Canvis

El matemàtic anglés [[William Thomson]] ([[Lord Kelvin]]) (1824-1907), realisà molts treballs d'investigació física, per eixemple, l'anàlisis teòrica sobre transmissió per cable, que feu possible el desenroll del [[cable submarí|cable transatlàntic]]. El 1851 definí la [[Segona Llei de la Termodinàmica]]. El 1858 inventà el cable flexible. Kelvin destacà pels seus importants treballs en el camp de la [[termodinàmica]] i l'[[electrònica]] gràcies als seus profunts coneiximents d'[[anàlisis matemàtica]]. És un dels científics que més feuper dur la física a la seua forma moderna. És especialment famós per haver desenrollat l'[[temperatura absoluta de temperatura|escala Kelvin]]. També descobrí el [[1851]] el nomenat [[efecte Thomson]], pel qual conseguí demostrar que l'[[efecte Seebeck]] i l'[[efecte Peltier]] estan relacionats. Així, un material somés a un gradient tèrmic i recorregut per una [[intensitat de corrent|intensitat]] intercanvia [[calor]] en el mig exterior. Recíprocament, un corrent elèctric és generat pel material somés a un gradient tèrmic i recorregut per un fluix de calor. La diferència fonamental entre els efectes Seebeck i Peltier respecte a l'efecte Thomson és que este últim existix per un sol material i no necessita l'existència d'una [[soldadura]]. Rebé el títul de ''Baró Kelvin'' en honor dels assoliments de la seua carrera. El [[Kelvin]] és la unitat de mesura de [[temperatura absoluta]].<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/kelvin.htm Biografia de William Thomson (Lord Kelvin)] Biografías i vidas.com [17-05-2008]</ref>

El matemàtic anglés [[William Thomson]] ([[Lord Kelvin]]) (1824-1907), realisà molts treballs d'investigació física, per eixemple, l'anàlisis teòrica sobre transmissió per cable, que feu possible el desenroll del [[cable submarí|cable transatlàntic]]. El 1851 definí la [[Segona Llei de la Termodinàmica]]. El 1858 inventà el cable flexible. Kelvin destacà pels seus importants treballs en el camp de la [[termodinàmica]] i l'[[electrònica]] gràcies als seus profunts coneiximents d'[[anàlisis matemàtica]]. És un dels científics que més feuper dur la física a la seua forma moderna. És especialment famós per haver desenrollat l'[[temperatura absoluta de temperatura|escala Kelvin]]. També descobrí el [[1851]] el nomenat [[efecte Thomson]], pel qual conseguí demostrar que l'[[efecte Seebeck]] i l'[[efecte Peltier]] estan relacionats. Així, un material somés a un gradient tèrmic i recorregut per una [[intensitat de corrent|intensitat]] intercanvia [[calor]] en el mig exterior. Recíprocament, un corrent elèctric és generat pel material somés a un gradient tèrmic i recorregut per un fluix de calor. La diferència fonamental entre els efectes Seebeck i Peltier respecte a l'efecte Thomson és que este últim existix per un sol material i no necessita l'existència d'una [[soldadura]]. Rebé el títul de ''Baró Kelvin'' en honor dels assoliments de la seua carrera. El [[Kelvin]] és la unitat de mesura de [[temperatura absoluta]].<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/kelvin.htm Biografia de William Thomson (Lord Kelvin)] Biografías i vidas.com [17-05-2008]</ref>

=== Heinrich Daniel Ruhmkorff: la bobina de Ruhmkorff genera espurnes d'alt voltatge (1851) ===

=== Heinrich Daniel Ruhmkorff: la bobina de Ruhmkorff genera purnes d'alt voltage (1851) ===

El físic alemany [[Heinrich Daniel Ruhmkorff]] o Rühmkorff (1803-1877) es dedicà principalment a la construcció d'aparells i instruments elèctrics de gran qualitat i precisió. Ideà el 1851 la bobina de inducció o [[bobina de Ruhmkorff]], popular instrument del segle XIX. D'invenció anterior a la dels [[transformador]]s de [[corrent altern]], és un veritable transformador polimorf i elevat en què s'obté, a partir d'un corrent primari continu i de poca [[força electromotriu]] subministrat per una pila o [[bateria elèctrica]], un altre d'[[alta tensió]] i [[corrent altern]]. Les elevades diferències de potencial produïdes podien ser aplicades sobre els extrems d'un [[tub de Crookes]] per provocar l'emissió d'uns rajos que, pel seu caràcter desconegut, foren denominats [[rajos X]] i que començaren a ser emprats per realitzar fotografies a través dels cossos opacs. Aquestes bobines foren les precursores de les que s'instal·len als [[automòbil]]s per elevar la tensió a la [[bugia d'encesa|bugia]] dels motors de gasolina per realitzar l'encesa de la mescla de combustible.<ref>[http://people.clarkson.edu/~ekatz/scientists/ruhmkorff.htm Biografia de Heinrich Daniel Ruhmkorff] (en anglès) people.clarkson.edu [19-5-2008]</ref>

El físic alemà [[Heinrich Daniel Ruhmkorff]] o Rühmkorff (1803-1877) es dedicà principalment a la construcció d'aparells i instruments elèctrics de gran qualitat i precisió. Ideà el 1851 la bobina de inducció o [[bobina de Ruhmkorff]], popular instrument del segle XIX. D'invenció anterior a la dels [[transformador]]s de [[corrent altern]], és un verdader transformador polimorf i elevat en qué s'obté, a partir d'un corrent primari continu i de poca [[força electromotriu]] suministrat per una pila o [[bateria elèctrica]], un atre d'[[alta tensió]] i [[corrent altern]]. Les elevades diferències de potencial produïdes podien ser aplicades sobre els extrems d'un [[tubo de Crookes]] per provocar l'emissió d'uns rajos que, pel seu caràcter desconegut, foren denominats [[rajos X]] i que començaren a ser amprats per realisar fotografies a través dels cossos opacs. Estes bobines foren les precursores de les que s'instalen en els [[automòvil]]s per elevar la tensió a la [[bugia d'encesa|bugia]] dels motors de gasolina per realisar l'encesa de la mescla de combustible.<ref>[http://people.clarkson.edu/~ekatz/scientists/ruhmkorff.htm Biografia de Heinrich Daniel Ruhmkorff] (en anglès) people.clarkson.edu [19-5-2008]</ref>

=== Léon Foucault: corrents de Foucault (1851) ===

=== Léon Foucault: corrents de Foucault (1851) ===