6408
edicions
Canvis
→L'art renaixentista italià
{{principal|Arquitectura del Renaiximent}}
{{principal|Arquitectura del Renaiximent}}
[[Archiu:Santa Maria Novella.jpg|thumb|left|L'església de Santa Maria Novella, [[Florència]], la frontera fon dissenyada per [[Leon Battista Alberti]]]]
[[Archiu:Santa Maria Novella.jpg|thumb|left|L'església de Santa Maria Novella, [[Florència]], la frontera fon dissenyada per [[Leon Battista Alberti]]]]
Des de Vasari, s'acostuma a prendre la construcció de la cúpula de la Catedral de Santa Maria de les Flors a Florència, de l'arquitecte [[Filippo Brunelleschi]], com l'inici del Renaiximent. No tant des del punt de vista estilístic, perquè segueix encara alguns patrons formals gòtics, sinó pel que va representar d'afirmació del valor de l'artista i el tècnic individual enfront dels gremis medievals. S'explica que Brunelleschi, després d'estar-hi treballant uns anys, va trobar la solució per a la cúpula i va voler ser recompensat en conseqüència. En negar-se els gremis a acceptar un tracte diferenciat, Brunelleschi va abandonar l'obra. Incapaços de seguir la construcció, tècnicament molt complexa, van haver de tornar a cridar Brunelleschi, qui va augmentar les seves exigències.
Des de Vasari, s'acostuma a prendre la construcció de la cúpula de la Catedral de Santa Maria de les Flors a Florència, de l'arquitecte [[Filippo Brunelleschi]], com l'inici del Renaiximent. No tant des del punt de vista estilístic, perqué seguix encara alguns patrons formals gòtics, sino pel que va representar d'afirmació del valor de l'artista i el tècnic individual enfront dels gremis medievals. S'explica que Brunelleschi, després d'estar-hi treballant uns anys, va trobar la solució per a la cúpula i va voler ser recompensat en conseqüència. En negar-se els gremis a acceptar un tracte diferenciat, Brunelleschi va abandonar l'obra. Incapaços de seguir la construcció, tècnicament molt complexa, van haver de tornar a cridar Brunelleschi, qui va aumentar les seues exigències.
{{veure també|Cupola del Brunelleschi}}
{{vore també|Cupola del Brunelleschi}}
[[File:Brunelleshi-and-Duomo-of-Florence.gif|thumb|right|200px|Esquema de la cúpula segons la reconstrucció arbitrariament regularitzada de Nelli]]
[[File:Brunelleshi-and-Duomo-of-Florence.gif|thumb|right|200px|Esquema de la cúpula segons la reconstrucció arbitràriament regularisada de Nelli]]
L'arquitectura és la manifestació artística on s'observa més aviat la influència de l'antiguitat clàssica. Aquesta influència es posa en evidència en dos aspectes: d'una banda la utilització dels elements formals de l'art grec i roma i, d'altra banda, la racionalització de l'espai. Quant als elements formals es tornen a utilitzar els [[ordres clàssics]] tal com els havia definit [[Vitruvi]] (toscà, dòric, jònic, corintí i compost), l'[[arc de mig punt]] desplaça l'arc apuntat i la [[cúpula]] de mitja esfera pren el lloc dels cimboris gòtics, les estructures arquitravades, els entaulaments i frontons, els cassetons.
L'arquitectura és la manifestació artística on s'observa més aviat la influència de l'antiguetat clàssica. Esta influència es posa en evidència en dos aspectes: d'una banda la utilisació dels elements formals de l'art grec i roma i, d'atra banda, la racionalisació de l'espai. Quant als elements formals es tornen a utilisar els [[ordes clàssics]] tal com els havia definit [[Vitruvi]] (toscà, dòric, jònic, corintí i compost), l'[[arc de mig punt]] desplaça l'arc apuntat i la [[cúpula]] de mitja esfera pren el lloc dels cimboris gòtics, les estructures arquitravades, els entaulaments i frontons, els cassetons.
La unitat, la simetria i la proporció en són elements claus. En el sistema de proporcions s'observa clarament la importància de les formes geomètriques bàsiques: el [[cercle]] i el [[Quadrat (polígon)|quadrat]], l'esfera i el cub són les formes més adequades per la seva regularitat perfecta. Pel que fa als elements decoratius s'empraren les [[pilastra|pilastres]], els [[Frontó (arquitectura)|frontons]], els [[pòrtic]]s, motius [[Heràldica|heràldics]], les volutes, les [[Clau de volta|claus]]...
La unitat, la simetria i la proporció en són elements claus. En el sistema de proporcions s'observa clarament la importància de les formes geomètriques bàsiques: el [[círcul]] i el [[Quadrat (polígon)|quadrat]], l'esfera i el cub són les formes més adequades per la seua regularitat perfecta. Pel que fa als elements decoratius s'ampraren les [[pilastra|pilastres]], els [[Frontó (arquitectura)|frontons]], els [[pòrtic]]s, motius [[Heràldica|heràldics]], les volutes, les [[Clau de volta|claus]]...
Des dels seus inicis, l'[[Arquitectura del Renaiximent|arquitectura renaixentista]] tingué un caràcter profà i, lògicament, sorgí en una [[ciutat]] on l'[[art gòtic]] no hi havia penetrat: [[Florència]]; en canvi, a l'Europa de les grans [[catedral]]s, s'implantà amb dificultats.
Des dels seus inicis, l'[[Arquitectura del Renaiximent|arquitectura renaixentista]] tingué un caràcter profà i, llògicament, sorgí en una [[ciutat]] on l'[[art gòtic]] no hi havia penetrat: [[Florència]]; en canvi, a l'Europa de les grans [[catedral]]s, s'implantà en dificultats.
Es va caracteritzar per l'ús de proporcions modulars, superposició d'ordres, ús de cúpules i introducció de l'ordre colossal.
Es va caracterisar per l'us de proporcions modulars, superposició d'órdens, us de cúpules i introducció de l'orde colossal.
En el Quattrocento fou freqüent recórrer a columnes i pilastres adossades, als capitells clàssics (amb preferència el corinti, tot i que substituint els caulicles per figures fantàstiques o d'animals), els fusts llisos i l'[[arc de mig punt]], a la volta de canó i d'aresta, així com a cobertes de fusta amb cassetons.
En el Quattrocento fon freqüent recórrer a columnes i pilastres adossades, als capitells clàssics (en preferència el corinti, tot i que substituint els caulicles per figures fantàstiques o d'animals), els fusts llisos i l'[[arc de mig punt]], a la volta de canó i d'aresta, així com a cobertes de fusta en cassetons.
==== Els arquitectes del Quatrocentto (segle XV) ====
==== Els arquitectes del Quatrocentto (segle XV) ====
[[Fitxer:Florence italy duomo.jpg|thumb|300px|[[Catedral]] de [[Santa Maria del Fiore]] ([[Florència]]), obra de [[Filippo Brunelleschi]] ([[1377]]-[[1446]]).Aquest orfebre, escultor i arquitecte és l'iniciador de l'arquitectura renaixentista. Brunelleschi va estudiar i dibuixar sistemàticament els edificis antics de Roma; la necessitat de representar sobre el paper l'arquitectura el portà a trobar les lleis de la perspectiva lineal. La seva primera gran obra és la cúpula de la catedral de Florència. La cúpula passa a ser l'element dominat a l'exterior de les esglésies renaixentistes i de tota l'arquitectura religiosa posterior fins al segle XIX. Es considera el model de totes les grans cúpules posteriors, fins al punt que Miquel Àngel, quan projectava la de Sant Pere del Vaticà, va dir que faria una germana més gran però no més bella que la cúpula de Brunelleschi.]]
[[Archiu:Florence italy duomo.jpg|thumb|300px|[[Catedral]] de [[Santa Maria del Fiore]] ([[Florència]]), obra de [[Filippo Brunelleschi]] ([[1377]]-[[1446]]). Este orfebre, escultor i arquitecte és l'iniciador de l'arquitectura renaixentista. Brunelleschi va estudiar i dibuixar sistemàticament els edificis antics de Roma; la necessitat de representar sobre el paper l'arquitectura el portà a trobar les lleis de la perspectiva llineal. La seua primera gran obra és la cúpula de la catedral de Florència. La cúpula passa a ser l'element dominat a l'exterior de les esglésies renaixentistes i de tota l'arquitectura religiosa posterior fins al segle XIX. Es considera el model de totes les grans cúpules posteriors, fins al punt que Miquel Àngel, quan proyectava la de Sant Pere del Vaticà, va dir que faria una germana més gran pero no més bella que la cúpula de Brunelleschi.]]
L'arquitectura del [[Quattrocento]] destacà per la decoració sòbria (putti, guirnaldes de flors o fruites...), l'allargament de la cúpula ([[Catedral de Florència]], de [[Filippo Brunelleschi]]) i les façanes de pedra tosca ([[Palau Medici-Riccardi]], de [[Michelozzo]]) o amb els carreus en realçament ([[Palau Rucellai]], de [[Bernardo Rossellino]], projecte de [[Leon Battista Alberti]]). [[Bernardo Rossellino]], a més d'[[escultor]] i [[arquitecte]], és un excel·lent [[urbanista]] que ordenà la plaça de [[Pienza]] concebent els espais exteriors d'una manera tan genial com només s'havia vist a l'[[Antiga Grècia]].<ref name="art"/>
L'arquitectura del [[Quattrocento]] destacà per la decoració sòbria (putti, guirnaldes de flors o fruites...), l'allargament de la cúpula ([[Catedral de Florència]], de [[Filippo Brunelleschi]]) i les fronteres de pedra tosca ([[Palau Medici-Riccardi]], de [[Michelozzo]]) o amb els carreus en realçament ([[Palau Rucellai]], de [[Bernardo Rossellino]], proyecte de [[Leon Battista Alberti]]). [[Bernardo Rossellino]], a més d'[[escultor]] i [[arquitecte]], és un excelent [[urbanista]] que ordenà la plaça de [[Pienza]] concebent els espais exteriors d'una manera tan genial com només s'havia vist a l'[[Antiga Grècia]].<ref name="art"/>
==== La maduresa del Cincocentto (segle XVI) ====
==== La madurea del Cinquecento (segle XVI) ====
L'arquitectura del [[Cinquecento]] tingué com a centre [[Roma]]: l'any [1506] [[Donato d'Angelo Bramante]] finalitzava el seu cèlebre projecte per la [[basílica de Sant Pere del Vaticà]]. Els palaus s'ornaven de valuosos baix relleus ([[Palau Grimani de Venècia]], [[1549]], obra de [[Michele Sanmicheli]]) o d'escultures exemptes (Biblioteca de Sant Marc, 1537-50, Venècia, obra de [[Jacopo Sansovino]]). Finalment [[Michelangelo Buonarroti]], en morir Bramante, rep l'encàrrec del papa [[Pau II]] de continuar les obres de la [[basílica de Sant Pere del Vaticà|basílica]]. S'accepten les seves condicions de modificar el projecte i hi desapareixen les torres i torretes. El projecte ja està a punt per rebre el principal tema arquitectònic: la [[cúpula]]. La dreçarà sobre tambor, creant definitivament el tipus de cúpula occidental i totes les que seguiran, fins al [[segle XIX]], en seran una imitació. També projectà una sola entrada, a la qual anteposa un pòritc amb llinda i amb doble filera de columnes exemptes. En l'escassa activitat arquitectònica de Miquel Àngel sempre s'apreciarà més el seu sentit dels volums que no pas dels espais interiors.<ref name="art"/>
L'arquitectura del [[Cinquecento]] tingué com a centre [[Roma]]: l'any [1506] [[Donato d'Angelo Bramante]] finalisava el seu célebre proyecte per la [[basílica de Sant Pere del Vaticà]]. Els palaus s'ornaven de valiosos baix relleus ([[Palau Grimani de Venècia]], [[1549]], obra de [[Michele Sanmicheli]]) o d'escultures exentes (Biblioteca de Sant Marc, 1537-50, Venècia, obra de [[Jacopo Sansovino]]). Finalment [[Michelangelo Buonarroti]], en morir Bramante, rep l'encàrrec del papa [[Pau II]] de continuar les obres de la [[basílica de Sant Pere del Vaticà|basílica]]. S'accepten les seues condicions de modificar el proyecte i hi desapareixen les torres i torretes. El proyecte ya està a punt per rebre el principal tema arquitectònic: la [[cúpula]]. La dreçarà sobre tambor, creant definitivament el tipo de cúpula occidental i totes les que seguiran, fins al [[segle XIX]], en seran una imitació. També proyectà una sola entrada, a la qual anteposa un pòritc en llinda i en doble filera de columnes exentes. En l'escassa activitat arquitectònica de Miquel Àngel sempre s'apreciarà més el seu sentit dels volums que no pas dels espais interiors.<ref name="art"/>
=== Escultura ===
=== Escultura ===
{{principal|Escultura del Renaiximent}}
{{principal|Escultura del Renaiximent}}
L'escultura del [[Quattrocento]] aconseguí alliberar-se plenament de les condicions del marc arquitectònic que havien determinat la plàstica medieval. L'interès dels escultors del Quattrocento se centra clarament en la figura exempta, la qual cosa no vol dir que el relleu arquitectònic desaparegui. Pel que fa als temes, el Renaiximent, orientat a l'estudi de l'home, torna al motiu bàsic de l'escultura clàssica: la figura humana, especialment les figures nues, tot intentant plasmar l'anatomia, la funció del cos i la seva relació amb l'espai. Els materials més preuats tornen a ser la [[pedra]] i el [[bronze]]. Novament serà [[Florència]] la ciutat capdavantera en el desenvolupament del nou estil.
L'escultura del [[Quattrocento]] conseguí lliberar-se plenament de les condicions del marc arquitectònic que havien determinat la plàstica medieval. L'interés dels escultors del Quattrocento se centra clarament en la figura exenta, la qual cosa no vol dir que el relleu arquitectònic desaparegué. Pel que fa als temes, el Renaiximent, orientat a l'estudi de l'home, torna al motiu bàsic de l'escultura clàssica: la figura humana, especialment les figures nues, tot intentant plasmar l'anatomia, la funció del cos i la seua relació en l'espai. Els materials més preuats tornen a ser la [[pedra]] i el [[bronze]]. Novament serà [[Florència]] la ciutat capdavantera en el desenroll del nou estil.
==== El Quatre-cents (segle XV) ====
==== El Quatre-cents (segle XV) ====
[[Fitxer:Ghiberti-porta.jpg|thumb|left|200px|Detall de la ''Porta del Paradís'', del [[Baptisteri de Sant Joan (Florència)]], obra de [[Lorenzo Ghiberti]].]]
[[Archiu:Ghiberti-porta.jpg|thumb|left|200px|Detall de la ''Porta del Paradís'', del [[Baptisteri de Sant Joan (Florència)]], obra de [[Lorenzo Ghiberti]].]]
[[Lorenzo Ghiberti]] († [[1455]]) és l'autor de les dues portes que mancaven al Baptisteri de la [[catedral de Florència]]. la porta, de bronze fos, recull escenes evangèliques, i suposa una revelació en el panorama escultòric renaixentista, que encara és més palesa en la segona porta que se li encarrega, l'anomenada ''porta del paradís''. Hi desenvolupa una concepció pictòrica del relleu.
[[Lorenzo Ghiberti]] († [[1455]]) és l'autor de les dos portes que mancaven al Baptisteri de la [[catedral de Florència]]. la porta, de bronze fos, recull escenes evangèliques, i suposa una revelació en el panorama escultòric renaixentista, que encara és més palesa en la segona porta que se li encarrega, l'anomenada ''porta del paradís''. Hi desenvolupa una concepció pictòrica del relleu.
[[Donatello]] († [[1466]]) és l'escultor més important del segle XV italià. La seva obra es dirigeix a representar l'home ple de vida, dignitat i noblesa.
[[Donatello]] († [[1466]]) és l'escultor més important del segle XV italià. La seva obra es dirigeix a representar l'home ple de vida, dignitat i noblesa.
La pintura de Renaiximent pren com a punt de partida l'afany de veritat, l'intent de representar el món com és a la realitat. [[Giotto di Bondone]] és l'antecedent més clar en aquesta consideració de la [[naturalesa]] com la gran mestra de l'artista. D'aquí en deriven les característiques pròpies de la pintura del Renaiximent:
La pintura de Renaiximent pren com a punt de partida l'afany de veritat, l'intent de representar el món com és a la realitat. [[Giotto di Bondone]] és l'antecedent més clar en aquesta consideració de la [[naturalesa]] com la gran mestra de l'artista. D'aquí en deriven les característiques pròpies de la pintura del Renaiximent:
* La perspectiva lineal com a sistema per a representat les tres dimensions.
* La perspectiva llineal com a sistema per a representat les tres dimensions.
* Les figures tenen volum; els efectes de perspectiva es donen també al tractament del cos. A més de la visió frontal i del perfil pur, es domina l'esforç.
* Les figures tenen volum; els efectes de perspectiva es donen també al tractament del cos. A més de la visió frontal i del perfil pur, es domina l'esforç.
* Les composicions són coherents, creïbles. Els personatges apareixen integrats entre si i amb els paisatges o els marca arquitectònics.
* Les composicions són coherents, creibles. Els personages apareixen integrats entre si i amb els paisatges o els marca arquitectònics.
* La pintura religiosa continua tenint gran importància, amb la introducció de nous temes: el retrat, les al·legories, el paisatge i els temes mitològics són els principals.
* La pintura religiosa continua tenint gran importància, en la introducció de nous temes: el retrat, les al·legories, el paisatge i els temes mitològics són els principals.
* Les tècniques també evolucionen tant pel que fa als suports (el llenç pren cada vegada més importància enfront dels suports tradicionals: fusta i paret) com a les pintures (introducció de la [[pintura a l'oli]], barreges de [[tremp]] i oli, [[vernís|vernissos]].
* Les tècniques també evolucionen tant pel que fa als soports (el llenç pren cada vegada més importància enfront dels suports tradicionals: fusta i paret) com a les pintures (introducció de la [[pintura a l'oli]], barreges de [[tremp]] i oli, [[vernís|vernissos]].
* Introducció dels efectes de llum i de matisos de [[color]], que arribarà a la culminació amb els grans mestres de l'Alt Renaiximent.
* Introducció dels efectes de llum i de matisos de [[color]], que arribarà a la culminació en els grans mestres de l'Alt Renaiximent.
==== Mestres del segle XV ====
==== Mestres del segle XV ====
[[Fitxer:Sandro_Botticelli_-_La_nascita_di_Venere_-_Google_Art_Project_-_edited.jpg|thumb|300px|''[[El naixement de Venus]]'' de [[Sandro Botticelli]] . Aquest pintor florentí representà l'ambient neoplatònic de la cort dels [[Mèdici]]. Fou pràcticament oblidat des del [[segle XVI]] ([[Giorgio Vasari]] li dedicà un dels capítols més fluixos de la seva obra) fins al seu redescobriment el [[segle XIX]].]]
[[Fitxer:Sandro_Botticelli_-_La_nascita_di_Venere_-_Google_Art_Project_-_edited.jpg|thumb|300px|''[[El naixement de Venus]]'' de [[Sandro Botticelli]] . Este pintor florentí representà l'ambient neoplatònic de la cort dels [[Mèdici]]. Fou pràcticament oblidat des del [[segle XVI]] ([[Giorgio Vasari]] li dedicà un dels capítols més fluixos de la seva obra) fins al seu redescobriment el [[segle XIX]].]]
En la pintura del [[Quattrocento]] poden distingir els [[pintor]]s que mostren una preocupació fonamental pel problema de la perspectiva i de la corporeïtat de les figures, com seria el cas de [[Masaccio]], [[Piero della Francesca]], [[Mantegna]] i els pintors que donen prioritat a la línia, al dibuix, a les formes suaus i nítides com [[Fra Angelico]] i [[Botticelli]].
En la pintura del [[Quattrocento]] poden distingir els [[pintor]]s que mostren una preocupació fonamental pel problema de la perspectiva i de la corporeïtat de les figures, com seria el cas de [[Masaccio]], [[Piero della Francesca]], [[Mantegna]] i els pintors que donen prioritat a la llínia, al dibuix, a les formes suaus i nítides com [[Fra Angelico]] i [[Botticelli]].
Si Brunelleschi i Donatello són els iniciadors indiscutibles del Renaiximent en arquitectura i escultura, [[Masaccio]], un altre florentí, es pot considerar el primer pintor renaixentista, ja que trenca amb l'elegància de l'últim gòtic i torna a la preocupació per la realitat que havia preconitzat [[Giotto di Bondone]] un segle abans. [[Masaccio]] ([[1401]]-[[1428]]), coneixedor i admirador de l'obra de [[Giotto di Bondone]], parteix de la seva preocupació pel volum i la monumentalitat però és capaç de donar a les seves figures una plenitud vital i una individualitat molt acusades, un cromatisme més viu i intens, i una organització de l'espai del quadre segons les lleis de la perspectiva lineal. La seva mort, en plena joventut, va fer impossible que deixés una obra tan extensa com altres pintors de la seva generació. Les obres fonamentals són els [[Pintura al fresc|frescos]] de la capella Brancacci a l'església del Carmine i el fresc de la Trinitat.
Si Brunelleschi i Donatello són els iniciadors indiscutibles del Renaiximent en arquitectura i escultura, [[Masaccio]], un altre florentí, es pot considerar el primer pintor renaixentista, ja que trenca amb l'elegància de l'últim gòtic i torna a la preocupació per la realitat que havia preconitzat [[Giotto di Bondone]] un segle abans. [[Masaccio]] ([[1401]]-[[1428]]), coneixedor i admirador de l'obra de [[Giotto di Bondone]], parteix de la seva preocupació pel volum i la monumentalitat però és capaç de donar a les seves figures una plenitud vital i una individualitat molt acusades, un cromatisme més viu i intens, i una organització de l'espai del quadre segons les lleis de la perspectiva lineal. La seua mort, en plena joventut, va fer impossible que deixés una obra tan extensa com altres pintors de la seva generació. Les obres fonamentals són els [[Pintura al fresc|frescos]] de la capella Brancacci a l'església del Carmine i el fresc de la Trinitat.
En la pintura de [[Piero della Francesca]] podem veure-hi la influència de les composicions de Masaccio i l'interès per la geometria com a element fonamental de la pintura. El seu tractat ''De prospectiva pingendi'' ([[1482]]) és una extraordinària precisió matemàtica pel que fa a les lleis de la perspectiva lineal, i aquesta preocupació queda palesa a les seves obres: ''La Flagel·lació de Crist'' ([[1459]]). Però potser l'obra cimera de Piero della Francesca són els [[Pintura al fresc|frescos]] de ''La Llegenda de la Vera Creu'' a l'església de Sant Francesc d'[[Arezzo]].
En la pintura de [[Piero della Francesca]] podem vore-hi la influència de les composicions de Masaccio i l'interès per la geometria com a element fonamental de la pintura. El seu tractat ''De prospectiva pingendi'' ([[1482]]) és una extraordinària precisió matemàtica pel que fa a les lleis de la perspectiva lineal, i aquesta preocupació queda palesa a les seves obres: ''La Flagel·lació de Crist'' ([[1459]]). Però potser l'obra cimera de Piero della Francesca són els [[Pintura al fresc|frescos]] de ''La Llegenda de la Vera Creu'' a l'església de Sant Francesc d'[[Arezzo]].
[[Andrea Mantegna]] (1430-1506), nascut a prop de Pàdua, es va formar entre aquesta ciutat i Venècia, en un ambient en què la pintura d'influència bizantina encara era molt preuada. Però el contacte amb els humanistes i l'admiració per Donatello, que havia treballat a Pàdua, determinaren l'orientació del pintor més important del Quattrocento a la Itàlia septentrional.
[[Andrea Mantegna]] (1430-1506), nascut a prop de Pàdua, es va formar entre esta ciutat i Venècia, en un ambient en què la pintura d'influència bizantina encara era molt preuada. Però el contacte amb els humanistes i l'admiració per Donatello, que havia treballat a Pàdua, determinaren l'orientació del pintor més important del Quattrocento a la Itàlia septentrional.
Al palau ducal de Màntua va pintar entre [[1473]] i [[1474]] un dels cicles de pintura mural més importants del Renaiximent: ''La Cambra dels Esposos''.
Al palau ducal de Màntua va pintar entre [[1473]] i [[1474]] un dels cicles de pintura mural més importants del Renaiximent: ''La Cambra dels Esposos''.