periodo de latencia]], periodo en que se desenrollen forces psíquicas que inhibixen l'impuls sexual i reduixen la seua direccio.# [[Fase genital]], sorgix en l'adolescencia quan maduren els orguens genitals. Hi ha un surgimiento dels desijos sexuals i agressius.

[[Archiu:Wien-FreudHaus-Berggasse.JPG|thumb|180px|Residencia de Sigmund Freud, [[Berggasse 19]], [[Viena]], [[Austria]].]]Freud també sostingue que la [[libido]] madura en els individus per mig del canvi del seu objecte. Argumentà que la sexualitat infantil es "polimórficamente perversa", en el sentit de que una gran varietat d'objectes poden ser una font de [[plaer]]. Conforme les persones van desenrollant-se, van fixant-se sobre diferents objectes especifics en distintes fases:# [[Fase oral]], eixemplificada pel plaer dels bebes en l'alletament.# [[Fase anal]], eixemplificada pel plaer dels chiquets al controlar els seus esfinters.# [[Fase falica]]. Propongue llavors que aplega un moment en que els chiquets passen a una fase a on se fixen en el progenitor de sexe opost ([[complex d'Edipo]]) i desenrollà un model que explica la forma en que encaixa este patrón en el desenroll de la dinamica de la ment. Cada fase és una progressio cap a la madurea sexual, caracterisada per un fort Yo i l'habilitat per a retardar la necessitat de trobaduress.# [[Periodo de latencia]], periodo en que se desenrollen forces psíquicas que inhibixen l'impuls sexual i reduixen la seua direccio.# [[Fase genital]], sorgix en l'adolescencia quan maduren els orguens genitals. Hi ha un surgimiento dels desijos sexuals i agressius.

El [[Desenroll psicosexual|model psicosexual]] que desenrollà ha segut criticat des de diferents fronts. Alguns han atacat l'afirmacio de Freud sobre l'existencia d'una ''sexualitat infantil'' (i implicitament l'expansio que feu en la nocio de [[sexualitat]]). Atres autors, en canvi, consideren que Freud no amplià els coneiximents sobre sexualitat (que tenien antecedents en la psiquiatría i la filosofia d'autors com [[Arthur Schopenhauer|Schopenhauer]]); sino que Freud "neurotizó" la sexualitat al relacionar-la en conceptes com [[incest]], [[perversio sexual|perversio]] i [[malaltia mental|trastorns mentals]]. Ciencies com la [[antropologia]] i la [[sociologia]] argumenten que el patrón de desenroll propost per Freud no es universal ni necessari en el desenroll de la salut mental, calificant-ho de [[Etnocentrismo|etnocéntrico]] per ometre determinants soci-culturals.

El [[Desenroll psicosexual|model psicosexual]] que desenrollà ha segut criticat des de diferents fronts. Alguns han atacat l'afirmacio de Freud sobre l'existencia d'una ''sexualitat infantil'' (i implicitament l'expansio que feu en la nocio de [[sexualitat]]). Atres autors, en canvi, consideren que Freud no amplià els coneiximents sobre sexualitat (que tenien antecedents en la psiquiatría i la filosofia d'autors com [[Arthur Schopenhauer|Schopenhauer]]); sino que Freud "neurotizó" la sexualitat al relacionar-la en conceptes com [[incest]], [[perversio sexual|perversio]] i [[malaltia mental|trastorns mentals]]. Ciencies com la [[antropologia]] i la [[sociologia]] argumenten que el patrón de desenroll propost per Freud no es universal ni necessari en el desenroll de la salut mental, calificant-ho de [[Etnocentrismo|etnocéntrico]] per ometre determinants soci-culturals.

Freud esperava provar que la seua model, basat en observacions de la classe mija austriaca, fose universalment valit. Utilisà la [[mitologia grega]] i la [[etnografia]] contemporanea com models comparatius. Acodi al ''[[Edipo Rei (Sófocles)|Edipo Rei]] '' de [[Sófocles]] per a indicar que el ser huma desija el [[incest]] de forma natural i com es reprimit eixe desig. El [[complex d'Edipo]] fon descrit com una fase del [[desenroll psicosexual]] i de madurea. Tambe se fixà en els estudis antropologics sobre [[Tótem|totemisme]], argumentant que reflectixen una costum ritualizada del complex d'Edipo (''[[Tótem i tabu]] ''). Incorporà tambe en la seua teoria conceptes de la religio [[catolicisme|catolic]] i [[judaisme|judeu]]; aixina com principis de la societat victoriana sobre [[Repressio (psicoanálisis)|repressio]], [[sexualitat]] i [[moral]]; i atres de la [[biologia]] i la [[hidraulica]].

Freud esperava provar que la seua model, basat en observacions de la classe mija austriaca, fose universalment valit. Utilisà la [[mitologia grega]] i la [[etnografia]] contemporanea com models comparatius. Acodi al ''[[Edipo Rei (Sófocles)|Edipo Rei]] '' de [[Sófocles]] per a indicar que el ser huma desija el [[incest]] de forma natural i com es reprimit eixe desig. El [[complex d'Edipo]] fon descrit com una fase del [[desenroll psicosexual]] i de madurea. Tambe se fixà en els estudis antropologics sobre [[Tótem|totemisme]], argumentant que reflectixen una costum ritualizada del complex d'Edipo (''[[Tótem i tabu]] ''). Incorporà també en la seua teoria conceptes de la religio [[catolicisme|catolic]] i [[judaisme|judeu]]; aixina com principis de la societat victoriana sobre [[Repressio (psicoanálisis)|repressio]], [[sexualitat]] i [[moral]]; i atres de la [[biologia]] i la [[hidraulica]].

[[Archiu:Freudsdoor.JPG|thumb|170px|Entrada a la consulta de Freud.]]Esperava que la seua investigacio proporcionara una solida base cientifica per al seu metodo terapeutic. L'objectiu de la terapia freudiana o [[psicoanálisis]] es, relacionant conceptes de la ment cartesiana i de l'hidraulica, moure els pensaments i sentiments reprimits (explicats com una forma d'energia) cap al [[conscient]]. A l'inici dels seus treballs en [[Josef Breuer|Breuer]], Freud pensava que aço podia realisar-se a través de la [[metodo catartic|catarsis]] i que aixo conllevaría automaticament la retor. Al poc temps, no obstant, Freud abandona abdos idees en benefici del metodo de la [[associacio lliure]] i de la [[interpretacio dels somis]]. Deixa en aixo arrere tambe la [[hipnosis]] i tota forma de [[Sugestio|tecnica sugestiva]], en lo que inaugura la tecnica psicoanalítica propiament dita, a la que s'agrega atre element central: a través de la relativament poca intervencio del psicoanalista, que adopta una postura [[Neutralitat (psicoanálisis)|neutral]] i [[Regla de l'abstinencia|abstinent]], el pacient pot proyectar els seus pensaments i sentiments sobre ell. A través d'este proces, cridat [[Transferencia (psicoanálisis)|transferencia]], el pacient pot reconstruir i resolver conflictes reprimits (causants de la seua malaltia), especialment conflictes de l'infancia en els seus pares.

[[Archiu:Freudsdoor.JPG|thumb|170px|Entrada a la consulta de Freud.]]Esperava que la seua investigacio proporcionara una solida base cientifica per al seu metodo terapeutic. L'objectiu de la terapia freudiana o [[psicoanálisis]] es, relacionant conceptes de la ment cartesiana i de l'hidraulica, moure els pensaments i sentiments reprimits (explicats com una forma d'energia) cap al [[conscient]]. A l'inici dels seus treballs en [[Josef Breuer|Breuer]], Freud pensava que aço podia realisar-se a través de la [[metodo catartic|catarsis]] i que aixo conllevaría automaticament la retor. Al poc temps, no obstant, Freud abandona abdos idees en benefici del metodo de la [[associacio lliure]] i de la [[interpretacio dels somis]]. Deixa en aixo arrere també la [[hipnosis]] i tota forma de [[Sugestio|tecnica sugestiva]], en lo que inaugura la tecnica psicoanalítica propiament dita, a la que s'agrega atre element central: a través de la relativament poca intervencio del psicoanalista, que adopta una postura [[Neutralitat (psicoanálisis)|neutral]] i [[Regla de l'abstinencia|abstinent]], el pacient pot proyectar els seus pensaments i sentiments sobre ell. A través d'este proces, cridat [[Transferencia (psicoanálisis)|transferencia]], el pacient pot reconstruir i resolver conflictes reprimits (causants de la seua malaltia), especialment conflictes de l'infancia en els seus pares.

Es menys conegut l'interés inicial de Freud per la [[neurologia]]. En els començaments de la seua carrera havia investigat la [[parálisis cerebral]]. Publicà numerosos articuls medics en este camp. Tambe mostrà que la malaltia existia molt abans de que atres investigadors del seu temps tingueren noticia d'ella i l'estudiaren. Tambe sugeri que era erroneu que esta malaltia, que havia descrit William Little (cirugià ortopedic britanic), tinguera com causa una falta d'oxigen durant el naiximent. En canvi, digue que les complicacions en el part eren soles un sintoma del problema. No fon fins la decada de [[1980]] quan les seues especulacions foren confirmades per investigadors mes moderns.

Es menys conegut l'interés inicial de Freud per la [[neurologia]]. En els començaments de la seua carrera havia investigat la [[parálisis cerebral]]. Publicà numerosos articuls medics en este camp. Tambe mostrà que la malaltia existia molt abans de que atres investigadors del seu temps tingueren noticia d'ella i l'estudiaren. Tambe sugeri que era erroneu que esta malaltia, que havia descrit William Little (cirugià ortopedic britanic), tinguera com causa una falta d'oxigen durant el naiximent. En canvi, digue que les complicacions en el part eren soles un sintoma del problema. No fon fins la decada de [[1980]] quan les seues especulacions foren confirmades per investigadors mes moderns.

=== Cultura popular ===

=== Cultura popular ===

Freud tambe ha tingut una influencia durable i de gran alcanç en la cultura popular. Moltes de les seues idees generals guanyaren el seu lloc en el pensament quotidia: el "[[Lapsus|lapsus freudiano]]", el "[[complex d'Edipo]]", entre atres.

Freud també ha tingut una influencia durable i de gran alcanç en la cultura popular. Moltes de les seues idees generals guanyaren el seu lloc en el pensament quotidia: el "[[Lapsus|lapsus freudiano]]", el "[[complex d'Edipo]]", entre atres.

=== Art, lliteratura i cine ===

=== Art, lliteratura i cine ===

== Critiques ==

== Critiques ==

[[Archiu:Sigmund Freud 1926.jpg|thumb|191px|Freud en [[1926]].]]Sigmund Freud i les seues teories han rebut gran quantitat de critiques per part de diversos autors:* [[Karl Popper]] ho critica en el seu treball sobre la [[filosofia de la ciencia]] per basar la seua teoria en [[Hipótesis (metodo cientific)|hipótesis]] no [[falsacionismo|falsables]] i per replantejar l'evidencia quan no confirma les hipótesis recorrent a lo infalsable. En la seua model de demarcacio de la ciencia, Karl Popper prengue al psicoanálisis com eixemple de [[seudociencia]], en contrast en la [[teoria de la relativitat]] de [[Albert Einstein]]. Popper observà que mentres les condicions de refutación de les hipótesis d'Einstein estaven determinades en precisio i Einstein estava dispost a començar de nou si l'evidencia no les sustentava, les teories de Sigmund Freud eren infalsables i li permetien reinterpretar l'evidencia per a mantindre les hipótesis pese a la falta de sustent empiric.<ref>[http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/343/34309906.pdf "Les critiques de Karl Popper al psicoanálisis". Fernanda Clavell De Druyff]</ref>* [[Adolf Grünbaum]] considera que el psicoanálisis soles es infalsable en la situacio analitica per la relacio circular que genera en les explicacions sobre desijos inconscients. Grünbaum considera que la teoria sí pot ser falsada i que resulta ser fals.<ref>{{cita llibre |apellido= Grünbaum |nombre= Adolf |enlaceautor= Adolf Grünbaum|título= The Foundations of Psychoanalysis: A Philosophical Critique |año=1984 |editorial= University of Californi Press |ubicación= Berkeley, CA |isbn=0-520-05017-7}}</ref><ref>{{cita llibre |apellido= Grünbaum |nombre=Adolf |enlaceautor=Adolf Grünbaum |apellido2= Holzman |nombre2=Philip S. |título= Validation in the Clinical Theory of Psychoanalysis: A Study in the Philosophy of Psychoanalysis, Psychological Issues, 61 |año= 1993 |editorial=International Universities Press |isbn= 978-0823667222}}</ref>* En la decada dels [[anys 1960|anys 60]], [[Hans Eysenck]] recopilà i criticà tots els estudis existents sobre l'efectivitat del psicoanálisis. El resultat fon que el tractament psicoanalítico no supon ninguna millor sobre la taxa de remissio espontanea (sense tractament) de les [[neurosis]].<ref>{{cita web |url=http://www.laeditorialvirtual.com.ar/Pagues/Eysenck/EysenckFreud01.htm |título=Decadencia i caiguda de l'imperi freudiano |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref> Eysenck afirmà que Freud «fon, sense dubte, un geni; no de la ciencia, sino de la propaganda; no de la prova rigorosa, sino de la persuasión».* Freud es criticat tambe per varis autors per haver falsejat els resultats de les seues investigacions. Historiadors i periodistes han mostrat que hi ha una gran divergencia entre l'evolucio dels casos clinics tal com Freud els relata en els seus texts i els casos reals. Un dels casos mes famosos es el de [[Sergei Pankejeff]] (l'home dels llops), investigat pel periodiste [[Karin Obholzer]], qui hauria demostrat que Pankejeff jamai se curà.* Diversos moviments [[feminisme|feministes]] critiquen a Freud per explicar a la dona com un ''home sense fal'' i pel concepte de ''[[enveja del pene]] ''. Les minories sexuals critiquen tambe la seua teoria per considerar la [[homosexualitat]] com una [[perversio sexual|perversio]]. No obstant, el terme «perversio» dins del marc teoric freudiano no porta una carrega pijorativa, sino que referix a qualsevol practica sexual que se "desvie" o aparte de l'objectiu de la reproduccio, sent d'esta manera un concepte teoric despullat de tot juï moral. El gran impacte cultural de les teories de Freud sobre el desenroll psicosexual i possiblement una falta de rigor u objectivitat en la seua interpretacio popularisà l'idea de l'homosexualitat com una malaltia, aumentant en la primera mitad del [[sigle XX]] l'internamént d'homosexuals en instituts de salut mental. El tractament psicoanalítico fon utilisat durant varies decades per a intentar ''curar'' l'homosexualitat, promovent el surgimiento de varies psicoterapias en este mateix objectiu que se basen en algunes de les seues teories.</br> No obstant, es necessari aclarir que el mateix Freud sostingue realment en molts dels seus treballs explicacions al voltant de la «inversio sexual» com el resultat d'una «eleccio d'objecte», que no demanda un juï moral o etic ni el veredicte de «sanitat o insanitat» al subjecte, i prenent com eixemple als antics grecs i a grans figures de l'historia, eximix de culpes als homosexuals llimitant-se a advertir-los sobre els problemes que poden tindre en societats cuyos cánones morals els son adversos.<ref>{{cita llibre |apellido= Freud |nombre= Sigmund |título= El malestar en la cultura i atres ensachos |año=1970 |editorial= Aliança |ubicación= Madrit |páginas=95-96}}</ref>* Certes corrents de la [[psicología]] moderna (principalment [[psicología cognitiva]], [[psicología conductista]] i psicología biologica) descalifiquen el seu treball com [[pseudociencia|seudocientífico]]. Des d'este ambit, gran part de les teories de Freud han segut abandonades al no ser consistents en les troballes de la [[psicología experimental]] i la [[biologia]].{{cita requerida}}* L'antropolec [[Bronisław Malinowski]], com resultat de la seua important investigacio de camp en les [[Illes Trobriand]], criticà la tesis freudiana al voltant de l'universalitat del [[Complex d'Edipo]], al mateix temps que la seua orige biologic. Freud havia propost l'existencia del complex en totes les societats humanes en la seua obra ''[[Tótem i tabu]] ''. Malinowski intentà refutar esta percepcio ortodoxa, rebujant el model darwiniano evolucioniste sobre el qual Freud fonamentà el seu ensaig antropologic i demostrant que en l'estructura matrilineal dels trobiandeses la presencia de les mares en la vida dels chiquets era prou reduida (donat que les dones eren qui portaven a veta les activitats economiques) i que els pares tampoc posseien un paper important en la societat, ni se'ls reconeixia el seu paper en la procreación. Les funcions d'un i atre progenitor puix, eren realisats per les germanes majors i pels tios materns dels chiquets. En esta constelacio desenrollaven, generalment, fantasies sexuals cap a les seues germanes, en tant que odi cap als tios materns.<ref>{{cita llibre |apellidos=Barnouw |nombre=Victor |título=Cultura i personalitat |url= |fechaacceso=18 de febrer de 2011 |año=1967 |editorial=Troquel |ubicación=Buenos Aires |isbn= |capítulo=Crítica a la teoria freudiana per Malinowski |páginas=84-102 }}</ref> La critica de Malinowski no nega l'existencia del complex com conflicte nuclear del subjecte, sino l'universalitat de la disposicio del Complex d'Edipo al que se referia Freud (en el que la mare era objecte de desig sexual i el pare d'odi per part del chiquet), model este que associava en la societat austriaca. Per la seua part, Malinowski sostenia que poden existir multiples variants en dependencia de les relacions de parentesc que imperen en cada societat particular.<ref>{{cita llibre|apellidos= Roudinesco|apellidos2= Plon|nombre= Elisabet|nombre2= Michel|enlaceautor=Elisabeth Roudinesco|título=Diccionario de Psicoanálisis|otros= Traduccio: Jordi Piatigorsky i Gabriela Villalba|año=2008|any-original= Primera publicacio (''Dictionnaire de la Psychanalyse''), 1997|editorial=Paidós|ubicación= Bons Aires|isbn= 978-950-12-7399-1|capítulo= Articul: Malinowski, Bronislaw (1884-1942)|páginas= 679-682}}</ref> La controversia mes conflictiva no fon directament en Freud, sino que se desenrollà entre Malinowski i [[Ernest Jones]]. El llibre en el que Malinowski expon els seus resultats de camp i la seua critica a l'universalitat de l'Edipo se titula ''Sexe i repressio en la societat primitiva''.

[[Archiu:Sigmund Freud 1926.jpg|thumb|191px|Freud en [[1926]].]]Sigmund Freud i les seues teories han rebut gran quantitat de critiques per part de diversos autors:* [[Karl Popper]] ho critica en el seu treball sobre la [[filosofia de la ciencia]] per basar la seua teoria en [[Hipótesis (metodo cientific)|hipótesis]] no [[falsacionismo|falsables]] i per replantejar l'evidencia quan no confirma les hipótesis recorrent a lo infalsable. En la seua model de demarcacio de la ciencia, Karl Popper prengue al psicoanálisis com eixemple de [[seudociencia]], en contrast en la [[teoria de la relativitat]] de [[Albert Einstein]]. Popper observà que mentres les condicions de refutación de les hipótesis d'Einstein estaven determinades en precisio i Einstein estava dispost a començar de nou si l'evidencia no les sustentava, les teories de Sigmund Freud eren infalsables i li permetien reinterpretar l'evidencia per a mantindre les hipótesis pese a la falta de sustent empiric.<ref>[http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/343/34309906.pdf "Les critiques de Karl Popper al psicoanálisis". Fernanda Clavell De Druyff]</ref>* [[Adolf Grünbaum]] considera que el psicoanálisis soles es infalsable en la situacio analitica per la relacio circular que genera en les explicacions sobre desijos inconscients. Grünbaum considera que la teoria sí pot ser falsada i que resulta ser fals.<ref>{{cita llibre |apellido= Grünbaum |nombre= Adolf |enlaceautor= Adolf Grünbaum|título= The Foundations of Psychoanalysis: A Philosophical Critique |año=1984 |editorial= University of Californi Press |ubicación= Berkeley, CA |isbn=0-520-05017-7}}</ref><ref>{{cita llibre |apellido= Grünbaum |nombre=Adolf |enlaceautor=Adolf Grünbaum |apellido2= Holzman |nombre2=Philip S. |título= Validation in the Clinical Theory of Psychoanalysis: A Study in the Philosophy of Psychoanalysis, Psychological Issues, 61 |año= 1993 |editorial=International Universities Press |isbn= 978-0823667222}}</ref>* En la decada dels [[anys 1960|anys 60]], [[Hans Eysenck]] recopilà i criticà tots els estudis existents sobre l'efectivitat del psicoanálisis. El resultat fon que el tractament psicoanalítico no supon ninguna millor sobre la taxa de remissio espontanea (sense tractament) de les [[neurosis]].<ref>{{cita web |url=http://www.laeditorialvirtual.com.ar/Pagues/Eysenck/EysenckFreud01.htm |título=Decadencia i caiguda de l'imperi freudiano |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref> Eysenck afirmà que Freud «fon, sense dubte, un geni; no de la ciencia, sino de la propaganda; no de la prova rigorosa, sino de la persuasión».* Freud es criticat també per varis autors per haver falsejat els resultats de les seues investigacions. Historiadors i periodistes han mostrat que hi ha una gran divergencia entre l'evolucio dels casos clinics tal com Freud els relata en els seus texts i els casos reals. Un dels casos mes famosos es el de [[Sergei Pankejeff]] (l'home dels llops), investigat pel periodiste [[Karin Obholzer]], qui hauria demostrat que Pankejeff jamai se curà.* Diversos moviments [[feminisme|feministes]] critiquen a Freud per explicar a la dona com un ''home sense fal'' i pel concepte de ''[[enveja del pene]] ''. Les minories sexuals critiquen també la seua teoria per considerar la [[homosexualitat]] com una [[perversio sexual|perversio]]. No obstant, el terme «perversio» dins del marc teoric freudiano no porta una carrega pijorativa, sino que referix a qualsevol practica sexual que se "desvie" o aparte de l'objectiu de la reproduccio, sent d'esta manera un concepte teoric despullat de tot juï moral. El gran impacte cultural de les teories de Freud sobre el desenroll psicosexual i possiblement una falta de rigor u objectivitat en la seua interpretacio popularisà l'idea de l'homosexualitat com una malaltia, aumentant en la primera mitad del [[sigle XX]] l'internamént d'homosexuals en instituts de salut mental. El tractament psicoanalítico fon utilisat durant varies decades per a intentar ''curar'' l'homosexualitat, promovent el surgimiento de varies psicoterapias en este mateix objectiu que se basen en algunes de les seues teories.</br> No obstant, es necessari aclarir que el mateix Freud sostingue realment en molts dels seus treballs explicacions al voltant de la «inversio sexual» com el resultat d'una «eleccio d'objecte», que no demanda un juï moral o etic ni el veredicte de «sanitat o insanitat» al subjecte, i prenent com eixemple als antics grecs i a grans figures de l'historia, eximix de culpes als homosexuals llimitant-se a advertir-los sobre els problemes que poden tindre en societats cuyos cánones morals els son adversos.<ref>{{cita llibre |apellido= Freud |nombre= Sigmund |título= El malestar en la cultura i atres ensachos |año=1970 |editorial= Aliança |ubicación= Madrit |páginas=95-96}}</ref>* Certes corrents de la [[psicología]] moderna (principalment [[psicología cognitiva]], [[psicología conductista]] i psicología biologica) descalifiquen el seu treball com [[pseudociencia|seudocientífico]]. Des d'este ambit, gran part de les teories de Freud han segut abandonades al no ser consistents en les troballes de la [[psicología experimental]] i la [[biologia]].{{cita requerida}}* L'antropolec [[Bronisław Malinowski]], com resultat de la seua important investigacio de camp en les [[Illes Trobriand]], criticà la tesis freudiana al voltant de l'universalitat del [[Complex d'Edipo]], al mateix temps que la seua orige biologic. Freud havia propost l'existencia del complex en totes les societats humanes en la seua obra ''[[Tótem i tabu]] ''. Malinowski intentà refutar esta percepcio ortodoxa, rebujant el model darwiniano evolucioniste sobre el qual Freud fonamentà el seu ensaig antropologic i demostrant que en l'estructura matrilineal dels trobiandeses la presencia de les mares en la vida dels chiquets era prou reduida (donat que les dones eren qui portaven a veta les activitats economiques) i que els pares tampoc posseien un paper important en la societat, ni se'ls reconeixia el seu paper en la procreación. Les funcions d'un i atre progenitor puix, eren realisats per les germanes majors i pels tios materns dels chiquets. En esta constelacio desenrollaven, generalment, fantasies sexuals cap a les seues germanes, en tant que odi cap als tios materns.<ref>{{cita llibre |apellidos=Barnouw |nombre=Victor |título=Cultura i personalitat |url= |fechaacceso=18 de febrer de 2011 |año=1967 |editorial=Troquel |ubicación=Buenos Aires |isbn= |capítulo=Crítica a la teoria freudiana per Malinowski |páginas=84-102 }}</ref> La critica de Malinowski no nega l'existencia del complex com conflicte nuclear del subjecte, sino l'universalitat de la disposicio del Complex d'Edipo al que se referia Freud (en el que la mare era objecte de desig sexual i el pare d'odi per part del chiquet), model este que associava en la societat austriaca. Per la seua part, Malinowski sostenia que poden existir multiples variants en dependencia de les relacions de parentesc que imperen en cada societat particular.<ref>{{cita llibre|apellidos= Roudinesco|apellidos2= Plon|nombre= Elisabet|nombre2= Michel|enlaceautor=Elisabeth Roudinesco|título=Diccionario de Psicoanálisis|otros= Traduccio: Jordi Piatigorsky i Gabriela Villalba|año=2008|any-original= Primera publicacio (''Dictionnaire de la Psychanalyse''), 1997|editorial=Paidós|ubicación= Bons Aires|isbn= 978-950-12-7399-1|capítulo= Articul: Malinowski, Bronislaw (1884-1942)|páginas= 679-682}}</ref> La controversia mes conflictiva no fon directament en Freud, sino que se desenrollà entre Malinowski i [[Ernest Jones]]. El llibre en el que Malinowski expon els seus resultats de camp i la seua critica a l'universalitat de l'Edipo se titula ''Sexe i repressio en la societat primitiva''.

== Alguns pacients de Freud ==

== Alguns pacients de Freud ==