Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
10 bytes afegits ,  20:12 14 ago 2013
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
El '''concepte''' és l'abstracció intelectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dona algun objecte, treball, etc.
 
El '''concepte''' és l'abstracció intelectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dona algun objecte, treball, etc.
   −
Per mig dels conceptes comprenem el que una cosa és, siga colectiu o individual, o el que esta situació suposta, separant el que té de comuna en atres coses i situacions, del que és únic i irrepetible. Això comú, aplicable a atres coses i situacions té per això un caràcter universal; per tant els conceptes són universals, dons es referixen a molts individus, coses, o situacions. És a dir, el concepte universal és la forma o [[formalitat]] sota la qual comprenem les coses i les situacions.  
+
Per mig dels conceptes comprenem el que una cosa és, siga colectiu o individual, o el que esta situació suposta, separant el que té de comú en atres coses i situacions, del que és únic i irrepetible. Això comú, aplicable a atres coses i situacions té per això un caràcter universal; per tant els conceptes són universals, perque es referixen a molts individus, coses, o situacions. És dir, el concepte universal és la forma o [[formalitat]] baix la que comprenem les coses i les situacions.  
   −
Gràcies als conceptes podem nomenar i expressar les coses i situacions en [[paraula|paraules]], el que fa possible construir els [[llenguage]]s. Les paraules signifiquen conceptes universals.  
+
Gràcies als conceptes podem nomenar i expressar les coses i situacions en [[paraula|paraules]], lo que fa possible construir els [[llenguage]]s. Les paraules signifiquen conceptes universals.  
   −
Per mig del llenguage podem compartir el conegut individualment i subjectiu i, en la mesura en qué els atres puguen comprendre el mateix, el coneiximent adquirix un caràcter objectiu. D'aquí la importància dels conceptes. Per això quan no sabem alguna cosa diem que "no tenim ni idea". Per tant, la formació del concepte està íntimament lligat a l'aprenentage, això significa que tots els elements, incloent llenguage i cultura, i la informació percebuda pels sentits que siga accessible al moment que una persona construïx el concepte d'alguna cosa o algú, influïxen en la ''conceptualisació''. El [[coneiximent]] de l'experiència sempre és concret, té una referència a una cosa, una situació o alguna cosa que és únic i irrepetible. D'atra banda, l'experiència sempre és [[subjectivitat|subjectiva]].
+
Per mig del llenguage podem compartir el conegut individualment i subjectiu i, en la mesura en qué els atres puguen comprendre el mateix, el coneiximent adquirix un caràcter objectiu. D'aquí la importància dels conceptes. Per això quan no sabem alguna cosa diem que "no tenim ni idea". Per tant, la formació del concepte està íntimament lligat a l'aprenentage, això significa que tots els elements, incloent llenguage i cultura, i la informació percebida pels sentits que siga accessible al moment que una persona construïx el concepte d'alguna cosa o algú, influïxen en la ''conceptualisació''. El [[coneiximent]] de l'experiència sempre és concret, té una referència a una cosa, una situació o alguna cosa que és únic i irrepetible. D'atra banda, l'experiència sempre és [[subjectivitat|subjectiva]].
   −
Les coses úniques i irrepetibles no es poden conceptualisar des de premisses, usant la capacitat de la ment d'[[inferència|inferir-los]]. En este cas, el cervell ha de recórrer a les sensacions derivades dels cinc sentits principals i assignar una 'etiqueta' per a poder aludir de forma inequívoca a la combinació exacta de sensacions que nos van despertar la curiositat de conceptualisar això en concret. Per tant naix el que es coneix com [[nom propi]].  
+
Les coses úniques i irrepetibles no es poden conceptualisar des de premisses, usant la capacitat de la ment d'[[inferència|inferir-los]]. En este cas, el [[cervell]] ha de recórrer a les sensacions derivades dels cinc sentits principals i assignar una 'etiqueta' per a poder aludir de forma inequívoca a la combinació exacta de sensacions que nos van despertar la curiositat de conceptualisar això en concret. Per tant naix lo que es coneix com [[nom propi]].  
   −
A l'efecte de la [[llògica]], les paraules que signifiquen conceptes universals es consideren com classes. Els noms propis es consideren com una [[classe universal]] formada per un sol individu o objecte, així és que per mig dels conceptes classifiquem les coses i ordenem el [[món]].  
+
A l'efecte de la [[llògica]], les paraules que signifiquen conceptes universals es consideren com classes. Els noms propis es consideren com una [[classe universal]] formada per un únic individu o objecte, així és que per mig dels conceptes classifiquem les coses i ordenem el [[terra|món]].  
   −
Les relacions entre les paraules i els conceptes són complexes i variables, dons no sempre la mateixa paraula significa el mateix concepte; un mateix concepte pot expressar-se en diverses paraules i formes d'expressió. L'expressió d'un mateix concepte pot variar de forma important segons la [[llengua]] en qué s'expresse.  
+
Les relacions entre les paraules i els conceptes són complexes i variables, perque no sempre la mateixa paraula significa el mateix concepte; un mateix concepte pot expressar-se en diverses paraules i formes d'expressió. L'expressió d'un mateix concepte pot variar de forma important segons la [[llengua]] en qué s'expresse.  
   −
En la seua màxima abstracció, quan manquen de contingut material alguns són [[concepte formal|conceptes formals]]. També se'ls nomena [[idea|idees]] quan es pretén senyalar este caràcter universal com alguna cosa [[objectiu]] i no merament subjectiu.
+
En la seua màxima abstracció, quan no tenen contingut material alguns són [[concepte formal|conceptes formals]]. També se'ls nomena [[idea|idees]] quan es pretén senyalar este caràcter universal com alguna cosa [[objectiu]] i no merament subjectiu.
    
[[Categoria:Conceptes]]
 
[[Categoria:Conceptes]]
123 628

edicions

Menú de navegació