| − | L'ingenier elèctric i inventor estatunidenc [[Peter Cooper Hewitt]] (1861-1921) es feu célebre per la introducció de la [[llàntia de vapor de mercuri]], un dels més importants avanços en [[iluminació física|iluminació elèctrica]]. A la dècada de [[1890]] treballà sobre les experimentacions realisades pels alemanys [[Julius Plücker]] i [[Heinrich Geissler]] sobre el fenomen [[fluorescent]], és a dir, les radiacions visibles produïdes per un corrent elèctric que passa a través d'un tubo de vidre ple de gas. Els esforços de Hewitt s'encaminaren cap a trobar el gas que resultés més apropiat per la producció de llum, i el trobà en el [[mercuri (element)|mercuri]]. La llum obtinguda, per este mètodo, no era apta per us domèstic, pero trobà aplicació en atres camps de la indústria, com en medicina, en l'esterilisació d'[[aigua potable]] i en el revelatge de películes. El [[1901]] inventà el primer model de llàntia de mercuri (tot i que no en registrà la patent fins al [[1912]]). El [[1903]] fabricà un model millorat que emetia una llum de millor qualitat i que trobà major utilitat al mercat. El desenroll de les [[llàntia incandescent|llànties incandescent]] de filament de [[tungstè]], a partir de la década del 1910, suposà una dura competència per la llàntia de Hewitt, car, tot i ser huit vegades menys eficient que esta, tenien una [[lluminositat]] molt més atractiva.<ref>[http://www.ringwoodmanor.com/peo/ch/pch/pch.htm Biografia de Peter Cooper Hewitt] (en anglès) ringwoodmanor.com [20-05-2008]</ref> | + | L'ingenier elèctric i inventor estatunidenc [[Peter Cooper Hewitt]] (1861-1921) es feu célebre per la introducció de la [[llàntia de vapor de mercuri]], un dels més importants avanços en [[allumenació física|allumenació elèctrica]]. A la década de [[1890]] treballà sobre les experimentacions realisades pels alemanys [[Julius Plücker]] i [[Heinrich Geissler]] sobre el fenomen [[fluorescent]], és a dir, les radiacions visibles produïdes per un corrent elèctric que passa a través d'un tubo de vidre ple de gas. Els esforços de Hewitt s'encaminaren cap a trobar el gas que resultara més apropiat per la producció de llum, i el trobà en el [[mercuri (element)|mercuri]]. La llum obtinguda, per este mètodo, no era apta per us domèstic, pero trobà aplicació en atres camps de la indústria, com en medicina, en l'esterilisació d'[[aigua potable]] i en el revelat de películes. El [[1901]] inventà el primer model de llàntia de mercuri (tot i que no en registrà la patent fins al [[1912]]). El [[1903]] fabricà un model millorat que emetia una llum de millor qualitat i que trobà major utilitat al mercat. El desenroll de les [[llàntia incandescent|llànties incandescent]] de filament de [[tungstè]], a partir de la década del 1910, supongué una dura competència per la llàntia de Hewitt, car, tot i ser huit vegades menys eficient que esta, tenien una [[lluminositat]] molt més atractiva.<ref>[http://www.ringwoodmanor.com/peo/ch/pch/pch.htm Biografia de Peter Cooper Hewitt] (en anglès) ringwoodmanor.com [20-05-2008]</ref> |
| | === Gottlob Honold: la magneto d'alta tensió, la bugia (1902) i els fars parabòlics (1913) === | | === Gottlob Honold: la magneto d'alta tensió, la bugia (1902) i els fars parabòlics (1913) === |