Canvis

L{{'}}emperador '''Carles VI''', en l'àmbit valencià conegut sobretot com a '''Archiduc Carles d'Àustria''', (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1685 - íd. 1740). Quan era només [[archiduc d'Àustria]] va ser pretenent al tro de la '''[[Monarquia Hispànica]]''' durant la '''[[Guerra de Successió Espanyola]]''', conseguint el recolzament del [[Principat de Catalunya]] (1706-1714), dels regnes [[Regne d'Aragó|d'Aragó]] i [[Regne de Valencia|de Valencia]](1706-1707 / 1714), del [[Regne de Mallorca|Regne de Mallorques]] (1706-1715) i del [[Regne de Sardenya]] (1706-1720), territoris en els quals va governar en el nom de '''Carles III'''. Aixina com també del [[Regne de Sicília]] (1706-1714 / 1720-1738) i del [[Regne de Nàpols]] (1706-1738), on va ser '''Carles IV'''. Mentres la guerra tenia lloc va recaure en ell la corona imperial, sent l'emperador Carles VI del '''[[Sacre Imperi Romanogermànic]]''' (1711-1740).

L{{'}}emperador '''Carles VI''', en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a '''arxiduc Carles d'Àustria''', (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1685 - íd. 1740). Quan era només [[arxiduc d'Àustria]] va ser pretendent al tron de la '''[[Monarquia Hispànica]]''' durant la '''[[Guerra de Successió Espanyola]]''', aconseguint el suport del [[Principat de Catalunya]] (1706-1714), dels regnes [[Regne d'Aragó|d'Aragó]] i [[Regne de València|de València]](1706-1707 / 1714), del [[Regne de Mallorca|Regne de Mallorques]] (1706-1715) i del [[Regne de Sardenya]] (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de '''Carles III'''. Així com també del [[Regne de Sicília]] (1706-1714 / 1720-1738) i del [[Regne de Nàpols]] (1706-1738), on va ser '''Carles IV'''. Mentre la guerra tenia lloc va recaure en ell la corona imperial, esdevenint l'emperador Carles VI del '''[[Sacre Imperi Romanogermànic]]''' (1711-1740).

== Orígens familiars ==

== Orígens familiars ==

Nasqué l'[[1 d'octubre]] de [[1685]] a la cort imperial de [[Viena]] i fou el segon fill de l'[[emperador]] [[Leopold I, emperador romanogermànic]] i la seva tercera esposa [[Elionor del Palatinat-Neuburg]]. Era nét per línia paterna del també emperador [[Ferran III, emperador romanogermànic]] i de la infanta [[Maria Anna d'Espanya]], i per línia materna de l'elector [[Felip Guillem I, elector palatí]] i de la landgravina [[Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt]]

Naixqué l'[[1 d'octubre]] de [[1685]] en la cort imperial de [[Viena]] i fon el segon fill de l'[[emperador]] [[Leopolt I, emperador romanogermànic]] i la seua tercera esposa [[Elionor del Palatinat-Neuburg]]. Era net per llínia paterna del també emperador [[Ferrando III, emperador romanogermànic]] i de l'infanta [[Maria Anna d'Espanya]], i per llínia materna de l'elector [[Felip Guillem I, elector palatí]] i de la landgravina [[Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt]]

== Núpcies i descendents ==

== Núpcies i descendents ==

L'arxiduc anuncià el [[18 d'agost]] de [[1708]]{{sfn|León Sanz|2007|p=93}} i el trasllat a Barcelona de la seva futura esposa, el seu futur matrimoni amb [[Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel]], filla del [[duc]] [[Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel]] i de la princesa [[Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen]] Se celebraren les [[esposalles]] el 23 d'abril de [[1708]] a [[Klosterneuburg]]{{sfn|León Sanz|2007|p=93}} l'[[1 d'agost]] de [[1708]] a l'església de [[Santa Maria del Mar]] de Barcelona.{{sfn|León Sanz|2007|p=109}} D'aquesta unió nasqueren:

L'archiduc anuncià el [[18 d'agost]] de [[1708]]{{sfn|León Sanz|2007|p=93}} i el trasllat a Barcelona de la seua futura esposa, el seu futur matrimoni en [[Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel]], filla del [[duc]] [[Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel]] i de la princesa [[Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen]] Se celebraren les [[esposalles]] el 23 d'abril de [[1708]] a [[Klosterneuburg]]{{sfn|León Sanz|2007|p=93}} l'[[1 d'agost]] de [[1708]] a l'església de [[Santa Maria del Mar]] de Barcelona.{{sfn|León Sanz|2007|p=109}} D'esta unió naixqueren:

* el príncep Leopold d'Habsburg ([[1716]]),

* el príncep Leopolt d'Habsburg ([[1716]]),

* [[Maria Teresa I d'Àustria]] ([[1717]]-[[1780]]), [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic|emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic]], casada amb [[Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic|Francesc III de la Lorena]].

* [[Maria Teresa I d'Àustria]] ([[1717]]-[[1780]]), [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic|emperatriu del Sacre Imperi Romanogermànic]], casada en [[Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic|Francesc III de la Lorena]].

* la princesa Maria Anna d'Habsburg ([[1718]]-[[1744]]), casada el [[1744]] amb Carles de Lorena,

* la princesa Maria Anna d'Habsburg ([[1718]]-[[1744]]), casada el [[1744]] en Carles de Lorena,

* la princesa Maria Amàlia d'Habsburg ([[1724]]-[[1730]]).

* la princesa Maria Amàlia d'Habsburg ([[1724]]-[[1730]]).

== Guerra de Successió Espanyola ==

== Guerra de Successió Espanyola ==

{{article principal|Guerra de Successió Espanyola}}

{{article principal|Guerra de Successió Espanyola}}

[[Fitxer:Carles III.tif|150px|thumb|esquerra|Carles quan era jove.]]

[[Archiu:Carles III.tif|150px|thumb|esquerra|Carles quan era jove.]]

[[Fitxer:Pretendents de la guerra de successió.jpg|thumb|150px|esquerra|Els pretendents]]

[[Archiu:Pretenents de la guerra de successió.jpg|thumb|150px|esquerra|Els pretenents]]

En morir el [[rei]] [[Carles II de Castella]] sense successió el [[1700]], l'arxiduc Carles era suposadament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]], que estipulava la seva successió en un altre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el suport del [[Regne de Portugal]], [[Regne d'Anglaterra]], [[Regne d'Escòcia]], [[Regne d'Irlanda]] i la major part del [[Sacre Imperi Romanogermànic]],<ref name=Charlesbrittanica>{{Cite web|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/107109/Charles-VI|title=Charles VI (Holy Roman emperor)|author=Encyclopædia Britannica|publisher=britannica.com|accessdate=22/10/2009}}</ref> però Carles II va testar a favor de [[Felip V d'Espanya|Felip d'Anjou]], nét del [[rei]] [[Lluís XIV de França]] i besnét de [[Felip IV de Castella]], com a successor, per la qual cosa s'inicià un conflicte entre els dos pretendents, conegut amb el nom de [[Guerra de Successió Espanyola]].<ref name="s1714aposta">{{ref-publicació |cognom=Coll |nom =Maria |article =L'aposta catalana |publicació=Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] |lloc=Barcelona |exemplar=núm. 108 |data=setembre 2011 |pàgines=p.24-27 |issn=1695-2014}}</ref>

En morir el [[rei]] [[Carles II de Castella]] sense successió el [[1700]], l'archiduc Carles era supostament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]], que estipulava la seva successió en un altre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el soport del [[Regne de Portugal]], [[Regne d'Anglaterra]], [[Regne d'Escòcia]], [[Regne d'Irlanda]] i la major part del [[Sacre Imperi Romanogermànic]],<ref name=Charlesbrittanica>{{Cite web|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/107109/Charles-VI|title=Charles VI (Holy Roman emperor)|author=Encyclopædia Britannica|publisher=britannica.com|accessdate=22/10/2009}}</ref> però Carles II va testar a favor de [[Felip V d'Espanya|Felip d'Anjou]], nét del [[rei]] [[Lluís XIV de França]] i besnét de [[Felip IV de Castella]], com a successor, per la qual cosa s'inicià un conflicte entre els dos pretendents, conegut amb el nom de [[Guerra de Successió Espanyola]].<ref name="s1714aposta">{{ref-publicació |cognom=Coll |nom =Maria |article =L'aposta catalana |publicació=Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] |lloc=Barcelona |exemplar=núm. 108 |data=setembre 2011 |pàgines=p.24-27 |issn=1695-2014}}</ref>

El [[1705]], l'arxiduc Carles embarcà amb un exèrcit aliat a [[Lisboa]] en direcció al Mediterrani. S'atura a [[Altea]], i el 17 d'agost els aliats proclamaren rei l'arxiduc Carles a la ciutat de [[Dénia]], amb el suport de la població civil<ref>Regidoría de Cultura de Dénia, ''[http://books.google.cat/books?id=b1XsSAAACAAJ&dq=proclamaci%C3%B3+arxiduc+Carles&hl=ca&ei=j3mnTLW6B42UOs3ukMcM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ L'Arxiduc Carles i Dénia: col·lecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): Joan Baptista Basset proclama a Dénia l'arxiduc Carles rei de València : III Centenari (1705-2005).]''</ref> i la revolta valenciana dels [[Maulets (història)|maulets]] s'estengué liderada per [[Joan Baptista Basset]]. Mentre escamots armats barraren el pas als borbònics a la plana de [[Vic]]. La flota de l'Arxiduc arribà a Barcelona el [[22 d'agost]] de [[1705]]. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el [[9 d'octubre]] quan el [[Virrei de Catalunya]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar]] signà la capitulació.{{sfn|Juan Vidal|2001|p=63}} El [[22 d'octubre]] entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el [[7 de novembre]] de [[1705]] jura les constitucions catalanes, i fou proclamat rei i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg,{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1963|p=1110 (vol.1)}} instal·lant-se al [[Hala dels Draps|Palau Reial Nou]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=L'onze de setembre |url=http://books.google.es/books?id=E8wQAQAAIAAJ&q=palau+reial+arxiduc+carles&dq=palau+reial+arxiduc+carles&hl=ca&sa=X&ei=1BLOUZe8Cs3fOPm1gZgE&ved=0CDUQ6AEwATgU |llengua= |editorial=Santiago Albertí |data=1964 |pàgines=55 |isbn=}}</ref> Amb la necessitat d'expulsar la [[Casa de Borbó]] de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'[[Exèrcit Regular Austriacista]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Balcells |nom=Albert |títol=Histōria de Catalunya |url=http://books.google.es/books?id=vZZ8uxE6W44C&pg=PA692&dq=regiment+1705+Consell+de+Cent&hl=ca&sa=X&ei=l1yRUa_3GcmXO6zHgIgG&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=regiment%201705%20Consell%20de%20Cent&f=false |llengua= |editorial=La Butxaca |data=2011 |pàgines=692 |isbn=8499302238}}</ref>

El [[1705]], l'arxiduc Carles embarcà amb un exèrcit aliat a [[Lisboa]] en direcció al Mediterrani. S'atura a [[Altea]], i el 17 d'agost els aliats proclamaren rei l'arxiduc Carles a la ciutat de [[Dénia]], amb el suport de la població civil<ref>Regidoría de Cultura de Dénia, ''[http://books.google.cat/books?id=b1XsSAAACAAJ&dq=proclamaci%C3%B3+arxiduc+Carles&hl=ca&ei=j3mnTLW6B42UOs3ukMcM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ L'Arxiduc Carles i Dénia: col·lecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): Joan Baptista Basset proclama a Dénia l'arxiduc Carles rei de València : III Centenari (1705-2005).]''</ref> i la revolta valenciana dels [[Maulets (història)|maulets]] s'estengué liderada per [[Joan Baptista Basset]]. Mentre escamots armats barraren el pas als borbònics a la plana de [[Vic]]. La flota de l'Arxiduc arribà a Barcelona el [[22 d'agost]] de [[1705]]. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el [[9 d'octubre]] quan el [[Virrei de Catalunya]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar]] signà la capitulació.{{sfn|Juan Vidal|2001|p=63}} El [[22 d'octubre]] entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el [[7 de novembre]] de [[1705]] jura les constitucions catalanes, i fou proclamat rei i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg,{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1963|p=1110 (vol.1)}} instal·lant-se al [[Hala dels Draps|Palau Reial Nou]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=L'onze de setembre |url=http://books.google.es/books?id=E8wQAQAAIAAJ&q=palau+reial+arxiduc+carles&dq=palau+reial+arxiduc+carles&hl=ca&sa=X&ei=1BLOUZe8Cs3fOPm1gZgE&ved=0CDUQ6AEwATgU |llengua= |editorial=Santiago Albertí |data=1964 |pàgines=55 |isbn=}}</ref> Amb la necessitat d'expulsar la [[Casa de Borbó]] de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'[[Exèrcit Regular Austriacista]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Balcells |nom=Albert |títol=Histōria de Catalunya |url=http://books.google.es/books?id=vZZ8uxE6W44C&pg=PA692&dq=regiment+1705+Consell+de+Cent&hl=ca&sa=X&ei=l1yRUa_3GcmXO6zHgIgG&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=regiment%201705%20Consell%20de%20Cent&f=false |llengua= |editorial=La Butxaca |data=2011 |pàgines=692 |isbn=8499302238}}</ref>