Canvis

Abans d'arribar a esta frontera es troba una llonja rectangular tancada per una reixa de [[forja|ferro forjat]] realisada l'any [[1800]] per Manuel Martínez Rodríguez.  

Abans d'arribar a esta frontera es troba una llonja rectangular tancada per una reixa de [[forja|ferro forjat]] realisada l'any [[1800]] per Manuel Martínez Rodríguez.  

Són precisament les dos torres les que donen al conjunt l'aspecte [[renaiximent|renaixentista]], encara que van ser acabades a principis del [[segle XVIII]]. S'alcen a xixanta metros, en principi sense ornaments especials, i en arribar al primer cos s'obren dotze buits rematats per una [[balustrada]] de ferro; el segon cos és octogonal amb vuit obertures acabades amb [[arc de mig punt|arcs de mig punt]], rematades en unes [[cúpula|cúpules]] esfèriques i, sobre aquestes, unes creus de ferro. La [[torre]] de l'esquerra és la nomenada de les Campanes, per haver-hi les nou [[campana|campanes]] de les que disposa la catedral. La més antiga és de l'any [[1546]].

Són precisament les dos torres les que donen al conjunt l'aspecte [[renaiximent|renaixentista]], encara que van ser acabades a principis del [[segle XVIII]]. S'alcen a xixanta metros, en principi sense ornaments especials, i en arribar al primer cos s'obren dotze buits rematats per una [[balustrada]] de ferro; el segon cos és octogonal en huit obertures acabades en [[arc de mig punt|arcs de mig punt]], rematades en unes [[cúpula|cúpules]] esfèriques i, sobre estes, unes creus de ferro. La [[torre]] de l'esquerra és la nomenada de les Campanes, per haver-hi les nou [[campana|campanes]] de les que disposa la catedral. La més antiga és de l'any [[1546]].

Els arquitectes que van intervindre en la seua construcció van ser Eufrasio López de Rojas, el seu discípul Blas Antonio Delgado i, finalment, Miguel de Quesada.

Els arquitectes que van intervindre en la seua construcció van ser Eufrasio López de Rojas, el seu discípul Blas Antonio Delgado i, finalment, Miguel de Quesada.

El [[presbiteri]] elevat sobre la resta del temple per cinc graons, està tancat per una reixa realisada per Clemente Ruiz, ferrer de [[Màlaga]], l'any [[1658]]. En cadascú dels seus quatre ànguls es troba colocat un àngel aguantant un llum de plata.

El [[presbiteri]] elevat sobre la resta del temple per cinc graons, està tancat per una reixa realisada per Clemente Ruiz, ferrer de [[Màlaga]], l'any [[1658]]. En cadascú dels seus quatre ànguls es troba colocat un àngel aguantant un llum de plata.

L'altar actual va substituir el de l'any [[1660]] i va ser encomanat i pagat pel bisbe [[Agustín Rubín de Ceballos]] (1789-1793). Situat al terç posterior del presbiteri, és de [[marbre]] vermell formant un quadrat de cinc metres de costat; sobre aquest, a uns 70 centímetros de la vora, s'aixeca una atra taula de 25 centímetres de gruix, també de marbre amb acabats de [[bronze]]; al seu centre hi ha el sagrari emmarcat en guarniments de penjolls i flors. El templet és de l'arquitecte [[Juan Pedro Arnal]] i va ser elaborat a [[Madrit]]. Consta de vuit columnes de [[serpentina]] d'estil [[corinti]], per rematar la [[cúpula]] hi ha una creu de vidre de [[calcedònia|jaspi]] emmarcada en bronze.

L'altar actual va substituir el de l'any [[1660]] i va ser encomanat i pagat pel bisbe [[Agustín Rubín de Ceballos]] (1789-1793). Situat al terç posterior del presbiteri, és de [[marbre]] vermell formant un quadrat de cinc metres de costat; sobre este, a uns 70 centímetros de la vora, s'aixeca una atra taula de 25 centímetres de gruix, també de marbre en  acabats de [[bronze]]; al seu centre hi ha el sagrari emmarcat en guarniments de penjolls i flors. El templet és de l'arquitecte [[Juan Pedro Arnal]] i va ser elaborat a [[Madrit]]. Consta de huit columnes de [[serpentina]] d'estil [[corinti]], per rematar la [[cúpula]] hi ha una creu de vidre de [[calcedònia|jaspi]] emmarcada en bronze.

Rodegen este templet les figures de sis àngels de marbre blanc, realisats els del [[costat de l'Epístola]] per [[Alfonso Giraldo Bergaz]] i els del [[costat de l'Evangeli]] per [[Juan Adán]].

Rodegen este templet les figures de sis àngels de marbre blanc, realisats els del [[costat de l'Epístola]] per [[Alfonso Giraldo Bergaz]] i els del [[costat de l'Evangeli]] per [[Juan Adán]].

Al primer cos, a la seua part central, es guarda el reliquiari d'orfebreria cordovesa que guarda el Sant Rostre cobert en una taula pintada per [[Sebastián Martínez]].

Al primer cos, a la seua part central, es guarda el reliquiari d'orfebreria cordovesa que guarda el Sant Rostre cobert en una taula pintada per [[Sebastián Martínez]].

[[Archiu:SantoRostroJaen.jpg|left|175px|thumb|[[Relíquia]] del Sant Rostre]] Darrere de la taula hi ha una porta que s'obre en dos claus, que dòna accés a la caixa forta, la qual té tres claus més. Dins de la caixa forta hi ha una urna de plata i or que també necessita dos claus per obrir-se i a dins hi ha la relíquia del Sant Rostre.<ref>D'aquí ve el refrany de Jaén, que s'utilisa per resaltar el valor d'un objecte: «Cal guardar-lo com el Sant Rostre,''bajo siete llaves'' (en pany i clau)» </ref> Damunt d'esta càmara, hi ha una fornícula on es troba la Verge de l'Antiga, talla gòtica, que segons la tradició fon donada a la ciutat per [[Ferran III el Sant]]. Es troben també en aquest pis del retaule, les imàgens de Sant Pere, Sant Pau, Sant Bernat i un Sant Antoni Abat de grans dimensions. Als seus carrers laterals es troben pintures que representen la ''Trobada de Jesús amb la creu i Maria camí del Calvari'' i ''Jesús despullat de les seues vestidures''.  

[[Archiu:SantoRostroJaen.jpg|left|175px|thumb|[[Relíquia]] del Sant Rostre]] Darrere de la taula hi ha una porta que s'obre en dos claus, que dòna accés a la caixa forta, la qual té tres claus més. Dins de la caixa forta hi ha una urna de plata i or que també necessita dos claus per obrir-se i a dins hi ha la relíquia del Sant Rostre.<ref>D'aquí ve el refrany de Jaén, que s'utilisa per resaltar el valor d'un objecte: «Cal guardar-lo com el Sant Rostre,''bajo siete llaves'' (en pany i clau)» </ref> Damunt d'esta càmara, hi ha una fornícula on es troba la Verge de l'Antiga, talla gòtica, que segons la tradició fon donada a la ciutat per [[Ferran III el Sant]]. Es troben també en este pis del retaule, les imàgens de Sant Pere, Sant Pau, Sant Bernat i un Sant Antoni Abat de grans dimensions. Als seus carrers laterals es troben pintures que representen la ''Trobada de Jesús en la creu i Maria camí del Calvari'' i ''Jesús despullat de les seues vestidures''.  

A la part central del segon cos, d'orde jònic, es troba un [[alt relleu]] de la Verge de l'Assunció, obra de Sebastián Solís, mentres que als atres dos carrers estan colocades les pintures del ''Devallament de Jesús'' i el ''Senyor lligat a la Columna''.

A la part central del segon cos, d'orde jònic, es troba un [[alt relleu]] de la Verge de l'Assunció, obra de Sebastián Solís, mentres que als atres dos carrers estan colocades les pintures del ''Devallament de Jesús'' i el ''Senyor lligat a la Columna''.

* '''Capella de Sant Miquel''' (núm. 14 al plànol). D'estil barroc en pintura de Sant Miquel de Francisco Pancorbo. Es troba també un quadre de la Verge de l'Alcàsser, patrona de [[Baeza]].  

* '''Capella de Sant Miquel''' (núm. 14 al plànol). D'estil barroc en pintura de Sant Miquel de Francisco Pancorbo. Es troba també un quadre de la Verge de l'Alcàsser, patrona de [[Baeza]].  

* '''Capella de Sant Pere Pasqual''' (núm. 15 al pla). Pintura de José Carazo.  

* '''Capella de Sant Pere Pasqual''' (núm. 15 al pla). Pintura de José Carazo.  

* '''Capella de la Verge de la Corretja''' (núm. 16 al plànol). Es troba un Crist crucificat i als seus peus la Verge amb la corona d'espines a les seves mans.  

* '''Capella de la Verge de la Corretja''' (núm. 16 al plànol). Es troba un Crist crucificat i als seus peus la Verge en la corona d'espines a les seves mans.  

* '''Capella de Sant Josep''' (núm. 17 al plànol). Retaule de tres carrers en la figura de Sant Josep al centre, a la part superior un Crist crucificat i als laterals diverses pintures de sants. Hi ha unes talles policromades representant els Evangelistes.

* '''Capella de Sant Josep''' (núm. 17 al plànol). Retaule de tres carrers en la figura de Sant Josep al centre, a la part superior un Crist crucificat i als laterals diverses pintures de sants. Hi ha unes talles policromades representant els Evangelistes.

Sobre els seients de la cadireria alt, s'hi troben escenes de l'[[Antic testament|Antic]] i [[Nou Testament]], [[Profeta|Profetes]], etc., repartides en 62 taules i rematant-ho tot una cresteria de talla delicada que a la seva part central, coincidint en la cadira episcopal, s'hi troba l'escut del bisbe [[Andrés Cabrejas Molina]]. Sota el pontificat d'este bisbe ([[1738]]-[[1746]]) va quedar finalisada l'obra.<ref>[http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai1155.htm Iconografia Mariana a la cadireria del cor catedralici de Jaén]{{es}}</ref>

Sobre els seients de la cadireria alt, s'hi troben escenes de l'[[Antic testament|Antic]] i [[Nou Testament]], [[Profeta|Profetes]], etc., repartides en 62 taules i rematant-ho tot una cresteria de talla delicada que a la seva part central, coincidint en la cadira episcopal, s'hi troba l'escut del bisbe [[Andrés Cabrejas Molina]]. Sota el pontificat d'este bisbe ([[1738]]-[[1746]]) va quedar finalisada l'obra.<ref>[http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai1155.htm Iconografia Mariana a la cadireria del cor catedralici de Jaén]{{es}}</ref>

==== Orgue ====

==== Orgue ====

Dintre del cor, destaca el monumental [[orgue]], la caixa barroca del qual és obra de José García i de Manuel López ([[1780]]), i que va servir per la frontera de l'orgue que va construir el [[1790]] Fernando Antonio de Madrid. Aquest orgue va estar en funcionament fins al [[1925]], quan va ser transformat per la Casa Eleizgaray i Companyia de [[Sant Sebastià]]. L'actual orgue, el tercer que ha tingut la catedral, va ser construït a la posguerra per la Casa Amezua i Companyia d'[[Hernani]], inaugurant-se el [[3 de juny]] de [[1943]] en una composició semblant a l'anterior, i que ha estat millorat el [[1980]]. Es tracta d'un orgue de dos teclats de cinquanta-sis notes i pedal de trenta-dos notes. Entre els seus [[mestre de capella|mestres de capella]], cal destacar el polifonista [[Francisco Guerrero]], que va ser nomenat quan tenia 17 anys i va ser-hi durant els anys [[1545]] a [[1548]].  

Dintre del cor, destaca el monumental [[orgue]], la caixa barroca del qual és obra de José García i de Manuel López ([[1780]]), i que va servir per la frontera de l'orgue que va construir el [[1790]] Fernando Antonio de Madrid. Este orgue va estar en funcionament fins al [[1925]], quan va ser transformat per la Casa Eleizgaray i Companyia de [[Sant Sebastià]]. L'actual orgue, el tercer que ha tingut la catedral, va ser construït a la posguerra per la Casa Amezua i Companyia d'[[Hernani]], inaugurant-se el [[3 de juny]] de [[1943]] en una composició semblant a l'anterior, i que ha estat millorat el [[1980]]. Es tracta d'un orgue de dos teclats de cinquanta-sis notes i pedal de trenta-dos notes. Entre els seus [[mestre de capella|mestres de capella]], cal destacar el polifonista [[Francisco Guerrero]], que va ser nomenat quan tenia 17 anys i va ser-hi durant els anys [[1545]] a [[1548]].  

Al museu catedralici s'hi troben al voltant d'un centenar de llibres corals, així com numeroses partitures originals dels diferents mestres de capella que ha tingut la catedral.

Al museu catedralici s'hi troben al voltant d'un centenar de llibres corals, així com numeroses partitures originals dels diferents mestres de capella que ha tingut la catedral.

* [http://campaners.com/php/catedral.php?numer=233 Campanes de la Catedral de Jaén]

* [http://campaners.com/php/catedral.php?numer=233 Campanes de la Catedral de Jaén]

* [http://www.diocesisjaen.es/ Visita amb fotografies de la Catedral]

* [http://www.diocesisjaen.es/ Visita en fotografies de la Catedral]