Canvis

Estudià en l’Universitat de [[Barcelona]] a on es llicencià en Filosofia i Lletres, en [[1865]], en plena joventut embarcà cap a Amèrica Llatina a on va estar alguns anys eixercint la docencia, passant despres als [[Estats Units]], desenrollant també l’activitat docent com a professor de frances en el Fort Edward’s Institut de [[Nova York]]. Volia coneixer mon i viajà per diversos països, aplegant a dominar alguns idiomes. Pero al remat, tornà a [[Castelló]] en [[1874]], la seua ciutat natal, dedicant-se al comerç de l’exportacio.  

Estudià en l’Universitat de [[Barcelona]] a on es llicencià en Filosofia i Lletres, en [[1865]], en plena joventut embarcà cap a Amèrica Llatina a on va estar alguns anys eixercint la docencia, passant despres als [[Estats Units]], desenrollant també l’activitat docent com a professor de frances en el Fort Edward’s Institut de [[Nova York]]. Volia coneixer mon i viajà per diversos països, aplegant a dominar alguns idiomes. Pero al remat, tornà a [[Castelló]] en [[1874]], la seua ciutat natal, dedicant-se al comerç de l’exportacio.  

la divisio territorial de l’any [[1833]], [[Castelló]] es troba com a capital de provincia, passa de ser una poblacio menuda a una vila gran, cap al [[1900]] contava en 30.000 habitants, [[Castelló]] era una vila agraria tenint com a maxim exponent el canem per a l’elaboracio de corda i espardenyeria ([[sigle XIX]]), a finals d’eixe sigle l’introduccio del taronger guanyaria terreny d’horta al canem, l’arròs s’estenia per la marjal i la vinya i la garrofera pel secà. Esta alternativa agro-mercantil portaria el creiximent economic castellonenc. La poblacio estava integrada per jornalers (la majoria), llauradors en diverses propietats i també gent dedicada a activitats artesanals i a l’industria que naixia. L’agricultura comercial i d’exportacio era el motor de l’activitat economica. Per eixe motiu, entitats ciutadanes de tot signe demanaven i reclamaven la millora de les infraestructures (especialment, el port).  

En la divisio territorial de l’any [[1833]], [[Castelló]] es troba com a capital de provincia, passa de ser una poblacio menuda a una vila gran, cap al [[1900]] contava en 30.000 habitants, [[Castelló]] era una vila agraria tenint com a maxim exponent el canem per a l’elaboracio de corda i espardenyeria ([[sigle XIX]]), a finals d’eixe sigle l’introduccio del taronger guanyaria terreny d’horta al canem, l’arròs s’estenia per la marjal i la vinya i la garrofera pel secà. Esta alternativa agro-mercantil portaria el creiximent economic castellonenc. La poblacio estava integrada per jornalers (la majoria), llauradors en diverses propietats i també gent dedicada a activitats artesanals i a l’industria que naixia. L’agricultura comercial i d’exportacio era el motor de l’activitat economica. Per eixe motiu, entitats ciutadanes de tot signe demanaven i reclamaven la millora de les infraestructures (especialment, el port).