Canvis

{{principal|Efecte fotoelèctric|Albert Einstein}}

{{principal|Efecte fotoelèctric|Albert Einstein}}

[[Archiu:Estatua de Einstein. Parque de Ciencias Granada.jpg|thumb|100px|[[Albert Einstein]] [[Parc de les Ciències de Granada]] ]]

[[Archiu:Estatua de Einstein. Parque de Ciencias Granada.jpg|thumb|100px|[[Albert Einstein]] [[Parc de les Ciències de Granada]] ]]

A l'alemany nacionalisat nort-americà [[Albert Einstein]] (1879 – 1955) se'l considera el científic més conegut i important del [[segle XX]]. El resultat de les seues investigacions sobre l'electricitat arribà el 1905 (data transcendental que es commemorà l'[[Any mundial de la física]] [[2005]]), quan escrigué quatre artículs fonamentals sobre la física de chicoteta i gran escala. Hi explicava el [[moviment brownià]], l'[[efecte fotoelèctric]] i desenrolla la [[relativitat especial]] i l'[[equivalència entre massa i energia]].

A l'alemà nacionalisat nort-americà [[Albert Einstein]] (1879 – 1955) se'l considera el científic més conegut i important del [[segle XX]]. El resultat de les seues investigacions sobre l'electricitat arribà el 1905 (data transcendental que es commemorà l'[[Any mundial de la física]] [[2005]]), quan escrigué quatre artículs fonamentals sobre la física de chicoteta i gran escala. Hi explicava el [[moviment brownià]], l'[[efecte fotoelèctric]] i desenrolla la [[relativitat especial]] i l'[[equivalència entre massa i energia]].

L''''efecte fotoelèctric''' consistix en l'emissió d'electrons per un material quan se l'ilumina en [[radiació electromagnètica]] (llum visible o ultraviolada, en general). Ya havia sigut descobert i descrit per [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]] el 1887, pero l'explicació teòrica no arribà fins que Albert Einstein li aplicà una extensió del treball sobre els [[quàntum]]s de [[Max Planck]]. En l'artícul dedicat a explicar l'efecte fotoelèctric, Einstein exponia un punt de vista heurístic sobre la producció i transformació de llum, on proponia la idea de ''quàntums'' de radiació (ara nomenats [[fotons]]) i mostrava com es podia utilisar este concepte per explicar l'efecte fotoelèctric. Una explicació completa de l'efecte fotoelèctric tan sols pogué ser elaborada quan la [[teoria quàntica]] estigué més avançada. A Albert Einstein se li concedí el [[Premi Nobel de Física]] el 1921.<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_einstein.htm Biografia d'Albert Einstein] Astrocosmo.cl [22-05-2008]</ref>

L''''efecte fotoelèctric''' consistix en l'emissió d'electrons per un material quan se l'ilumina en [[radiació electromagnètica]] (llum visible o ultraviolada, en general). Ya havia sigut descobert i descrit per [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]] el 1887, pero l'explicació teòrica no arribà fins que Albert Einstein li aplicà una extensió del treball sobre els [[quàntum]]s de [[Max Planck]]. En l'artícul dedicat a explicar l'efecte fotoelèctric, Einstein exponia un punt de vista heurístic sobre la producció i transformació de llum, on proponia la idea de ''quàntums'' de radiació (ara nomenats [[fotons]]) i mostrava com es podia utilisar este concepte per explicar l'efecte fotoelèctric. Una explicació completa de l'efecte fotoelèctric tan sols pogué ser elaborada quan la [[teoria quàntica]] estigué més avançada. A Albert Einstein se li concedí el [[Premi Nobel de Física]] el 1921.<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_einstein.htm Biografia d'Albert Einstein] Astrocosmo.cl [22-05-2008]</ref>