Canvis

L''''història de l'electricitat''' es referix a l'estudi i a l'us humà de l'[[electricitat]], al descobriment de les seues lleis com a [[fenomen físic]] i a l'invenció d'artefactes per al seu us pràctic. El fenomen en si, sense tindre en conter la seua relació en l'observador humà, no té [[història]]; i si se la considerara com a part de l'[[història natural]], en tindria tanta com el [[temps]], l'[[espai]], la [[matèria]] i l'[[energia]]. Com també es denomina ''electricitat'' a la branca de la ciència que estudia el fenomen i a la branca de la [[tecnologia]] que l'aplica, la ''història de l'electricitat'' és la branca de la [[història de la ciència]] i de la [[història de la tecnologia]] que s'encarrega de l'estudi de la seua aparició i evolució.

L''''història de l'electricitat''' es referix a l'estudi i a l'us humà de l'[[electricitat]], al descobriment de les seues lleis com a [[fenomen físic]] i a l'invenció d'artefactes per al seu us pràctic. El fenomen en si, sense tindre en conter la seua relació en l'observador humà, no té [[història]]; i si se la considerara com a part de l'[[història natural]], en tindria tanta com el [[temps]], l'[[espai]], la [[matèria]] i l'[[energia]]. Com també es denomina ''electricitat'' a la branca de la ciència que estudia el fenomen i a la branca de la [[tecnologia]] que l'aplica, la ''història de l'electricitat'' és la branca de la [[història de la ciència]] i de la [[història de la tecnologia]] que s'encarrega de l'estudi de la seua aparició i evolució.

[[Archiu:Amber hg.jpg|thumb|250px|Un fragment d'[[àmbar]] que [[Tales de Milet]] va poder utilisar en la seua experimentació de l'efecte triboelèctric. El nom en [[grec]] d'este material (''ελεκτρον, elektron'') s'utilisà per a nomenar el fenomen i la ciència que l'estudia, a partir del llibre ''[[De Magnete|De Magnete, Magneticisque Corporibus, et de Magno Magnete Tellure]]'', de [[William Gilbert]] ([[1600]]).]]

[[Archiu:Amber hg.jpg|thumb|250px|Un fragment d'[[àmbar]] que [[Tales de Milet]] va poder utilisar en la seua experimentació de l'efecte triboelèctric. El nom en [[grec]] d'este material (''ελεκτρον, elektron'') s'utilisà per a nomenar el fenomen i la ciència que l'estudia, a partir del llibre ''[[De Magnete|De Magnete, Magneticisque Corporibus, et de Magno Magnete Tellure]]'', de [[William Gilbert]] ([[1600]]).]]

Una de les seues fites inicials pot situar-se cap a la [[década del 600 aC]], quan el [[filosofia|filòsof]] [[antiga Grècia|grec]] [[Tales de Milet]] va observar que fregant una vara d'àmbar en una pell o en llana, s'obtenien chicotetes [[Càrrega elèctrica|càrregues]] ([[efecte triboelèctric]]) que atreen chicotets objectes, i fregant molt temps, podia arribar a causar l'aparició d'una purna. Prop de l'antiga ciutat grega de [[Magnèsia (Tessàlia)|Magnèsia]] es trobaven les denominades [[Òxit de magnesi|pedres de Magnèsia]], que incloïen [[magnetita]]. Els antics grecs varen observar que els trossos d'este material s'atreen entre si, i també atreen chicotets objectes de [[ferro]]. Les paraules ''magneto'' – equivalent al terme valencià [[imant]] – i [[magnetisme]] deriven d'este topònim.

Una de les seues fites inicials pot situar-se cap a la [[década del 600 aC]], quan el [[filosofia|filòsof]] [[antiga Grècia|grec]] [[Tales de Milet]] va observar que fregant una vara d'àmbar en una pell o en llana, s'obtenien chicotetes [[Càrrega elèctrica|càrregues]] ([[efecte triboelèctric]]) que atreen chicotets objectes, i fregant molt temps, podia arribar a causar l'aparició d'una purna. Prop de l'antiga ciutat grega de [[Magnèsia (Tessàlia)|Magnèsia]] es trobaven les denominades [[Òxit de magnesi|pedres de Magnèsia]], que incloïen [[magnetita]]. Els antics grecs varen observar que els trossos d'este material s'atreen entre si, i també atreen chicotets objectes de [[ferro]]. Les paraules ''magneto'' – equivalent al terme [[valencià]] [[imant]] – i [[magnetisme]] deriven d'este topònim.

L'electricitat evolucionà històricament des de la simple percepció del fenomen, al seu tractament científic, que no es faria sistemàtic fins al [[segle XVIII]]. Es van registrar al llarc de l'[[edat antiga]] i la [[edat mija|mija]] atres observacions aïllades i simples especulacions, així com intuïcions mèdiques (us de [[Anguila elèctrica|peixos elèctrics]] en malalties com la [[gota (malaltia)|gota]] i el [[mal de cap]]) referides per autors com [[Plini el Vell]] i [[Escriboni Llarg]],<ref>{{citar ref|nom= Theodore H. |cognom= Bullock

L'electricitat evolucionà històricament des de la simple percepció del fenomen, al seu tractament científic, que no es faria sistemàtic fins al [[segle XVIII]]. Es varen registrar a lo llarc de l'[[edat antiga]] i la [[edat mija|mija]] atres observacions aïllades i simples especulacions, aixina com intuïcions mèdiques (us de [[Anguila elèctrica|peixos elèctrics]] en malalties com la [[gota (malaltia)|gota]] i el [[mal de cap]]) referides per autors com [[Plini el Vell]] i [[Escriboni Llarg]],<ref>{{citar ref|nom= Theodore H. |cognom= Bullock

|títol= Electroreception

|títol= Electroreception

|pàgines= 5–7

|pàgines= 5–7

|consulta= 2008-02-16

|consulta= 2008-02-16

| url = http://news.bbc.co.uk/1/hi/sci/tech/2804257.stm}}

| url = http://news.bbc.co.uk/1/hi/sci/tech/2804257.stm}}

</ref> un objecte trobat a l'[[Iraq]] el [[1938]], datat al voltant del [[250 aC]], que s'assembla a una cela electroquímica. No s'han trobat documents que en demostren la utilisació, encara que hi ha atres descripcions anacròniques de dispositius elèctrics en murs egipcis i escrits antics.

</ref> un objecte trobat en l'[[Iraq]] en l'any [[1938]], datat al voltant del [[250 aC]], que s'assembla a una cela electroquímica. No s'han trobat documents que en demostren la utilisació, encara que hi ha atres descripcions anacròniques de dispositius elèctrics en murs egipcis i escrits antics.

Estes especulacions i registres fragmentaris són el tractament quasi exclusiu (en la notable excepció de l'us del magnetisme per a la [[brúixola]]) que hi ha des de l'[[Història Antiga|antiguetat]] fins a la [[Revolució científica]] del [[segle XVII]]; tot i que encara llavors, passa a ser una mica més que un espectàcul per a exhibir als salons. Les primeres aportacions que poden entendre's com a aproximacions successives al fenomen elèctric foren realisades per investigadors sistemàtics com [[William Gilbert]], [[Otto von Guericke]], [[Du Fay]], [[Pieter van Musschenbroek]] ([[Ampolla de Leiden]]) o [[William Watson]]. Les observacions someses al mètodo científic van començar a donar els seus fruits en [[Luigi Galvani]], [[Alessandro Volta]], [[Charles-Augustin de Coulomb]] o [[Benjamin Franklin]], proseguides a començaments del [[segle XIX]] per [[André-Marie Ampère]], [[Michael Faraday]] o [[Georg Ohm]]. Els noms d'alguns d'estos pioners van acabar donant nom a numeroses unitats utilisades hui dia en la mesura de les diferents magnituts del fenomen. La comprensió final de l'electricitat es va conseguir per mig de la seua unificació en el magnetisme en un únic [[Electromagnetisme|fenomen electromagnètic]] descrit per les [[equacions de Maxwell]] ([[1861]]-[[1865]]).

Estes especulacions i registres fragmentaris són el tractament quasi exclusiu (en la notable excepció de l'us del magnetisme per a la [[brúixola]]) que hi ha des de l'[[Història Antiga|antiguetat]] fins a la [[Revolució científica]] del [[segle XVII]]; tot i que encara llavors, passa a ser no més que un espectàcul per a exhibir en els salons. Les primeres aportacions que poden entendre's com a aproximacions successives al fenomen elèctric foren realisades per investigadors sistemàtics com [[William Gilbert]], [[Otto von Guericke]], [[Du Fay]], [[Pieter van Musschenbroek]] ([[Ampolla de Leiden]]) o [[William Watson]]. Les observacions someses al mètodo científic varen començar a donar els seus fruits en [[Luigi Galvani]], [[Alessandro Volta]], [[Charles-Augustin de Coulomb]] o [[Benjamin Franklin]], proseguides a començaments del [[segle XIX]] per [[André-Marie Ampère]], [[Michael Faraday]] o [[Georg Ohm]]. Els noms d'alguns d'estos pioners varen acabar donant nom a numeroses unitats utilisades hui dia en la mesura de les diferents magnituts del fenomen. La comprensió final de l'electricitat es va conseguir per mig de la seua unificació en el magnetisme en un únic [[Electromagnetisme|fenomen electromagnètic]] descrit per les [[equacions de Maxwell]] ([[1861]]-[[1865]]).

El [[telégraf elèctric]] ([[Samuel Morse]], [[1833]], precedit per [[Carl Friedrich Gauss|Gauss]] i [[Wilhelm Weber|Weber]], [[1822]]) pot considerar-se com la primera gran aplicació en el camp de les [[telecomunicacions]], pero no serà a la primera revolució industrial, sinó a partir de l'últim quart del [[segle XIX]] quan les aplicacions econòmiques de l'electricitat la convertiran en una de les forces motrius de la segona revolució industrial. Més que l'época de grans teòrics com [[Lord Kelvin]], fou el moment dels enginyers, com [[Zénobe Gramme]], [[Nikola Tesla]], [[Frank Sprague]], [[George Westinghouse]], [[Ernst Werner von Siemens]], [[Alexander Graham Bell]] i sobretot [[Thomas Alva Edison]] i la seua revolucionària manera d'entendre la relació entre la [[investigació]] científico-tècnica i el [[Economia de mercat|mercat capitalista]]. Els successius canvis de [[paradigma]] de la primera mitat del [[segle XX]] ([[relativisme|relativista]] i [[mecànica quàntica|quàntic]]) estudiaran la funció de l'electricitat en una nova dimensió: l'[[àtom|atòmica]] i la [[Partícula subatòmica|subatòmica]].

El [[telégraf elèctric]] ([[Samuel Morse]], [[1833]], precedit per [[Carl Friedrich Gauss|Gauss]] i [[Wilhelm Weber|Weber]], [[1822]]) pot considerar-se com la primera gran aplicació en el camp de les [[telecomunicacions]], pero no serà a la primera revolució industrial, sinó a partir de l'últim quart del [[segle XIX]] quan les aplicacions econòmiques de l'electricitat la convertiran en una de les forces motrius de la segona revolució industrial. Més que l'época de grans teòrics com [[Lord Kelvin]], fou el moment dels enginyers, com [[Zénobe Gramme]], [[Nikola Tesla]], [[Frank Sprague]], [[George Westinghouse]], [[Ernst Werner von Siemens]], [[Alexander Graham Bell]] i sobretot [[Thomas Alva Edison]] i la seua revolucionària manera d'entendre la relació entre la [[investigació]] científico-tècnica i el [[Economia de mercat|mercat capitalista]]. Els successius canvis de [[paradigma]] de la primera mitat del [[segle XX]] ([[relativisme|relativista]] i [[mecànica quàntica|quàntic]]) estudiaran la funció de l'electricitat en una nova dimensió: l'[[àtom|atòmica]] i la [[Partícula subatòmica|subatòmica]].