Canvis

{{AP|Llengües de Guatemala}}

{{AP|Llengües de Guatemala}}

El [[Idioma espanyol|espanyol]] es l'idioma oficial, encara que es utilisat com segon idioma, per alguns grups etnics en l'interior de la republica. Existixen veintiún [[idiomes mayenses]] distints, que son parlats en les arees rurals i un idioma amerindio no-miula, el [[idioma xinca|xinca]], parlat en el sur-orient del païs aixina com un idioma afro-america, el [[idioma garífuna|garífuna]], parlat en la costa del [[Atlantic]] ([[Izabal]]).

El [[Idioma espanyol|espanyol]] és l'idioma oficial, encara que és utilisat com a segon idioma, per alguns grups etnics en l'interior de la republica. Existixen veintiún [[idiomes mayenses]] distints, que són parlats en les arees rurals i un idioma amerindio no-miula, el [[idioma xinca|xinca]], parlat en el sur-orient del país aixina com un idioma afro-americà, el [[idioma garífuna|garífuna]], parlat en la costa del [[Atlantic]] ([[Izabal]]).

Encara que el [[idioma oficial]] es el [[Idioma espanyol|espanyol]], este no es universalment comprés entre la poblacio indigena. No obstant, els Acorts de Pau firmats en decembre de 1996 asseguren la traduccio d'alguns documents oficials i els materials de votacio a varies Llengües indigenes.

Encara que el [[idioma oficial]] és el [[Idioma espanyol|espanyol]], este no és universalment comprés entre la població indigena. No obstant, els Acorts de Pau firmats en [[decembre]] de [[1996]] asseguren la traducció d'alguns documents oficials i els materials de votació a varies Llengües indigenes.

El decret numero 19-2003 promulgà la "Llei d'Idiomes Nacionals", en concordança en l'articul 143 de la Constitucio politica de la Republica, i reconeix als vintitres Idiomes vernaculs guatemaltecs com "idiomes nacionals" en lo qual s'autorisà l'utilisacio dels idiomes en les activitats publiques i en la prestacio de servicis d'educacio, salut i de naturalea juridica, entre atres, en qualsevol dels 24 idiomes que se parlen en el païs (incloent a l'Espanyol).

El decret número 19-2003 promulgà la "Llei d'Idiomes Nacionals", en concordança en l'artícul 143 de la Constitució politica de la Republica, i reconeix als vintitres Idiomes vernaculs guatemaltecs com "idiomes nacionals" en lo qual s'autorisà l'utilisació dels idiomes en les activitats publiques i en la prestació de servicis d'educació, salut i de naturalea juridica, entre atres, en qualsevol dels 24 idiomes que se parlen en el país (incloent a l'Espanyol).

<ref>http://alertanet.org/guate-idiomes.htm Decret Numero 19-2003</ref>

<ref>http://alertanet.org/guate-idiomes.htm Decret Numero 19-2003</ref>

Establida en 1990 pel decret N° 65-90, la [[Academia de Llengües Miules de Guatemala]] (ALMG) es responsable de regular l'us, l'escritura i la promocio dels idiomes miules que tenen representacio poblacional en Guatemala, aixina com promoure la cultura miula guatemalteca. L'Academia de Llengües Miules de Guatemala oferix consultes al govern guatemaltec en aspecte llingüistic dels servicis publics.

Establida en [[1990]] pel decret N° 65-90, la [[Academia de Llengües Miules de Guatemala]] (ALMG) és responsable de regular l'us, l'escritura i la promoció dels idiomes miules que tenen representació poblacional en Guatemala, aixina com promoure la cultura miula guatemalteca. L'Academia de Llengües Miules de Guatemala oferix consultes al govern guatemaltec en aspecte llingüístic dels servicis públics.

Els acorts de pau de decembre de [[1996]] incorporaren la traduccio de documents oficials i materials de vot a varis idiomes indigenes i demandaren la forniment de dragomans en casos llegals per als no hispanohablantes. L'acort tambe demandà educacio bilingüe en espanyol i en idiomes indigenes, pero en la practica els unics bilingües son els indigenes, posat que el sistema educatiu els obliga a deprendre l'espanyol mentres que la poblacio hispanohablante no depren l'idioma propi del territori en el que residix. Es comu per als guatemaltecs indigenes deprendre a parlar entre dos i cinc de les atres llengües nacionals, incloent l'espanyol.

Els acorts de pau de decembre de [[1996]] incorporaren la traduccio de documents oficials i materials de vot a varis idiomes indigenes i demandaren la forniment de dragomans en casos llegals per als no hispanohablantes. L'acort també demandà educació bilingüe en espanyol i en idiomes indigenes, pero en la pràctica els únics bilingües són els indigenes, posat que el sistema educatiu els obliga a deprendre l'espanyol mentres que la població hispanohablante no depren l'idioma propi del territori en el que residix. És comú per als guatemaltecs indigenes deprendre a parlar entre dos i cinc de les atres llengües nacionals, incloent l'espanyol.

En Guatemala tambe se parla [[Idioma alema|alema]] en alguns llocs de [[Zacapa]], [[Santa Rosa (Guatemala)|Santa Rosa]] i [[Baixa Verapaz]]; els alemans aplegaren a Guatemala per l'apertura del president Just Rufino Barris en 1885 mediant les lleis de parcelización. Varies companyies deslindadoras aplegaren i darrere d'elles, varies ones de [[immigrants]] s'establiren entre la frontera mexicana i guatemalteca. Ells li donaren major espente al cultiu del [[cafe]]; els alemans provenien  del sur i alguns de l'occident d'Alemania. En el segle XIX i principis del XX, tingueren lloc atres migracions cap a Guatemala; destacant els italians, espanyols, alemans, libaneses i japonesos. Tots han contribuit a enriquir la cultura guatemalteca en la seua gastronomia, les seues empreses, les seues idees, etc.<ref>{{cita llibre |apellido=Wagner |nombre=Regina |enlaceautor=Regina Wagner |título=Los Alemans en Guatemala: 1828-1944, Vol.2 |fechaacceso=29 de juny de 2011}}</ref>

En Guatemala també se parla [[Idioma alema|alema]] en alguns llocs de [[Zacapa]], [[Santa Rosa (Guatemala)|Santa Rosa]] i [[Baixa Verapaz]]; els alemans aplegaren a Guatemala per l'apertura del president Just Rufino Barris en [[1885]] mediant les lleis de parcelizació. Varies companyies deslindadoras aplegaren i darrere d'elles, varies ones de [[immigrants]] s'establiren entre la frontera mexicana i guatemalteca. Ells li donaren major espenta al cultiu del [[café]]; els alemans provenien  del sur i alguns de l'occident d'[[Alemanya]]. En el [[segle XIX]] i principis del [[segle XX]], tingueren lloc atres migracions cap a Guatemala; destacant els italians, espanyols, alemans, libaneses i japonesos. Tots han contribuit a enriquir la cultura guatemalteca en la seua gastronomia, les seues empreses, les seues idees, etc.<ref>{{cita llibre |apellido=Wagner |nombre=Regina |enlaceautor=Regina Wagner |título=Los Alemans en Guatemala: 1828-1944, Vol.2 |fechaacceso=29 de juny de 2011}}</ref>

Guatemala es el quart païs de [[Latinoamérica]] a on mes se parla [[Idioma angles|angles]]. Encara que en Guatemala nomes el 5% de la poblacio parla eixe idioma, l'empresa d'orige suec Education First, coloca al païs en el 4° lloc de Latinoamérica en el coneiximent d'este idioma. L'estudi establix l'Index de Nivell d'Angles (EPI),  i ubica als guatemaltecs en el lloc 27, en una calificacio de 47.80 (Nivell Baix), soles superada en la regio per Argentina, que se colocà en el 16, en 54.49; México 51.48 (Nivell Mig) i Costa Rica 49.15 (Nivell Baix). El director per a México i Centroamérica d'Education First, Benigne Alfaro, precisà que mes avall apareixen El Salvador, 28; Brasil en el 31, Republica Dominicana en el 33; Perú, Chile, Equador i Veneçola en els llocs 35, 36, 37 i 38, mentres que Panama i Colombia se coloquen en el 40 i 41.  

Guatemala és el quart país de [[Latinoamérica]] a on més se parla [[Idioma anglés|anglés]]. Encara que en Guatemala nomes el 5% de la població parla eixe idioma, l'empresa d'orige suec Education First, coloca al país en el 4° lloc de Latinoamérica en el coneiximent d'este idioma. L'estudi establix l'Index de Nivell d'Angles (EPI),  i ubica als guatemaltecs en el lloc 27, en una calificació de 47.80 (Nivell Baix), soles superada en la regió per [[Argentina]], que se colocà en el 16, en 54.49; [[Mèxic]] 51.48 (Nivell Mig) i [[Costa Rica]] 49.15 (Nivell Baix). El director per a Mèxic i Centroamérica d'Education First, Benigne Alfaro, precisà que més avall apareixen [[El Salvador]], 28; [[Brasil]] en el 31, [[Republica Dominicana]] en el 33; Perú, Chile, Equador i [[Veneçuela]] en els llocs 35, 36, 37 i 38, mentres que [[Panamà]] i [[Colombia]] se coloquen en el 40 i 41.  

<ref>{{Cita web |url=http://www.prensalibre.com/noticies/Guatemala-quart-latinoamerica-parla-ingles_0_454754807.html |título=Prensalibre Guatemala: Guatemala es el quart païs de latinoamérica a on mes de parla angles}}</ref>

<ref>{{Cita web |url=http://www.prensalibre.com/noticies/Guatemala-quart-latinoamerica-parla-ingles_0_454754807.html |título=Prensalibre Guatemala: Guatemala es el quart país de latinoamérica a on més se parla anglés}}</ref>

=== Edat ternaria ===

=== Edat ternaria ===