Canvis

El mege i investigador físic natural d'[[Estònia]], [[Thomas Johann Seebeck]] ([[1770]]-[[1831]]) descobrí l'[[efecte termoelèctric]]. En l'any [[1806]] descobrí també els efectes de radiació visible i invisible sobre substàncies químiques com el clorur d'[[argent]]. En l'any [[1808]], obtingué la primera combinació química d'[[amoníac]] en [[òxit mercúric]]. A principis de l'any [[1820]], Seebeck realisà variats experiments en la investigació d'una relació entre l'electricitat i la calor. En [[1821]], soldant dos fils de metals diferents ([[coure]] i [[bismut]]) en un llaç, descobrí accidentalment que en calfar-ne un a alta temperatura i mentres l'atre es mantenia a baixa temperatura, es produïa un camp magnètic. Seebeck no cregué, o no divulgà que una corrent elèctric fos generat quan la calor s'aplicava a la soldadura dels dos metals. En canvi, utilisà el terme ''termomagnetisme'' per referir-se al seu descobriment. Actualment se'l coneix com [[efecte Peltier-Seebeck]] o [[efecte termoelèctric]] i és la base del funcionament dels [[termoparell]]s.<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/s/seebeck.php Biografia de Thomas Johann Seebeck] Fisicanet [15-05-2008]</ref>

El mege i investigador físic natural d'[[Estònia]], [[Thomas Johann Seebeck]] ([[1770]]-[[1831]]) descobrí l'[[efecte termoelèctric]]. En l'any [[1806]] descobrí també els efectes de radiació visible i invisible sobre substàncies químiques com el clorur d'[[argent]]. En l'any [[1808]], obtingué la primera combinació química d'[[amoníac]] en [[òxit mercúric]]. A principis de l'any [[1820]], Seebeck realisà variats experiments en la investigació d'una relació entre l'electricitat i la calor. En [[1821]], soldant dos fils de metals diferents ([[coure]] i [[bismut]]) en un llaç, descobrí accidentalment que en calfar-ne un a alta temperatura i mentres l'atre es mantenia a baixa temperatura, es produïa un camp magnètic. Seebeck no cregué, o no divulgà que una corrent elèctric fos generat quan la calor s'aplicava a la soldadura dels dos metals. En canvi, utilisà el terme ''termomagnetisme'' per referir-se al seu descobriment. Actualment se'l coneix com [[efecte Peltier-Seebeck]] o [[efecte termoelèctric]] i és la base del funcionament dels [[termoparell]]s.<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/s/seebeck.php Biografia de Thomas Johann Seebeck] Fisicanet [15-05-2008]</ref>

=== André-Marie Ampère: el solenoide (1822) ===

=== André-Marie Ampère: el solenoide ([[1822]]) ===

{{principal|Corrent elèctric}}

{{principal|Corrent elèctric}}

[[Archiu:Ampere1.jpg|thumb|100px|[[André-Marie Ampère]] ]]

[[Archiu:Ampere1.jpg|thumb|100px|[[André-Marie Ampère]] ]]

El físic i matemàtic francés [[André-Marie Ampère]] (1775-1836) està considerat com un dels descobridors de l'[[electromagnetisme]]. És conegut per les seues importants aportacions a l'estudi del [[corrent elèctric]] i el [[magnetisme]] que constituïren, juntament en els treballs del danés [[Hans Christian Oesterd]], el desenroll de l'[[electromagnetisme]]. Les seus teories i interpretacions sobre la relació entre electricitat i magnetisme es publicaren el [[1822]], a la seua ''Colecció d'observacions sobre electrodinàmica'' i el 1826, a la seua ''Teoria dels fenòmens electrodinàmics''. Ampère descobrí les lleis que determinen la desviació d'una agulla magnètica per un corrent elèctric, cosa que feu possible el funcionament dels actuals aparells de mesura. Descobrí les accions mútues entre corrents elèctrics, en demostrar que dos conductors paralels pels quals circula un corrent en el mateix sentit, s'atreen, mentres que si els sentits del corrent són oposts, es repelen. La unitat d'[[intensitat de corrent elèctric]], l'ampère (símbol A), rep este nom en honor seu.<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_ampere.htm Biografia d'André-Marie Ampére] Astrocosmo Chile. [15-05-2008]</ref>

El físic i matemàtic [[França|francés]] [[André-Marie Ampère]] ([[1775]]-[[1836]]) està considerat com un dels descobridors de l'[[electromagnetisme]]. És conegut per les seues importants aportacions a l'estudi de la [[corrent elèctrica]] i el [[magnetisme]] que constituïren, juntament en els treballs del danés [[Hans Christian Oesterd]], el desenroll de l'[[electromagnetisme]]. Les seus teories i interpretacions sobre la relació entre electricitat i magnetisme es publicaren en l'any [[1822]], en la seua ''Colecció d'observacions sobre electrodinàmica'' i en [[1826]], en la seua ''Teoria dels fenòmens electrodinàmics''. Ampère descobrí les lleis que determinen la desviació d'una agulla magnètica per una corrent elèctrica, cosa que feu possible el funcionament dels actuals aparells de mesura. Descobrí les accions mútues entre corrents elèctrics, en demostrar que dos conductors paralels pels quals circula una corrent en el mateix sentit, s'atreen, mentres que si els sentits dela corrent són oposts, es repelen. La unitat d'[[intensitat de corrent elèctric]], l'ampère (símbol A), rep este nom en honor seu.<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_ampere.htm Biografia d'André-Marie Ampére] Astrocosmo Chile. [15-05-2008]</ref>

=== William Sturgeon: l'electroimant (1825), el commutador (1832) i el galvanòmetre (1836) ===

=== William Sturgeon: l'electroimant (1825), el commutador (1832) i el galvanòmetre (1836) ===