Canvis

[[Fra Angelico]] supón el pont en el gòtic. La seua pintura és intimista, quasi ingènua, encara carregada de simbolisme, pero les seues arquitectures denoten un cert domini de la perspectiva i una preocupació per la llum, que l'allunta dels fons irreals del gòtic llineal. Els seus temes són religiosos.

[[Fra Angelico]] supón el pont en el gòtic. La seua pintura és intimista, quasi ingènua, encara carregada de simbolisme, pero les seues arquitectures denoten un cert domini de la perspectiva i una preocupació per la llum, que l'allunta dels fons irreals del gòtic llineal. Els seus temes són religiosos.

Un atre corrent de la pintura del Renaiximent enllaça directament amb el refinament i l'elegància del gòtic, pero afegint-hi les novetats renaixentistes: perspectiva, naturalisme, estudi de l'anatomia... [[Botticelli]] ([[1444]]-[[1510]]), com atres pintors florentins, busca les llínies àgils, les figures elegants voluptuoses, els fons de faula... Les seues ferramentes són el domini de la llínia, del dibuix i del color. Botticelli es va formar al taller del vell [[Filippo Lippi]], la influència del qual és evident en les primeres obres del florentí: un bon nombre de ''Verges amb el Nen'', ''La Història de Judith'', l'''Adoració dels Reis'', etc. Tot i així, ja en aquestes obres es pot vore el món formal propi de Botticelli caracterisat pel ritme subtil dels cossos i els vestits en uns personatges que reflecteixen en el rostre una expressió malenconiosa. Les obres cabdals de Botticelli són els grans quadres de tema mitològic pintats a l'ambient de la cort del Mèdici, com ''El naixement de Venus''.

Un atre corrent de la pintura del Renaiximent enllaça directament en el refinament i l'elegància del gòtic, pero afegint-hi les novetats renaixentistes: perspectiva, naturalisme, estudi de l'anatomia... [[Botticelli]] ([[1444]]-[[1510]]), com atres pintors florentins, busca les llínies àgils, les figures elegants voluptuoses, els fons de faula... Les seues ferramentes són el domini de la llínia, del dibuix i del color. Botticelli es va formar al taller del vell [[Filippo Lippi]], la influència del qual és evident en les primeres obres del florentí: un bon nombre de ''Verges en el Nen'', ''La Història de Judith'', l'''Adoració dels Reis'', etc. Tot i així, ja en aquestes obres es pot vore el món formal propi de Botticelli caracterisat pel ritme subtil dels cossos i els vestits en uns personatges que reflecteixen en el rostre una expressió malenconiosa. Les obres cabdals de Botticelli són els grans quadres de tema mitològic pintats a l'ambient de la cort del Mèdici, com ''El naixement de Venus''.

Estilísticament pròxim a Fra Angèlico es troba [[Fra Filippo Lippi]] ([[1406]]-[[1469]]), d'una elegància més mundana, tot i que la seva pintura és essencialment religiosa.

Estilísticament pròxim a Fra Angèlico es troba [[Fra Filippo Lippi]] ([[1406]]-[[1469]]), d'una elegància més mundana, tot i que la seva pintura és essencialment religiosa.

==== L'escola veneciana ====

==== L'escola veneciana ====

[[Archiu:Titian Bacchanal 1523 1524.jpg|thumb|300px||right|[[Ticià]] a la pintura ''Bacanal'', ret culte a l'alegria de viure veneciana, en un paisage lluminós, en un nu femení en un àngul, lluentors sobre les teles luxoses i l'exaltació de la guerra de la beguda al centre. Converteix, doncs, un quatre de tema mitològic en un quadre social, en una festa alegre.]]

[[Archiu:Titian Bacchanal 1523 1524.jpg|thumb|300px||right|[[Ticià]] a la pintura ''Bacanal'', ret culte a l'alegria de viure veneciana, en un paisage lluminós, en un nu femení en un àngul, lluentors sobre les teles luxoses i l'exaltació de la guerra de la beguda al centre. Converteix, doncs, un quatre de tema mitològic en un quadre social, en una festa alegre.]]

La influència de [[Venècia]] en l'art de la pintura és capital. Al [[segle XVI]] una sèrie de grans pintors: [[Ticià]], [[Veronese]], [[Il Tintoretto]], descobreixen per a la pintura possibilitats que explotaran els artistes del Barroc. Diverses circumtàncies conflueixen per suscitar a la ciutat dels canals una pintura original. Primerament la boirina de la ciutat desdibuixa els contorns i sensibilitza la [[pupil·la]] dels [[pintor]]s per atorgar més interès a la forma que als contorns, o sigui, al [[color]] abans que al [[dibuix]]. Seguidament la història de la república veneciana es fonamenta en una ciutat metropolitana i comercial, on hi ha gent de països llunyans, abillats amb indumentàries de colors vius. I, finalment una societat rica i esplendorosa.

La influència de [[Venècia]] en l'art de la pintura és capital. Al [[segle XVI]] una sèrie de grans pintors: [[Ticià]], [[Veronese]], [[Il Tintoretto]], descobreixen per a la pintura possibilitats que explotaran els artistes del Barroc. Diverses circumtàncies conflueixen per suscitar a la ciutat dels canals una pintura original. Primerament la boirina de la ciutat desdibuixa els contorns i sensibilitza la [[pupil·la]] dels [[pintor]]s per atorgar més interès a la forma que als contorns, o sigui, al [[color]] abans que al [[dibuix]]. Seguidament la història de la república veneciana es fonamenta en una ciutat metropolitana i comercial, on hi ha gent de països llunyans, abillats en indumentàries de colors vius. I, finalment una societat rica i esplendorosa.

Aquesta escola rendirà cult al color, en preferència els colors càlits, més idòneus per plasmar la forma bella o l'ambient opulent; es donarà una visió poètica del paisage, que s'omple de llums; donarà importància als temes secundaris (a l'anècdota, al detall, se li concedix la mateixa atenció que al tema principal); s'exaltarà la riquesa dels palaus, les teles, la música,...<ref name="art"/>

Aquesta escola rendirà cult al color, en preferència els colors càlits, més idòneus per plasmar la forma bella o l'ambient opulent; es donarà una visió poètica del paisage, que s'omple de llums; donarà importància als temes secundaris (a l'anècdota, al detall, se li concedix la mateixa atenció que al tema principal); s'exaltarà la riquesa dels palaus, les teles, la música,...<ref name="art"/>

[[Ticià]] destacarà pels seus retrats i és el mestre de les formes blanes i rodones, com ho demostra la seua predilecció pels nus femenis i infantils (''Venus d'Urbino'', ''Dànae rebent la pluja d'or'').  

[[Ticià]] destacarà pels seus retrats i és el mestre de les formes blanes i rodones, com ho demostra la seua predilecció pels nus femenis i infantils (''Venus d'Urbino'', ''Dànae rebent la pluja d'or'').  

[[Il Veronese]] és el pintor del lux: les escenes es desenrollen en palaus de marbre, en columnates i balustrades, i jardins amb font; les seves figures s'embolcallen amb vestits costosos i s'adormen amb joiells (com la seva versió de ''Venus i Adonis'').  

[[Il Veronese]] és el pintor del lux: les escenes es desenrollen en palaus de marbre, en columnates i balustrades, i jardins en font; les seves figures s'embolcallen en vestits costosos i s'adormen en joiells (com la seva versió de ''Venus i Adonis'').  

[[Il Tintoretto]] ja trasllueix la crisi de la pintura renaixentista: en les seues llums violentes, els contrastos de llum i ombra, els escorços, del moviment tens, inestable, del paisage romàntic, de la profunditat obtinguda mitjançant l'alternança de zones de diferent intensitat lumínica ja prefigura el [[Barroc]].<ref name="art"/>

[[Il Tintoretto]] ja trasllueix la crisi de la pintura renaixentista: en les seues llums violentes, els contrastos de llum i ombra, els escorços, del moviment tens, inestable, del paisage romàntic, de la profunditat obtinguda mitjançant l'alternança de zones de diferent intensitat lumínica ja prefigura el [[Barroc]].<ref name="art"/>

=== Música ===

=== Música ===

{{principal|Música del Renaiximent}}

{{principal|Música del Renaiximent}}

En no conèixer la música grega o romana amb tanta precisió com l'arquitectura i l'escultura, la [[Música del Renaiximent|música renaixentista]] no es produí com una restauració de l'antic. La música d'aquesta època fou una culminació de l'anterior (''Ars nova'') cercant naturalitat, proporció i harmonia entre text i melodia.

En no conèixer la música grega o romana en tanta precisió com l'arquitectura i l'escultura, la [[Música del Renaiximent|música renaixentista]] no es produí com una restauració de l'antic. La música d'aquesta època fou una culminació de l'anterior (''Ars nova'') cercant naturalitat, proporció i harmonia entre text i melodia.

Les característiques principals foren:

Les característiques principals foren: