Canvis

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|225px|[[Pintura rupestre en el barranc de la Valltorta, Castelló.]] La '''prehist...».
[[Archiu:Valltorta Albocàsser.jpg|thumb|225px|[[Pintura rupestre]] en el [[barranc de la Valltorta]], [[Província de Castelló|Castelló]].]]

La '''prehistòria a la Comunitat Valenciana''' fa referència al periodo que comprén des del [[Paleolític]] (entorn del 350.000 a. C.), en l'aparició dels primers pobladors, fins a l'ocupació dels pobles colonisadors ([[grecs]], [[fenicis]] i [[cartaginesos]]; al voltant del 500 a. C.), a l'actual territori de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]].

Entorn de l'any 350.000 a. C. es documenta la presència dels primers pobladors a l'actual territori de la Comunitat Valenciana, en la ''[[Cova de Bolomor]]''. Sobre el 50.000 a. C. els [[neandertal]]és van ocupar la regió, portant una vida completament [[nómada]]. La ''[[Cova Negra]]'' representa be este periodo. Entorn del 30.000 a. C. els neandertals es van extinguir, sent la regió llevantina un dels últims territoris que van ocupar, donant pas al [[cromanyó|ser humà anatòmicament modern]]. Este canvi va suposar una millora en l'economia i en la tecnologia amprada, i el [[art]] va fer les seues primeres aparicions. Al contrari que en atres regions de la [[Península Ibèrica]], com en la [[cornisa Cantàbrica]], on el [[Art paleolític#Art parietal|art parietal]] va ser predominant, al territori valencià el [[art paleolític]] més comú va ser el [[art moble]], sent la ''[[Cova del Parpalló]]'' un referent a nivell mundial.

En l'arribada de la [[agricultura]] i la [[ganaderia]] va començar el [[Neolític]] (5.500 a. C. aprox.), sent la Comunitat Valenciana un dels seus primers testimonis. Es va introduir la [[ceràmica]], destacant la [[ceràmica cardial]] en el Mediterràneu, i es van poblar assentaments importants com la ''Cova de l'Or'' o el ''Mes d'Is''. També el [[art rupestre]] es troba ben representat, sent abundant en regions com la [[Valltorta]] o [[Pla de Petracos]], este últim [[Patrimoni de la Humanitat]].

En l'inici de la [[Edat dels Metals]], el número d'assentaments al territori va aumentar, i van sorgir les coves d'enterrament. En l'inici de la [[Edat del Bronze]] (entorn del 2.000 a. C.) es va diferenciar una cultura nomenada "Bronze Valencià", independent de la [[cultura argárica]] provinent del sur, encara que la [[província d'Alacant|província alacantina]] va prendre influències d'abdós. Encara que escassa, va sorgir la [[metalúrgia]], sent el seu major exponent el [[Tesor de Villena]], el segon conjunt de [[orfebreria]] més gran de [[Europa]]. Els assentaments presentaven [[muralla|amurallaments]], i estaven situats en zones de difícil accés. Alguns assentaments importants són els poblats de ''[[Cabezo Redondo]]'' o ''Muntanya Assolada''.

A la fi de l'Edat del Bronze, els assentaments van començar a despoblar-se progressivament, encara que molts d'ells van resorgir en la [[Edat del Ferro]], periodo en el qual els [[íber]]s i les cultures prerromanes es van desenrollar al territori.


== Vínculs externs ==
* [http://www.museuprehistoriavalencia.es/ Museu de Prehistòria de València].
* [http://www.arterupestre.es/ Art rupestre en l'arc mediterrani].
* [http://www.museovillena.com/noticia.asp?idnoticia=59079 Tesoro de Villena], a la pàgina del Museu Arqueològic José Mª Soler, el seu descobridor.
* [http://www.avec.com/pageID_8726831.html Història de la ceràmica valenciana].

[[Categoria:Prehistòria en la península ibèrica|Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Història de la Comunitat Valenciana|Prehistòria]]
6408

edicions