Canvis

Entrevista feta per Lletraferit a Has Josef Niederehe: Ultima pregunta. ¿Es el valencià una llengua o un dialecte?

Entrevista feta per Lletraferit a Has Josef Niederehe: Ultima pregunta. ¿Es el valencià una llengua o un dialecte?

NIEDEREHE: Aixo es una cosa que els valencians hauran de decidir, perque nomes de vosatres depen. En tot cas, inclus posant-me en la posicio de que fora un dialecte, yo crec que te totes les caracteristiques per a convertir-se en una llengua a tots els efectes. Pero depen de la voluntat que tinguen els propis valencians per a conservar la seua llengua. (Hasn Josef Niederehe)

{{Cita|Aixo es una cosa que els valencians hauran de decidir, perque nomes de vosatres depen. En tot cas, inclus posant-me en la posicio de que fora un dialecte, yo crec que te totes les caracteristiques per a convertir-se en una llengua a tots els efectes. Pero depen de la voluntat que tinguen els propis valencians per a conservar la seua llengua.|Hasn Josef Niederehe}}

Nosaltres, catalans, no desitjariem altra cosa sinó que empreguéssiu una obra de forta depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d’ acostar-vos al nostre catala; que tractéssiu de descastellanitzar el valencià i enriquint-lo, procurar acostar-lo al valencià dels vostres grans escriptors medievals (Pompeu i Fabra)

{{Cita|Nosaltres, catalans, no desitjariem altra cosa sinó que empreguéssiu una obra de forta depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d’ acostar-vos al nostre catala; que tractéssiu de descastellanitzar el valencià i enriquint-lo, procurar acostar-lo al valencià dels vostres grans escriptors medievals.|Pompeu i Fabra}}

"Sprachgrenzen und Grenzmundarten des Valencianischen". (Llímits lingüístics i dialectes de frontera del valencià). (Tübingen) Zeigschrift für Romanische Philologie, 29. Pags. 712-731. 1905.

{{Cita|"Sprachgrenzen und Grenzmundarten des Valencianischen". (Llímits lingüístics i dialectes de frontera del valencià).|(Tübingen) Zeigschrift für Romanische Philologie, 29. Pags. 712-731. 1905.}}

Me llena de pena, que por motivos extraculturales, se ose poner en duda algo tan evidente como la paternidad exclusivamente valenciana de su lengua, una lengua anterior a la reconquista a los islámicos por el rey Jaime I. (Torcuato Luca de Tena)

{{Cita|Me llena de pena, que por motivos extraculturales, se ose poner en duda algo tan evidente como la paternidad exclusivamente valenciana de su lengua, una lengua anterior a la reconquista a los islámicos por el rey Jaime I.|Torcuato Luca de Tena}}

Mai la llengua catalana fruï d’ un prestigi lliterari tan gran com el que aplegà la llengua valenciana en el seu sigle d’Or. (Enrique Tierno Galvan)

{{Cita|Mai la llengua catalana fruï d’ un prestigi lliterari tan gran com el que aplegà la llengua valenciana en el seu sigle d’Or.|Enrique Tierno Galvan}}

A la seua santitat el Papa Joan-Pau II portador de la bona nova a totes les gents del mon en totes i en cada una de les llengues li dediquem esta nova edicio d’ Els quatre evangelis, traduits a la nostra <<hermosa>> tal i com la qualificà ell mateix en l’ homilia de la missa de l’ ordenacio sacerdotal en sa visita a Valencia el dia 8 de Novembre de 1982.(Joan Pau II)

{{Cita|A la seua santitat el Papa Joan-Pau II portador de la bona nova a totes les gents del mon en totes i en cada una de les llengues li dediquem esta nova edicio d’ Els quatre evangelis, traduits a la nostra <<hermosa>> tal i com la qualificà ell mateix en l’ homilia de la missa de l’ ordenacio sacerdotal en sa visita a Valencia el dia 8 de Novembre de 1982.|Joan Pau II}}

Les varietats llingüistiques fins ara considerades com dialectes, poden lliberar-se d’ eixa subordinacio i ser <<promogudes>> pels seus parlants ad una categoria oficial i independent (Joshua Fishman)

{{Cita|Les varietats llingüistiques fins ara considerades com dialectes, poden lliberar-se d’ eixa subordinacio i ser <<promogudes>> pels seus parlants ad una categoria oficial i independent|Joshua Fishman}}

Desarrollant els seus propis recursos un dialecte pot convertir-se en llengua. (Francisco Marcos Marín)

{{Cita|Desarrollant els seus propis recursos un dialecte pot convertir-se en llengua.|Francisco Marcos Marín}}

...así como el castellano o mejor el español arabizado en parte por la conquista de los secuaces de Mahoma, fue luego poco a poco, desechando muchos vocablos árabes que sustituyó por sus equivalentes latinos, así el valenciano, catalanizado por la reconquista, ha venido después desentendiéndose del catalán, tendiendo hacia el centro, es decir hacia el castellano (Josep Alemany i Bolufer)

{{Cita|...así como el castellano o mejor el español arabizado en parte por la conquista de los secuaces de Mahoma, fue luego poco a poco, desechando muchos vocablos árabes que sustituyó por sus equivalentes latinos, así el valenciano, catalanizado por la reconquista, ha venido después desentendiéndose del catalán, tendiendo hacia el centro, es decir hacia el castellano.|Josep Alemany i Bolufer}}

...la major part del tresor del nòstre lexic està format de paraules evolucionades de la llengua romana vulgar... entre romanç parlat en Aragó, en Catalunya i en Valencia, al començar lo segle XIII no obstant la seua proximitat, no deixaven de notarse prou diferències dialectals, pero hi ha que tindre en conte que estes diferències eren més grans, més marcades entre Aragó i Valencia que entre Valencia i Catalunya. I en prova d’ aço, tenim el fet que, a la venguda d’aragonesos i catalans, en los llocs poblats exclusivament per aragonesos, predominà el llenguaje aragonés sobre el valencià, resultant la fusió d’este en aquell. Encara que prou es nòta l’influència de l’antic romança indigena sobre’l llenguaje aragonés. Lo que prova que la fusió no fon completa. No hi ha més que oir parlar als pobles que vulgarment diem churros, enclavats dins lo Regne Valencia. Y no es pot ni es deu atribuir eixe predomini del element lingüistic aragonés sobre’l valencià, en dits pobles, al fet d’haver adoptat els furs, costums i privilegis aragonesos, perque ni tots eixos pòbles gojaren sempre del fur aragonés ni en tots els pòbles d’este Regne que tingueren eixos furs ha predominat el llenguaje aragonés. Benicarló, Vinaroç, Burriana i atres pobles foren poblats a fur aragonés sobre’ls demés llocs poblats per catalans, rónegament s’ esten als pobles del seu veïnat; influència que també es nota del valencià sobre l’ aragonés per raó d’ este mateix cas de veïnat. (Pare Lluïs Fullana i Mira)

{{Cita|...la major part del tresor del nòstre lexic està format de paraules evolucionades de la llengua romana vulgar... entre romanç parlat en Aragó, en Catalunya i en Valencia, al començar lo segle XIII no obstant la seua proximitat, no deixaven de notarse prou diferències dialectals, pero hi ha que tindre en conte que estes diferències eren més grans, més marcades entre Aragó i Valencia que entre Valencia i Catalunya. I en prova d’ aço, tenim el fet que, a la venguda d’aragonesos i catalans, en los llocs poblats exclusivament per aragonesos, predominà el llenguaje aragonés sobre el valencià, resultant la fusió d’este en aquell. Encara que prou es nòta l’influència de l’antic romança indigena sobre’l llenguaje aragonés. Lo que prova que la fusió no fon completa. No hi ha més que oir parlar als pobles que vulgarment diem churros, enclavats dins lo Regne Valencia. Y no es pot ni es deu atribuir eixe predomini del element lingüistic aragonés sobre’l valencià, en dits pobles, al fet d’haver adoptat els furs, costums i privilegis aragonesos, perque ni tots eixos pòbles gojaren sempre del fur aragonés ni en tots els pòbles d’este Regne que tingueren eixos furs ha predominat el llenguaje aragonés. Benicarló, Vinaroç, Burriana i atres pobles foren poblats a fur aragonés sobre’ls demés llocs poblats per catalans, rónegament s’ esten als pobles del seu veïnat; influència que també es nota del valencià sobre l’ aragonés per raó d’ este mateix cas de veïnat.|Pare Lluïs Fullana i Mira}}

...el valenciano es un romance independiente como los demás de la península y con caracteres peculiares... (Josep Alemany i Bolufer)

{{Cita|...el valenciano es un romance independiente como los demás de la península y con caracteres peculiares...|Josep Alemany i Bolufer}}

Se presenta a los Almoravides como los causantes de la pérdida de la lengua romance en Valencia en el siglo XII y como los impulsores del dominio de la lengua árabe. Es tan burda esta interpretación que no resiste el menor intento de crítica. Los primitivos almorávides hablaban bereber y desconocían por completo el árabe. Difícilmente podían propiciar la lengua árabe.... (Anotonio Ubieto i Arteta)

{{Cita|Se presenta a los Almoravides como los causantes de la pérdida de la lengua romance en Valencia en el siglo XII y como los impulsores del dominio de la lengua árabe. Es tan burda esta interpretación que no resiste el menor intento de crítica. Los primitivos almorávides hablaban bereber y desconocían por completo el árabe. Difícilmente podían propiciar la lengua árabe....|Anotonio Ubieto i Arteta}}

== Vínculs externs ==

== Vínculs externs ==