Canvis

=== Stephen Gray: els ''efluvis'' (1729) ===

=== Stephen Gray: els ''efluvis'' (1729) ===

{{principal|Conductivitat elèctrica|Stephen Gray}}

{{principal|Conductivitat elèctrica|Stephen Gray}}

El físic anglés [[Stephen Gray]] (1666-1736) estudià principalment la [[conductivitat elèctrica]] dels cossos i, després de molts experiments, fon el primer a transmetre l'electricitat a través d'un conductor, l'any 1729. En els seus experiments descobrí que perqué l'electricitat, o els "efluvis" o "virtut elèctrica", com ell li nomenà, pogué circular pel conductor, este havia d'estar aïllat de terra. Posteriorment estudià altres formes de transmissió i, juntament en el científics G. Wheler i J. Godfrey, classificà els materials en conductors i aïllants de l'electricitat. Inventà una [[llàntia]] elèctrica i ideà [[endoll]]s, [[interruptor]]s i sistemes d'[[instalació elèctrica|instalacions elèctriques]].<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gray.html Biografía de Stephen Gray] Inglés [15-4-2008]</ref>

El físic anglés [[Stephen Gray]] (1666-1736) estudià principalment la [[conductivitat elèctrica]] dels cossos i, després de molts experiments, fon el primer a transmetre l'electricitat a través d'un conductor, l'any 1729. En els seus experiments descobrí que perqué l'electricitat, o els "efluvis" o "virtut elèctrica", com ell li nomenà, pogué circular pel conductor, este havia d'estar aïllat de terra. Posteriorment estudià atre formes de transmissió i, juntament en el científics G. Wheler i J. Godfrey, classificà els materials en conductors i aïllants de l'electricitat. Inventà una [[llàntia]] elèctrica i ideà [[endoll]]s, [[interruptor]]s i sistemes d'[[instalació elèctrica|instalacions elèctriques]].<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gray.html Biografía de Stephen Gray] Inglés [15-4-2008]</ref>

=== Charles François de Cisternay du Fay: ''càrrega vítrea'' i ''càrrega resinosa'' (1733) ===

=== Charles François de Cisternay du Fay: ''càrrega vítrea'' i ''càrrega resinosa'' (1733) ===

{{principal|Freqüència modulada}}

{{principal|Freqüència modulada}}

[[Archiu:EdwinHowardArmstrong.jpg|thumb|100px|right|[[Edwin Howard Armstrong]] ]]

[[Archiu:EdwinHowardArmstrong.jpg|thumb|100px|right|[[Edwin Howard Armstrong]] ]]

L'ingenier elèctric estatunidenc [[Edwin Howard Armstrong]] (1890-1954) fon un dels inventors més prolífics de l'era de la [[ràdio]], en desenrollar una serie de circuits i sistemes fonamentals per l'avanç d'este sistema de comunicacions. El 1912 desenrollà el [[circuit regeneratiu]], que permetia l'[[amplificació]] dels dèbils senyals de ràdio en poca [[distorsió]], millorant molt l'eficiència dels circuits emprats fins al moment. El 1918 desenrollà el circuit [[superheterodí]], que donà un gran impuls als receptors d'[[amplitud modulada]] (AM). El 1920 desenrollà el circuit superregenerador, molt important en les comunicacions en dos canals. El 1935 desenrollà el sistema de radiodifusió de [[freqüència modulada]] (FM) que, a més de millorar la qualitat de so, disminuí l'efecte de les [[Interferència electromagnètica|interferències]] externes sobre les emissions de ràdio, fent-lo molt inferior al del sistema d'amplitud modulada (AM). El sistema de freqüència modulada (FM), que és avui el més emprat en ràdio i televisió, no es començà a emprar comercialment fins després de la seua mort. Moltes invencions d'Armstrong foren reclamades per altres en litigis de patent.<ref>Donna Halper[http://translate.google.com/translate?hl=es&langpair=en es&u=http://www.oldradio.com/archives/people/armstrong.htm&prev=/translate_s%3Fhl%3Des%26q%3DEdwin%2BHoward%2BArmstrong%2BBiograf%25C3%25ADa%2B%26tq%3DEdwin%2BHoward%2BArmstrong%2BBiography%26sl%3Des%26tl%3Den Biografia d'Edwin Howard Armstrong] olradio.com[21-05-2008]</ref>

L'ingenier elèctric estatunidenc [[Edwin Howard Armstrong]] (1890-1954) fon un dels inventors més prolífics de l'era de la [[ràdio]], en desenrollar una serie de circuits i sistemes fonamentals per l'avanç d'este sistema de comunicacions. El 1912 desenrollà el [[circuit regeneratiu]], que permetia l'[[amplificació]] dels dèbils senyals de ràdio en poca [[distorsió]], millorant molt l'eficiència dels circuits emprats fins al moment. El 1918 desenrollà el circuit [[superheterodí]], que donà un gran impuls als receptors d'[[amplitud modulada]] (AM). El 1920 desenrollà el circuit superregenerador, molt important en les comunicacions en dos canals. El 1935 desenrollà el sistema de radiodifusió de [[freqüència modulada]] (FM) que, a més de millorar la qualitat de so, disminuí l'efecte de les [[Interferència electromagnètica|interferències]] externes sobre les emissions de ràdio, fent-lo molt inferior al del sistema d'amplitud modulada (AM). El sistema de freqüència modulada (FM), que és avui el més emprat en ràdio i televisió, no es començà a emprar comercialment fins després de la seua mort. Moltes invencions d'Armstrong foren reclamades per atre en litigis de patent.<ref>Donna Halper[http://translate.google.com/translate?hl=es&langpair=en es&u=http://www.oldradio.com/archives/people/armstrong.htm&prev=/translate_s%3Fhl%3Des%26q%3DEdwin%2BHoward%2BArmstrong%2BBiograf%25C3%25ADa%2B%26tq%3DEdwin%2BHoward%2BArmstrong%2BBiography%26sl%3Des%26tl%3Den Biografia d'Edwin Howard Armstrong] olradio.com[21-05-2008]</ref>

=== Robert Watson-Watt: El radar (1935) ===

=== Robert Watson-Watt: El radar (1935) ===

=== Robòtica i màquines CNC ===

=== Robòtica i màquines CNC ===

{{principal|Robot}}  

{{principal|Robot}}  

[[1952]] Una de les innovacions més importants i transcendentals en la producció de tota mena d'objectes a la segona meitat del segle XX ha sigut la incorporació de [[robot]]s, [[autòmat programable|autòmats programables]]<ref>[http://www.automatas.org/ Informació general sobre autòmats programables] Automátas.org [30-05-2008]</ref> i màquines guiades per [[control numèric en ordenador]] (CNC) en les cadenes i màquines de producció, principalment en tasques relacionades en la manipulació, trasbals d'objectes, processos de [[mecanització]] i [[soldadura]]. Aquestes innovacions tecnològiques han sigut viables entre altres coses pel disseny i construcció de noves generacions de [[motor elèctric|motors elèctrics]] de [[corrent continu]] controlats per mig de senyals electrònics d'entrada i sortida, i el gir que poden tenir en abdós sentits, així com la variació de la seua velocitat d'acort en les instruccions contingudes en el programa d'ordenador que els controla. En estes màquines s'utilisen tres tipos de motors elèctrics: [[Motor pas a pas|motors pas a pas]], [[Servomotor|servomotors]] o [[Motor encoder|motors encoder]] i [[Motor llineal|motors llineals]]. El primer desenroll en l'àrea del control numèric en ordinador (CNC) el realisà l'inventor nort-americà [[Jonh Parsons|John T. Parsons]] ([[Detroit]] [[1913]]-[[2007]])<ref>National Inventors Hall of Fame Foundation (2007), [http://www.invent.org/hall_of_fame/118.html John T. Parsons] (en anglès), a ''invent.org''. [19-04-2008]</ref> juntament en el seu empleat [[Frank L. Stulen]], a la dècada del 1940, realisant la primera demostració pràctica d'eina en moviment programat el 1952.

[[1952]] Una de les innovacions més importants i transcendentals en la producció de tota mena d'objectes a la segona meitat del segle XX ha sigut la incorporació de [[robot]]s, [[autòmat programable|autòmats programables]]<ref>[http://www.automatas.org/ Informació general sobre autòmats programables] Automátas.org [30-05-2008]</ref> i màquines guiades per [[control numèric en ordenador]] (CNC) en les cadenes i màquines de producció, principalment en tasques relacionades en la manipulació, trasbals d'objectes, processos de [[mecanització]] i [[soldadura]]. Aquestes innovacions tecnològiques han sigut viables entre atre coses pel disseny i construcció de noves generacions de [[motor elèctric|motors elèctrics]] de [[corrent continu]] controlats per mig de senyals electrònics d'entrada i sortida, i el gir que poden tenir en abdós sentits, així com la variació de la seua velocitat d'acort en les instruccions contingudes en el programa d'ordenador que els controla. En estes màquines s'utilisen tres tipos de motors elèctrics: [[Motor pas a pas|motors pas a pas]], [[Servomotor|servomotors]] o [[Motor encoder|motors encoder]] i [[Motor llineal|motors llineals]]. El primer desenroll en l'àrea del control numèric en ordinador (CNC) el realisà l'inventor nort-americà [[Jonh Parsons|John T. Parsons]] ([[Detroit]] [[1913]]-[[2007]])<ref>National Inventors Hall of Fame Foundation (2007), [http://www.invent.org/hall_of_fame/118.html John T. Parsons] (en anglès), a ''invent.org''. [19-04-2008]</ref> juntament en el seu empleat [[Frank L. Stulen]], a la dècada del 1940, realisant la primera demostració pràctica d'eina en moviment programat el 1952.

La [[robòtica]] és una branca de la [[tecnologia]] (i que integra l'[[àlgebra]], els [[autòmat programable|autòmats programables]], les [[màquina d'estats|màquines d'estats]], la [[mecànica]], l'[[electrònica]] i la [[informàtica]]), que estudia el disseny i construcció de màquines capaces d'acomplir tasques repetitives, tasques en les quals cal una alta precisió, tasques perilloses per l'ésser humà o tasques no realitzables sense intervenció d'una màquina. Aquestes màquines, els ''robots'' mantenen la connexió de retroalimentació inteligent entre el sentit i l'acció directa sota el control d'un [[ordinador]] prèviament programat en les tasques que ha de realitzar. Les accions d'aquest tipus de robots són generalment dutes a terme per motors o actuadors que mouen extremitats o impulsen el robot. Cap al 1942, [[Isaac Asimov]]<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/asimov.htm Biografia d'Isaac Asimov] biografíasyvidas.com [30-005-2008]</ref> dóna una versió humanitzada a través de la seva coneguda sèrie de relats, en els quals introduïx per primera vegada el terme ''robòtica'' en el sentit de disciplina científica encarregada de construir i programar robots. A més, aquest autor planteja que les accions que desenrolla un robot han de ser dirigides per una sèrie de regles morals, anomenades les [[Tres lleis de la robòtica]].

La [[robòtica]] és una branca de la [[tecnologia]] (i que integra l'[[àlgebra]], els [[autòmat programable|autòmats programables]], les [[màquina d'estats|màquines d'estats]], la [[mecànica]], l'[[electrònica]] i la [[informàtica]]), que estudia el disseny i construcció de màquines capaces d'acomplir tasques repetitives, tasques en les quals cal una alta precisió, tasques perilloses per l'ésser humà o tasques no realitzables sense intervenció d'una màquina. Aquestes màquines, els ''robots'' mantenen la connexió de retroalimentació inteligent entre el sentit i l'acció directa sota el control d'un [[ordinador]] prèviament programat en les tasques que ha de realitzar. Les accions d'aquest tipus de robots són generalment dutes a terme per motors o actuadors que mouen extremitats o impulsen el robot. Cap al 1942, [[Isaac Asimov]]<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/asimov.htm Biografia d'Isaac Asimov] biografíasyvidas.com [30-005-2008]</ref> dóna una versió humanitzada a través de la seva coneguda sèrie de relats, en els quals introduïx per primera vegada el terme ''robòtica'' en el sentit de disciplina científica encarregada de construir i programar robots. A més, aquest autor planteja que les accions que desenrolla un robot han de ser dirigides per una sèrie de regles morals, anomenades les [[Tres lleis de la robòtica]].

El [[1960]] el físic nord-americà [[Charles Townes]] (1915 -) realitzà a la [[Universitat Colúmbia]] el descobriment que li proporcionaria el seu salt a la fama científica: fou descrit com ''Microwave Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' ([[màser]]). Tanmateix fon el físic nord-americà [[Gordon Gould]] (1920-2005) qui patentà els primers làsers per usos industrials i militars, malgrat que hi hagué molts litigis perquè diversos científics estaven estudiant la possibilitat de tecnologies similars a partir de les teories desenrollades per [[Albert Einstein|Einstein]] sobre l'[[làser|emissió estimulada de radiació]]. Fou així perquè Gould fou el científic que primer el fabricà i li posà el nom: ''Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' (amplificació de llum per emissió estimulada de radiació, [[Làser|LASER]])<ref>Alboites, Vicente[http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/105/htm/sec_5.htm. Artícul tècnic sobre el LASER] omega.ilce.edu.mex [30-05-2008]</ref> Tanmateix, fon Charles Townes a qui li fou concedit el [[premi Nobel de Física]] el [[1964]].

El [[1960]] el físic nord-americà [[Charles Townes]] (1915 -) realitzà a la [[Universitat Colúmbia]] el descobriment que li proporcionaria el seu salt a la fama científica: fou descrit com ''Microwave Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' ([[màser]]). Tanmateix fon el físic nord-americà [[Gordon Gould]] (1920-2005) qui patentà els primers làsers per usos industrials i militars, malgrat que hi hagué molts litigis perquè diversos científics estaven estudiant la possibilitat de tecnologies similars a partir de les teories desenrollades per [[Albert Einstein|Einstein]] sobre l'[[làser|emissió estimulada de radiació]]. Fou així perquè Gould fou el científic que primer el fabricà i li posà el nom: ''Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' (amplificació de llum per emissió estimulada de radiació, [[Làser|LASER]])<ref>Alboites, Vicente[http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/105/htm/sec_5.htm. Artícul tècnic sobre el LASER] omega.ilce.edu.mex [30-05-2008]</ref> Tanmateix, fon Charles Townes a qui li fou concedit el [[premi Nobel de Física]] el [[1964]].

Un làser és un dispositiu que utilisa un efecte de la [[mecànica quàntica]], l'emissió induïda o estimulada, per generar un feix de [[llum coherent]] d'un medi adequat i en la mida, la forma i la puresa controlats. La mida dels làsers varia àmpliament, des de [[díode]]s làser microscòpics en nombroses aplicacions, al làser de cristales dopats en [[neodimi]] en una mida similar al d'un camp de futbol, utilitzat per la [[confinament inercial|fusió de confinament inercial]], la investigació sobre [[arma nuclear|armament nuclear]] o altres experiments físics en els que es presentin altes densitats d'energia. Des de la seva invenció el 1960 s'han tornat omnipresents i es poden trobar en milers de variades aplicacions en qualsevol sector de la societat actual, incloent-hi camps tan dispars com l'electrònica de consum i les tecnologies de la informació (sistemes de lectura digital dels [[disc dur|discos durs]], els [[CD (disc)|CD]] i els [[DVD]] i del [[codi de barres]]), fins a anàlisis científiques i mètodes de diagnòstic en medicina, així com la mecanització, soldadura o sistemes de tall en sectors industrials i militars.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1964/townes-bio.html Biografia de Charles Hard Townes] anglès nobelprize.org[22-05-2008]</ref>

Un làser és un dispositiu que utilisa un efecte de la [[mecànica quàntica]], l'emissió induïda o estimulada, per generar un feix de [[llum coherent]] d'un medi adequat i en la mida, la forma i la puresa controlats. La mida dels làsers varia àmpliament, des de [[díode]]s làser microscòpics en nombroses aplicacions, al làser de cristales dopats en [[neodimi]] en una mida similar al d'un camp de futbol, utilitzat per la [[confinament inercial|fusió de confinament inercial]], la investigació sobre [[arma nuclear|armament nuclear]] o atre experiments físics en els que es presentin altes densitats d'energia. Des de la seva invenció el 1960 s'han tornat omnipresents i es poden trobar en milers de variades aplicacions en qualsevol sector de la societat actual, incloent-hi camps tan dispars com l'electrònica de consum i les tecnologies de la informació (sistemes de lectura digital dels [[disc dur|discos durs]], els [[CD (disc)|CD]] i els [[DVD]] i del [[codi de barres]]), fins a anàlisis científiques i mètodes de diagnòstic en medicina, així com la mecanització, soldadura o sistemes de tall en sectors industrials i militars.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1964/townes-bio.html Biografia de Charles Hard Townes] anglès nobelprize.org[22-05-2008]</ref>

=== Electrificació dels ferrocarrils ===

=== Electrificació dels ferrocarrils ===

Els [[ultrasons]]s foren utilitzats per primera vegada en medicina per l'estatunidenc [[George Ludwig]], a finals de la dècada del 1940, mentre que l'[[ecografia]] fou desenrollada en Suècia pels cardiòlegs [[Inge Edler]] i [[Carl Hellmuth Hertz]] (fill i nebot nét dels famosos físics), i al Regne Unit per [[Ian Donald]] i l'equip de ginecologia de l'hospital de [[Glasgow]].  

Els [[ultrasons]]s foren utilitzats per primera vegada en medicina per l'estatunidenc [[George Ludwig]], a finals de la dècada del 1940, mentre que l'[[ecografia]] fou desenrollada en Suècia pels cardiòlegs [[Inge Edler]] i [[Carl Hellmuth Hertz]] (fill i nebot nét dels famosos físics), i al Regne Unit per [[Ian Donald]] i l'equip de ginecologia de l'hospital de [[Glasgow]].  

S'apliquen altres tecnologies electromèdiques en la [[cardiologia]], tant en diagnòstic ([[electrocardiograma]], utilitzat des del [[1911]], que li valgué el premi Nobel del 1924 a [[Augustus Waller]]) com en tractament ([[desfibril·lador]]) i [[pròtesis]]: (els [[marcapassos]] i el [[cor artificial]]). També en àrees com els problemes d'audició (mitjançant els [[audiòfon]]s) o el diagnòstic i tractament de problemes [[neurologia|neurològics]] i [[neurofisiologia|neurofisiològics]].  

S'apliquen atre tecnologies electromèdiques en la [[cardiologia]], tant en diagnòstic ([[electrocardiograma]], utilitzat des del [[1911]], que li valgué el premi Nobel del 1924 a [[Augustus Waller]]) com en tractament ([[desfibril·lador]]) i [[pròtesis]]: (els [[marcapassos]] i el [[cor artificial]]). També en àrees com els problemes d'audició (mitjançant els [[audiòfon]]s) o el diagnòstic i tractament de problemes [[neurologia|neurològics]] i [[neurofisiologia|neurofisiològics]].  

S'han equipat les [[sala d'operacions|sales d'operacions]] i [[unitat de cures intensives|unitats de rehabilitació i cures intensives]] (UVI) o (UCI) en equips electrònics i informàtics d'alta tecnologia. S'han millorat els equipaments que realitzen [[anàlisis clíniques]] i s'han desenrollat [[microscopi electrònic|microscopis electrònics]] de gran resolució.

S'han equipat les [[sala d'operacions|sales d'operacions]] i [[unitat de cures intensives|unitats de rehabilitació i cures intensives]] (UVI) o (UCI) en equips electrònics i informàtics d'alta tecnologia. S'han millorat els equipaments que realitzen [[anàlisis clíniques]] i s'han desenrollat [[microscopi electrònic|microscopis electrònics]] de gran resolució.

{{principal|Telecomunicació|Internet}}

{{principal|Telecomunicació|Internet}}

[[Archiu:ACRIMSat Animation.gif|thumb|310px|Satèl·lit de comunicacions]]

[[Archiu:ACRIMSat Animation.gif|thumb|310px|Satèl·lit de comunicacions]]

[[1969]] L'auge de les telecomunicacions comença quan se situen en l'[[espai exterior]] els primers [[comunicacions per satèlit|satèlits de comunicacions]], [[satèlit artificial|satèlits artificials]] situats en [[òrbita]] al voltant de la [[Terra]] que transmeten [[ona electromagnètica|ones electromagnètiques]]; però este punt culminant tingué la sua prehistòria: El terme telecomunicació fou definit oficialment per primera vegada el [[1932]] durant una conferència internacional que tingué lloc en Madrit ("tota [[transmissió]], [[emissió]] o [[recepció]], de [[signe lingüístic|signes]], senyals, [[escrit]]s, imagens, [[so]]ns o [[informació|informacions]] de qualsevol naturalea per fil, radioelectricitat, mitjans òptics o altres sistemes electromagnètics").<ref>Reunió conjunta en Madrit de la XIII Conferència de l'UTI ([[Unió Telegràfica Internacional]]) i la III de l'URI ([[Unión Radiotelegràfica Internacional]]) que a partir de entonces es fusionaren en l'[[Unió Internacional de Telecomunicacions]] (ITU), 3 de setembre del 1932.</ref> La base matemàtica sobre la qual es desenrrollen les telecomunicacions dependents de l'electricitat és molt anterior: fou desenrrollada per Maxwell, que ya predigué que era possible propagar ones per l'espai lliure utilisant descàrregues elèctriques (prefaci de ''Treatise on Electricity and Magnetism'', [[1873]]), fet que corroborà [[Heinrich Hertz]] en el primer transmissor de ràdio generant radiofreqüències entre 31 MHz i 1.25 GHz ([[1887]]). Aixina mateix, l'inici de l'era de la comunicació ràpida a distància ya havia començat en la primera mitat del [[segle XIX]] en el [[telègraf elèctric]], al qual s'afegiren més tart el [[telèfon]] i la revolució de la comunicació sense fil en les ones de [[ràdio]]. A principis del [[segle XX]] aparegué el [[teletip]] que, utilitzant el [[codi Baudot]], permetia enviar i rebre text en a una [[màquina d'escriure]]. En [[1921]] la ''[[wirephoto]]'' o [[telefoto]] permeté transmetre images per teléfon (ya s'havia fet telegràficament des de l'Exposició Universal de Londres de l'any [[1851]] i comercialment des de l'any [[1863]]), i a partir de llavors es comercialisà el [[fax]] per [[AT&T]]. Esta mateixa companyia nort-americana desenrrollà des de l'any [[1958]] diferents tipos d'aparells digitals precedents del [[mòdem]] per les comunicacions telefòniques, que més tart s'aplicaren a la transmissió de dades entre [[ordenador]]s i atres dispositius. En la dècada 1960 comença a ser utilisada la telecomunicació en el camp de la [[informàtica]] en l'us de [[satèlit de comunicacions|satèlits]] de comunicació i les rets de [[commutació de paquets]].

[[1969]] L'auge de les telecomunicacions comença quan se situen en l'[[espai exterior]] els primers [[comunicacions per satèlit|satèlits de comunicacions]], [[satèlit artificial|satèlits artificials]] situats en [[òrbita]] al voltant de la [[Terra]] que transmeten [[ona electromagnètica|ones electromagnètiques]]; però este punt culminant tingué la sua prehistòria: El terme telecomunicació fou definit oficialment per primera vegada el [[1932]] durant una conferència internacional que tingué lloc en Madrit ("tota [[transmissió]], [[emissió]] o [[recepció]], de [[signe lingüístic|signes]], senyals, [[escrit]]s, imagens, [[so]]ns o [[informació|informacions]] de qualsevol naturalea per fil, radioelectricitat, mitjans òptics o atre sistemes electromagnètics").<ref>Reunió conjunta en Madrit de la XIII Conferència de l'UTI ([[Unió Telegràfica Internacional]]) i la III de l'URI ([[Unión Radiotelegràfica Internacional]]) que a partir de entonces es fusionaren en l'[[Unió Internacional de Telecomunicacions]] (ITU), 3 de setembre del 1932.</ref> La base matemàtica sobre la qual es desenrrollen les telecomunicacions dependents de l'electricitat és molt anterior: fou desenrrollada per Maxwell, que ya predigué que era possible propagar ones per l'espai lliure utilisant descàrregues elèctriques (prefaci de ''Treatise on Electricity and Magnetism'', [[1873]]), fet que corroborà [[Heinrich Hertz]] en el primer transmissor de ràdio generant radiofreqüències entre 31 MHz i 1.25 GHz ([[1887]]). Aixina mateix, l'inici de l'era de la comunicació ràpida a distància ya havia començat en la primera mitat del [[segle XIX]] en el [[telègraf elèctric]], al qual s'afegiren més tart el [[telèfon]] i la revolució de la comunicació sense fil en les ones de [[ràdio]]. A principis del [[segle XX]] aparegué el [[teletip]] que, utilitzant el [[codi Baudot]], permetia enviar i rebre text en a una [[màquina d'escriure]]. En [[1921]] la ''[[wirephoto]]'' o [[telefoto]] permeté transmetre images per teléfon (ya s'havia fet telegràficament des de l'Exposició Universal de Londres de l'any [[1851]] i comercialment des de l'any [[1863]]), i a partir de llavors es comercialisà el [[fax]] per [[AT&T]]. Esta mateixa companyia nort-americana desenrrollà des de l'any [[1958]] diferents tipos d'aparells digitals precedents del [[mòdem]] per les comunicacions telefòniques, que més tart s'aplicaren a la transmissió de dades entre [[ordenador]]s i atres dispositius. En la dècada 1960 comença a ser utilisada la telecomunicació en el camp de la [[informàtica]] en l'us de [[satèlit de comunicacions|satèlits]] de comunicació i les rets de [[commutació de paquets]].

Un satèlit actua bàsicament com un repetidor situat en l'espai: rep els senyals enviats des de l'estació terrestre i les reemet a un altre satèlit o de tornada als receptors terrestres. Els satèlits són posats en òrbita mitjançant coets espacials que els situen circumdant la Terra a distàncies relativament properes fora de l'atmosfera. Les antenes utilitzades preferentement en les comunicacions via satèlit són les [[antena parabòlica|antenes parabòliques]], cada vegada més freqüents en les terrasses i teulades de les ciutats. Tenen forma de paràbola i la particularitat que les senyals que incideixen sobre la seua superfície es reflecteixen i incideixen sobre el foco de la paràbola, a on es troba l'element receptor.

Un satèlit actua bàsicament com un repetidor situat en l'espai: rep els senyals enviats des de l'estació terrestre i les reemet a un altre satèlit o de tornada als receptors terrestres. Els satèlits són posats en òrbita mitjançant coets espacials que els situen circumdant la Terra a distàncies relativament properes fora de l'atmosfera. Les antenes utilitzades preferentement en les comunicacions via satèlit són les [[antena parabòlica|antenes parabòliques]], cada vegada més freqüents en les terrasses i teulades de les ciutats. Tenen forma de paràbola i la particularitat que les senyals que incideixen sobre la seua superfície es reflecteixen i incideixen sobre el foco de la paràbola, a on es troba l'element receptor.