Canvis

|atresdenominacions=

|atresdenominacions=

|estats= [[Espanya]] i [[Portugal]]

|estats= [[Espanya]] i [[Portugal]]

|regió= [[Galícia]] i [[Castellà i Lleó]]. Encara aixina, n'hi ha certa conrovèrsia respecte a l'''eonaviego'', en l'occident [[Principat d'Astúries|asturià]] ya que per un costat hi han filòlecs que consideren este parlar com a gallec, atres com a [[asturià]], i atres simplement com a un dialecte de transició. Al mateix temps està ''A fala'' en Extremadura, que hi ha controvèrsia també si nomenar-ho portugués, gallec, transició…

|regió= [[Galícia]] i [[Castella i Lleó]]. Encara aixina, n'hi ha certa controvèrsia respecte a l'''eonaviego'', en l'occident [[Principat d'Astúries|asturià]] ya que per un costat hi han filòlecs que consideren este parlar com a gallec, atres com a [[asturià]], i atres simplement com a un dialecte de transició. Al mateix temps està ''A fala'' en Extremadura, que hi ha controvèrsia també si nomenar-ho portugués, gallec, transició…

|parlants= 2.587.407

|parlants= 2.587.407

|parlantsnatius=  

|parlantsnatius=  

== Extensió ==

== Extensió ==

Ademés de ser usat en [[Galícia]], també es parla i es permet la seua enenyança reglada en el occident del El Bierzo ([[Província de Lleó]]) i en una chicoteta zona de Zamora dita Las Portillas, abdós de [[Castella]] i [[Lleó]], segons un acort entre la Conselleria de Educació de la Junta de Galícia i la Conselleria de Educació de [[Castella i Lleó]]. En el curs 2005-06 cap colege sanabrés solicità encara impartir la assignatura optativa de gallec, front als 844 alumnes que ya l'estudien en 9 municipis ercians, a càrrec de 47 profesors. Ademés en el Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó, en el seu artícul 5º, s'indica: "Gojaran de respecte i protecció la llengua gallega i les modalitats llingüístiques en els llocs en que habitualment s'utilisen".

Ademés de ser usat en [[Galícia]], també es parla i es permet la seua ensenyança reglada en el occident del El Bierzo ([[Província de Lleó]]) i en una chicoteta zona de Zamora dita Las Portillas, abdós de [[Castella]] i [[Lleó]], segons un acort entre la Conselleria de Educació de la Junta de Galícia i la Conselleria de Educació de [[Castella i Lleó]]. En el curs 2005-06 cap colege sanabrés solicità encara impartir la assignatura optativa de gallec, front als 844 alumnes que ya l'estudien en 9 municipis bercians, a càrrec de 47 profesors. Ademés en el Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó, en el seu artícul 5º, s'indica: "Gojaran de respecte i protecció la llengua gallega i les modalitats llingüístiques en els llocs en que habitualment s'utilisen".

En tres municipis cacarenys, fronteriços en [[Portugal]], de la vall del Jàlama (Valvert del Fresno, Eljas i San Martín de Trevejo) es parla ''A fala'', una llengua sobre la que no hi ha acort sobre si és una tercera rama del gallecportugués de la península Ibèrica, un portugués antic de las Beiras en superestrats lleonés i castellà o un gallec en superestrats lleonés i castellà, afirmant alguns historiadors que procedix dels gallecs participants en la Reconquista que s'assentaren en eixes zones. Mentres que el Bloc Nacionalista Galego pretendia implantar l'ensenyança del gallec en esta regió, la Junta d'Extremadura rebujà de pla la proposta.

En tres municipis cacarenys, fronteriços en [[Portugal]], de la vall del Jàlama (Valvert del Fresno, Eljas i San Martín de Trevejo) es parla ''A fala'', una llengua sobre la que no hi ha acort sobre si és una tercera rama del gallecportugués de la península Ibèrica, un portugués antic de las Beiras en superestrats lleonés i castellà o un gallec en superestrats lleonés i castellà, afirmant alguns historiadors que procedix dels gallecs participants en la Reconquista que s'assentaren en eixes zones. Mentres que el Bloc Nacionalista Galego pretendia implantar l'ensenyança del gallec en esta regió, la Junta d'Extremadura rebujà de pla la proposta.