Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
324 bytes afegits ,  17:49 23 ago 2013
m
sense resum d'edició
Llínea 19: Llínea 19:  
Fruit de la seua decantament cap al camp de la marginación infantil, desenrollà treballs importants, com la definició del concepte de “oicófobo”, classe especial de chiquet “psicópata rebordonit” caracterisat per la “fobia a la familia”, i la “oicofobia” o “fobia de la propia casa”, que Sanchis Bergón presentà en la ponencia titulada “Reformatoris”, en l'Assamblea de la Junta de Proteccio a l'Infancia, en [[1914]]. I una classificació d'anormals, que Sanchis Bargón expondra publicament davant la Real Academia de Medicina de Valéncia, en l'any [[1917]], en el discurs que pronunciarà en ocasió de la seua rebuda com academic, baix el titul “Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil”; en el que expon la seua posició com partidari del [[regeneracionismo]], la seua proyecció social i “profilactica”, era eminentment [[Eugenesia|eugénica]], tal i com ell mateix expressa en la seua conclusió: “Tutelad els matrimonis i milloraréu l'herencia; milloreu l'herencia i perfeccionaréu organicament a l'individu; perfeccioneu a l'individu i podreu regenerar la societat”. Per a aplegar a estes conclusions desenrollarà un estudi sobre el concepte d'anormalidad i de degeneració, partint de la premissa: “El fisiologismo de les societats exigix una adequacio perfecta de cada una de les seues parts al tot: una completa adaptacio de l'individu al mig social”. Considera que l'inadaptado per causes internes és un anormal, i que per tant l'anormal és un malalt, i que l'herencia és la causa primera d'anormalidad. Aixo no impedix que critique els plantejaments generalisadors i absolutistes de l'escola antropologica de Lombroso aplicats a la delinqüencia. Per a Sanchis Bergón no tot delinqüent és un anormal mege: “L'herencia es freqüentment causa remota de la delinqüencia. El mig, millor que causa ocasional és causa determinant”.
 
Fruit de la seua decantament cap al camp de la marginación infantil, desenrollà treballs importants, com la definició del concepte de “oicófobo”, classe especial de chiquet “psicópata rebordonit” caracterisat per la “fobia a la familia”, i la “oicofobia” o “fobia de la propia casa”, que Sanchis Bergón presentà en la ponencia titulada “Reformatoris”, en l'Assamblea de la Junta de Proteccio a l'Infancia, en [[1914]]. I una classificació d'anormals, que Sanchis Bargón expondra publicament davant la Real Academia de Medicina de Valéncia, en l'any [[1917]], en el discurs que pronunciarà en ocasió de la seua rebuda com academic, baix el titul “Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil”; en el que expon la seua posició com partidari del [[regeneracionismo]], la seua proyecció social i “profilactica”, era eminentment [[Eugenesia|eugénica]], tal i com ell mateix expressa en la seua conclusió: “Tutelad els matrimonis i milloraréu l'herencia; milloreu l'herencia i perfeccionaréu organicament a l'individu; perfeccioneu a l'individu i podreu regenerar la societat”. Per a aplegar a estes conclusions desenrollarà un estudi sobre el concepte d'anormalidad i de degeneració, partint de la premissa: “El fisiologismo de les societats exigix una adequacio perfecta de cada una de les seues parts al tot: una completa adaptacio de l'individu al mig social”. Considera que l'inadaptado per causes internes és un anormal, i que per tant l'anormal és un malalt, i que l'herencia és la causa primera d'anormalidad. Aixo no impedix que critique els plantejaments generalisadors i absolutistes de l'escola antropologica de Lombroso aplicats a la delinqüencia. Per a Sanchis Bergón no tot delinqüent és un anormal mege: “L'herencia es freqüentment causa remota de la delinqüencia. El mig, millor que causa ocasional és causa determinant”.
   −
=== Activitat colegiala ===
+
=== Activitat colegial ===
En [[1920]] se crega la [[Federacio de Coleges Meges d'Espanya]], de la que es impulsor el Dr. Sanchis Bergón, el qual sera elegit President de la mencionada Federació. Sanchis Bergón iniciava aixina una campanya de regeneració de la classe i política sanitaries, que al seu entendre, començaria des de la mateixa selecció dels aspirants al “sacerdoci de la medicina”, reformant posteriorment l'ensenyança de la mateixa, i llimitant el numero de tituls expedits.<ref>[http://books.google.es/books?id=LLRflEBHzsgC&pg=PA303&dq=Se+produc%C3%ADa+una+nueva+cota+en+su+organizaci%C3%B3n+corporativa:+la+Federaci%C3%B3n+Nacional+de+Colegios+M%C3%A9dicos.+Fue+la+tarea+de+la+mencionada+asamblea+de+Colegios+de+noviembre+de+1920,+propuesta+como+objetivo+por+el+Colegio+valenciano+y+por+su+presidente+Jos%C3%A9+Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n.&hl=es&ei=3ApTe79A6ad4AaCv-jFCQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=Se%20produc%C3%ADa%20una%20nueva%20cota%20en%20su%20organizaci%C3%B3n%20corporativa%3A%20la%20Federaci%C3%B3n%20Nacional%20de%20Colegios%20M%C3%A9dicos.%20Fue%20la%20tarea%20de%20la%20mencionada%20asamblea%20de%20Colegios%20de%20noviembre%20de%201920%2C%20propuesta%20como%20objetivo%20por%20el%20Colegio%20valenciano%20y%20por%20su%20presidente%20Jos%C3%A9%20Sanch%C3%ADs%20Berg%C3%B3n.&f=false Francesc Villacorta Banys. Professionals i burocratas: Estat i poder corporatiu en l'Espanya del segle XX, 1980-1923. Madrit: Segle XXI d'Espanya Editors; 1989. p.303.]</ref>
+
En [[1920]] se crega la [[Federacio de Coleges de Meges d'Espanya]], de la que es impulsor el Dr. Sanchis Bergón, el qual sera elegit President de la mencionada Federació. Sanchis Bergón iniciava aixina una campanya de regeneració de la classe i política sanitaries, que al seu entendre, començaria des de la mateixa selecció dels aspirants al “sacerdoci de la medicina”, reformant posteriorment l'ensenyança de la mateixa, i llimitant el numero de tituls expedits.<ref>[http://books.google.es/books?id=LLRflEBHzsgC&pg=PA303&dq=Se+produc%C3%ADa+una+nueva+cota+en+su+organizaci%C3%B3n+corporativa:+la+Federaci%C3%B3n+Nacional+de+Colegios+M%C3%A9dicos.+Fue+la+tarea+de+la+mencionada+asamblea+de+Colegios+de+noviembre+de+1920,+propuesta+como+objetivo+por+el+Colegio+valenciano+y+por+su+presidente+Jos%C3%A9+Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n.&hl=es&ei=3ApTe79A6ad4AaCv-jFCQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=Se%20produc%C3%ADa%20una%20nueva%20cota%20en%20su%20organizaci%C3%B3n%20corporativa%3A%20la%20Federaci%C3%B3n%20Nacional%20de%20Colegios%20M%C3%A9dicos.%20Fue%20la%20tarea%20de%20la%20mencionada%20asamblea%20de%20Colegios%20de%20noviembre%20de%201920%2C%20propuesta%20como%20objetivo%20por%20el%20Colegio%20valenciano%20y%20por%20su%20presidente%20Jos%C3%A9%20Sanch%C3%ADs%20Berg%C3%B3n.&f=false Francesc Villacorta Banys. Professionals i burocratas: Estat i poder corporatiu en l'Espanya del segle XX, 1980-1923. Madrit: Segle XXI d'Espanya Editors; 1989. p.303.]</ref>
    
Se conseguix aixina enfortir l'espirit de classe, i aunar les forces per a abordar aspectes relatius a estatuts, llegislacio sanitaria, o defensa dels interesses dels meges, en ocasions lesionats pel caciquisme. Com eixemple de l'impuls que la creació d'esta federació dona al moviment colegial, cap expondre les conclusions elevades al Ministre de Governacio despres de l'Assamblea portada veta en [[Madrit]] en [[1926]], i que se referixen a “l'urgent promulgacio d'una Llei de Sanitat, a la representacio dels Coleges Megrd en el Real Consell de Sanitat, a la reglamentació de la Beneficencia provincial, a la definició del delit sanitari i l'inclusio en el Codic Penal de les sancions que origine i a la revisió tècnica del Registre d'Especialitats Farmaceutiques”. Ademés de propondre “una reforma be meditada de l'ensenyança de la Medicina (...) en la constitució d'una Comissió Oficial de la que devia formar part el Consell General de Coleges de Meges, la declaració dels Reglaments dels Coleges de Meges com Codics fonamentals d'estos ...” entre atres.
 
Se conseguix aixina enfortir l'espirit de classe, i aunar les forces per a abordar aspectes relatius a estatuts, llegislacio sanitaria, o defensa dels interesses dels meges, en ocasions lesionats pel caciquisme. Com eixemple de l'impuls que la creació d'esta federació dona al moviment colegial, cap expondre les conclusions elevades al Ministre de Governacio despres de l'Assamblea portada veta en [[Madrit]] en [[1926]], i que se referixen a “l'urgent promulgacio d'una Llei de Sanitat, a la representacio dels Coleges Megrd en el Real Consell de Sanitat, a la reglamentació de la Beneficencia provincial, a la definició del delit sanitari i l'inclusio en el Codic Penal de les sancions que origine i a la revisió tècnica del Registre d'Especialitats Farmaceutiques”. Ademés de propondre “una reforma be meditada de l'ensenyança de la Medicina (...) en la constitució d'una Comissió Oficial de la que devia formar part el Consell General de Coleges de Meges, la declaració dels Reglaments dels Coleges de Meges com Codics fonamentals d'estos ...” entre atres.
Llínea 66: Llínea 66:  
{{NF|1860|1926|Sanchis Bergon, Jose}}
 
{{NF|1860|1926|Sanchis Bergon, Jose}}
   −
[[Categoria:Medics d'Espanya del segle XIX]]
+
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Medics d'Espanya del segle XX]]
+
[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Polítics de la Comunitat  Valenciana]]
 +
[[Categoria:Meges Valencians]]
 
[[Categoria:Neurolecs d'Espanya]]
 
[[Categoria:Neurolecs d'Espanya]]
[[Categoria:Alcaldes de Valencia]]
   
[[Categoria:Politics d'Espanya del segle XIX]]
 
[[Categoria:Politics d'Espanya del segle XIX]]
 
[[Categoria:Politics d'Espanya del segle XX]]
 
[[Categoria:Politics d'Espanya del segle XX]]
[[Categoria:Presidents de Coleges de Medics d'Espanya]]
+
[[Categoria:Presidents de Coleges de Meges d'Espanya]]
 +
 
 +
[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Polítics de la Comunitat  Valenciana]]
 +
 
 +
[[Categoria:Meges Valencians]]
 +
[[Categoria:Neurolecs d'Espanya]]
 +
[[Categoria:Politics d'Espanya del segle XIX]]
 +
[[Categoria:Politics d'Espanya del segle XX]]
 +
[[Categoria:Presidents de Coleges de Meges d'Espanya]]
110 425

edicions

Menú de navegació