Canvis

=== Germans Lumière: l'inici del cinema (1895) ===

=== Germans Lumière: l'inici del cinema (1895) ===

{{principal|Història del cinema}}

{{principal|Història del cinema}}

[[Fitxer:Fratelli Lumiere.jpg|thumb|210px|Els [[Germans Lumière]] ]]

[[Archiu:Fratelli Lumiere.jpg|thumb|210px|Els [[Germans Lumière]] ]]

A finals del segle XIX diversos inventors estigueren treballant en diversos sistemes que tenien un objectiu comú: el visionament i projecció d'imatges en moviment. Entre el 1890 i el 1895, són nombroses les patents que es registren amb l'objectiu d'oferir al públic les primeres "preses de vistes" animades. Entre els pioners es troben els alemanys Max i Emil Skladanowski, els estatunidencs [[Charles F. Jenkins]], [[Thomas Armat]] i [[Thomas Alva Edison]] ([[cinetoscopi]]), i els francesos [[germans Lumière]] ([[cinematògraf]]). Tanmateix, tot i que ja existien pel·lícules no era possible projectar-les en una sala cinematogràfica. El [[cine]] fou oficialment inaugurat amb la primera exhibició pública, a París, el [[28 de desembre]] del [[1895]]. La connexió del nou invent amb l'electricitat no fou immediata, perquè els moviments mecànics es produïen manualment (cosa que produïa problemes de variació de la velocitat, però també era utilitzat com a part dels efectes especials); mentre que la llum de les primeres llanternes provenia d'una flama generada per la combustió d'èter i oxigen. Però utilitzar una flama al costat del [[cel·luloide]] (que era emprat com suport per les pel·lícules, i que és molt inflamable) constituïa una font constant de greus perills per projeccionistes i espectadors, per la qual cosa es buscaren substituts a la font lluminosa. En estendre's les xarxes elèctriques s'utilitzà l'[[arc elèctric]] incandescent. Inicialment s'utilitzaven dos [[elèctrode]]s de carbó alimentats amb un corrent continu, un amb càrrega positiva i un altre amb càrrega negativa. Actualment es realitza el pas del corrent continu a través de dos conductors, tancats en una càpsula de gas, normalment xenó. Aquestes làmpades de xenó porten al seu interior dos elèctrodes entre els quals salta l'arc voltaic que produeix la llum. Quant a la motorització elèctrica del funcionament de la [[càmera de cine|càmera]] i del projecte es féu ineludible amb el temps, sobretot després del pas al [[cine sonor]] (primera projecció experimental a París, [[1900]], i d'un mode eficaç a Nova York, [[1923]], sent la primera pel·lícula ''[[El cantant de jazz]]'', [[1927]]), cosa que implicava també les tecnologies d'enregistrament i reproducció del [[so]], inicialment obtingut a partir d'una banda lateral d'opacitat variable detectada per una [[Cèl·lula fotoelèctrica|cel·la fotoelèctrica]] (la banda sonora). A partir d'aleshores sorgí el concepte de mitjà [[audiovisual]].

A finals del segle XIX diversos inventors estigueren treballant en diversos sistemes que tenien un objectiu comú: el visionament i proyecció d'imàgens en moviment. Entre el 1890 i el 1895, són numeroses les patents que es registren en l'objectiu d'oferir al públic les primeres "preses de vistes" animades. Entre els pioners es troben els alemanys Max i Emil Skladanowski, els estatunidencs [[Charles F. Jenkins]], [[Thomas Armat]] i [[Thomas Alva Edison]] ([[cinetoscopi]]), i els francesos [[germans Lumière]] ([[cinematògraf]]). Tanmateix, tot i que ya existien películes no era possible proyectar-les en una sala cinematogràfica. El [[cine]] fon oficialment inaugurat en la primera exhibició pública, a París, el [[28 de decembre]] del [[1895]]. La conexió del nou invent en l'electricitat no fon immediata, perqué els moviments mecànics es produïen manualment (cosa que produïa problemes de variació de la velocitat, pero també era utilisat com a part dels efectes especials); mentres que la llum de les primeres llanternes provenia d'una flama generada per la combustió d'éter i oxigen. Pero utilisar una flama al costat del [[celuloide]] (que era amprat com soport per les películes, i que és molt inflamable) constituïa una font constant de greus perills per proyeccionistes i espectadors, per la qual cosa es buscaren substituts a la font lluminosa. En estendre's les xàrcies elèctriques s'utilisà l'[[arc elèctric]] incandescent. Inicialment s'utilisaven dos [[electrodo]]s de carbó alimentats en un corrent continu, un en càrrega positiva i un atre en càrrega negativa. Actualment es realisa el pas del corrent continu a través de dos conductors, tancats en una càpsula de gas, normalment xenó. Estes llampades de xenó porten al seu interior dos electrodos entre els quals salta l'arc voltaic que produïx la llum. Quant a la motorisació elèctrica del funcionament de la [[càmara de cine|càmara]] i del proyecte es feu ineludible en el temps, sobretot després del pas al [[cine sonor]] (primera proyecció experimental a París, [[1900]], i d'un modi eficaç a Nova York, [[1923]], sent la primera película ''[[El cantant de jazz]]'', [[1927]]), cosa que implicava també les tecnologies d'enregistrament i reproducció del [[so]], inicialment obtingut a partir d'una banda lateral d'opacitat variable detectada per una [[Cèlula fotoelèctrica|cela fotoelèctrica]] (la banda sonora). A partir d'aleshores sorgí el concepte de mig [[audiovisual]].

La tecnologia del cine ha evolucionat molt fins al cine digital del [[segle XXI]] i simultàniament ha evolucionat el llenguatge cinematogràfic, incloent-hi les convencions del gènere i els [[gènere cinematogràfic|gèneres cinematogràfics]]. Més transcendent encara ha sigut l'evolució conjunta de cine i societat, i el sorgiment de diferents [[moviment cinematogràfic|moviments cinematogràfics]], cinematografies nacionals, etc. Als [[Estats Units]], [[Thomas Alva Edison]] fou el màxim impulsor del cine, consolidant una indústria en la que desitjava ser el protagonista indiscutible en considerar-se com l'únic inventor i propietari del nou espectacle. A [[Espanya]], la primera projecció l'oferí un enviat dels Lumière a [[Madrid]], el 15 de maig del [[1896]].<ref>[http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque1/index.html Història del cine] Ministeri d'Educació i Ciència Espanya [22-05-2008]</ref>

La tecnologia del cine ha evolucionat molt fins al cine digital del [[segle XXI]] i simultàniament ha evolucionat el llenguage cinematogràfic, incloent-hi les convencions del gènero i els [[gènero cinematogràfic|gèneres cinematogràfics]]. Més transcendent encara ha sigut l'evolució conjunta de cine i societat, i el sorgiment de diferents [[moviment cinematogràfic|moviments cinematogràfics]], cinematografies nacionals, etc. Als [[Estats Units]], [[Thomas Alva Edison]] fou el màxim impulsor del cine, consolidant una indústria en la que desitjava ser el protagonista indiscutible en considerar-se com l'únic inventor i propietari del nou espectacle. A [[Espanya]], la primera projecció l'oferí un enviat dels Lumière a [[Madrid]], el 15 de maig del [[1896]].<ref>[http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque1/index.html Història del cine] Ministeri d'Educació i Ciència Espanya [22-05-2008]</ref>

=== Guglielmo Marconi: la telegrafia sense fil (1899) ===

=== Guglielmo Marconi: la telegrafia sense fil (1899) ===