Canvis

Sir [[Humphry Davy]] ([[1778]]-[[1829]]). [[químic]] [[Regne de la Gran Bretanya|britànic]]. Se'l considera el fundador de l'[[electroquímica]] juntament en Volta i [[Michael Faraday|Faraday]]. Davy contribuí a identificar experimentalment per primera vegada diversos elements químics per mig de l'[[electròlisis]] i estudià l'energia implicada en el procés. Entre e l'any [[1806]] i l'any 1808 publicà el resultat de les seues investigacions sobre l'electròlisis, a on conseguix la separació del [[magnesi]], [[bari (element)|bari]], [[estronci]], [[calci]], [[sodi]], [[potassi]] i [[bor]]. En l'any [[1807]] fabricà una [[Bateria elèctrica|pila]] en més de 2.000 plaques dobles en la que descobrix el [[clor]] i demostra que es tracta d'un element químic, donant-li este nom a causa del seu color [[groc]] [[vert|verdós]]. Juntament en [[W.T. Brande]] conseguí aïllar el [[liti]] de les seues sals per mig de l'electròlisis de l'òxit de liti ([[1818]]). Fon cap i mentor de [[Michael Faraday]]. Creà també una llàntia de seguritat per a les mines que duu el seu nom ([[1815]]) i fon pioner en el control de la [[corrosió]] per mig de la [[protecció catòdica]]. En l'any [[1805]] li fon concedida la [[Medalla Copley]].<ref>[http://www.chemicalheritage.org/classroom/chemach/electrochem/davy.html Biografia de Humpry Davy] - anglès. Chemical heritage.org. [15-05-2008]</ref>

Sir [[Humphry Davy]] ([[1778]]-[[1829]]). [[químic]] [[Regne de la Gran Bretanya|britànic]]. Se'l considera el fundador de l'[[electroquímica]] juntament en Volta i [[Michael Faraday|Faraday]]. Davy contribuí a identificar experimentalment per primera vegada diversos elements químics per mig de l'[[electròlisis]] i estudià l'energia implicada en el procés. Entre e l'any [[1806]] i l'any 1808 publicà el resultat de les seues investigacions sobre l'electròlisis, a on conseguix la separació del [[magnesi]], [[bari (element)|bari]], [[estronci]], [[calci]], [[sodi]], [[potassi]] i [[bor]]. En l'any [[1807]] fabricà una [[Bateria elèctrica|pila]] en més de 2.000 plaques dobles en la que descobrix el [[clor]] i demostra que es tracta d'un element químic, donant-li este nom a causa del seu color [[groc]] [[vert|verdós]]. Juntament en [[W.T. Brande]] conseguí aïllar el [[liti]] de les seues sals per mig de l'electròlisis de l'òxit de liti ([[1818]]). Fon cap i mentor de [[Michael Faraday]]. Creà també una llàntia de seguritat per a les mines que duu el seu nom ([[1815]]) i fon pioner en el control de la [[corrosió]] per mig de la [[protecció catòdica]]. En l'any [[1805]] li fon concedida la [[Medalla Copley]].<ref>[http://www.chemicalheritage.org/classroom/chemach/electrochem/davy.html Biografia de Humpry Davy] - anglès. Chemical heritage.org. [15-05-2008]</ref>

=== Hans Christian Ørsted: l'electromagnetisme (1819) ===

=== Hans Christian Ørsted: l'electromagnetisme ([[1819]]) ===

[[Archiu:HC Ørsted.jpg|200px|thumb|esquerra|[[Hans Christian Oersted]] ]]

[[Archiu:HC Ørsted.jpg|200px|thumb|esquerra|[[Hans Christian Oersted]] ]]

{{AP|Hans Christian Ørsted|Electromagnetisme}}

{{AP|Hans Christian Ørsted|Electromagnetisme}}

El físic i químic danés [[Hans Christian Ørsted]] (1777-1851) fon un gran estudiós de l'[[electromagnetisme]]. El 1813 predigué l'existència dels fenòmens electromagnètics i el 1819 conseguí demostrar la seua teoria empíricament en descobrir, juntament en [[André-Marie Ampère|Ampère]], que una agulla imantada es desvia en ser colocada en direcció perpendicular a un conductor pel qual circula un corrent elèctric. Este descobriment fon crucial en el desenroll de l'electricitat, car posà en evidència la relació existent entre l'electricitat i el magnetisme. En homenage a les seues contribucions es denominà [[Oersted (unitat)|Oersted]] (símbol Oe) la unitat d'intensitat de camp magnètic en el sistema Gauss. Es creu que també fon el primer a aïllar l'[[alumini]], per [[electròlisis]], el 1825. El 1844 publicà el seu ''Manual de Física Mecànica''.<ref>[http://museovirtual.csic.es/salas/magnetismo/biografias/oersted.htm Biografía de Hans Christian Ørsted] Museu virtual de ciència. csic.[15-05-2008]</ref>

El físic i químic danés [[Hans Christian Ørsted]] ([[1777]]-[[1851]]) fon un gran estudiós de l'[[electromagnetisme]]. En l'any [[1813]] predigué l'existència dels fenòmens electromagnètics i en l'any 1819 conseguí demostrar la seua teoria empíricament al descobrir, juntament en [[André-Marie Ampère|Ampère]], que una agulla imantada es desvia al ser colocada en direcció perpendicular a un conductor pel qual circula una corrent elèctrica. Este descobriment fon crucial en el desenroll de l'electricitat, perque posà en evidència la relació existent entre l'electricitat i el magnetisme. En homenage a les seues contribucions es denominà [[Oersted (unitat)|Oersted]] (símbol Oe) la unitat d'intensitat de camp magnètic en el sistema Gauss. Es creu que també fon el primer en aïllar l'[[alumini]], per [[electròlisis]], en l'any [[1825]]. En [[1844]] publicà el seu ''Manual de Física Mecànica''.<ref>[http://museovirtual.csic.es/salas/magnetismo/biografias/oersted.htm Biografía de Hans Christian Ørsted] Museu virtual de ciència. csic.[15-05-2008]</ref>

=== Thomas Johann Seebeck: la termoelectricitat (1821) ===

=== Thomas Johann Seebeck: la termoelectricitat (1821) ===