Canvis

{{Edifici

{{Edifici

|nom = Catedral de Jaén

|nom = Catedral de Jaén

|image = Catedral de Jaén - afloresm.jpg

|image = Catedral de Jaén - afloresm.jpg|190px

|mida_image =  

|mida_image =  

|peu = Catedral de Jaén

|peu = Catedral de Jaén

Encara que l'obra renaixentista va durar més de 200 anys (des de [[1570]] fins a [[1802]]), i van ser molts els [[arquitecte]]s que van dirigir la seua construcció, presenta una excepcional harmonia entre els seus diferents estils.

Encara que l'obra renaixentista va durar més de 200 anys (des de [[1570]] fins a [[1802]]), i van ser molts els [[arquitecte]]s que van dirigir la seua construcció, presenta una excepcional harmonia entre els seus diferents estils.

Un dels arquitectes que més van influir en l'obra va ser el renaixentista [[Andrés de Vandelvira]], nascut l'any [[1509]]. Del seu proyecte de catedral, en va dirigir personalment les obres de la sagristia, la sala capitular i la [[cripta]] o panteó, ya que la construcció de la catedral renaixentista es va començar per la [[capçalera]]. La sagristia està considerada com una de les arquitectures més originals dins del renaiximent espanyol, la composició de la qual, en [[columna|columnes]] i [[Arc (arquitectura)|arcs]], resol perfectament tots els problemes de llum i espai. A pesar d'haver tingut al seu costat l'escultor [[Esteban Jamete]] per la realització de la part escultòrica de les seves obres per la província, se li atribueix, a la catedral de Jaén, la realització de l<nowiki>'</nowiki>''Ecce Homo'', que es troba a la testera de la part dreta del [[creuer (arquitectura)|creuer]]. A partir de la seva mort, l'any [[1575]], se'n va fer càrrec el seu ajudant [[Alonso Barba]],{{cita|Com el propi Vandelvira ens diu al seu testament el [[16 d'abril]] de [[1575]] «...faig saber al Il·lustríssim senyor bisbe de Jaén i als molt Il·lustríssims senyors Deán i Cabildo de la Santa Església que la persona que jo tinc més satisfacció que podrà fer la referida obra i prosseguir-la i acabar-la com cal és a Alonso Barba el qual a vint anys i més que en la meva companyia ha entés i entén a aquesta obra i amb el qual tinc molt comunicat els secrets de la referida obra i li deixe el model d'ella i concorrent a la seva persona com concorren la referides qualitats millor en ell que en un atre estarà el referit mestratge declara'l per descàrrega de la meva consciència...». (pres de Vandelvira. Fernando Chueca. La referència original és de la Revista de «Don Lope de Sosa».)|}}

Un dels arquitectes que més van influir en l'obra va ser el renaixentista [[Andrés de Vandelvira]], naixcut 'any [[1509]]. Del seu proyecte de catedral, en va dirigir personalment les obres de la sagristia, la sala capitular i la [[cripta]] o panteó, ya que la construcció de la catedral renaixentista es va començar per la [[capçalera]]. La sagristia està considerada com una de les arquitectures més originals dins del renaiximent espanyol, la composició de la qual, en [[columna|columnes]] i [[Arc (arquitectura)|arcs]], resol perfectament tots els problemes de llum i espai. A pesar d'haver tingut al seu costat l'escultor [[Esteban Jamete]] per la realització de la part escultòrica de les seues obres per la província, se li atribuïx, a la catedral de Jaén, la realisació de l<nowiki>'</nowiki>''Ecce Homo'', que es troba a la testera de la part dreta del [[creuer (arquitectura)|creuer]]. A partir de la seua mort, l'any [[1575]], se'n va fer càrrec el seu ajudant [[Alonso Barba]],{{cita|Com el propi Vandelvira ens diu al seu testament el [[16 d'abril]] de [[1575]] «...faig saber al Il·lustríssim senyor bisbe de Jaén i als molt Ilustríssims senyors Deán i Cabildo de la Santa Església que la persona que jo tinc més satisfacció que podrà fer la referida obra i proseguir-la i acabar-la com cal és a Alonso Barba el qual a vint anys i més que en la meva companyia ha entés i entén a esta obra i en el qual tinc molt comunicat els secrets de la referida obra i li deixe el model d'ella i concorrent a la seva persona com concorren la referides qualitats millor en ell que en un atre estarà el referit mestratge declara'l per descàrrega de la meva consciència...». (pres de Vandelvira. Fernando Chueca. La referència original és de la Revista de «Don Lope de Sosa».)|}}

que va ser fidel seguidor del projecte de Vandelvira. Tot l'interior de la catedral, a pesar dels diversos arquitectes que van passar per la seva construcció, es va realitzar seguint les traces que va deixar Vandelvira. El catedràtic d'Història de l'Art Pedro Galera Andreu, a la seva obra sobre este temple, afirma que «poques catedrals espanyoles oferixen una major unitat estilística que la de Jaén».

que va ser fidel seguidor del projecte de Vandelvira. Tot l'interior de la catedral, a pesar dels diversos arquitectes que van passar per la seua construcció, es va realisar seguint les traces que va deixar Vandelvira. El catedràtic d'Història de l'Art Pedro Galera Andreu, a la seva obra sobre este temple, afirma que «poques catedrals espanyoles oferixen una major unitat estilística que la de Jaén».

== Façana principal ==

== Façana principal ==

[[Archiu:Catedral Jaén E05.JPG|thumb|300px|Frontera principal de la catedral de Jaén]]

[[Archiu:Catedral Jaén E05.JPG|thumb|300px|Frontera principal de la catedral de Jaén]]

A la [[frontera]] principal (acabada a la fi del [[segle XVII]]), s'observen tres portes d'accés i diverses balconades des de les quals s'exposava el Sant Rostre per beneir terres i gents. Mesura 32 metres d'altura per 33 d'amplària, sense incloure les torres.<ref> Carlos Garrido Torres. ''Andalucía, Patrimonio Artístico y Monumental''. 2000 Barcelona, IGSA pàg.52.</ref>  

A la [[frontera]] principal (acabada a la fi del [[segle XVII]]), s'observen tres portes d'accés i diverses balconades des de les quals s'exponia el Sant Rostre per beneir terres i gents. Mesura 32 metros d'altura per 33 d'amplària, sense incloure les torres.<ref> Carlos Garrido Torres. ''Andalucía, Patrimonio Artístico y Monumental''. 2000 Barcelona, IGSA pàg.52.</ref>  

La frontera, realisada per [[Eufrasio López de Rojas]] entre [[1667]] i [[1688]], destaca especialment per la posada en escena d'un gran mostrari iconogràfic emmarcat per grans columnes, quasi tot ell magníficament esculpit per [[Pedro Roldán]], al qual es troben des de significats universals ([[Pares de l'Església]], [[rei Salomó|Salomó]], [[Sant Pere]] i [[Pau de Tars|Sant Pau]], l'Assunció de la Verge, etc.) fins a particulars devocions locals (San Ferran, Santa Caterina i, sobretot, el Sant Rostre).

La frontera, realisada per [[Eufrasio López de Rojas]] entre [[1667]] i [[1688]], destaca especialment per la posada en escena d'un gran mostrari iconogràfic emmarcat per grans columnes, quasi tot ell magníficament esculpit per [[Pedro Roldán]], al qual es troben des de significats universals ([[Pares de l'Església]], [[rei Salomó|Salomó]], [[Sant Pere]] i [[Pau de Tars|Sant Pau]], l'Assunció de la Verge, etc.) fins a particulars devocions locals (San Ferran, Santa Caterina i, sobretot, el Sant Rostre).

[[Archiu:Catedral Jaén E06.JPG|thumb|left|Torre de les Campanes.]]

[[Archiu:Catedral Jaén E06.JPG|thumb|left|Torre de les Campanes.]]

Abans d'arribar a aquesta façana es troba una llotja rectangular tancada per una reixa de [[forja|ferro forjat]] realisada l'any [[1800]] per Manuel Martínez Rodríguez.  

Abans d'arribar a esta frontera es troba una llonja rectangular tancada per una reixa de [[forja|ferro forjat]] realisada l'any [[1800]] per Manuel Martínez Rodríguez.  

Són precisament les dues torres les que donen al conjunt l'aspecte [[renaixement|renaixentista]], encara que van ser acabades a principis del [[segle XVIII]]. S'alcen a seixanta metres, en principi sense ornaments especials, i en arribar al primer cos s'obren dotze buits rematats per una [[balustrada]] de ferro; el segon cos és octogonal amb vuit obertures acabades amb [[arc de mig punt|arcs de mig punt]], rematades amb unes [[cúpula|cúpules]] esfèriques i, sobre aquestes, unes creus de ferro. La [[torre]] de l'esquerra és l'anomenada de les Campanes, per haver-hi les nou [[campana|campanes]] de les que disposa la catedral. La més antiga és de l'any [[1546]].

Són precisament les dos torres les que donen al conjunt l'aspecte [[renaiximent|renaixentista]], encara que van ser acabades a principis del [[segle XVIII]]. S'alcen a xixanta metros, en principi sense ornaments especials, i en arribar al primer cos s'obren dotze buits rematats per una [[balustrada]] de ferro; el segon cos és octogonal amb vuit obertures acabades amb [[arc de mig punt|arcs de mig punt]], rematades en unes [[cúpula|cúpules]] esfèriques i, sobre aquestes, unes creus de ferro. La [[torre]] de l'esquerra és la nomenada de les Campanes, per haver-hi les nou [[campana|campanes]] de les que disposa la catedral. La més antiga és de l'any [[1546]].

Els arquitectes que van intervenir en la seva construcció van ser Eufrasio López de Rojas, el seu deixeble Blas Antonio Delgado i, finalment, Miguel de Quesada.

Els arquitectes que van intervindre en la seua construcció van ser Eufrasio López de Rojas, el seu discípul Blas Antonio Delgado i, finalment, Miguel de Quesada.

<br />

<br />

== Portes ==

== Portes ==

A la façana principal hi ha tres portes d'entrada:  

A la frontera principal hi ha tres portes d'entrada:  

* '''Porta del Perdó o central'''. Amb el relleu, a la seva part superior, de la ''Verge de l'Assumpció'' realitzat per Julián Roldán. A tots dos costats, dintre d'unes fornícules, es troben les representacions de Sant Pere i Sant Pau i sobre la llinda hi ha un balcó des d'on es mostra la relíquia del Sant Rostre en dies especials. A la part interior hi ha el relleu del ''Nen Jesús entre els doctors'' de Pedro Roldán.

* '''Porta del Perdó o central'''. En el relleu, a la seva part superior, de la ''Verge de l'Assumpció'' realitzat per Julián Roldán. A tots dos costats, dintre d'unes fornícules, es troben les representacions de Sant Pere i Sant Pau i sobre la llinda hi ha un balcó des d'on es mostra la relíquia del Sant Rostre en dies especials. A la part interior hi ha el relleu del ''Nen Jesús entre els doctors'' de Pedro Roldán.

* '''Porta dels fidels'''. Amb una escultura de ''Sant Miquel'' de Julián Roldán i a la seva part interior el relleu de les ''Noces de Caná'' de Lucas González.

* '''Porta dels fidels'''. Amb una escultura de ''Sant Miquel'' de Julián Roldán i a la seva part interior el relleu de les ''Noces de Caná'' de Lucas González.

* '''Porta del clergat'''. Lucas González és l'autor de la imatge de ''Santa Caterina'' i al seu interior es troba la ''Fugida a Egipte'' de Pedro Roldán.

* '''Porta del clericat'''. Lucas González és l'autor de la imatge de ''Santa Caterina'' i al seu interior es troba la ''Fugida a Egipte'' de Pedro Roldán.

<center><gallery>

<center><gallery>

Archiu:Catedral Jaén E08.JPG|'''Porta del Perdó''', amb relleu de l'Assumpció per Julián Roldán

Archiu:Catedral Jaén E08.JPG|'''Porta del Perdó''', amb relleu de l'Assumpció per Julián Roldán

La catedral té dos portes més:

La catedral té dos portes més:

[[Archiu:Catedral Jaén E17.JPG|thumb|200 px|Portada del nord realitzada per [[Juan de Aranda Salazar|Juan de Aranda]].]]

[[Archiu:Catedral Jaén E17.JPG|thumb|200 px|Portada del nord realitzada per [[Juan de Aranda Salazar|Juan de Aranda]].]]

* '''Portalada del sud'''. Realitzada per Vandelvira, sobre el fris de la porta es troba un [[alt relleu]] de ''l'Assumpció'', la porta té per coronament un [[frontó]] triangular. Al seu interior hi ha els relleus de la ''Circumcisió de Jesús'' i la ''Presentació de Jesús al Temple''.

* '''Portalada del sud'''. Realisada per Vandelvira, sobre el fris de la porta es troba un [[alt relleu]] de ''l'Assumpció'', la porta té per coronament un [[frontó]] triangular. Al seu interior hi ha els relleus de la ''Circumcisió de Jesús'' i la ''Presentació de Jesús al Temple''.

* '''Portalada del nord'''. Realisada per [[Juan de Aranda Salazar]], amb una ''Immaculada Concepció'' a la fornícula central sobre la porta i en les imàgens del [[Rei Salomó]] i [[David]] a banda i banda. També hi ha els escuts de la catedral i del bisbe [[Baltasar Moscoso y Sandoval]] (1619-1646). Al seu interior es representa, amb relleus, el ''Naiximent'' i l'''Adoració dels Mags'', aquests realitzats per Luis de Aguilar l'any [[1564]]. Es va inaugurar l'any [[1640]] amb gran solemnitat, ja que en aquells dies estava molt arrelada la devoció a la Immaculada. A terra d'esta entrada hi ha enterrat el Degà de la catedral, Iñigo Fernández de Còrdova, mort el [[1624]], que ho va voler així per tal de «ser trepitjat per tot aquell que la creués».

* '''Portalada del nort'''. Realisada per [[Juan de Aranda Salazar]], amb una ''Immaculada Concepció'' a la fornícula central sobre la porta i en les imàgens del [[Rei Salomó]] i [[David]] a banda i banda. També hi ha els escuts de la catedral i del bisbe [[Baltasar Moscoso y Sandoval]] (1619-1646). Al seu interior es representa, en relleus, el ''Naiximent'' i l'''Adoració dels Mags'', aquests realitzats per Luis de Aguilar l'any [[1564]]. Es va inaugurar l'any [[1640]] amb gran solemnitat, ja que en aquells dies estava molt arrelada la devoció a la Immaculada. A terra d'esta entrada hi ha enterrat el Degà de la catedral, Iñigo Fernández de Còrdova, mort el [[1624]], que ho va voler així per tal de «ser trepitjat per tot aquell que la creués».

A la façana oriental, l'escultor Miguel Verdiguier va realitzar les imatges de [[Melquisedec]], [[Samsó]], [[Isaac]] i [[David]], així com les del costat nord que representen la Caritat, la Gràcia, la Innocència i la Saviesa.

A la frontera oriental, l'escultor Miguel Verdiguier va realitzar les imatges de [[Melquisedec]], [[Samsó]], [[Isaac]] i [[David]], així com les del costat nord que representen la Caritat, la Gràcia, la Innocència i la Saviesa.

== L'interior ==

== L'interior ==

[[Fitxer:Volta de la Catedral de Jaén.jpg|thumb|left|Cúpula del creuer de la catedral de Jaén.]]

[[Archiu:Volta de la Catedral de Jaén.jpg|thumb|left|Cúpula del creuer de la catedral de Jaén.]]

A l'interior es poden observar diferents estils que van des del [[renaixement]] al [[xoriguerisme]], passant pel [[neoclàssic]] o el [[barroc]].  

A l'interior es poden observar diferents estils que van des del [[renaixement]] al [[xoriguerisme]], passant pel [[neoclàssic]] o el [[barroc]].  

Presenta planta de «saló», consta de tres naus dividides per esvelts i elegants [[pilar (arquitectura)|pilars]] cruciformes corintis bastant separats, coronats per [[volta|voltes vaïdes]].

Presenta planta de «saló», consta de tres naus dividides per esvelts i elegants [[pilar (arquitectura)|pilars]] cruciformes corintis bastant separats, coronats per [[volta|voltes vaïdes]].

El [[presbiteri]] elevat sobre la resta del temple per cinc graons, està tancat per una reixa realitzada per Clemente Ruiz, ferrer de [[Màlaga]], l'any [[1658]]. En cadascun dels seus quatre angles es troba col·locat un àngel aguantant un llum de plata.

El [[presbiteri]] elevat sobre la resta del temple per cinc graons, està tancat per una reixa realitzada per Clemente Ruiz, ferrer de [[Màlaga]], l'any [[1658]]. En cadascun dels seus quatre angles es troba col·locat un àngel aguantant un llum de plata.

L'altar actual va substituir el de l'any [[1660]] i va ser encomanat i pagat pel bisbe [[Agustín Rubín de Ceballos]] (1789-1793). Situat al terç posterior del presbiteri, és de [[marbre]] vermell formant un quadrat de cinc metres de costat; sobre aquest, a uns 70 centímetres de la vora, s'aixeca una altra taula de 25 centímetres de gruix, també de marbre amb acabats de [[bronze]]; al seu centre hi ha el sagrari emmarcat amb guarniments de penjolls i flors. El templet és de l'arquitecte [[Juan Pedro Arnal]] i va ser elaborat a [[Madrid]]. Consta de vuit columnes de [[serpentina]] d'estil [[corinti]], per rematar la [[cúpula]] hi ha una creu de vidre de [[calcedònia|jaspi]] emmarcada en bronze.

L'altar actual va substituir el de l'any [[1660]] i va ser encomanat i pagat pel bisbe [[Agustín Rubín de Ceballos]] (1789-1793). Situat al terç posterior del presbiteri, és de [[marbre]] vermell formant un quadrat de cinc metres de costat; sobre aquest, a uns 70 centímetros de la vora, s'aixeca una altra taula de 25 centímetres de gruix, també de marbre amb acabats de [[bronze]]; al seu centre hi ha el sagrari emmarcat amb guarniments de penjolls i flors. El templet és de l'arquitecte [[Juan Pedro Arnal]] i va ser elaborat a [[Madrid]]. Consta de vuit columnes de [[serpentina]] d'estil [[corinti]], per rematar la [[cúpula]] hi ha una creu de vidre de [[calcedònia|jaspi]] emmarcada en bronze.

Envolten este templet les figures de sis àngels de marbre blanc, realitzats els del [[costat de l'Epístola]] per [[Alfonso Giraldo Bergaz]] i els del [[costat de l'Evangeli]] per [[Juan Adán]].

Envolten este templet les figures de sis àngels de marbre blanc, realitzats els del [[costat de l'Epístola]] per [[Alfonso Giraldo Bergaz]] i els del [[costat de l'Evangeli]] per [[Juan Adán]].

=== Capella Major ===

=== Capella Major ===

[[Fitxer:Jaén - Catedral, Capilla Mayor o del Santo Rostro 2.jpg|200px|thumb|Retaule major de la catedral]]

[[Archiu:Jaén - Catedral, Capilla Mayor o del Santo Rostro 2.jpg|200px|thumb|Retaule major de la catedral]]

La primera construcció de la capella Major o del Sant Rostre (núm. 9 del plànol), va ser sota el manament del bisbe [[Alonso Suárez de la Fuente del Sauce]] al [[segle XVI]], però va haver de ser enderrocada i les noves obres van ser fetes per l'arquitecte [[Juan de Aranda Salazar]] el [[segle XVII]].  

La primera construcció de la capella Major o del Sant Rostre (núm. 9 del plànol), va ser sota el manament del bisbe [[Alonso Suárez de la Fuente del Sauce]] al [[segle XVI]], però va haver de ser enderrocada i les noves obres van ser fetes per l'arquitecte [[Juan de Aranda Salazar]] el [[segle XVII]].  

El retaule major consta de tres cossos en els quals es combinen els estils [[dòric]], [[jònic]] i [[corinti]], cobrint tota la capçalera de la capella. Fou realitzat pels germans Sebastián i Francisco Solís.  

El retaule major consta de tres cossos en els quals es combinen els estils [[dòric]], [[jònic]] i [[corinti]], cobrint tota la capçalera de la capella. Fou realitzat pels germans Sebastián i Francisco Solís.  

Al primer cós, a la seva part central, es guarda el reliquiari d'orfebreria cordovesa que guarda el Sant Rostre cobert amb una taula pintada per [[Sebastián Martínez]].[[Fitxer:SantoRostroJaen.jpg|left|175px|thumb|[[Relíquia]] del Sant Rostre]] Darrere de la taula hi ha una porta que s'obre amb dues claus, que dóna accés a la caixa forta, la qual té tres claus més. Dins de la caixa forta hi ha una urna de plata i or que també necessita dues claus per obrir-se i a dins hi ha la relíquia del Sant Rostre.<ref>D'aquí ve el refrany de Jaén, que s'utilitza per ressaltar el valor d'un objecte: «Cal guardar-lo com el Sant Rostre,''bajo siete llaves'' (amb pany i clau)» </ref> Damunt d'aquesta càmera, hi ha una fornícula on es troba la Verge de l'Antiga, talla gòtica, que segons la tradició fou donada a la ciutat per [[Ferran III el Sant]]. Es troben també en aquest pis del retaule, les imatges de Sant Pere, Sant Pau, Sant Bernat i un Sant Antoni Abat de grans dimensions. Als seus carrers laterals es troben pintures que representen la ''Trobada de Jesús amb la creu i Maria camí del Calvari'' i ''Jesús despullat de les seves vestidures''.  

Al primer cos, a la seua part central, es guarda el reliquiari d'orfebreria cordovesa que guarda el Sant Rostre cobert en una taula pintada per [[Sebastián Martínez]].[[Fitxer:SantoRostroJaen.jpg|left|175px|thumb|[[Relíquia]] del Sant Rostre]] Darrere de la taula hi ha una porta que s'obre amb dues claus, que dóna accés a la caixa forta, la qual té tres claus més. Dins de la caixa forta hi ha una urna de plata i or que també necessita dues claus per obrir-se i a dins hi ha la relíquia del Sant Rostre.<ref>D'aquí ve el refrany de Jaén, que s'utilitza per ressaltar el valor d'un objecte: «Cal guardar-lo com el Sant Rostre,''bajo siete llaves'' (amb pany i clau)» </ref> Damunt d'aquesta càmera, hi ha una fornícula on es troba la Verge de l'Antiga, talla gòtica, que segons la tradició fou donada a la ciutat per [[Ferran III el Sant]]. Es troben també en aquest pis del retaule, les imàgens de Sant Pere, Sant Pau, Sant Bernat i un Sant Antoni Abat de grans dimensions. Als seus carrers laterals es troben pintures que representen la ''Trobada de Jesús amb la creu i Maria camí del Calvari'' i ''Jesús despullat de les seues vestidures''.  

A la part central del segon cós, d'ordre jònic, es troba un [[alt relleu]] de la Verge de l'Assumpció, obra de Sebastián Solís, mentre que als altres dos carrers estan col·locades les pintures del ''Davallament de Jesús'' i el ''Senyor lligat a la Columna''.

A la part central del segon cos, d'ordre jònic, es troba un [[alt relleu]] de la Verge de l'Assumpció, obra de Sebastián Solís, mentre que als altres dos carrers estan col·locades les pintures del ''Davallament de Jesús'' i el ''Senyor lligat a la Columna''.

El tercer cós és d'estil corinti, format per quatre [[columna|columnes]] de [[serpentina]] i hi ha un grup del Calvari, també de l'escultor Sebastián Solís, mentre que als seus laterals hi trobem les imatges de la Verge i Sant Joan; als costats d'aquest últim cós hi ha al·legories escultòriques de les virtuts teologals: Fe, Esperança, Caritat i Religió.  

El tercer cós és d'estil corinti, format per quatre [[columna|columnes]] de [[serpentina]] i hi ha un grup del Calvari, també de l'escultor Sebastián Solís, mentre que als seus laterals hi trobem les imatges de la Verge i Sant Joan; als costats d'este últim cós hi ha al·legories escultòriques de les virtuts teologals: Fe, Esperança, Caritat i Religió.  

A l'àtic del retaule hi ha una imatge del Pare Etern amb l'esfera a la mà, coronada per una creu.

A l'àtic del retaule hi ha una imàgens del Pare Etern en l'esfera a la mà, coronada per una creu.

==== «Santo Rostro» ====

==== «Santo Rostro» ====

=== Capelles menors ===

=== Capelles menors ===

[[Fitxer:Catedral jaen224.jpg|thumb|300 px|Plànol de la catedral de Jaén]]

[[Archiu:Catedral jaen224.jpg|thumb|300 px|Plànol de la catedral de Jaén]]

Situades a les naus laterals hi ha catorze capelles i dues més al centre, al costat de la capella major:

Situades a les naus laterals hi ha catorze capelles i dues més al centre, al costat de la capella major:

* '''Capella del Crist de la Bona Mort''' (núm. 1 al plànol). Conté la talla del Crist de la Bona Mort de l'escultor [[Jacinto Higueras]]. Al lateral esquerre, un retaule d'estil plateresc amb una pintura central de Santo Domingo de Guzmán, de Pancorbo.  

* '''Capella del Crist de la Bona Mort''' (núm. 1 al plànol). Conté la talla del Crist de la Bona Mort de l'escultor [[Jacinto Higueras]]. Al lateral esquerre, un retaule d'estil plateresc amb una pintura central de Santo Domingo de Guzmán, de Pancorbo.