| Llínea 855: |
Llínea 855: |
| | | | |
| | ==== Protestantisme ==== | | ==== Protestantisme ==== |
| − | En el [[Protestantisme]], regularment se denominen cristians evangelics, inicià com un moviment religios portada a Guatemala per [[Just Rufino Barris]] a finals del [[Segle XIX]]. Per a eixe entoncés era una religio minoritaria i soles era coneguda en la [[Ciutat de Guatemala]], de 1882 a 1940 la poblacio evangelica representava a prop del 2 per cent de la poblacio guatemalteca. Per a 1980, els evangelics ya representaven el 19 per cent de la poblacio, mentres que per al centenari del protestantisme guatemaltec, en 1982, la sifra s'havia elevat a un 22.34 per cent. Durant la decada de 1950, mantingue un creiximent cap als departaments del païs, principalment els de l'occident i sur de Guatemala.<ref name=>{{cita web|autor=Eder Juarez|url=http://www.lahora.com.gt/index.php/nacional/guatemala/reportages-i-entrevistes/172121-iglesies-evangelicas-proliferen-en-guatemala-isimple-casualitat|título=Iglesias evangeliques proliferen en Guatemala|fechaacceso=3 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref> | + | En el [[Protestantisme]], regularment se denominen cristians evangelics, iniciat com un moviment religiós portat a Guatemala per [[Just Rufino Barris]] a finals del [[Segle XIX]]. Per a eixe entoncés era una religió minoritaria i soles era coneguda en la [[Ciutat de Guatemala]], de [[1882]] a [[1940]] la població evangelica representava prop del 2 per cent de la població guatemalteca. Per a [[1980]], els evangelics ya representaven el 19 per cent de la població, mentres que per al centenari del protestantisme guatemaltec, en [[1982]], la sifra s'havia elevat a un 22.34 per cent. Durant la dècada de [[1950]], mantingue un creiximent cap als departaments del país, principalment els de l'occident i sur de Guatemala.<ref name=>{{cita web|autor=Eder Juarez|url=http://www.lahora.com.gt/index.php/nacional/guatemala/reportages-i-entrevistes/172121-iglesies-evangelicas-proliferen-en-guatemala-isimple-casualitat|título=Iglesias evangeliques proliferen en Guatemala|fechaacceso=3 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref> |
| | | | |
| − | Se li coneix a l'any [[1963]] com any de l'avivament pentecostes, puix fon en enguany en el qual el numero de creents i d'iglesies pentecostales i d'atres denominacions protestants crecieron en el païs.<ref name=>{{cita web|autor=J. Llig Grady|url=http://vidacristiana.com/index.php/component/content/article/272-cover/8346-guatemala?format=pdf|título=La iglesia mes gran de Centroamérica se troba en Guatemala|fechaacceso=3 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref> | + | Se li coneix a l'any [[1963]] com any de l'avivament pentecostes, puix fon en enguany en el qual el número de creents i d'iglesies pentecostales i d'atres denominacions protestants creixeren en el país.<ref name=>{{cita web|autor=J. Llig Grady|url=http://vidacristiana.com/index.php/component/content/article/272-cover/8346-guatemala?format=pdf|título=La iglesia mes gran de Centroamérica se troba en Guatemala|fechaacceso=3 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref> |
| | | | |
| − | En 1974 se fundà l'Associacio Guatemalteca de Ministres Evangelics. Durant el terremot que assotà a Guatemala en 1976, organisacions missioneres estrangeres enviaren voluntaris que deixaren un llegat de fa. Algunes de les iglesies independents de major creiximent una volta terminada este periodo foren: Pluges de Gracia, Casa de Deu i El Shaddai. | + | En [[1974]] se fundà l'Associació Guatemalteca de Ministres Evangelics. Durant el terremot que assotà a Guatemala en [[1976]], organisacions missioneres estrangeres enviaren voluntaris que deixaren un llegat de fe. Algunes de les iglesies independents de major creiximent una volta terminada este periodo foren: Pluges de Gracia, Casa de Deu i El Shaddai. |
| | | | |
| − | Guatemala conte en els temples evangelics mes grans de [[Latinoamérica]], [[Mega Frater|Iglesia Fraternitat Cristiana]] en capacitat per a 12,200 persones<ref name=>{{cita web|autor=J. Llig Grady|url=http://vidacristiana.com/index.php/component/content/article/272-cover/8346-guatemala?format=pdf|título=La iglesia mes gran de Centroamérica se troba en Guatemala|fechaacceso=3 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref> i l'Iglesia Ciutat de Deu del Ministeri Casa de Deu en capacitat per a 12,000 persones, denominades mega iglesies, ubicades en la [[Ciutat de Guatemala]]. | + | Guatemala conta en els temples evangelics més grans de [[Latinoamérica]], [[Mega Frater|Iglesia Fraternitat Cristiana]] en capacitat per a 12,200 persones<ref name=>{{cita web|autor=J. Llig Grady|url=http://vidacristiana.com/index.php/component/content/article/272-cover/8346-guatemala?format=pdf|título=La iglesia més gran de Centroamérica se troba en Guatemala|fechaacceso=3 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref> i l'Iglesia Ciutat de Deu del Ministeri Casa de Deu en capacitat per a 12,000 persones, denominades mega iglesies, ubicades en la [[Ciutat de Guatemala]]. |
| | | | |
| − | Actualment les iglesies evangeliques tenen un fort creiximent i inclusive comencen a eixercir pressio en l'ambit politic del païs.<ref name=>{{cita web|Guate360|url=http://www.guate360.com/blog/2005/05/23/iglesies-evangelicas-promovent-lleis/|título=Iglesias evangeliques promovent lleis|fechaacceso=3 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref> | + | Actualment les iglesies evangeliques tenen un fort creiximent i inclusive comencen a eixercir pressió en l'àmbit politic del país.<ref name=>{{cita web|Guate360|url=http://www.guate360.com/blog/2005/05/23/iglesies-evangelicas-promovent-lleis/|título=Iglesias evangeliques promovent lleis|fechaacceso=3 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref> |
| | | | |
| | ===== Iglesies Protestants ===== | | ===== Iglesies Protestants ===== |