| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | [[Archiu:GilgameshTablet.jpg|right|thumb|250px|La tauleta sobre el [[diluvi]] de l'epopeya de Gilgamesh, escrita en [[accadi]]]] | | [[Archiu:GilgameshTablet.jpg|right|thumb|250px|La tauleta sobre el [[diluvi]] de l'epopeya de Gilgamesh, escrita en [[accadi]]]] |
| − | L{{'}}'''''Epopeya de Gilgamesh''''' o '''''Poema de Gilgamesh''''' és un [[poema èpic]] [[sumeri]] que descriu les aventures del rei mític [[Gilgamesh]] d'[[Uruk]]. El seu orige es remonta a fa uns 4.700 anys, pel que és considerat com el més antic del món. Va ser escrit en escritura [[cuneïforme]] en [[tauleta d'argila|tauletes d'argila]], fet que en favorí la seua conservació.<ref>Oppenheim, 1964, pág. 257</ref> La influència d'esta epopeya es pot detectar en certes narracions de l'[[Antic Testament]], en l'[[Odissea]] d'[[Homer]], així com en els treballs d'[[Hèrcules]] i en gran part de la [[lliteratura índia]].
| |
| | | | |
| − | N'hi ha diverses versions, ya que el poema del Gilgamesh va ser fixat a partir de diferents versions que circulaven en forma de [[lliteratura oral]]. La versió que es considera estàndart prové de les tauletes del rei [[Assurbanipal]]. La versió més completa que es preserva actualment consta de dotze taules d'argila. | + | L{{'}}'''''Epopeya de Gilgamesh''''' o '''''Poema de Gilgamesh''''' és un [[poema èpic]] [[sumeri]] que descriu les aventures del rei mític [[Gilgamesh]] d'[[Uruk]]. El seu orige es remonta a fa uns 4.700 anys, per lo que és considerat com el més antic del [[Terra|món]]. Va ser escrit en escritura [[cuneïforme]] en [[tauleta d'argila|tauletes d'argila]], fet que en favorí la seua conservació.<ref>Oppenheim, 1964, pág. 257</ref> La influència d'esta epopeya es pot detectar en certes narracions de l'[[Antic Testament]], en l'[[Odissea]] d'[[Homer]], aixina com en els treballs d'[[Hèrcules]] i en gran part de la [[lliteratura índia]]. |
| | + | |
| | + | N'hi ha diverses versions, ya que el poema del Gilgamesh va ser fixat a partir de diferents versions que circulaven en forma de [[lliteratura oral]]. La versió que es considera estàndart prové de les tauletes del rei [[Assurbanipal]]. La versió més completa que es preserva actualment consta de dotze taules d'argila. |
| | | | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | <references/> | | <references/> |
| | | | |
| | + | * Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2 |
| | + | * Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8 |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * Campbell, Joseph. The Masks of God: Occidental Mythology. New York: Penguin, 1976 |
| | + | * Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia |
| | + | * H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965 |
| | + | |
| | + | == Enllaços externs == |
| | + | {{Commonscat|Gilgamesh}} |
| | | | |
| | + | [[Categoria:Lliteratura]] |
| | [[Categoria:Poemes èpics]] | | [[Categoria:Poemes èpics]] |
| | [[Categoria:Mitologia mesopotàmica]] | | [[Categoria:Mitologia mesopotàmica]] |
| | + | [[Categoria:Mitologia sumèria]] |