Canvis

Martínez Domínguez Fernando[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografia d'Alexander Graham Bell] geocities.com [17-05-2008]</ref>

Martínez Domínguez Fernando[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografia d'Alexander Graham Bell] geocities.com [17-05-2008]</ref>

=== Thomas Alva Edison: desenvolupament de la làmpada incandescent (1879), Menlo Park i comercialització ===

=== Thomas Alva Edison: desenroll de la làmpada incandescent (1879), Menlo Park i comercialisació ===

[[Fitxer:Thomas Alva Edison.jpg|thumb|left|100px|[[Thomas Alva Edison]] ]]

[[Fitxer:Thomas Alva Edison.jpg|thumb|left|100px|[[Thomas Alva Edison]] ]]

{{principal|Làmpada incandescent}}

{{principal|Làmpada incandescent}}

L'inventor nord-americà [[Thomas Alva Edison]] (1847-1931) ha sigut considerat com el més gran inventor de tots els temps. Tot i que se li atribueix la invenció de la [[làmpada incandescent]], la seva intervenció és més aviat el perfeccionament de models anteriors ([[Heinrich Göbel]], rellotger alemany, havia fabricat làmpades funcionals tres dècades abans). Edison aconseguí, després de molts intents, un [[filament]] que assolia la incandescència sense fondre's: no era de [[metall]], sinó de [[bambú]] carbonitzat. El [[21 d'octubre]] del 1879 aconseguí que la seva primera bombeta lluís durant 48 hores ininterrompudes, amb 1,7 [[lumen|lúmens]] per [[watt]]. La primera [[làmpada incandescent]] amb un filament de cotó carbonitzat construïda per Edison fou presentada, amb molt èxit, a la Primera Exposició d'Electricitat de París (1881) com una instal·lació completa d'il·luminació elèctrica de corrent continu; sistema que immediatament fou adoptat tant a Europa com als Estats Units. El 1882 desenvolupà i instal·là la primera gran [[central elèctrica]] del món a [[Nova York]]. Tanmateix, més tard, el seu ús del corrent continu es veié desplaçat pel sistema de corrent altern desenvolupat per [[Nikola Tesla]] i [[George Westinghouse]].

L'inventor nort-americà [[Thomas Alva Edison]] (1847-1931) ha sigut considerat com el més gran inventor de tots els temps. Tot i que se li atribuïx la invenció de la [[làmpada incandescent]], la seua intervenció és més aviat el perfeccionament de models anteriors ([[Heinrich Göbel]], rellotger alemany, havia fabricat làmpades funcionals tres dècades abans). Edison aconseguí, després de molts intents, un [[filament]] que assolia la incandescència sense fondre's: no era de [[metal]], sino de [[bambú]] carbonisat. El [[21 d'octubre]] del 1879 aconseguí que la seua primera bombeta lluís durant 48 hores ininterrompudes, amb 1,7 [[lumen|lúmens]] per [[watt]]. La primera [[làmpada incandescent]] amb un filament de cotó carbonisat construïda per Edison fon presentada, en molt èxit, a la Primera Exposició d'Electricitat de París (1881) com una instalació completa d'iluminació elèctrica de corrent continu; sistema que immediatament fou adoptat tant a Europa com als Estats Units. El 1882 desenvolupà i instalà la primera gran [[central elèctrica]] del món a [[Nova York]]. Tanmateix, més tart, el seu ús del corrent continu es veié desplaçat pel sistema de corrent altern desenrollat per [[Nikola Tesla]] i [[George Westinghouse]].

La seva visió comercial de la investigació científicotècnica el dugué a fundar el laboratori de [[Menlo Park (Nova Jersey)]], on aconseguí un eficaç treball d'equip d'un gran nombre de col·laboradors. Gràcies a això arribà a registrar 1093 [[patent]]s d'invents desenvolupats per ell i els seus ajudants, invents dels quals el desenvolupament i millora posteriors han marcat profundament l'evolució de la societat moderna, entre ells: el [[fonògraf]], un sistema generador d'electricitat, un aparell per gravar sons i un projecte de pel·lícula (el [[cinetoscopi]]), un dels primers [[tren elèctric|ferrocarrils elèctrics]], unes màquines que feien possible la transmissió simultània de diversos missatges telegràfics per una mateixa línia (cosa que augmentà enormement la utilitat de les línies telegràfiques existents), l'emissor telefònic de carbó (molt important pel desenvolupament del telèfon, que havia sigut inventat recentement per [[Alexander Graham Bell]]), etc. En sincronitzar el fonògraf amb el cinetoscopi, produí el 1913 la primera [[cinema sonor|pel·lícula sonora]].

La seua visió comercial de la investigació científicotècnica el dugué a fundar el laboratori de [[Menlo Park (Nova Jersey)]], on conseguí un eficaç treball d'equip d'un gran número de colaboradors. Gràcies a això arribà a registrar 1093 [[patent]]s d'invents desenrollats per ell i els seus ajudants, invents dels quals el desenroll i millora posteriors han marcat profundament l'evolució de la societat moderna, entre ells: el [[fonógraf]], un sistema generador d'electricitat, un aparell per gravar sons i un proyecte de película (el [[cinetoscopi]]), un dels primers [[tren elèctric|ferrocarrils elèctrics]], unes màquines que feen possible la transmissió simultànea de diversos mensages telegràfics per una mateixa llínia (cosa que aumentà enormement la utilitat de les llínies telegràfiques existents), l'emissor telefònic de carbó (molt important pel desenroll del teléfon, que havia sigut inventat recentment per [[Alexander Graham Bell]]), etc. En sincronisar el fonógraf en el cinetoscopi, produí el 1913 la primera [[cine sonor|película sonora]].

A l'àmbit científic descobrí l'[[efecte Edison]], patentat el 1883, que consistia en el pas d'electricitat des d'un filamento a una placa metàl·lica dins d'un globus de làmpada incandescent. Tot i que ni ell ni els científics de la seva època li donaren importància, aquest efecte seria un dels fonaments de la [[vàlvula termoiònica|vàlvula de la ràdio]] i de l'[[electrònica]]. El 1880 s'associà amb el empresari [[J. P. Morgan]] per fundar la ''[[General Electric]]''.<ref>[http://www.asifunciona.com/biografias/edison/edison.htm Biografia de Thomas Alva Edison] asifunciona.com [23-05-2008]</ref>

A l'àmbit científic descobrí l'[[efecte Edison]], patentat el 1883, que consistia en el pas d'electricitat des d'un filament a una placa metàlica dins d'un globo de llampada incandescent. Tot i que ni ell ni els científics de la seua época li donaren importància, este efecte seria un dels fonaments de la [[vàlvula termoiònica|vàlvula de la ràdio]] i de l'[[electrònica]]. El 1880 s'associà en el empresari [[J. P. Morgan]] per fundar la ''[[General Electric]]''.<ref>[http://www.asifunciona.com/biografias/edison/edison.htm Biografia de Thomas Alva Edison] asifunciona.com [23-05-2008]</ref>

=== John Hopkinson: el sistema trifàsic (1882) ===

=== John Hopkinson: el sistema trifàsic (1882) ===