Canvis

=== Gustav Robert Kirchhoff: lleis de Kirchhoff (1845) ===

=== Gustav Robert Kirchhoff: lleis de Kirchhoff (1845) ===

[[Fitxer:Gustav Robert Kirchhoff.jpg|thumb|100px|[[Gustav Robert Kirchhoff]] ]]

[[Archiu:Gustav Robert Kirchhoff.jpg|thumb|100px|[[Gustav Robert Kirchhoff]] ]]

{{principal|Lleis de Kirchhoff}}

{{principal|Lleis de Kirchhoff}}

Les principals contribucions a la ciència del físic alemany [[Gustav Robert Kirchhoff]] (1824-1887), estigueren en el camp dels [[circuit elèctric|circuits elèctrics]], la [[teoria de plaques]], l'[[òptica]], l'[[espectroscòpia]] i l'emissió de radiació de [[cos negre]]. Kirchhoff proposà el nom de radiació de cos negre el 1862. És responsable de dos conjunts de lleis fonamentals en la teoria clàssica de circuit elèctrics i en l'emissió tèrmica. Tot i que ambdues es denominen [[Lleis de Kirchhoff]], probablement aquesta denominació és més comuna en el cas de les Lleis de Kirchhoff de l'[[enginyeria elèctrica]]. Aquestes lleis permeten calcular la distribució de corrents i tensions en les xarxes elèctriques amb derivacions i estableix el següent: 1era) La suma algebraica de les intensitats que concorren en un punt és igual a zero. 2ona) La suma algebraica dels productes parcials d'intensitat per resistència, en una malla, és igual a la suma algebraica de les forces electromotrius presents, quan la intensitat de corrent és constant. Juntament amb els químics alemanys [[Robert Wilhelm Bunsen]] i [[Joseph von Fraunhofer]], fou dels primers a desenvolupar les bases teòriques i experimentals de l'espectroscòpia, desenvolupant l'[[espectroscopi]] modern per l'[[anàlisi química]]. El 1860 Kirchhoff i Bunsen descobriren el [[cesi]] i el [[rubidi]] mitjançant l'espectroscòpia. Kirchhoff també estudià l'espectre solar i realitzà importants investigacions sobre la transferència de calor.<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/k/kirchhoff.php Biografia de Gustav Robert Kirchhoff] física [17-05-2008]</ref>

Les principals contribucions a la ciència del físic alemà [[Gustav Robert Kirchhoff]] (1824-1887), estigueren en el camp dels [[circuit elèctric|circuits elèctrics]], la [[teoria de plaques]], l'[[òptica]], l'[[espectroscòpia]] i l'emissió de radiació de [[cos negre]]. Kirchhoff propongué el nom de radiació de cos negre el 1862. És responsable de dos conjunts de lleis fonamentals en la teoria clàssica de circuit elèctrics i en l'emissió tèrmica. Tot i que abdós es denominen [[Lleis de Kirchhoff]], provablement esta denominació és més comuna en el cas de les Lleis de Kirchhoff de l'[[ingenieria elèctrica]]. Estes lleis permeten calcular la distribució de corrents i tensions en les xàrcies elèctriques en derivacions i establix el següent: 1era) La suma algebraica de les intensitats que concorren en un punt és igual a zero. 2ona) La suma algebraica dels productes parcials d'intensitat per resistència, en una malla, és igual a la suma algebraica de les forces electromotrius presents, quan la intensitat de corrent és constant. Juntament en els químics alemanys [[Robert Wilhelm Bunsen]] i [[Joseph von Fraunhofer]], fon dels primers a desenrollar les bases teòriques i experimentals de l'espectroscòpia, desenrollant l'[[espectroscopi]] modern per l'[[anàlisis química]]. El 1860 Kirchhoff i Bunsen descobriren el [[cesi]] i el [[rubidi]] per mig de l'espectroscòpia. Kirchhoff també estudià l'espectre solar i realisà importants investigacions sobre la transferència de calor.<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/k/kirchhoff.php Biografia de Gustav Robert Kirchhoff] física [17-05-2008]</ref>

=== William Thomson (Lord Kelvin): relació entre els efectes Seebeck i Peltier (1851), cable flexible (1858) ===

=== William Thomson (Lord Kelvin): relació entre els efectes Seebeck i Peltier (1851), cable flexible (1858) ===