Canvis

La '''revolució científica''' en l'[[història de la ciència]], va ser el periodo en el qual les noves idees en [[física]], [[astronomia]], [[biologia]], [[anatomia humana]], [[química]], i atres [[ciència|ciències]] van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'[[antiga Grècia]] i que van continuar durant l'[[Edat mija]], i conduïren a la formació de la [[ciència moderna]].<ref>"Scientific Revolution" in ''[[Encarta]]''. 2007. [http://encarta.msn.com/encyclopedia_701509067/Scientific_Revolution.html.]</ref> D'acort en la majoria dels estudiosos, la revolució científica va escomençar en la publicació de dos obres que van canviar el curs de la ciència en l'any [[1543]] i va continuar durant el [[segle XVII]]: L'obra de [[Copèrnic]] ''[[De revolutionibus orbium coelestium]]'' i la d'[[Andreas Vesalius]] ''[[De humani corporis fabrica]]''.

La '''revolució científica''' en l'[[història de la ciència]], va ser el periodo en el qual les noves idees en [[física]], [[astronomia]], [[biologia]], [[anatomia humana]], [[química]], i atres [[ciència|ciències]] varen portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'[[antiga Grècia]] i que varen continuar durant l'[[Edat mija]], i conduïren a la formació de la [[ciència moderna]].<ref>"Scientific Revolution" in ''[[Encarta]]''. 2007. [http://encarta.msn.com/encyclopedia_701509067/Scientific_Revolution.html.]</ref> D'acort en la majoria dels estudiosos, la revolució científica va escomençar en la publicació de dos obres que varen canviar el curs de la ciència en l'any [[1543]] i va continuar durant el [[sigle XVII]]: L'obra de [[Copèrnic]] ''[[De revolutionibus orbium coelestium]]'' i la d'[[Andreas Vesalius]] ''[[De humani corporis fabrica]]''.

L'historiador i filòsof [[Alexandre Koyré]] va propondre el terme ''revolució científica'' l'any [[1939]] per a descriure esta época.<ref>Shapin, Steven (1996). ''The Scientific Revolution''.</ref>

L'historiador i filòsof [[Alexandre Koyré]] va propondre el terme ''revolució científica'' l'any [[1939]] per a descriure esta época.<ref>Shapin, Steven (1996). ''The Scientific Revolution''.</ref>

També es considera que la revolució científica és el periodo que s'inicia quan [[Galileo Galilei|Galileu]] i [[Kepler]] entre atres pensadors del [[segle XVII]], inicien els seus descobriments. A partir de llavors la ciència, que estava lligada a la filosofia, se'n separa i passa a ser un coneiximent més estructurat i pràctic.

També es considera que la revolució científica és el periodo que s'inicia quan [[Galileo Galilei|Galileu]] i [[Kepler]] entre atres pensadors del [[sigle XVII]], inicien els seus descobriments. A partir de llavors la ciència, que estava lligada a la filosofia, se'n separa i passa a ser un coneiximent més estructurat i pràctic.

== Significat de la revolució ==

== Significat de la revolució ==

La ciència de l'ultima part del [[Renaiximent]] establí la base de la ciència moderna. El científic [[J. D. Bernal]] establí que "el renaiximent va permetre la revolució científica que va permetre als estudiosos mirar el món en una llum diferent. La religió, la superstició i la por van ser reemplaçades per la raó i el coneiximent".

La ciència de l'ultima part del [[Renaiximent]] establí la base de la ciència moderna. El científic [[J. D. Bernal]] establí que "el renaiximent va permetre la revolució científica que va permetre als estudiosos mirar el món en una llum diferent. La religió, la superstició i la por varen ser reemplaçades per la raó i el coneiximent".

   

   

Encara aixina el sociòlec i historiador de la ciència [[Steven Shapin]] sosté en el seu llibre, ''The Scientific Revolution,'' que: "No n'hi hagué una revolució científica i este és un llibre sobre això."<ref>Steven Shapin, ''The Scientific Revolution'', (Chicago: Univ. of Chicago Pr., 1996), p. 1.</ref> A pesar de tot el concepte de revolució científica continua sent un concepte útil per a interpretar molts canvis de la ciència.

Encara aixina el sociòlec i historiador de la ciència [[Steven Shapin]] sosté en el seu llibre, ''The Scientific Revolution,'' que: "No n'hi hagué una revolució científica i este és un llibre sobre això."<ref>Steven Shapin, ''The Scientific Revolution'', (Chicago: Univ. of Chicago Pr., 1996), p. 1.</ref> A pesar de tot el concepte de revolució científica contínua sent un concepte útil per a interpretar molts canvis de la ciència.

== Noms importants ==

== Noms importants ==

* [[Nicolau Copèrnic]]: Sostingué que el Sol estava en el centre del sistema, encara que s'equivocà defenent una òrbita circular.

* [[Nicolau Copèrnic]]: Sostingué que el Sol estava en el centre del sistema, encara que s'equivocà defenent una òrbita circular.

* [[Galileu Galilei]]: Va dir que “La tradició i l'autoritat dels antics sabis no són fonts del coneiximent científic” i que l'única manera de comprendre la naturalea és experimentant.  

* [[Galileu Galilei]]: Va dir que “La tradició i l'autoritat dels antics sabis no són fonts del coneiximent científic” i que l'única manera de comprendre la naturalea és experimentant.  

* [[Francis Bacon]]: Mostrà l'importància del mètodo d'experimentació, va defendre un mètodo intuïtiu en la ciència

* [[Francis Bacon]]: Mostrà l'importància del método d'experimentació, va defendre un método intuïtiu en la ciència

* [[Descartes]]: Inventà la geometria analítica i demostrà com la matemàtica pot ser utilisada per a descriure les formes i les mides dels cossos. Escrigué “El discurs del mètodo” (1636)

* [[René Descartes]]: Inventà la geometria analítica i demostrà com la matemàtica pot ser utilisada per a descriure les formes i les mides dels cossos. Escrigué “El discurs del método” (1636)

* [[Francesco Redi]]: (1626-1698) demostrà que no existia la “generació espontànea”

* [[Francesco Redi]]: (1626-1698) demostrà que no existia la “generació espontànea”

* [[Isaac Newton]]: Els seus descobriments en física guiaren als estudis sobre esta matèria en els 200 anys següents. En [[1687]] publica el seu famós ''Principia'' (Principis matemàtics de filosofia natural) a on descriu la llei de la gravetat.

* [[Isaac Newton]]: Els seus descobriments en física guiaren als estudis sobre esta matèria en els 200 anys següents. En [[1687]] publica el seu famós ''Principia'' (Principis matemàtics de filosofia natural) a on descriu la llei de la gravetat.

== Notes ==

== Referències ==

<references/>

<references/>

[[Categoria:Història de la ciència]]

[[Categoria:Història de la ciència]]