6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + Llínea 28:
Llínea 28: − + − + − + Llínea 43:
Llínea 43: − + − + − + − + Llínea 60:
Llínea 60: − + − + − + − + Llínea 75:
Llínea 75: − + − + − + − + Llínea 99:
Llínea 99: − + Llínea 397:
Llínea 397: − + Llínea 403:
Llínea 403: − + Llínea 412:
Llínea 412: − + − + − + Llínea 446:
Llínea 446: − + Llínea 474:
Llínea 474: − + Llínea 484:
Llínea 484: − +
sense resum d'edició
[[Fitxer:Luigi Galvani Experiment.jpeg|thumb|250px|Gravat mostrant la teoria del [[galvanisme]] segons els experiments de [[Luigi Galvani]]. ''De viribus electricitatis in motu musculari commentarius'', [[1792]] ]]
[[Archiu:Luigi Galvani Experiment.jpeg|thumb|250px|Gravat mostrant la teoria del [[galvanisme]] segons els experiments de [[Luigi Galvani]]. ''De viribus electricitatis in motu musculari commentarius'', [[1792]] ]]
La '''història de l'electricitat''' es referix a l'estudi i a l'us humà de l'[[electricitat]], al descobriment de les seues lleis com a [[fenomen físic]] i a la invenció d'artefactes per al seu us pràctic. El fenomen en si, sense conta la seua relació en l'observador humà, no té [[història]]; i si se la considerara com a part de la [[història natural]], en tindria tanta com el [[temps]], l'[[espai]], la [[matèria]] i l'[[energia]]. Com també es denomina ''electricitat'' la branca de la ciència que estudia el fenomen i la branca de la [[tecnologia]] que l'aplica, la ''història de l'electricitat'' és la branca de la [[història de la ciència]] i de la [[història de la tecnologia]] que s'encarrega de l'estudi de la seua aparició i evolució.
La '''història de l'electricitat''' es referix a l'estudi i a l'us humà de l'[[electricitat]], al descobriment de les seues lleis com a [[fenomen físic]] i a la invenció d'artefactes per al seu us pràctic. El fenomen en si, sense conta la seua relació en l'observador humà, no té [[història]]; i si se la considerara com a part de la [[història natural]], en tindria tanta com el [[temps]], l'[[espai]], la [[matèria]] i l'[[energia]]. Com també es denomina ''electricitat'' la branca de la ciència que estudia el fenomen i la branca de la [[tecnologia]] que l'aplica, la ''història de l'electricitat'' és la branca de la [[història de la ciència]] i de la [[història de la tecnologia]] que s'encarrega de l'estudi de la seua aparició i evolució.
[[Fitxer:Amber hg.jpg|thumb|250px|Un fragment d'[[àmbar]] que [[Tales de Milet]] va poder utilisar en la seua experimentació de l'efecte triboelèctric. El nom en [[grec]] d'este material (''ελεκτρον, elektron'') s'utilisà per a nomenar el fenomen i la ciència que l'estudia, a partir del llibre ''[[De Magnete|De Magnete, Magneticisque Corporibus, et de Magno Magnete Tellure]]'', de [[William Gilbert]] ([[1600]]).]]
[[Archiu:Amber hg.jpg|thumb|250px|Un fragment d'[[àmbar]] que [[Tales de Milet]] va poder utilisar en la seua experimentació de l'efecte triboelèctric. El nom en [[grec]] d'este material (''ελεκτρον, elektron'') s'utilisà per a nomenar el fenomen i la ciència que l'estudia, a partir del llibre ''[[De Magnete|De Magnete, Magneticisque Corporibus, et de Magno Magnete Tellure]]'', de [[William Gilbert]] ([[1600]]).]]
Una de les seues fites inicials pot situar-se cap a la [[década del 600 aC]], quan el [[filosofia|filòsof]] [[antiga Grècia|grec]] [[Tales de Milet]] va observar que fregant una vara d'àmbar en una pell o en llana, s'obtenien chicotetes [[Càrrega elèctrica|càrregues]] ([[efecte triboelèctric]]) que atreen chicotets objectes, i fregant molt temps, podia arribar a causar l'aparició d'una purna. A prop de l'antiga ciutat grega de [[Magnèsia (Tessàlia)|Magnèsia]] es trobaven les denominades [[Òxit de magnesi|pedres de Magnèsia]], que incloïen [[magnetita]]. Els antics grecs van observar que els trossos d'este material s'atreen entre si, i també atreen chicotets objectes de [[ferro]]. Les paraules ''magneto'' – equivalent al terme català [[imant]] – i [[magnetisme]] deriven d'este topònim.
Una de les seues fites inicials pot situar-se cap a la [[década del 600 aC]], quan el [[filosofia|filòsof]] [[antiga Grècia|grec]] [[Tales de Milet]] va observar que fregant una vara d'àmbar en una pell o en llana, s'obtenien chicotetes [[Càrrega elèctrica|càrregues]] ([[efecte triboelèctric]]) que atreen chicotets objectes, i fregant molt temps, podia arribar a causar l'aparició d'una purna. A prop de l'antiga ciutat grega de [[Magnèsia (Tessàlia)|Magnèsia]] es trobaven les denominades [[Òxit de magnesi|pedres de Magnèsia]], que incloïen [[magnetita]]. Els antics grecs van observar que els trossos d'este material s'atreen entre si, i també atreen chicotets objectes de [[ferro]]. Les paraules ''magneto'' – equivalent al terme català [[imant]] – i [[magnetisme]] deriven d'este topònim.
El [[telégraf elèctric]] ([[Samuel Morse]], [[1833]], precedit per [[Carl Friedrich Gauss|Gauss]] i [[Wilhelm Weber|Weber]], [[1822]]) pot considerar-se com la primera gran aplicació en el camp de les [[telecomunicacions]], pero no serà a la primera revolució industrial, sinó a partir de l'últim quart del [[segle XIX]] quan les aplicacions econòmiques de l'electricitat la convertiran en una de les forces motrius de la segona revolució industrial. Més que l'época de grans teòrics com [[Lord Kelvin]], fou el moment dels enginyers, com [[Zénobe Gramme]], [[Nikola Tesla]], [[Frank Sprague]], [[George Westinghouse]], [[Ernst Werner von Siemens]], [[Alexander Graham Bell]] i sobretot [[Thomas Alva Edison]] i la seua revolucionària manera d'entendre la relació entre la [[investigació]] científico-tècnica i el [[Economia de mercat|mercat capitalista]]. Els successius canvis de [[paradigma]] de la primera mitat del [[segle XX]] ([[relativisme|relativista]] i [[mecànica quàntica|quàntic]]) estudiaran la funció de l'electricitat en una nova dimensió: l'[[àtom|atòmica]] i la [[Partícula subatòmica|subatòmica]].
El [[telégraf elèctric]] ([[Samuel Morse]], [[1833]], precedit per [[Carl Friedrich Gauss|Gauss]] i [[Wilhelm Weber|Weber]], [[1822]]) pot considerar-se com la primera gran aplicació en el camp de les [[telecomunicacions]], pero no serà a la primera revolució industrial, sinó a partir de l'últim quart del [[segle XIX]] quan les aplicacions econòmiques de l'electricitat la convertiran en una de les forces motrius de la segona revolució industrial. Més que l'época de grans teòrics com [[Lord Kelvin]], fou el moment dels enginyers, com [[Zénobe Gramme]], [[Nikola Tesla]], [[Frank Sprague]], [[George Westinghouse]], [[Ernst Werner von Siemens]], [[Alexander Graham Bell]] i sobretot [[Thomas Alva Edison]] i la seua revolucionària manera d'entendre la relació entre la [[investigació]] científico-tècnica i el [[Economia de mercat|mercat capitalista]]. Els successius canvis de [[paradigma]] de la primera mitat del [[segle XX]] ([[relativisme|relativista]] i [[mecànica quàntica|quàntic]]) estudiaran la funció de l'electricitat en una nova dimensió: l'[[àtom|atòmica]] i la [[Partícula subatòmica|subatòmica]].
[[Fitxer:Particle accelerators 1937.jpg|thumb|right|200px|[[Multiplicador de tensió]] [[John Cockcroft|Cockcroft]]-[[Ernest Walton|Walton]] utilitzat en un [[accelerador de partícules]] de [[1937]], que arribava a un milló de [[volt]]s.]]
[[Archiu:Particle accelerators 1937.jpg|thumb|right|200px|[[Multiplicador de tensió]] [[John Cockcroft|Cockcroft]]-[[Ernest Walton|Walton]] utilitzat en un [[accelerador de partícules]] de [[1937]], que arribava a un milló de [[volt]]s.]]
L'[[electrificació]] no fou només un procés tècnic, sino un verdader canvi social d'implicacions extraordinàries, començant per l'[[allumenat]] i seguint per tot tipo de processos industrials ([[motor elèctric]], [[metalúrgia]], [[refrigeració]]...) i de comunicacions ([[telefonia]], [[ràdio]]). [[Lenin]], durant la [[Revolució bolchevic]], va definir el [[socialisme]] com la suma de l'electrificació i el poder dels [[soviet]]s,<ref>Dita molt citada, aquí glosada per [[Slavoj Žižek]] [http://www.infoamerica.org/teoria_articulos/zizek02.htm ''Lenin ciberespacial: ¿per qué no?) International Socialism N° 95, 2002.</ref> però va ser sobretot la [[societat de consum]] que va nàixer als països capitalistes, la que va dependre en major mesura de la utilisació domèstica de l'electricitat als [[electrodomèstic]]s i va ser en estos països on la retroalimentació entre la ciència, la tecnologia i la societat va desenrollar les complexes estructures que van permetre els actuals sistemes de [[I+D]] i [[I+D+I]], en qué la iniciativa pública i privada s'interpenetren, i les figures individuals es difuminen en els equips d'investigació.
L'[[electrificació]] no fou només un procés tècnic, sino un verdader canvi social d'implicacions extraordinàries, començant per l'[[allumenat]] i seguint per tot tipo de processos industrials ([[motor elèctric]], [[metalúrgia]], [[refrigeració]]...) i de comunicacions ([[telefonia]], [[ràdio]]). [[Lenin]], durant la [[Revolució bolchevic]], va definir el [[socialisme]] com la suma de l'electrificació i el poder dels [[soviet]]s,<ref>Dita molt citada, aquí glosada per [[Slavoj Žižek]] [http://www.infoamerica.org/teoria_articulos/zizek02.htm ''Lenin ciberespacial: ¿per qué no?) International Socialism N° 95, 2002.</ref> però va ser sobretot la [[societat de consum]] que va nàixer als països capitalistes, la que va dependre en major mesura de la utilisació domèstica de l'electricitat als [[electrodomèstic]]s i va ser en estos països on la retroalimentació entre la ciència, la tecnologia i la societat va desenrollar les complexes estructures que van permetre els actuals sistemes de [[I+D]] i [[I+D+I]], en qué la iniciativa pública i privada s'interpenetren, i les figures individuals es difuminen en els equips d'investigació.
L'energia elèctrica és essencial per a la [[societat de la informació]] de la [[tercera revolució industrial]] que es ve produint des de la segona mitat del segle XX ([[transistor]], [[televisió]], [[computació]], [[robòtica]], [[Internet]]...). Únicament pot comparar-se-li en importància la [[motorisació]] dependent del [[petròleu]] (que també és àmpliament utilisada, com els altres [[combustibles fòssils]], en la generació d'electricitat). Abdós processos van exigir quantitats cada vegada més grans d'energia, la qual cosa és en l'origen de la [[crisis energètica]] i [[Contaminació atmosfèrica|mediambiental]] i de la investigació de noves [[font d'energia|fonts d'energia]], la majoria amb immediata utilisació elèctrica ([[energia nuclear]] i [[energies alternatives]], donades, les llimitacions de la tradicional [[hidroelectricitat]]). Els problemes que té l'electricitat per al seu almagasenament i transport en llargues distàncies, i per a l'autonomia dels aparells mòbils, són reptes tècnics encara no resolts de forma prou eficaç.
L'energia elèctrica és essencial per a la [[societat de la informació]] de la [[tercera revolució industrial]] que es ve produint des de la segona mitat del segle XX ([[transistor]], [[televisió]], [[computació]], [[robòtica]], [[Internet]]...). Únicament pot comparar-se-li en importància la [[motorisació]] dependent del [[petròleu]] (que també és àmpliament utilisada, com els atres [[combustibles fòssils]], en la generació d'electricitat). Abdós processos van exigir quantitats cada vegada més grans d'energia, la qual cosa és en l'orige de la [[crisis energètica]] i [[Contaminació atmosfèrica|mediambiental]] i de la investigació de noves [[font d'energia|fonts d'energia]], la majoria en immediata utilisació elèctrica ([[energia nuclear]] i [[energies alternatives]], donades, les llimitacions de la tradicional [[hidroelectricitat]]). Els problemes que té l'electricitat per al seu almagasenament i transport en llargues distàncies, i per a l'autonomia dels aparells mòvils, són reptes tècnics encara no resolts de forma prou eficaç.
L'impacte cultural del que [[Marshall McLuhan]] va denominar Edat de l'Electricitat, que seguiria a l'Edat de la [[Mecanització]] (per comparació a com l'[[Edat dels Metals]] va seguir a l'[[Edat de Pedra]]), prové de l'altíssima [[velocitat]] de propagació de la radiació electromagnètica (300.000 km/segon) que fa que es percebi de forma quasi instantànea. Este fet comporta possibilitats abans inimaginables, com la simultaneïtat i la divisió de cada procés en una [[seqüència]]. Es va impondre un canvi cultural que provenia de l'enfocament en "segments especialisats d'atenció" (l'adopció d'una perspectiva particular) i la idea de la "consciència sensitiva instantània de la totalitat", una atenció al "camp total", un "sentit de l'estructura total". Es va fer evident i prevalent el sentit de "forma i funció com una unitat", una "idea integral de l'estructura i configuració". Aquestes noves concepcions mentals van tenir gran impacte en tot tipo d'àmbits científics, educatius i fins i tot artístics (per eixemple, el [[cubisme]]). En l'àmbit de l'espacial i polític, "l'electricitat no centralisa, sino que descentralisa... mentres que el ferrocarril requerix un espai polític uniforme, l'avió i la ràdio permeten la major discontinuïtat i diversitat en l'organisació espacial".<ref>[http://www9.georgetown.edu/faculty/irvinem/theory/McLuhan-Understanding_Media-I-1-7.html''Understanding Media''], p.13; ''Reversal of the Overheated Medium'', pg. 36 - [[Marshall McLuhan]] (1964) </ref>
L'impacte cultural del que [[Marshall McLuhan]] va denominar Edat de l'Electricitat, que seguiria a l'Edat de la [[Mecanisació]] (per comparació a com l'[[Edat dels Metals]] va seguir a l'[[Edat de Pedra]]), prové de l'altíssima [[velocitat]] de propagació de la radiació electromagnètica (300.000 km/segon) que fa que es percebe de forma quasi instantànea. Este fet comporta possibilitats abans inimaginables, com la simultaneïtat i la divisió de cada procés en una [[seqüència]]. Es va impondre un canvi cultural que provenia de l'enfocament en "segments especialisats d'atenció" (l'adopció d'una perspectiva particular) i la idea de la "consciència sensitiva instantànea de la totalitat", una atenció al "camp total", un "sentit de l'estructura total". Es va fer evident i prevalent el sentit de "forma i funció com una unitat", una "idea integral de l'estructura i configuració". Estes noves concepcions mentals van tenir gran impacte en tot tipo d'àmbits científics, educatius i fins i tot artístics (per eixemple, el [[cubisme]]). En l'àmbit de l'espacial i polític, "l'electricitat no centralisa, sino que descentralisa... mentres que el ferrocarril requerix un espai polític uniforme, l'avió i la ràdio permeten la major discontinuïtat i diversitat en l'organisació espacial".<ref>[http://www9.georgetown.edu/faculty/irvinem/theory/McLuhan-Understanding_Media-I-1-7.html''Understanding Media''], p.13; ''Reversal of the Overheated Medium'', pg. 36 - [[Marshall McLuhan]] (1964) </ref>
== Segle XVII ==
== Segle XVII ==
{{principal|De Magnete|William Gilbert}}
{{principal|De Magnete|William Gilbert}}
El científic anglés [[William Gilbert]] (1544-1603) publicà el seu llibre ''[[De Magnete]]'', on utilisà la paraula llatina ''electricus'', derivada del grec ''elektron'', que significa àmbar, per a descriure els fenòmens descobert pels grecs.<ref>El primer ús en anglés es deu a [[Sir Thomas Browne]], en ''Pseudodoxia Epidemica'', 1646.</ref>
El científic anglés [[William Gilbert]] (1544-1603) publicà el seu llibre ''[[De Magnete]]'', on utilisà la paraula llatina ''electricus'', derivada del grec ''elektron'', que significa àmbar, per a descriure els fenòmens descobert pels grecs.<ref>El primer us en anglés es deu a [[Sir Thomas Browne]], en ''Pseudodoxia Epidemica'', 1646.</ref>
[[Fitxer:Guericke.png|thumb|right|150px|[[Otto von Guericke]]. ]]
[[Archiu:Guericke.png|thumb|right|150px|[[Otto von Guericke]]. ]]
Anteriorment, l'italià [[Gerolamo Cardano]]havia ja diferenciat, potser per primer cop, entre les forces magnètiques i les elèctriques (''De Subtilitate'' 1550). Gilbert establí les diferències entre ambdós fenòmens arran que la reina [[Elisabet I d'Anglaterra]] li ordenés estudiar els imants per a millorar l'exactitud de les [[brúixola|brúixoles]] utilitzades en la navegació, aconseguint amb aquest treball la base principal per a la definició dels fonaments de l'[[electrostàtica]] i del [[magnetisme]]. A través de les seues experiències classificà els materials en ''elèctrics'' ([[aïllant elèctric|aïllants]]) i ''anelèctrics'' ([[conductor]]s) i ideà el primer [[electroscopi]]. Descobrí la [[imantació]] per influència, i observà que la imantació del [[ferro]] es perd quan s'escalfa fins a ferro roent. Estudià la inclinació d'una agulla magnètica concloent que la [[Terra]] es comporta com un gran [[imant]]. El Gilbert és la unitat de mesura de la [[força magnetomotriu]].<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gilbert.html Biografia de William Gilbert] {{en}} [14-5-2008]</ref>
Anteriorment, l'italià [[Gerolamo Cardano]]havia ja diferenciat, potser per primer cop, entre les forces magnètiques i les elèctriques (''De Subtilitate'' 1550). Gilbert establí les diferències entre ambdós fenòmens arran que la reina [[Elisabet I d'Anglaterra]] li ordenés estudiar els imants per a millorar l'exactitud de les [[brúixola|brúixoles]] utilitzades en la navegació, aconseguint amb aquest treball la base principal per a la definició dels fonaments de l'[[electrostàtica]] i del [[magnetisme]]. A través de les seues experiències classificà els materials en ''elèctrics'' ([[aïllant elèctric|aïllants]]) i ''anelèctrics'' ([[conductor]]s) i ideà el primer [[electroscopi]]. Descobrí la [[imantació]] per influència, i observà que la imantació del [[ferro]] es pert quan se calfa fins a ferro roent. Estudià la inclinació d'una agulla magnètica concloent que la [[Terra]] es comporta com un gran [[imant]]. El Gilbert és la unitat de mesura de la [[força magnetomotriu]].<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gilbert.html Biografia de William Gilbert] {{en}} [14-5-2008]</ref>
=== Otto von Guericke: les càrregues elèctriques (1660) ===
=== Otto von Guericke: les càrregues elèctriques (1660) ===
{{principal|Electrostàtica|Otto von Guericke}}
{{principal|Electrostàtica|Otto von Guericke}}
Les investigacions de Gilbert foren continuades pel físic alemany [[Otto von Guericke]] (1602-1686). A les investigacions que realisà sobre l'[[electrostàtica]] observà que es produïa una repulsió entre els cossos electrisats després d'haver estat atrets. Ideà la primera màquina electrostàtica i conseguí fer aparéixer espurnes d'un globus fet de [[sofre]], que el portà a especular sobre la naturalesa [[electricitat|elèctrica]] dels [[llamp]]s. Fou la primera persona que estudià la [[luminescència]].<ref>[http://library.thinkquest.org/C006011/english/sites/guericke_bio.php3?f=2&b=50&j=1&v=0 Biografia d'Otto von Guericke] (en anglès) [14-5-2008]</ref>
Les investigacions de Gilbert foren continuades pel físic alemany [[Otto von Guericke]] (1602-1686). A les investigacions que realisà sobre l'[[electrostàtica]] observà que es produïa una repulsió entre els cossos electrisats després d'haver estat atrets. Ideà la primera màquina electrostàtica i conseguí fer aparéixer espurnes d'un globus fet de [[sofre]], que el portà a especular sobre la naturalea [[electricitat|elèctrica]] dels [[llamp]]s. Fou la primera persona que estudià la [[luminescència]].<ref>[http://library.thinkquest.org/C006011/english/sites/guericke_bio.php3?f=2&b=50&j=1&v=0 Biografia d'Otto von Guericke] (en anglès) [14-5-2008]</ref>
== Segle XVIII: la Revolució industrial ==
== Segle XVIII: la Revolució industrial ==
=== Charles François de Cisternay du Fay: ''càrrega vítria'' i ''càrrega resinosa'' (1733) ===
=== Charles François de Cisternay du Fay: ''càrrega vítria'' i ''càrrega resinosa'' (1733) ===
{{principal|Càrrega elèctrica}}
{{principal|Càrrega elèctrica}}
[[Fitxer:Charles François de Cisternay du Fay.jpg|thumb|left|100px|[[Charles François de Cisternay du Fay]] ]]
[[Archiu:Charles François de Cisternay du Fay.jpg|thumb|left|100px|[[Charles François de Cisternay du Fay]] ]]
El científic francès [[Charles François de Cisternay du Fay]] (1698-1739) quan es va assabentar dels treballs de Stephen Gray, dedicà la seva vida a l'estudi dels fenòmens elèctrics. Du Fay, entre molts altres experiments, observà que una làmina d'[[or]] sempre era repel·lida per una barra de [[vidre]] electrificada. Publicà els seus treballs el 1733 i fou el primer a identificar l'existència de dos tipus de [[càrrega elèctrica|càrregues elèctriques]] (denominades avui en dia positiva i negativa), que les anomenà càrrega vítria i càrrega resinosa, perquè ambdues es manifestaven d'una manera al fregar, amb un mocador de seda, el vidre (càrrega positiva) i de manera diferent al fregar, amb una pell, algunes substàncies resinoses com l'[[àmbar]] o la goma (càrrega negativa).
El científic francès [[Charles François de Cisternay du Fay]] (1698-1739) quan es va assabentar dels treballs de Stephen Gray, dedicà la seva vida a l'estudi dels fenòmens elèctrics. Du Fay, entre molts altres experiments, observà que una làmina d'[[or]] sempre era repel·lida per una barra de [[vidre]] electrificada. Publicà els seus treballs el 1733 i fon el primer a identificar l'existència de dos tipo de [[càrrega elèctrica|càrregues elèctriques]] (denominades hui en dia positiva i negativa), que les nomenà càrrega vítria i càrrega resinosa, perquè ambdues es manifestaven d'una manera al fregar, en un mocador de seda, el vidre (càrrega positiva) i de manera diferent al fregar, amb una pell, algunes substàncies resinoses com l'[[àmbar]] o la goma (càrrega negativa).
=== Pieter van Musschenbroek: l'ampolla de Leiyden (1745) ===
=== Pieter van Musschenbroek: l'ampolla de Leiyden (1745) ===
[[Fitxer:Leydenjar.png|thumb|80px|Dibuix del condensador original]]
[[Archiu:Leydenjar.png|thumb|80px|Dibuix del condensador original]]
{{Principal|Ampolla de Leiden}}
{{Principal|Ampolla de Leiden}}
El físic holandès [[Pieter van Musschenbroek]] (1692-1761), que treballava a la [[Universitat de Leiden]], efectuà una experiència per a comprovar si una ampolla plena d'[[aigua]] podia conservar càrregues elèctriques. Aquesta ampolla consistia en un recipient amb un tap el qual se li travessava una vareta metàl·lica submergida en un líquid. La vareta tenia una forma de ganxo a la part superior que se li acostava un [[conductor]] carregat elèctricament. Durant l'experiència un assistent va separar el conductor i va rebre una forta descàrrega en apropar la seva mà a la vareta, degut a l'[[electricitat estàtica]] que s'havia emmagatzemat a l'ampolla. D'aquesta manera es va descobrir l'[[ampolla de Leiden]] i el fonament dels actuals capacitadors o [[condensador elèctric|condensadors elèctrics]].<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/m/musschenbroek.php Biografía de Pieter van Musschenbroek] Física.net [14-5-2008]</ref>
El físic holandès [[Pieter van Musschenbroek]] (1692-1761), que treballava a la [[Universitat de Leiden]], efectuà una experiència per a comprovar si una ampolla plena d'[[aigua]] podia conservar càrregues elèctriques. Aquesta ampolla consistia en un recipient amb un tap el qual se li travessava una vareta metàl·lica submergida en un líquid. La vareta tenia una forma de ganxo a la part superior que se li acostava un [[conductor]] carregat elèctricament. Durant l'experiència un assistent va separar el conductor i va rebre una forta descàrrega en apropar la seva mà a la vareta, degut a l'[[electricitat estàtica]] que s'havia emmagatzemat a l'ampolla. D'aquesta manera es va descobrir l'[[ampolla de Leiden]] i el fonament dels actuals capacitadors o [[condensador elèctric|condensadors elèctrics]].<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/m/musschenbroek.php Biografía de Pieter van Musschenbroek] Física.net [14-5-2008]</ref>
=== William Watson: el corrent elèctric (1747) ===
=== William Watson: el corrent elèctric (1747) ===
[[Fitxer:William Watson.jpg|esquerra|thumb|100px|[[William Watson]]. ]]
[[Archiu:William Watson.jpg|esquerra|thumb|100px|[[William Watson]]. ]]
{{Principal|Corrent elèctric}}
{{Principal|Corrent elèctric}}
Sir [[William Watson]] (1715-1787), metge i físic anglès, va estudiar els fenòmens [[electricitat|elèctrics]]. Va realitzar modificacions a l'[[ampolla de Leiden]] afegint-li una cobertura de [[metall]], descobrint que d'aquesta manera s'incrementava la descàrrega elèctrica. El 1747 va demostrar que una descàrrega d'electricitat estàtica és un [[corrent elèctric]]. Va ser el primer a estudiar la propagació de corrents en gasos enrarits.<ref>[http://web.archive.org/20030127033952/www.geocities.com/neveyaakov/electro_science/watson.html Biografía de William Watson] Inglés [14-5-2008]</ref>
Sir [[William Watson]] (1715-1787), metge i físic anglès, va estudiar els fenòmens [[electricitat|elèctrics]]. Va realitzar modificacions a l'[[ampolla de Leiden]] afegint-li una cobertura de [[metall]], descobrint que d'aquesta manera s'incrementava la descàrrega elèctrica. El 1747 va demostrar que una descàrrega d'electricitat estàtica és un [[corrent elèctric]]. Va ser el primer a estudiar la propagació de corrents en gasos enrarits.<ref>[http://web.archive.org/20030127033952/www.geocities.com/neveyaakov/electro_science/watson.html Biografía de William Watson] Inglés [14-5-2008]</ref>
=== Benjamin Franklin: el parallamps (1752) ===
=== Benjamin Franklin: el parallamps (1752) ===
{{Principal|Parallamps}}
{{Principal|Parallamps}}
[[Fitxer:Franklin-Benjamin-LOC.jpg|thumb|100px|left|Retrat de [[Benjamin Franklin]] ]]
[[Archiu:Franklin-Benjamin-LOC.jpg|thumb|100px|left|Retrat de [[Benjamin Franklin]] ]]
El polifacètic estatunidenc [[Benjamin Franklin]] (1706-1790) va investigar els fenòmens elèctrics naturals. És conegut particularment pel seu famós experiment on fent volar una [[milotxa]] durant una tempesta, va demostrar que els [[llamp]]s eren descàrregues elèctriques de tipus electrostàtic. A conseqüència d'aquest experiment va inventar el [[parallamps]]. També va formular una teoria que sostenia que l'electricitat era el fluid únic existent en tota la matèria i va organitzar les substàncies en elèctricament positives i negatives, segons l'excés o el defecte d'aquell fluid.<ref>[http://www.usembassy-mexico.gov/bbf/BFranklin.htm Biografía de Benjamin Franklin] usembassy-mexico.gov.[14-5-2008]</ref>
El polifacètic estatunidenc [[Benjamin Franklin]] (1706-1790) va investigar els fenòmens elèctrics naturals. És conegut particularment pel seu famós experiment on fent volar una [[milotxa]] durant una tempesta, va demostrar que els [[llamp]]s eren descàrregues elèctriques de tipus electrostàtic. A conseqüència d'aquest experiment va inventar el [[parallamps]]. També va formular una teoria que sostenia que l'electricitat era el fluid únic existent en tota la matèria i va organitzar les substàncies en elèctricament positives i negatives, segons l'excés o el defecte d'aquell fluid.<ref>[http://www.usembassy-mexico.gov/bbf/BFranklin.htm Biografía de Benjamin Franklin] usembassy-mexico.gov.[14-5-2008]</ref>
=== Charles-Augustin de Coulomb: força entre dos càrregues (1777) ===
=== Charles-Augustin de Coulomb: força entre dos càrregues (1777) ===
{{Principal|Llei de Coulomb}}
{{Principal|Llei de Coulomb}}
[[Fitxer:Coulomb.jpg|thumb|esquerra|[[Charles-Augustin de Coulomb]] ]]
[[Archiu:Coulomb.jpg|thumb|esquerra|[[Charles-Augustin de Coulomb]] ]]
El físic i enginyer francès [[Charles-Augustin de Coulomb]] (1736 - 1806) va ser el primer a establir les lleis quantitatives de l'electrostàtica, a més de realitzar moltes investigacions sobre el magnetisme, fregament i electricitat. Les seves investigacions científiques estan recollides en set memòries, en les què s'exposa teòricament els fonaments del magnetisme i de l'electrostàtica. El 1777 inventà la [[balança de torsió]] per a mesurar la força d'atracció o repulsió que exerceixen entre si dues càrregues elèctriques i va establir la funció que uneix aquesta força amb la distància, Amb aquest invent, culminat l'any 1785, Coulomb va poder establir l'expressió de la força entre dos càrregues elèctriques ''q'' i ''Q'' en funció de la distància d que les separa, actualment coneguda com a [[Llei de Coulomb]]: ''F'' = k (''q'' ''Q'') / ''d''<sup>2</sup>. Coulomb també va estudiar l'electrificació per fregament i la [[Polarització electromagnètica|polarització]] i va introduir el concepte de [[moment magnètic]]. El [[Coulomb]] (símbol C) és la [[Sistema Internacional d'Unitats|unitat del SI]] per a la mesura de quantitat de [[càrrega elèctrica]].<ref>[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografía de Charles-Augustin de Coulomb].www.geocities.com [14-5-2008]</ref>
El físic i enginyer francès [[Charles-Augustin de Coulomb]] (1736 - 1806) va ser el primer a establir les lleis quantitatives de l'electrostàtica, a més de realitzar moltes investigacions sobre el magnetisme, fregament i electricitat. Les seves investigacions científiques estan recollides en set memòries, en les què s'exposa teòricament els fonaments del magnetisme i de l'electrostàtica. El 1777 inventà la [[balança de torsió]] per a mesurar la força d'atracció o repulsió que exerceixen entre si dues càrregues elèctriques i va establir la funció que uneix aquesta força amb la distància, Amb aquest invent, culminat l'any 1785, Coulomb va poder establir l'expressió de la força entre dos càrregues elèctriques ''q'' i ''Q'' en funció de la distància d que les separa, actualment coneguda com a [[Llei de Coulomb]]: ''F'' = k (''q'' ''Q'') / ''d''<sup>2</sup>. Coulomb també va estudiar l'electrificació per fregament i la [[Polarització electromagnètica|polarització]] i va introduir el concepte de [[moment magnètic]]. El [[Coulomb]] (símbol C) és la [[Sistema Internacional d'Unitats|unitat del SI]] per a la mesura de quantitat de [[càrrega elèctrica]].<ref>[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografía de Charles-Augustin de Coulomb].www.geocities.com [14-5-2008]</ref>
=== Luigi Galvani: l'impuls nerviós (1780) ===
=== Luigi Galvani: l'impuls nerviós (1780) ===
[[Fitxer:Galvani.jpg|thumb|100px|esquerra||[[Luigi Galvani]]. ]]
[[Archiu:Galvani.jpg|thumb|100px|esquerra||[[Luigi Galvani]]. ]]
El metge i físic italià [[Luigi Galvani]] (1737-1798) es féu famós per les seves investigacions sobre els efectes de l'electricitat en els [[múscul]]s dels animals. Mentre dissecava una [[granota]] trobà accidentalment que les seves potes es contreien en tocar-les amb un objecte carregat elèctricament. Per això se'l considera l'iniciador dels estudis del paper que acompleix l'electricitat en el funcionament dels organismes animals. De les seves discussions amb un altre gran científic italià de la seva època, [[Alessandro Volta]], sobre la naturalesa dels fenòmens observats, sorgí la construcció de la primera [[Bateria elèctrica |pila]], o aparell per produir corrent elèctric continu, anomenat [[pila de Volta]]. El nom de Luigi Galvani continua avui associat a l'electricitat a través de termes com [[galvanisme]] i [[galvanització]]. Els seus estudis preludiaren una ciència que sorgiria molt després: la [[neurofisiologia]], estudi del funcionament del [[sistema nerviós]] en la que es basa la [[neurología]].<ref>[http://www.historiadelamedicina.org/Galvani.html Biografia de Luigi Galvani] Epònims mèdics. Història de la medicina. [14-5-2008]</ref>
El metge i físic italià [[Luigi Galvani]] (1737-1798) es féu famós per les seves investigacions sobre els efectes de l'electricitat en els [[múscul]]s dels animals. Mentre dissecava una [[granota]] trobà accidentalment que les seves potes es contreien en tocar-les amb un objecte carregat elèctricament. Per això se'l considera l'iniciador dels estudis del paper que acompleix l'electricitat en el funcionament dels organismes animals. De les seves discussions amb un altre gran científic italià de la seva època, [[Alessandro Volta]], sobre la naturalesa dels fenòmens observats, sorgí la construcció de la primera [[Bateria elèctrica |pila]], o aparell per produir corrent elèctric continu, anomenat [[pila de Volta]]. El nom de Luigi Galvani continua avui associat a l'electricitat a través de termes com [[galvanisme]] i [[galvanització]]. Els seus estudis preludiaren una ciència que sorgiria molt després: la [[neurofisiologia]], estudi del funcionament del [[sistema nerviós]] en la que es basa la [[neurología]].<ref>[http://www.historiadelamedicina.org/Galvani.html Biografia de Luigi Galvani] Epònims mèdics. Història de la medicina. [14-5-2008]</ref>
=== Alessandro Volta: la pila de Volta (1800) ===
=== Alessandro Volta: la pila de Volta (1800) ===
{{principal|Alessandro Volta|Luigi Galvani|Pila de Volta}}
{{principal|Alessandro Volta|Luigi Galvani|Pila de Volta}}
[[Fitxer:Alessandro Volta.jpg|thumb|100px|[[Alessandro Volta]] ]]
[[Archiu:Alessandro Volta.jpg|thumb|100px|[[Alessandro Volta]] ]]
El físic italià [[Alessandro Volta]] (1745-1827) [[invent]]à la [[pila voltaica|pila]], precursora de la [[bateria elèctrica]]. Amb un apilament de discos de [[zinc]] i [[coure]], separats per discos de [[cartró]] humitejats amb un [[electròlit]], i units als seus extrems per un [[Circuit elèctric|circuit]] exterior. Volta aconseguí, per primera vegada, produir [[corrent elèctric|corrent elèctric continu]] a voluntat.<ref name="volta">[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_volta.htm Biografia d'Alessandro Volta] Astrocosmo Chile. [15-5-2008]</ref> Dedicà la majoria de la seva vida a l'estudi dels fenòmens elèctrics, inventà l'[[electròmetre]] i l'[[eudiòmetre]] i escrigué nombrosos tractats científics. Pel seu treball en el camp de l'electricitat, [[Napoleó]] el nomenà comte el 1801. La unitat de [[tensió elèctrica]] o [[força electromotriu]], el [[volt]] (símbol V), rebé aquest nom en honor seu.<ref name="volta" />
El físic italià [[Alessandro Volta]] (1745-1827) [[invent]]à la [[pila voltaica|pila]], precursora de la [[bateria elèctrica]]. Amb un apilament de discos de [[zinc]] i [[coure]], separats per discos de [[cartró]] humitejats amb un [[electròlit]], i units als seus extrems per un [[Circuit elèctric|circuit]] exterior. Volta aconseguí, per primera vegada, produir [[corrent elèctric|corrent elèctric continu]] a voluntat.<ref name="volta">[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_volta.htm Biografia d'Alessandro Volta] Astrocosmo Chile. [15-5-2008]</ref> Dedicà la majoria de la seva vida a l'estudi dels fenòmens elèctrics, inventà l'[[electròmetre]] i l'[[eudiòmetre]] i escrigué nombrosos tractats científics. Pel seu treball en el camp de l'electricitat, [[Napoleó]] el nomenà comte el 1801. La unitat de [[tensió elèctrica]] o [[força electromotriu]], el [[volt]] (símbol V), rebé aquest nom en honor seu.<ref name="volta" />
=== Humphry Davy: l'electròlisi (1807) i l'arc elèctric (1808) ===
=== Humphry Davy: l'electròlisi (1807) i l'arc elèctric (1808) ===
{{principal|Electroquímica}}
{{principal|Electroquímica}}
[[Fitxer:Humphry Davy.jpeg|thumb|100px|[[Humphry Davy]] ]]
[[Archiu:Humphry Davy.jpeg|thumb|100px|[[Humphry Davy]] ]]
Sir [[Humphry Davy]] (1778-1829). [[químic]] [[Regne de la Gran Bretanya|britànic]]. Se'l considera el fundador de l'[[electroquímica]] juntament amb Volta i [[Michael Faraday|Faraday]]. Davy contribuí a identificar experimentalment per primera vegada diversos elements químics mitjançant l'[[electròlisi]] i estudià l'energia implicada en el procés. Entre el 1806 i el 1808 publicà el resultat de les seves investigacions sobre l'electròlisi, on aconsegueix la separació del [[magnesi]], [[bari (element)|bari]], [[estronci]], [[calci]], [[sodi]], [[potassi]] i [[bor]]. El [[1807]] fabricà una [[Bateria elèctrica|pila]] amb més de 2.000 plaques dobles amb la que descobreix el [[clor]] i demostra que es tracta d'un element químic, donant-li aquest nom a causa del seu color groc verdós. Juntament amb [[W.T. Brande]] aconseguí aïllar el [[liti]] de les seves sals mitjançant electròlisi de l'òxid de liti (1818). Fou cap i mentor de [[Michael Faraday]]. Creà també una làmpada de seguretat per les mines que duu el seu nom (1815) i fou pioner en el control de la [[corrosió]] mitjançant la [[protecció catòdica]]. El [[1805]] li fou concedida la [[Medalla Copley]].<ref>[http://www.chemicalheritage.org/classroom/chemach/electrochem/davy.html Biografia de Humpry Davy] - anglès. Chemical heritage.org. [15-05-2008]</ref>
Sir [[Humphry Davy]] (1778-1829). [[químic]] [[Regne de la Gran Bretanya|britànic]]. Se'l considera el fundador de l'[[electroquímica]] juntament amb Volta i [[Michael Faraday|Faraday]]. Davy contribuí a identificar experimentalment per primera vegada diversos elements químics mitjançant l'[[electròlisi]] i estudià l'energia implicada en el procés. Entre el 1806 i el 1808 publicà el resultat de les seves investigacions sobre l'electròlisi, on aconsegueix la separació del [[magnesi]], [[bari (element)|bari]], [[estronci]], [[calci]], [[sodi]], [[potassi]] i [[bor]]. El [[1807]] fabricà una [[Bateria elèctrica|pila]] amb més de 2.000 plaques dobles amb la que descobreix el [[clor]] i demostra que es tracta d'un element químic, donant-li aquest nom a causa del seu color groc verdós. Juntament amb [[W.T. Brande]] aconseguí aïllar el [[liti]] de les seves sals mitjançant electròlisi de l'òxid de liti (1818). Fou cap i mentor de [[Michael Faraday]]. Creà també una làmpada de seguretat per les mines que duu el seu nom (1815) i fou pioner en el control de la [[corrosió]] mitjançant la [[protecció catòdica]]. El [[1805]] li fou concedida la [[Medalla Copley]].<ref>[http://www.chemicalheritage.org/classroom/chemach/electrochem/davy.html Biografia de Humpry Davy] - anglès. Chemical heritage.org. [15-05-2008]</ref>
IBM anuncià el [[1953]] la primera producció a gran escala d'un ordinador, l'[[IBM 650]]: 2000 unitats des del [[1954]] fins al [[1962]]. Era un disseny orientat cap als usuaris de màquines comptables anteriors, com les [[màquina tabuladora|tabuladores]] electromecàniques (amb [[targeta perforada|targetes perforades]]) o el model [[IBM 604]]. Pesava al voltant de 900 kg, i la seva unitat d'alimentació uns 1350. Cada unitat estava en un armari separat, d'1,5 x 0,9 x 1,8 metres. Costava 500.000 dòlars, però podia llogar-se per 3.500 al mes.
IBM anuncià el [[1953]] la primera producció a gran escala d'un ordinador, l'[[IBM 650]]: 2000 unitats des del [[1954]] fins al [[1962]]. Era un disseny orientat cap als usuaris de màquines comptables anteriors, com les [[màquina tabuladora|tabuladores]] electromecàniques (amb [[targeta perforada|targetes perforades]]) o el model [[IBM 604]]. Pesava al voltant de 900 kg, i la seva unitat d'alimentació uns 1350. Cada unitat estava en un armari separat, d'1,5 x 0,9 x 1,8 metres. Costava 500.000 dòlars, però podia llogar-se per 3.500 al mes.
La tercera generació d'aquest tipus de màquines s'inicià amb l'[[IBM 360]], la primera en la història en ser atacada amb un [[virus informàtic]]. Comercialitzada a partir del [[1964]], fou la primera que utilitzava el terme [[byte]] per referir-se a 8 [[bit]]s (amb quatre bytes creava una paraula de 32-bits). La seva [[arquitectura d'ordinadors|arquitectura de computació]] fou la que a partir d'aquest model seguiren tots els ordinadors d'IBM. El sistema també féu popular la computación remota, amb terminals connectats a un servidor, per mitjà d'una línia telefònica. Fou un dels primers ordinadors comercials que utilitzaven circuits integrats, i podia realitzar tant anàlisis numèriques com administració o processament de fitxers.
La tercera generació d'aquest tipus de màquines s'inicià en l'[[IBM 360]], la primera en la història en ser atacada amb un [[virus informàtic]]. Comercialitzada a partir del [[1964]], fou la primera que utilitzava el terme [[byte]] per referir-se a 8 [[bit]]s (amb quatre bytes creava una paraula de 32-bits). La seva [[arquitectura d'ordinadors|arquitectura de computació]] fou la que a partir d'aquest model seguiren tots els ordinadors d'IBM. El sistema també féu popular la computación remota, amb terminals connectats a un servidor, per mitjà d'una línia telefònica. Fou un dels primers ordinadors comercials que utilitzaven circuits integrats, i podia realitzar tant anàlisis numèriques com administració o processament de fitxers.
L'[[Intel 4004]] (''i4004'', primer d'[[Intel]]), un [[CPU]] de 4[[bit]]s, fou llançat en un paquet de 16 pins [[Dual in-line package|CERDIP]] el [[1971]], sent el primer [[microprocessador]] en un simple [[Circuit integrat |xip]], així com el primer disponible comercialment. Donaria pas a la construcció dels [[ordinadors personals]]. El circuit 4004 fou construït amb 2.300 [[transistor]]s, i fou seguit l'any següent pel primer microprocessador de 8 [[bit]]s, el [[Intel 8008|8008]], que contenia 3.300 transistors, i el [[Intel 4040|4040]], versió revisada del 4004. El CPU que començà la revolució del [[Microordenador|microcomputador]], seria el [[Intel 8080|8080]], utilitzat en l'[[Altair 880]]. El microprocessador és un [[circuit integrat]] que conté tots els elements necessaris per conformar una "[[Unitat Central de Procés]]" (CPU, ''Central Process Unit''). Actualment aquest tipus de component electrònic es compon de milions de [[transistor]]s, integrats en una mateixa placa de silici.
L'[[Intel 4004]] (''i4004'', primer d'[[Intel]]), un [[CPU]] de 4[[bit]]s, fou llançat en un paquet de 16 pins [[Dual in-line package|CERDIP]] el [[1971]], sent el primer [[microprocessador]] en un simple [[Circuit integrat |xip]], així com el primer disponible comercialment. Donaria pas a la construcció dels [[ordinadors personals]]. El circuit 4004 fou construït amb 2.300 [[transistor]]s, i fou seguit l'any següent pel primer microprocessador de 8 [[bit]]s, el [[Intel 8008|8008]], que contenia 3.300 transistors, i el [[Intel 4040|4040]], versió revisada del 4004. El CPU que començà la revolució del [[Microordenador|microcomputador]], seria el [[Intel 8080|8080]], utilitzat en l'[[Altair 880]]. El microprocessador és un [[circuit integrat]] que conté tots els elements necessaris per conformar una "[[Unitat Central de Procés]]" (CPU, ''Central Process Unit''). Actualment aquest tipus de component electrònic es compon de milions de [[transistor]]s, integrats en una mateixa placa de silici.
=== Transistor, electrònica digital i superconductivitat ===
=== Transistor, electrònica digital i superconductivitat ===
{{principal|Transistor|Circuit integrat}}
{{principal|Transistor|Circuit integrat}}
[[Fitxer:InternalIntegratedCircuit2.JPG|310px|thumb|Detall d'un [[circuit integrat]] ]]
[[Archiu:InternalIntegratedCircuit2.JPG|310px|thumb|Detall d'un [[circuit integrat]] ]]
L'[[electrònica]], que estudia i empra sistemes el funcionament dels quals es basa en la conducció i el control del flux microscòpic dels [[electrons]] o altres partícules carregades elèctricament, començà amb el [[díode]] de buit inventat per [[John Ambrose Fleming]] el [[1904]], dispositiu basat en l'[[efecte Edison]]. Amb el temps les [[vàlvula de buit|vàlvules de buit]] s'anaren perfeccionant i millorant, apareixent altres tipus i [[miniaturització|miniaturitzant-se]]. El pas essencial el donà el físic estatunidenc [[Walter Houser Brattain]] (1902-1987), incorporat en 1929 als [[laboratoris Bell]], on fou partícip juntament amb [[John Bardeen]] (1908-1991) -incorporat el 1945- i [[William Bradford Shockley]] de l'invent d'un petit dispositiu electrònic [[semiconductor]] que complia funcions d'[[Amplificador electrònic |amplificador]], [[oscil·lador]], [[Commutador elèctric|commutador]] o [[rectificador]]: el [[transistor]]. La paraula elegida per denominar-lo és la contracció anglesa de ''transfer resistor'' (resistència de transferència). Substitut de la [[vàlvula al buit|vàlvula termoiònica]] de tres elèctrodes o [[tríode]], el primer [[transistor]] de puntes de contacte funcionà al desembre del [[1947]]; s'anuncià per primera vegada el 1948 però no s'acabà de fabricar fins al [[1952]], després d'aconseguir construir un dispositiu amb [[germani]] el [[4 de juliol]] del [[1951]], culminant així el seu desenvolupament. El [[transistor d'unió bipolar]] aparegué una mica més tard, el [[1949]], i és el dispositiu utilitzat actualment per la majoria de les aplicacions electròniques. Els seus avantatges respecte a les vàlvules són entre altres menor mida i fragilitat, major rendiment energètic, menors tensions d'alimentació i consum d'energia. El transistor no funciona en buit com les vàlvules, sinó en un estat sòlid semiconductor (silici), motiu pel qual no necessiten centenars de volts de tensió per funcionar.
L'[[electrònica]], que estudia i empra sistemes el funcionament dels quals es basa en la conducció i el control del flux microscòpic dels [[electrons]] o altres partícules carregades elèctricament, començà amb el [[díode]] de buit inventat per [[John Ambrose Fleming]] el [[1904]], dispositiu basat en l'[[efecte Edison]]. Amb el temps les [[vàlvula de buit|vàlvules de buit]] s'anaren perfeccionant i millorant, apareixent altres tipus i [[miniaturització|miniaturitzant-se]]. El pas essencial el donà el físic estatunidenc [[Walter Houser Brattain]] (1902-1987), incorporat en 1929 als [[laboratoris Bell]], on fou partícip juntament amb [[John Bardeen]] (1908-1991) -incorporat el 1945- i [[William Bradford Shockley]] de l'invent d'un petit dispositiu electrònic [[semiconductor]] que complia funcions d'[[Amplificador electrònic |amplificador]], [[oscil·lador]], [[Commutador elèctric|commutador]] o [[rectificador]]: el [[transistor]]. La paraula elegida per denominar-lo és la contracció anglesa de ''transfer resistor'' (resistència de transferència). Substitut de la [[vàlvula al buit|vàlvula termoiònica]] de tres elèctrodes o [[tríode]], el primer [[transistor]] de puntes de contacte funcionà al desembre del [[1947]]; s'anuncià per primera vegada el 1948 però no s'acabà de fabricar fins al [[1952]], després d'aconseguir construir un dispositiu amb [[germani]] el [[4 de juliol]] del [[1951]], culminant així el seu desenvolupament. El [[transistor d'unió bipolar]] aparegué una mica més tard, el [[1949]], i és el dispositiu utilitzat actualment per la majoria de les aplicacions electròniques. Els seus avantatges respecte a les vàlvules són entre altres menor mida i fragilitat, major rendiment energètic, menors tensions d'alimentació i consum d'energia. El transistor no funciona en buit com les vàlvules, sinó en un estat sòlid semiconductor (silici), motiu pel qual no necessiten centenars de volts de tensió per funcionar.
Actualment, els camps de desenvolupament de l'electrònica són tan vastos que s'ha dividit en diverses ciències especialitzades, partint de la distinció entre [[electrònica analògica]] i [[electrònica digital]]; i en els camps de l'[[enginyeria electrònica]], l'[[electromecànica]], la [[informàtica]] (disseny de [[programari]] pel seu control), l'[[electrònica de control]], les [[telecomunicacions]] i l'[[electrònica de potència]].<ref> González Gómez, Juan [http://www.iearobotics.com/personal/juan/docencia/apuntes-ssdd-0.3.7.pdf Circuits i sistemes digitals] Universitat Pontifícia de Salamanca Madrid. [24-05-2008]</ref>
Actualment, els camps de desenvolupament de l'electrònica són tan vastos que s'ha dividit en diverses ciències especialitzades, partint de la distinció entre [[electrònica analògica]] i [[electrònica digital]]; i en els camps de l'[[enginyeria electrònica]], l'[[electromecànica]], la [[informàtica]] (disseny de [[programari]] pel seu control), l'[[electrònica de control]], les [[telecomunicacions]] i l'[[electrònica de potència]].<ref> González Gómez, Juan [http://www.iearobotics.com/personal/juan/docencia/apuntes-ssdd-0.3.7.pdf Circuits i sistemes digitals] Universitat Pontifícia de Salamanca Madrid. [24-05-2008]</ref>
El [[1951]] Bardeen, un dels dissenyadors del transistor, ingressà en la [[Universitat d'Illinois]], nomenant assistent personal el físic [[Nick Holonyak]], el qual posteriorment dissenyaria el primer [[díode LED]] el [[1962]]. Treballà juntament amb [[Leon N. Cooper]] i [[John Robert Schrieffer]] per crear la teoria estàndard de la [[superconductivitat]], és a dir, la desaparició de la resistència elèctrica en certs metalls i aliatges a temperatures properes al [[zero absolut]]. Per aquests treballs compartí de nou, el [[1972]], el [[Premi Nobel de Física]] amb els físics estatunidencs [[Leon N. Cooper]] i [[John R. Schrieffer]]. Això féu que ell fos el primer científic que guanyà dos premis Nobel en la mateixa disciplina.<ref>Martinez Domínguez. Fernando[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografia de Jonh Bardeen] Història de l'electricitat. [21-”5-2008]</ref> Les aplicacions de la superconductivitat estan encara en les primeres fases del seu desenvolupament, però ja han permès els [[electroimants]] més poderosos (que s'utilitzen en el [[tren Maglev]], [[ressonància magnètica nuclear]] i [[acceleradors de partícules]]); [[circuit digital|circuits digitals]] i filtres de [[radiofreqüència]] i [[microones]] per estacions base de [[telefonia mòbil]]; o els [[magnetòmetre]]s més sensibles ([[efecte Josephson|unions Josephson]], dels [[SQUID]]s -dispositius superconductors d'interferència quàntica-).
El [[1951]] Bardeen, un dels dissenyadors del transistor, ingressà en la [[Universitat d'Illinois]], nomenant assistent personal el físic [[Nick Holonyak]], el qual posteriorment dissenyaria el primer [[díode LED]] el [[1962]]. Treballà juntament amb [[Leon N. Cooper]] i [[John Robert Schrieffer]] per crear la teoria estàndard de la [[superconductivitat]], és a dir, la desaparició de la resistència elèctrica en certs metalls i aliatges a temperatures properes al [[zero absolut]]. Per aquests treballs compartí de nou, el [[1972]], el [[Premi Nobel de Física]] amb els físics estatunidencs [[Leon N. Cooper]] i [[John R. Schrieffer]]. Això féu que ell fos el primer científic que guanyà dos premis Nobel en la mateixa disciplina.<ref>Martinez Domínguez. Fernando[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografia de Jonh Bardeen] Història de l'electricitat. [21-”5-2008]</ref> Les aplicacions de la superconductivitat estan encara en les primeres fases del seu desenroll, pero ya han permès els [[electroimants]] més poderosos (que s'utilitzen en el [[tren Maglev]], [[ressonància magnètica nuclear]] i [[acceleradors de partícules]]); [[circuit digital|circuits digitals]] i filtres de [[radiofreqüència]] i [[microones]] per estacions base de [[telefonia mòbil]]; o els [[magnetòmetre]]s més sensibles ([[efecte Josephson|unions Josephson]], dels [[SQUID]]s -dispositius superconductors d'interferència quàntica-).
=== El repte de la generació d'electricitat ===
=== El repte de la generació d'electricitat ===
==== Centrals nuclears ====
==== Centrals nuclears ====
[[Fitxer:Cofrentes nuclear power plant cooling towers.jpg|thumb|210px|[[Torre de refrigeració|Torres de refrigeració]] de la [[central nuclear]] de [[Cofrents]] ([[Espanya]])]]
[[Archiu:Cofrentes nuclear power plant cooling towers.jpg|thumb|210px|[[Torre de refrigeració|Torres de refrigeració]] de la [[central nuclear]] de [[Cofrents]] ([[Espanya]])]]
{{principal|Energia nuclear}}
{{principal|Energia nuclear}}
Una [[central nuclear]] és una instal·lació industrial emprada per la [[generació d'energia elèctrica]] a partir d'[[energia nuclear]], que es caracteritza per l'ús de materials [[fissió nuclear|fissionables]] que mitjançant [[reacció nuclear|reaccions nuclears]] proporcionen [[calor]]. Aquesta calor és emprada per un [[cicle termodinàmic]] convencional per moure un [[alternador]] i produir [[energia elèctrica]]. Les centrals nuclears consten d'un o diversos [[Reactor nuclear|reactors]].
Una [[central nuclear]] és una instalació industrial emprada per la [[generació d'energia elèctrica]] a partir d'[[energia nuclear]], que es caracteritza per l'ús de materials [[fissió nuclear|fissionables]] que mitjançant [[reacció nuclear|reaccions nuclears]] proporcionen [[calor]]. Aquesta calor és emprada per un [[cicle termodinàmic]] convencional per moure un [[alternador]] i produir [[energia elèctrica]]. Les centrals nuclears consten d'un o diversos [[Reactor nuclear|reactors]].
S'anomena '''energia nuclear''' la que s'obté en aprofitar les [[processos nuclears|reaccions nuclears]] espontànies o provocades per l'home. Aquestes reaccions es donen en alguns [[isòtop]]s de certs elements químics, sent el més conegut d'aquest tipus d'energia la [[fissió nuclear]] de l'[[urani]] (<sup>235</sup>[[urani|U]]), amb la que funcionen els [[reactor nuclear|reactors nuclears]]. Tanmateix, per produir aquest tipus d'energia aprofitant reaccions nuclears poden ser utilitzats molts altres isòtops de diversos elements químics, com el [[tori]], el [[plutoni]], l'[[estronci]] o el [[poloni]]. Els dos sistemes amb els que es pot obtenir energia nuclear de forma massiva són la [[fissió nuclear]] i la [[fusió nuclear]].
S'anomena '''energia nuclear''' la que s'obté en aprofitar les [[processos nuclears|reaccions nuclears]] espontànies o provocades per l'home. Aquestes reaccions es donen en alguns [[isòtop]]s de certs elements químics, sent el més conegut d'aquest tipus d'energia la [[fissió nuclear]] de l'[[urani]] (<sup>235</sup>[[urani|U]]), amb la que funcionen els [[reactor nuclear|reactors nuclears]]. Tanmateix, per produir aquest tipus d'energia aprofitant reaccions nuclears poden ser utilitzats molts altres isòtops de diversos elements químics, com el [[tori]], el [[plutoni]], l'[[estronci]] o el [[poloni]]. Els dos sistemes amb els que es pot obtenir energia nuclear de forma massiva són la [[fissió nuclear]] i la [[fusió nuclear]].
Aquesta forma d'obtenir energia elèctrica no està lliure de problemes mediambientals en necessitar la construcció de grans [[embassament]]s en els quals acumular l'aigua, modificant el [[Paisatge (geografia)|paisatge]] i els anteriors usos, tant naturals com humans, de l'aigua i l'entorn afectat. Projectes gegantescs ([[presa d'Assuan]] a Egipte, de [[Represa d'Itaipú|Itaipú]] entre Brasil i Paraguai, o de les [[Tres Gorges]] a la Xina) tenen repercussions de tota mena, i fins i tot la seva viabilitat a llarg termini és qüestionada. Les ''minicentrals'' hidràuliques solen ser millor considerades des d'aquest punt de vista, tot i que la seva capacitat de generació és molt més limitada.
Aquesta forma d'obtenir energia elèctrica no està lliure de problemes mediambientals en necessitar la construcció de grans [[embassament]]s en els quals acumular l'aigua, modificant el [[Paisatge (geografia)|paisatge]] i els anteriors usos, tant naturals com humans, de l'aigua i l'entorn afectat. Projectes gegantescs ([[presa d'Assuan]] a Egipte, de [[Represa d'Itaipú|Itaipú]] entre Brasil i Paraguai, o de les [[Tres Gorges]] a la Xina) tenen repercussions de tota mena, i fins i tot la seva viabilitat a llarg termini és qüestionada. Les ''minicentrals'' hidràuliques solen ser millor considerades des d'aquest punt de vista, tot i que la seva capacitat de generació és molt més limitada.
[[Fitxer:Wind_2006andprediction_en.png|thumb|320px|Capacitat eòlica mundial total instal·lada i previsions 1997-2010.<ref>[http://www.wwindea.org/ WWEA e.V.]</ref> ]]
[[Archiu:Wind_2006andprediction_en.png|thumb|320px|Capacitat eòlica mundial total instal·lada i previsions 1997-2010.<ref>[http://www.wwindea.org/ WWEA e.V.]</ref> ]]
Actualment es troba en desenvolupament l'explotació comercial de la conversió en electricitat del potencial energètic que té el onatge del mar, en les anomenades [[Energia mareomotriu|centralus mareomotrius]]. Aquestes utilitzen el flux i reflux de les [[marea|marees]]. En general poden ser útils en zones costaneres on l'amplitud de la marea sigui àmplia, i les condicions morfològiques de la costa permetin la construcció d'una presa que talli l'entrada i sortida de la mar en una [[badia]]. Es genera energia tant en el moment de l'ompliment com en el moment del buidatge de la badia.
Actualment es troba en desenvolupament l'explotació comercial de la conversió en electricitat del potencial energètic que té el onatge del mar, en les anomenades [[Energia mareomotriu|centralus mareomotrius]]. Aquestes utilitzen el flux i reflux de les [[marea|marees]]. En general poden ser útils en zones costaneres on l'amplitud de la marea sigui àmplia, i les condicions morfològiques de la costa permetin la construcció d'una presa que talli l'entrada i sortida de la mar en una [[badia]]. Es genera energia tant en el moment de l'ompliment com en el moment del buidatge de la badia.
=== Electrificació dels ferrocarrils ===
=== Electrificació dels ferrocarrils ===
{{principal|Locomotora}}
{{principal|Locomotora}}
[[Fitxer:TGVReBéziers.jpg|thumb|200px|Tren de Gran Velocitat francès ]]
[[Archiu:TGVReBéziers.jpg|thumb|200px|Tren de Gran Velocitat francès ]]
Una de les aplicacions més significatives de l'electricitat fou la gairebé total electrificació dels [[ferrocarril]]s en els països més industrialitzats. La primera fase d'aquest procés, més generalitzada que la segona, fou la substitució de les [[Locomotora|locomotores]] que utilitzaven [[carbó]], per les locomotores anomenades dièsel que utilitzen combustible obtingut del [[petroli]]. Les locomotores dièsel-elèctriques consisteixen bàsicament en dos components: un [[motor dièsel]] que mou un [[generador elèctric]] i diversos [[motor elèctric|motors elèctrics]] (coneguts com a motors de tracció) que comuniquen a les roda (parelles) la força de tracció que mou la locomotora. Generalment hi ha un motor de tracció per cada eix, sent generalment 4 o 6 en una locomotora típica. Els motors de tracció s'alimenten en corrent elèctric i després, per mitjà d'[[engranatge]]s, mouen les [[roda|rodes]]. En el cas de les locomotores dièsel no cal que les vies estiguin electrificades, i ja s'utilitzen a gairebé totes les vies del món estiguin les vies electrificades o no.
Una de les aplicacions més significatives de l'electricitat fou la gairebé total electrificació dels [[ferrocarril]]s en els països més industrialitzats. La primera fase d'aquest procés, més generalitzada que la segona, fou la substitució de les [[Locomotora|locomotores]] que utilitzaven [[carbó]], per les locomotores anomenades dièsel que utilitzen combustible obtingut del [[petroli]]. Les locomotores dièsel-elèctriques consisteixen bàsicament en dos components: un [[motor dièsel]] que mou un [[generador elèctric]] i diversos [[motor elèctric|motors elèctrics]] (coneguts com a motors de tracció) que comuniquen a les roda (parelles) la força de tracció que mou la locomotora. Generalment hi ha un motor de tracció per cada eix, sent generalment 4 o 6 en una locomotora típica. Els motors de tracció s'alimenten en corrent elèctric i després, per mitjà d'[[engranatge]]s, mouen les [[roda|rodes]]. En el cas de les locomotores dièsel no cal que les vies estiguin electrificades, i ja s'utilitzen a gairebé totes les vies del món estiguin les vies electrificades o no.
=== Electromedicina ===
=== Electromedicina ===
{{principal|Electromedicina|ressonància magnètica|electroteràpia|neurologia|rajos X|Radiologia}}
{{principal|Electromedicina|ressonància magnètica|electroteràpia|neurologia|rajos X|Radiologia}}
[[Fitxer:3D SSD.gif|thumb|150px|Imatge radiològica en 3D]]
[[Archiu:3D SSD.gif|thumb|150px|Imatge radiològica en 3D]]
Els [[rajos X]] foren descoberts el [[1895]] pel físic alemany [[Wilhelm Röntgen]], que descobrí que el bombardeig d'àtoms metàlics en [[electrons]] d'alta velocitat produeix l'emissió de radiacions de gran energia. Combinats en les tecnologies de la [[fotografia]], els rajos X permeteren obtenir imatges de parts interiors del cos humà abans inaccessibles sense [[cirurgia]]. A partir d'aquell moment es convertiren en imprescindibles mitjans de [[diagnòstic]], formant part essencial del camp denominat [[electromedicina]].
Els [[rajos X]] foren descoberts el [[1895]] pel físic alemany [[Wilhelm Röntgen]], que descobrí que el bombardeig d'àtoms metàlics en [[electrons]] d'alta velocitat produeix l'emissió de radiacions de gran energia. Combinats en les tecnologies de la [[fotografia]], els rajos X permeteren obtenir imatges de parts interiors del cos humà abans inaccessibles sense [[cirurgia]]. A partir d'aquell moment es convertiren en imprescindibles mitjans de [[diagnòstic]], formant part essencial del camp denominat [[electromedicina]].