Canvis

[[Fitxer:Wilhelm Conrad Röntgen (1845--1923).jpg|100px|thumb|[[Wilhelm Conrad Röntgen]] ]]

[[Fitxer:Wilhelm Conrad Röntgen (1845--1923).jpg|100px|thumb|[[Wilhelm Conrad Röntgen]] ]]

{{principal|Rajos X}}

{{principal|Rajos X}}

El físic alemany [[Wilhelm Conrad Röntgen]] (1845-1923). Utilitzant un [[tub de Crookes]], fou qui produí el [[1895]] la primera [[radiació electromagnètica]] en les [[longitud d'ona|longituds d'ona]] corresponents als actualment anomenats [[rajos X]]. Gràcies al seu descobriment fou guardonat amb el primer [[Premi Nobel de Física]] el [[1901]]. El premi fou concedit oficialment: "en reconeixement dels extraordinaris serveis que ha brindat pel descobriment dels notables rajos que porten el seu nom." Tanmateix, Röntgen no volgué que els rajos duguessin el seu nom tot i que a Alemanya el procediment de la radiografia es diu "röntgen" a causa del fet que els verbs alemanys tenen la desinència "en". Els rajos X es comencen a aplicar en tots els camps de la medicina entre ells l'urològic. Posteriorment altres investigadors utilitzaren la [[radiologia]] pel diagnòstic de la [[litiasi|malaltia litiàsica]]. És un dels punts culminants de la medicina de finals del segle XIX, sobre el qual es basaren nombrosos diagnòstics d'entitats [[nosologia|nosològiques]], fins a aquell moment difícils de diagnosticar, i continuà havent-hi desenvolupaments posteriors al segle XX i fins als nostres dies (''vegeu la secció [[#Electromedicina|Electromedicina]]'').

El físic alemany [[Wilhelm Conrad Röntgen]] (1845-1923). Utilisant un [[tubo de Crookes]], fon qui produí el [[1895]] la primera [[radiació electromagnètica]] en les [[llongitut d'ona|llongituts d'ona]] corresponents als actualment nomenats [[rajos X]]. Gràcies al seu descobriment fon guardonat en el primer [[Premi Nobel de Física]] el [[1901]]. El premi fon concedit oficialment: "en reconeiximent dels extraordinaris servicis que ha brindat pel descobriment dels notables rajos que porten el seu nom." Tanmateix, Röntgen no volgué que els rajos dugueren el seu nom tot i que a Alemanya el procediment de la radiografia es diu "röntgen" a causa del fet que els verps alemanys tenen la desinència "en". Els rajos X es comencen a aplicar en tots els camps de la medicina entre ells l'urològic. Posteriorment atres investigadors utilisaren la [[radiologia]] pel diagnòstic de la [[litiasis|malaltia litiàsica]]. És un dels punts culminants de la medicina de finals del segle XIX, sobre el qual es basaren numerosos diagnòstics d'entitats [[nosologia|nosològiques]], fins a aquell moment difícils de diagnosticar, i continuà havent-hi desenrolls posteriors al segle XX i fins als nostres dies (''vejau la secció [[#Electromedicina|Electromedicina]]'').

En honor seu rep el seu nom la unitat de mesura de l'[[contaminació radioactiva|exposición a la radiació]], establerta el 1928: [[Roentgen (unitat)]].<ref>[http://www.historiadelamedicina.org/Roentgen.html Biografia de Wilhelm Conrad Röntgen] historiadelamedicina.org [20-05-2008]</ref>

En honor seu rep el seu nom la unitat de mesura de l'[[contaminació radioactiva|exposición a la radiació]], estableta el 1928: [[Roentgen (unitat)]].<ref>[http://www.historiadelamedicina.org/Roentgen.html Biografia de Wilhelm Conrad Röntgen] historiadelamedicina.org [20-05-2008]</ref>

=== Michael Idvorski Pupin: la bobina de Pupin (1894) i les imatges de rajos X (1896) ===

=== Michael Idvorski Pupin: la bobina de Pupin (1894) i les imatges de rajos X (1896) ===