6408
edicions
Canvis
→Finals del segle XIX: el temps dels enginyers
{{principal|James Clerk Maxwell}}
{{principal|James Clerk Maxwell}}
== Finals del segle XIX: el temps dels enginyers ==
== Finals del segle XIX: el temps dels ingeniers ==
Els anys centrals del segle XIX havien presenciat extraordinaris avenços en l'aplicació de l'electricitat a les comunicacions i el [[1881]] s'organitzà a [[París]] una ''[[Exposició Internacional]] d'electricitat'' i un ''Congrès international des électriciens'' (Congrés internacional d'electricistes).<ref>Entre l'1 d'agost i el 15 de novembre i el segon del 15 de setembre al 19 d'octubre. (en francès) [http://cnum.cnam.fr/CGI/fpage.cgi?4KY15.14/171/100/324/33/254 ''Exposition internationale d'électricité'']</ref> Tot i que per tot això el coneixement científic de l'electricitat i el magnetisme havia sigut imprescindible, els tècnics o inventors adquiriren un sentiment de e, i fins i tot de reticència cap als científics ''purs''. Fins i tot la teoria de Maxwell era ignorada per la majoria d'enginyers elèctrics, que a la seva pràctica tecnològica no la necessitaven. Això no pogué mantenir-se a partir de la demostració experimental de la radiació electromagnètica ([[Heinrich Hertz]], [[1888]]), i a la dècada dels noranta les noves generacions d'enginyers incorporaren amb més confiança les aportacions teòriques i estigueren millor preparats per les noves tecnologies elèctriques que aplicaven els efectes del camp electromagnètic, com el [[corrent altern]].<ref name=autogenerated1 />
Els anys centrals del segle XIX havien presenciat extraordinaris avanços en l'aplicació de l'electricitat a les comunicacions i el [[1881]] s'organisà a [[París]] una ''[[Exposició Internacional]] d'electricitat'' i un ''Congrès international des électriciens'' (Congrés internacional d'electricistes).<ref>Entre l'1 d'agost i el 15 de novembre i el segon del 15 de setembre al 19 d'octubre. (en francés) [http://cnum.cnam.fr/CGI/fpage.cgi?4KY15.14/171/100/324/33/254 ''Exposition internationale d'électricité'']</ref> Tot i que per tot això el coneiximent científic de l'electricitat i el magnetisme havia sigut imprescindible, els tècnics o inventors adquiriren un sentiment de e, i fins i tot de reticència cap als científics ''purs''. Fins i tot la teoria de Maxwell era ignorada per la majoria d'ingeniers elèctrics, que a la seua pràctica tecnològica no la necessitaven. Això no pogué mantindre-se a partir de la demostració experimental de la radiació electromagnètica ([[Heinrich Hertz]], [[1888]]), i a la década dels noranta les noves generacions d'ingeniers incorporaren en més confiança les aportacions teòriques i estigueren millor preparats per les noves tecnologies elèctriques que aplicaven els efectes del camp electromagnètic, com el [[corrent altern]].<ref name=autogenerated1 />
Dos invencions que aplicaven el [[motor elèctric]] a la tracció de vehículs revolucionaren particularment la vida urbana, permetent una movilitat a l'espai que es convertí en [[movilitat social]]: l'[[ascensor]] elèctric i el [[tramvia]] elèctric (abdós en participació de [[Frank J. Sprague]]). Fins aleshores era habitual que pobres i rics compartissin la mateixa casa als [[Eixample (urbanisme)|eixamples]] burguesos (uns a la planta principal i atres a les [[golfes]]), en alçades que no solien superar les cinc o sis plantes. L'urbanisme del segle XX permeté el creiximent de [[megaciutat]]s, en nítides diferències entre barris de rics i pobres, i en desplaçaments horitzontals quilomètrics i de desenes de plantes en vertical (els [[gratacels]]). El [[Metro de Londres]], que funcionava amb locomotores de vapor des del [[1863]], aplicà la tracció elèctrica per permetre llínies a més profunditat sense tants requisits de ventilació (anomenades '”deep-level'') des del [[1890]], i el sistema es difongué per atres ciutats europees i americanes ([[Metro de Budapest|Budapest]] i [[Glasgow]], [[1886]]; [[Boston]], [[1897]]; [[subte de Buenos Aires]], [[1913]]; [[metro de Madrit]], [[1919]]). L'electrificació dels ferrocarrils fon posterior (vegeu secció [[Història de l'electricitat#Electrificació dels ferrocarrils|Electrificació dels ferrocarrils]]'').
=== Alexander Graham Bell: el telèfon (1876) ===
=== Alexander Graham Bell: el telèfon (1876) ===
[[Fitxer:Thomas Alva Edison.jpg|thumb|left|100px|[[Thomas Alva Edison]] ]]
[[Fitxer:Thomas Alva Edison.jpg|thumb|left|100px|[[Thomas Alva Edison]] ]]
{{principal|Làmpada incandescent}}
{{principal|Làmpada incandescent}}
L'inventor nort-americà [[Thomas Alva Edison]] (1847-1931) ha sigut considerat com el més gran inventor de tots els temps. Tot i que se li atribuïx la invenció de la [[làmpada incandescent]], la seua intervenció és més aviat el perfeccionament de models anteriors ([[Heinrich Göbel]], rellotger alemany, havia fabricat làmpades funcionals tres dècades abans). Edison aconseguí, després de molts intents, un [[filament]] que assolia la incandescència sense fondre's: no era de [[metal]], sino de [[bambú]] carbonisat. El [[21 d'octubre]] del 1879 aconseguí que la seua primera bombeta lluís durant 48 hores ininterrompudes, amb 1,7 [[lumen|lúmens]] per [[watt]]. La primera [[làmpada incandescent]] amb un filament de cotó carbonisat construïda per Edison fon presentada, en molt èxit, a la Primera Exposició d'Electricitat de París (1881) com una instalació completa d'iluminació elèctrica de corrent continu; sistema que immediatament fou adoptat tant a Europa com als Estats Units. El 1882 desenvolupà i instalà la primera gran [[central elèctrica]] del món a [[Nova York]]. Tanmateix, més tart, el seu ús del corrent continu es veié desplaçat pel sistema de corrent altern desenrollat per [[Nikola Tesla]] i [[George Westinghouse]].
L'inventor nort-americà [[Thomas Alva Edison]] (1847-1931) ha sigut considerat com el més gran inventor de tots els temps. Tot i que se li atribuïx la invenció de la [[làmpada incandescent]], la seua intervenció és més aviat el perfeccionament de models anteriors ([[Heinrich Göbel]], rellonger alemà, havia fabricat làmpades funcionals tres décades abans). Edison aconseguí, després de molts intents, un [[filament]] que assolia la incandescència sense fondre's: no era de [[metal]], sino de [[bambú]] carbonisat. El [[21 d'octubre]] del 1879 aconseguí que la seua primera bombeta lluís durant 48 hores ininterrompudes, amb 1,7 [[lumen|lúmens]] per [[watt]]. La primera [[làmpada incandescent]] en un filament de cotó carbonisat construïda per Edison fon presentada, en molt èxit, a la Primera Exposició d'Electricitat de París (1881) com una instalació completa d'iluminació elèctrica de corrent continu; sistema que immediatament fou adoptat tant a Europa com als Estats Units. El 1882 desenvolupà i instalà la primera gran [[central elèctrica]] del món a [[Nova York]]. Tanmateix, més tart, el seu us del corrent continu es veié desplaçat pel sistema de corrent altern desenrollat per [[Nikola Tesla]] i [[George Westinghouse]].
La seua visió comercial de la investigació científicotècnica el dugué a fundar el laboratori de [[Menlo Park (Nova Jersey)]], on conseguí un eficaç treball d'equip d'un gran número de colaboradors. Gràcies a això arribà a registrar 1093 [[patent]]s d'invents desenrollats per ell i els seus ajudants, invents dels quals el desenroll i millora posteriors han marcat profundament l'evolució de la societat moderna, entre ells: el [[fonógraf]], un sistema generador d'electricitat, un aparell per gravar sons i un proyecte de película (el [[cinetoscopi]]), un dels primers [[tren elèctric|ferrocarrils elèctrics]], unes màquines que feen possible la transmissió simultànea de diversos mensages telegràfics per una mateixa llínia (cosa que aumentà enormement la utilitat de les llínies telegràfiques existents), l'emissor telefònic de carbó (molt important pel desenroll del teléfon, que havia sigut inventat recentment per [[Alexander Graham Bell]]), etc. En sincronisar el fonógraf en el cinetoscopi, produí el 1913 la primera [[cine sonor|película sonora]].
La seua visió comercial de la investigació científicotècnica el dugué a fundar el laboratori de [[Menlo Park (Nova Jersey)]], on conseguí un eficaç treball d'equip d'un gran número de colaboradors. Gràcies a això arribà a registrar 1093 [[patent]]s d'invents desenrollats per ell i els seus ajudants, invents dels quals el desenroll i millora posteriors han marcat profundament l'evolució de la societat moderna, entre ells: el [[fonógraf]], un sistema generador d'electricitat, un aparell per gravar sons i un proyecte de película (el [[cinetoscopi]]), un dels primers [[tren elèctric|ferrocarrils elèctrics]], unes màquines que feen possible la transmissió simultànea de diversos mensages telegràfics per una mateixa llínia (cosa que aumentà enormement la utilitat de les llínies telegràfiques existents), l'emissor telefònic de carbó (molt important pel desenroll del teléfon, que havia sigut inventat recentment per [[Alexander Graham Bell]]), etc. En sincronisar el fonógraf en el cinetoscopi, produí el 1913 la primera [[cine sonor|película sonora]].
=== John Hopkinson: el sistema trifàsic (1882) ===
=== John Hopkinson: el sistema trifàsic (1882) ===
{{principal|Corrent trifàsic}}
{{principal|Corrent trifàsic}}
L'ingenier i físic anglés [[John Hopkinson]] (1849-1898) contribuí al desenroll de l'electricitat en el descobriment del [[sistema trifàsic]] per la generació i distribució del corrent elèctric, sistema que patentà el [[1882]]. Un sistema de corrents trifàsics és el conjunt de tres corrents alterns monofàsics d'igual [[freqüència]] i [[amplitut]] (i per tant, [[valor eficaç]]) que presenten un [[desfasament]] entre ells de 120° (un terç de cicle). Cadascun dels corrents monofàsics que formen el sistema es designa en el nom de [[Fase (electricitat)|fase]]. També treballà en moltes àrees de l'[[electromagnetisme]] i l'[[electrostàtica]]. De les seues investigacions establí que "el [[fluix d'inducció magnètica]] és directament proporcional a la [[força magnetomotriu]] i inversament proporcional a la [[reluctància]]", expressió molt semblant a l'estableta a la [[Llei d'Ohm]] per l'electricitat, i que es coneix en el nom de [[Llei de Hopkinson]]<ref>[http://members.fortunecity.es/dptoeldadolalla/Magnetismo%20y%20electromagnetismo/capitulo4-2.html Llei de Hopkinson]members.fotunecity.es. Magnetismo [19-05-2008]</ref> També es dedicà a l'estudi dels sistemes d'iluminació, millorant-ne l'eficiència, així com a l'estudi dels [[condensador]]s. Profundisà en els problemes de la teoria electromagnètica, proposts per James Clerk Maxwell. El 1883 donà a conéixer el principi dels [[motor síncron|motors síncrons]].<ref>[http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/~history/Biographies/Hopkinson.html Biografia de John Hopkinson] (en anglés) [19-05-2008]</ref>
L'ingenier i físic anglés [[John Hopkinson]] (1849-1898) contribuí al desenroll de l'electricitat en el descobriment del [[sistema trifàsic]] per la generació i distribució del corrent elèctric, sistema que patentà el [[1882]]. Un sistema de corrents trifàsics és el conjunt de tres corrents alterns monofàsics d'igual [[freqüència]] i [[amplitut]] (i per tant, [[valor eficaç]]) que presenten un [[desfasament]] entre ells de 120° (un terç de cicle). Cascun dels corrents monofàsics que formen el sistema es designa en el nom de [[Fase (electricitat)|fase]]. També treballà en moltes àrees de l'[[electromagnetisme]] i l'[[electrostàtica]]. De les seues investigacions establí que "el [[fluix d'inducció magnètica]] és directament proporcional a la [[força magnetomotriu]] i inversament proporcional a la [[reluctància]]", expressió molt semblant a l'estableta a la [[Llei d'Ohm]] per l'electricitat, i que es coneix en el nom de [[Llei de Hopkinson]]<ref>[http://members.fortunecity.es/dptoeldadolalla/Magnetismo%20y%20electromagnetismo/capitulo4-2.html Llei de Hopkinson]members.fotunecity.es. Magnetismo [19-05-2008]</ref> També es dedicà a l'estudi dels sistemes d'iluminació, millorant-ne l'eficiència, així com a l'estudi dels [[condensador]]s. Profundisà en els problemes de la teoria electromagnètica, proposts per James Clerk Maxwell. El 1883 donà a conéixer el principi dels [[motor síncron|motors síncrons]].<ref>[http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/~history/Biographies/Hopkinson.html Biografia de John Hopkinson] (en anglés) [19-05-2008]</ref>
=== Heinrich Rudolf Hertz: demostració de les equacions de Maxwell i la teoria electromagnètica de la llum (1887) ===
=== Heinrich Rudolf Hertz: demostració de les equacions de Maxwell i la teoria electromagnètica de la llum (1887) ===
L'ingenier i inventor d'orige croat [[Nikola Tesla]] (1856-1943) emigrà el 1884 als [[Estats Units]]. És reconegut com un dels investigadors més destacats en el camp de l'energia elèctrica. El Govern dels Estats Units el considerà una amenaça per les seues opinions [[pacifisme|pacifistes]] i patí el maltractament d'atres investigadors millor reconeguts com a Marconi o Edison.<ref>Gonzalo Ugidos [http://www.elmundo.es/suplementos/magazine/2008/452/1211381795.html ''Tesla, un genio tomado per loco''], El Mundo, 25 de maig del 2008.</ref>
L'ingenier i inventor d'orige croat [[Nikola Tesla]] (1856-1943) emigrà el 1884 als [[Estats Units]]. És reconegut com un dels investigadors més destacats en el camp de l'energia elèctrica. El Govern dels Estats Units el considerà una amenaça per les seues opinions [[pacifisme|pacifistes]] i patí el maltractament d'atres investigadors millor reconeguts com a Marconi o Edison.<ref>Gonzalo Ugidos [http://www.elmundo.es/suplementos/magazine/2008/452/1211381795.html ''Tesla, un genio tomado per loco''], El Mundo, 25 de maig del 2008.</ref>
Desenrollà la teoria de camps rotants, base dels [[generador]]s i motors polifàsics de corrent altern. El 1887 conseguix construir el motor d'inducció de corrent altern i treballa als laboratoris [[Westinghouse Electric Corporation|Westinghouse]], on concep el sistema polifàsic per traslladar l'electricitat a llargues distàncies. El 1893 conseguix transmetre energia electromagnètica sense cables, construint el primer [[radiotransmissor]] (avançant-se a [[Guglielmo Marconi]]). Aquell mateix any a [[Chicago]] feu una exhibició pública del corrent altern, demostrant la seva superioritat sobre el corrent continu d'Edison. Els drets d'estos invents li foren comprats per [[George Westinghouse]], que mostrà el sistema de generació i transmissió per primera vegada a la ''[[World's Columbian Exposition]]'' de [[Chicago]] del 1893. Dos anys més tart els generadors de corrent altern de Tesla s'instalaren a la central experimental d'energia elèctrica de les [[cascades del Niàgara]]. Entre els molts invents de Tesla es troben els circuits ressonants de condensador més inductància, els generadors d'alta freqüència i la nomenada [[bobina de Tesla]], utilisada en el camp de les comunicacions per ràdio.
Desenrollà la teoria de camps rotants, base dels [[generador]]s i motors polifàsics de corrent altern. El 1887 conseguix construir el motor d'inducció de corrent altern i treballa als laboratoris [[Westinghouse Electric Corporation|Westinghouse]], on concep el sistema polifàsic per traslladar l'electricitat a llargues distàncies. El 1893 conseguix transmetre energia electromagnètica sense cables, construint el primer [[radiotransmissor]] (avançant-se a [[Guglielmo Marconi]]). Aquell mateix any a [[Chicago]] feu una exhibició pública del corrent altern, demostrant la seua superioritat sobre el corrent continu d'Edison. Els drets d'estos invents li foren comprats per [[George Westinghouse]], que mostrà el sistema de generació i transmissió per primera vegada a la ''[[World's Columbian Exposition]]'' de [[Chicago]] del 1893. Dos anys més tart els generadors de corrent altern de Tesla s'instalaren a la central experimental d'energia elèctrica de les [[cascades del Niàgara]]. Entre els molts invents de Tesla es troben els circuits ressonants de condensador més inductància, els generadors d'alta freqüència i la nomenada [[bobina de Tesla]], utilisada en el camp de les comunicacions per ràdio.
La unitat d'[[inducció magnètica]] del sistema MKS rep el nom de [[Tesla (unitat) |Tesla]] en honor seu.<ref>[http://www.microsiervos.com/archivo/ciencia/150-aniversario-nikola-tesla.html Biografia de Nicola Tesla] Microsiervos.com [18-05-2008]</ref>
La unitat d'[[inducció magnètica]] del sistema MKS rep el nom de [[Tesla (unitat) |Tesla]] en honor seu.<ref>[http://www.microsiervos.com/archivo/ciencia/150-aniversario-nikola-tesla.html Biografia de Nicola Tesla] Microsiervos.com [18-05-2008]</ref>
[[Fitxer:Marconi.jpg|thumb|100px|[[Guglielmo Marconi]] ]]
[[Fitxer:Marconi.jpg|thumb|100px|[[Guglielmo Marconi]] ]]
{{principal|Ràdio}}
{{principal|Ràdio}}
L'enginyer i físic italià [[Guglielmo Marconi]] (1874-1937), és conegut, principalment, com l'inventor del primer sistema pràctic de senyals telegràfics sense fils, que donà origen a la [[ràdio]] actual. El [[1899]] aconseguí establir comunicació telegràfica sense fils a través del [[canal de la Mànega]] entre [[Anglaterra]] i [[França]], i el 1903 a través de l'[[oceà Atlàntic]] entre [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]], i [[Saint John's (Terranova i Labrador)]], [[Canadà]]. El [[1903]] establí als [[Estats Units]] l'estació [[WCC]]. A la seva inauguració, es creuaren missatges de salutació el president [[Theodore Roosevelt]] i el rei [[Eduard VIII d'Anglaterra]]. El [[1904]] arribà a un acord amb el servei de Correus britànic per la transmissió comercial de missatges per ràdio. Les marines italiana i britànica aviat adoptaren el seu sistema i cap al [[1907]] havia assolit tal perfeccionament que s'establí un servei transatlàntic de telegrafia sense fils per ús públic. Per la [[telegrafia]] fou un gran impuls el poder utilitzar el [[codi Morse]] sense necessitat de cables conductors.
L'enginyer i físic italià [[Guglielmo Marconi]] (1874-1937), és conegut, principalment, com l'inventor del primer sistema pràctic de senyals telegràfics sense fils, que donà origen a la [[ràdio]] actual. El [[1899]] aconseguí establir comunicació telegràfica sense fils a través del [[canal de la Mànega]] entre [[Anglaterra]] i [[França]], i el 1903 a través de l'[[oceà Atlàntic]] entre [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]], i [[Saint John's (Terranova i Labrador)]], [[Canadà]]. El [[1903]] establí als [[Estats Units]] l'estació [[WCC]]. A la seva inauguració, es creuaren missatges de salutació el president [[Theodore Roosevelt]] i el rei [[Eduard VIII d'Anglaterra]]. El [[1904]] arribà a un acord amb el servei de Correus britànic per la transmissió comercial de missatges per ràdio. Les marines italiana i britànica aviat adoptaren el seu sistema i cap al [[1907]] havia assolit tal perfeccionament que s'establí un servei transatlàntic de telegrafia sense fils per ús públic. Per la [[telegrafia]] fon un gran impuls el poder utilisar el [[codi Morse]] sense necessitat de cables conductors.
Tot i que se li atribuí la invenció de la [[ràdio]], la patent tornà al veritable inventor, l'austrohongarès [[Nikola Tesla]], en [[1943]]. També inventà l'[[antena Marconi]]. El 1909 Marconi rebé, juntament amb el físic alemany [[Karl Ferdinand Braun]], el [[Premi Nobel de Física]] pel seu treball.<ref>[http://histel.com/z_histel/biografias.php?id_nombre=63 Biografia de Guglielmo Marconi] histel.com [21-05-2008]</ref>
Tot i que se li atribuí la invenció de la [[ràdio]], la patent tornà al veritable inventor, l'austrohongarès [[Nikola Tesla]], en [[1943]]. També inventà l'[[antena Marconi]]. El 1909 Marconi rebé, juntament amb el físic alemany [[Karl Ferdinand Braun]], el [[Premi Nobel de Física]] pel seu treball.<ref>[http://histel.com/z_histel/biografias.php?id_nombre=63 Biografia de Guglielmo Marconi] histel.com [21-05-2008]</ref>