Canvis

[[Image:Illes_Columbretes.png|thumb|rigth|300px|Mapa de les '''Illes Columbretes''', front a les costes de [[Castelló]].]]

[[Archiu:Islas Columbretes 2.JPG|300px|miniaturadeimagen|Vista de l'[[illa Grossa]].]]

[[Archiu:Isla con agujero de Columbretes.JPG|300px|miniaturadeimagen|Illa [[La Foradada]], en les Columbretes.]]

Les '''illes Columbretes''' són un conjunt de quatre grups d'[[illa volcànica|illes volcàniques]] que sumades posseïxen 0,19 [[km²]] situades a 30 milles nàutiques (48.2 [[Km]]) a l'est del Cap d'Orpesa, integrades en el [[terme municipal]] de [[Castelló de la Plana]], en la [[província de Castelló]] ([[Comunitat Valenciana]]).

Les '''illes Columbretes''' són un conjunt de quatre grups d'[[illa volcànica|illes volcàniques]] que sumades posseïxen 0,19 [[km²]] situades a 30 milles (48.2 [[Km]]) a l'est del Cap d'Oropesa, integrades en el [[terme municipal]] de [[Castelló de la Plana]], en la [[província de Castelló]] ([[Comunitat Valenciana]]).

Els grups d'illes són: l'[[Illa Grossa]], [[La Ferrera]], [[La Foradada]] i [[El Carallot]]. Ademés, existixen en el [[archipèlec]] numerosos secs i baixos.

Els grups d'illes són: l¡'''Illot Gran''', '''La Ferrera''', '''La Foradada''' i el '''Carallot'''. Ademés, existixen en el [[archipèlec]] numerosos esculls i baixos.

Al mateix temps, les Illes Columbretes constituïxen un destí de primer orde per als aficionats al [[submarinisme]] de tot el món, a causa de la transparència de les seues aigües, a la bellea dels seus fondos i a la gran varietat i cantitat d'espècies animals i vegetals que alberga.

Al mateix temps, les Illes Columbretes constituïxen un destí de primer orde per als aficionats al [[submarinisme]] de tot el món, a causa de la transparència de les seues aigües, a la bellea dels seus fondos i a la gran varietat i quantitat d'espècies animals i vegetals que alberga.

Estan assentades sobre fondos de 80 metros de profunditat i conseguixen una cobertura de tres milles marines, representant un dels chicotets archipèlecs en major interés ecològic de la [[mar Mediterrànea]].

L'[[illa]] més gran, coneguda com l'"Illot Gran" o "l'[[illa Grossa]]", té un perfil en forma d'arc obert, característic d'una gran activitat volcànica submarina. El Carallot, en els seus 32 metros d'altura, representa els rests d'un fumeral central d'un [[volcà]].

Estan assentades sobre fondos de 80 metros de profunditat i conseguixen una cobertura de tres milles marines, representant un dels chicotets archipèlecs en major interés ecològic del [[mar Mediterràneu]].

L'[[illa]] més gran, coneguda com l'"Illot Gran" o "l'illa Grossa", té un perfil en forma d'arc obert, característic d'una gran activitat volcànica submarina. El Carallot, en els seus 32 metros d'altura, representa els rests d'un fumeral central d'un [[volcà]].

L'[[illa Grossa]] conta en un far, que situat en un [[cim]] de 67 metros d'altitut, conforma el punt més elevat de l'archipèlec.

L'illa Grossa conta en un far, que situat en un [[cim]] de 67 metros d'altitut, conforma el punt més elevat de l'archipèlec.

! Grup de<br/>l'Illa Grossa (14,30 [[hectàrea|ha]])<br/>[[Archiu:Illes Columbretes Illa Gran Trenca Timons.PNG|200px|center|Grup de l'Illa Grossa]]

! Grup de<br/>la Ferrera (1,95 ha)<br/>[[Archiu:Illes Columbretes Illa Ferrera.PNG|200px|center|Grup de la Ferrera]]

! Grup de<br/>la Foradada (2,21 ha)<br/>[[Archiu:Illes Columbretes La Foradada.PNG|200px|center|Grup de la Foradada]]

* '''[[El Carallot]]''' (Galiano) (0,414 ha)

== Història ==

== Història ==

El nom de les illes ve dels primers navegants [[Grècia Antigua|grecs]] i [[antiga Roma|romans]] que les van incloure en les seues cartes de navegació. Inicialment se'ls va donar el nom de ''Ophiusa'' o ''Colubraria'', a causa de les moltes serps que allí es trobaven. Durant segles, van ser domicili i refugi de [[pirata|pirates]] i [[contrabandiste]]s.  

El nom de les illes ve dels primers navegants [[Antiga Grècia|grecs]] i [[antiga Roma|romans]] que les varen incloure en les seues cartes de navegació. Inicialment se'ls va donar el nom de ''Ophiusa'' o ''Colubraria'', a causa de les moltes serps que allí es trobaven. Durant sigles, varen ser domicili i refugi de [[pirata|pirates]] i [[contrabandiste]]s.  

En el [[segle XIX]] es va incendiar l'illa Grossa per a acabar amb les serps, i es va instalar un [[far]] que va mantindre una població de farolers fins a [[1975]], any en que el far es va automatitzar. Des de llavors, les illes estan habitades tan sols per personal pertanyent als servicis de vigilància establerts per la [[Generalitat Valenciana]] en [[1987]].  

En el [[sigle XIX]] es va incendiar l'illa Grossa per a acabar en les serps, i es va instalar un [[far]] que va mantindre una població de farolers fins a [[1975]], any en que el far es va automatisar. Des de llavors, les illes estan habitades tan sols per personal pertanyent als servicis de vigilància establits per la [[Generalitat Valenciana]] en [[1987]].  

Fins que van ser protegides, constituïen un camp de tir de l'aviació i de la marina, fet que va produir el deteriorament de molts dels esculls que les formen. Amb açò es van unir les visites incontrolades i la peixca furtiva.

Fins que varen ser protegides, constituïen un camp de tir de l'aviació i de la marina, fet que va produir el deteriorament de molts dels secs que les formen. Ad açò es varen unir les visites incontrolades i la peixca furtiva.

== Flora i fauna ==

== Flora i fauna ==

En ''l'illa Grossa'' trobem restes d'espècies vegetals pròpies de la conca Mediterrànea com [[chamaerops humilis|palmiteres]], [[llentiscle]], i [[Smilax aspera|zarza morisca]], (que anteriorment cobrien tot l'illot). En les zones més pròximes al mar també trobem [[fenoll marí]] i [[carlota marina]], mentres que en les parts més altes abunda el matoll de [[sosa fina]] i la [[alfals arbori]] junt en espècies endèmiques.

En ''l'illa Grossa'' trobem restes d'espècies vegetals pròpies de la conca Mediterrànea com [[chamaerops humilis|palmiteres]], [[llentiscle]], i [[Smilax aspera|zarza morisca]], (que anteriorment cobrien tot l'illot). En les zones més pròximes al mar també trobem [[fenoll marí]] i [[carlota marina]], mentres que en les parts més altes abunda el matoll de [[sosa fina]] i la [[alfals arbori]] junt en espècies endèmiques.

Per la seua banda, aus marines com el [[falcó d'Eleonor]], la [[gavina d'Audouin]], la [[pardela cendrosa]], o el [[cormorà monyut]], aniuen en les illes, i és important l'existència de la subespècie endèmica de la [[sangrantana ibèrica]] (''[[Podarcis hispanica atrata]] ''), mentres que en l'interior de les aigües podem trobar-nos en les espècies de les algues [[laminaria]] o el [[gorgonacea|coral roig]].

Per la seua banda, aus marines com el [[Falcó|falcó d'Eleonor]], la [[Gavina|gavina d'Audouin]], la [[Pardela|pardela cendrosa]], o el [[Cormorà|cormorà monyut]], aniuen en les illes, i és important l'existència de la subespècie endèmica de la [[Sangrantana|sangrantana ibèrica]] (''[[Podarcis hispanica atrata]]''), mentres que en l'interior de les aigües podem trobar-nos en les espècies de les algues [[laminaria]] o el [[gorgonacea|coral roig]].

== Reserva natural ==

== Reserva natural ==

La reserva natural de les Illes Columbretes té una extensió emergida de 19 [[Hectàrea|ha]] i sumergida de 5.543 ha. La situació geogràfica és 39é55'N,0é40'E.

La reserva natural de les Illes Columbretes té una extensió emergida de 19 [[Hectàrea|ha]] i sumergida de 5.543 ha. La situació geogràfica és 39é55'N,0é40'E.

[[Categoria:Illes de la Comunitat Valenciana|Columbretes]]

[[Categoria:Illes Columbretes]]

[[Categoria:Castelló de la Plana]]

[[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana]]