Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
209 bytes afegits ,  23:16 21 març 2009
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
  {{en desenroll|Eixemple|21|març}}
 
  {{en desenroll|Eixemple|21|març}}
   −
Café se denomina la beguda que s'obté per infusió a partir dels fruts i llavors de l'arbre del café (Coffea), que conté una substància estimulant nomenada cafeïna. Per extensió, també designa el lloc de consum del mateix, una cafeteria o bistró.  
+
Café se denomina la beguda que s'obté per infusió a partir dels fruts i llavors de l'arbre del café (Coffea), que conté una substància estimulant nomenada [[cafeïna]]. Per extensió, també designa el lloc de consum del mateix, una cafeteria o bistró.  
   −
El cultiu del café està molt estés en numerosos països tropicals, en especial Brasil, que concentra poc més d'un terç de la producció mundial. El café és un dels principals productes d'orige agrícola comercialisats en els mercats internacionals; i a sovint supon una gran contribució a les exportacions de les regions productores.  
+
El cultiu del café està molt estés en numerosos països tropicals, en especial [[Brasil]], que concentra poc més d'un terç de la producció mundial. El café és un dels principals productes d'orige agrícola comercialisats en els mercats internacionals; i a sovint supon una gran contribució a les exportacions de les regions productores.  
    
Se produïren un total de 6,7 millons de tonellades de café anualment entre els anys  1998 i 2000, i s'espera que s'eleve la sifra a 7 millons de tonellades anualment en 2010.  
 
Se produïren un total de 6,7 millons de tonellades de café anualment entre els anys  1998 i 2000, i s'espera que s'eleve la sifra a 7 millons de tonellades anualment en 2010.  
   −
A partir de la llavor torrada i molta s'elabora l'infusió coneguda pel mateix nom. En Costa Rica, Espanya, Portugal i Rio de la Plata es freqüent el consum de café torrat o torrefacte (torrat en presència de sucre). Sol prendre's com desdejuni o en la sobretaula després de les menjades, i és una de les begudes sense alcohol més socialisadores en molts països. Existixen casi tantes maneres de preparar esta beguda com consumidors, pero la més popular, a banda de pendre'l a soles, és el que du llet, encara que també se li sol afegir crema o nata, llet condensada, chocolate o algun licor. Se servix habitualment calent, pero també se pot pendre gelat o en gel.  
+
A partir de la llavor torrada i mòlta s'elabora l'[[infusió]] coneguda pel mateix nom. En [[Costa Rica]], [[Espanya]], [[Portugal]] i Rio de la Plata es freqüent el consum de café torrat o torrefacte (torrat en presència de sucre). Sol prendre's com desdejuni o en la sobretaula després de les menjades, i és una de les begudes sense alcohol més socialisadores en molts països. Existixen casi tantes maneres de preparar esta beguda com consumidors, pero la més popular, a banda de pendre'l a soles, és el que du [[llet]], encara que també se li sol afegir crema o nata, llet condensada, [[chocolate]] o algun licor. Se servix habitualment calent, pero també se pot pendre gelat o en gel.  
      Llínea 15: Llínea 15:  
Els arbres de café son arbusts de les regions tropicals del gènero Coffea, de la família dels rubiàceus. Dos són les espècies que s'utilisen per a la preparació de la beguda, encara que també s'han provat unes atres espècies del gènero Coffea sense gran èxit ni difusió.  
 
Els arbres de café son arbusts de les regions tropicals del gènero Coffea, de la família dels rubiàceus. Dos són les espècies que s'utilisen per a la preparació de la beguda, encara que també s'han provat unes atres espècies del gènero Coffea sense gran èxit ni difusió.  
   −
Coffea arabica o Café aràbica és la que se cultiva des de més antic, i representa el 75 per cent de la producció mundial de café. Produïx un café fi i aromàtic, i necessita un clima més fresc. El cultiu de l'aràbica és més delicat, manco productiu i està reservat a terres altes de montanya, entre 900 i 2.000 msnm. Originari d'Etiopia, hui en dia se produïx en països com Brasil, Camerun, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Equador, Guatemala, Haití, Jamaica, Java, Kénia, Mèxic, Perú, Puerto Rico, República Dominicana, El Salvador, Tanzània i Veneçuela.
+
''Coffea arabica'' o Café aràbica és la que se cultiva des de més antic, i representa el 75 per cent de la producció mundial de café. Produïx un café fi i aromàtic, i necessita un clima més fresc. El cultiu de l'aràbica és més delicat, manco productiu i està reservat a terres altes de montanya, entre 900 i 2.000 msnm. Originari d'[[Etiopia]], hui en dia se produïx en països com [[Brasil]], [[Camerun]], [[Colòmbia]], [[Costa Rica]], [[Cuba]], [[Equador]], [[Guatemala]], [[Haití]], [[Jamaica]], [[Java]], [[Kénia]], [[Mèxic]], [[Perú]], [[Puerto Rico]], [[República Dominicana]], [[El Salvador]], [[Tanzània]] i [[Veneçuela]].
   −
Coffea canephora o Café robusta oferix una beguda rica en cafeïna; fort i més àcit, usualment gastat per a la fabricació de café soluble o instantàneu i mescles. El robusta s'adapta a terrenys plans, en rendiments més elevats. Originari de la República Democràtica del Congo, hui en dia se cultiva no a soles en Àfrica (Costa de Marfil, Angola i el propi Congo) sino també en Índia, Indonèsia, Madagascar, Brasil i Filipines. Es més resistent que l'aràbic (d'ahí el seu nom de "robusta").  
+
''Coffea canephora'' o Café robusta oferix una beguda rica en cafeïna; fort i més àcit, usualment gastat per a la fabricació de café soluble o instantàneu i mescles. El robusta s'adapta a terrenys plans, en rendiments més elevats. Originari de la República Democràtica del Congo, hui en dia se cultiva no a soles en Àfrica (Costa de Marfil, Angola i el propi Congo) sino també en [[Índia]], [[Indonèsia]], [[Madagascar]], [[Brasil]] i [[Filipines]]. Es més resistent que l'aràbic (d'ahí el seu nom de "robusta").  
    
Els arbres del café son arbusts en fulles persistents i opostes, que agraïxen dispondre d'una miqueta d'ombra. Produïxen fruts carnosos, rojos o púrpures, rarament grocs, cridats cireres de café, en dos núcleus, cada u d'ells en un gra de café (la cirera de café és l'eixemple d'una drupa poliesperma). Quan s'obri una cirera, se troba el gra de café tancat en un caixco semirrígit transparent, d'aspecte apergaminat, que correspon a la paret del núcleu. Una volta retirat, el gra de café vert s'observa rodejat d'una pell platejada adherida, que se correspon en el tegument de la llavor.  
 
Els arbres del café son arbusts en fulles persistents i opostes, que agraïxen dispondre d'una miqueta d'ombra. Produïxen fruts carnosos, rojos o púrpures, rarament grocs, cridats cireres de café, en dos núcleus, cada u d'ells en un gra de café (la cirera de café és l'eixemple d'una drupa poliesperma). Quan s'obri una cirera, se troba el gra de café tancat en un caixco semirrígit transparent, d'aspecte apergaminat, que correspon a la paret del núcleu. Una volta retirat, el gra de café vert s'observa rodejat d'una pell platejada adherida, que se correspon en el tegument de la llavor.  
   −
Encara que siga tècnicament possible produir varietats de café genèticament modificats que continguen un gen tòxic per als insectes o que produïxquen un gra sense cafeïna, cap se comercialisa de moment. L'única experiència de plantació en ple camp organisada pel CIRAD en la Guyana Francesa fon destruïda per alguns militants anti OGM.  
+
Encara que siga tècnicament possible produir varietats de café genèticament modificats que continguen un gen tòxic per als insectes o que produïxquen un gra sense [[cafeïna]], cap se comercialisa de moment. L'única experiència de plantació en ple camp organisada pel CIRAD en la Guyana Francesa fon destruïda per alguns militants anti OGM.  
   −
La principal malaltia del café és la roja i està causada pel fongo (fungi) Hemileia vastatrix, o Urediniomycetes del café, que li dona coloració característica a les fulles i impedix la fotosíntesis de la planta. En 1869, este paràsit destruí completament, un un periodo de deu anys, les plantacions de Sri Lanka, abans pròsperes. Des d'aquell moment, este paràsit passà a ser ubicu. Prolifera sobre tot en les plantes d'aràbica. El robusta pareix ser més resistent.  
+
La principal malaltia del café és la roja i està causada pel fongo (fungi) ''Hemileia vastatrix'', o ''Urediniomycetes'' del café, que li dona coloració característica a les fulles i impedix la fotosíntesis de la planta. En 1869, este paràsit destruí completament, un un periodo de deu anys, les plantacions de [[Sri Lanka]], abans pròsperes. Des d'aquell moment, este paràsit passà a ser ubicu. Prolifera sobre tot en les plantes d'aràbica. El robusta pareix ser més resistent.  
   −
Els escòlits del café (Stephanoderes hambei) ataquen indiferentment a les plantes de robusta i d'aràbica, destruint els grans. L'amenaça que representen estos insectes és considerable, tant més que la seua resistència als insecticides aumenta.   
+
Els escòlits del café (''Stephanoderes hambei'') ataquen indiferentment a les plantes de robusta i d'aràbica, destruint els grans. L'amenaça que representen estos insectes és considerable, tant més que la seua resistència als insecticides aumenta.   
 
   
 
   
   Llínea 34: Llínea 34:       −
L'arbre del café és provablement originari de la província de Kala, en Etiopia, pero la qüestió no està resolta completament. La llegenda diu que un pastor d'Abisinia (actual Etiopia), nomenat Kaldi, observà l'efecte tonificant d'uns chicotets fruts rojos d'arbust en les cabres que l'havien consumit en els monts, efecte comprovat per ells mateix al renovar-se les seues energies.  
+
L'arbre del café és provablement originari de la província de Kala, en [[Etiopia]], pero la qüestió no està resolta completament. La llegenda diu que un pastor d'Abisinia (actual Etiopia), nomenat Kaldi, observà l'efecte tonificant d'uns chicotets fruts rojos d'arbust en les cabres que l'havien consumit en els monts, efecte comprovat per ells mateix al renovar-se les seues energies.  
   −
Pareix que les tribus africanes, que sabien del café des de l'antiguetat, molien els seus grans i elaboraven una pasta utilisada per a alimentar als animals i aumentar les forces dels guerrers. El seu cultiu s'estengué en primer lloc en la veïna Aràbia, dut provablement per presoners de guerra, a on se popularisà aprofitant la prohibició de l'alcohol per l'Islam. Yemen fon un centre de cultiu important, des d'a on se propagà al restant del món àrap.  
+
Pareix que les tribus africanes, que sabien del café des de l'antiguetat, molien els seus grans i elaboraven una pasta utilisada per a alimentar als animals i aumentar les forces dels guerrers. El seu cultiu s'estengué en primer lloc en la veïna [[Aràbia]], dut provablement per presoners de guerra, a on se popularisà aprofitant la prohibició de l'[[alcohol]] per l'[[Islam]]. Yemen fon un centre de cultiu important, des d'a on se propagà al restant del món àrap.  
   −
Se li cridà llavors qahwa, que vol dir vigorisant. Les dades arqueològiques disponibles hui en dia sugerixen que el café no fon "domesticat" abans del sigle XV: el procés d'elaboració de la beguda, llarc i complex, explica potser el descobriment tardeu de les virtuts de les llavors de l'arbre del café, poc atractives inicialment. Els recents descobriments (1996) d'un equip arqueològic britànic, encara per confirmar, deixen entrevore la possibilitat de que el consum escomençara a partir del sigle XII, en Aràbia.  
+
Se li cridà llavors ''qahwa'', que vol dir vigorisant. Les dades arqueològiques disponibles hui en dia sugerixen que el café no fon "domesticat" abans del sigle XV: el procés d'elaboració de la beguda, llarc i complex, explica potser el descobriment tardeu de les virtuts de les llavors de l'arbre del café, poc atractives inicialment. Els recents descobriments (1996) d'un equip arqueològic britànic, encara per confirmar, deixen entrevore la possibilitat de que el consum escomençara a partir del sigle XII, en Aràbia.  
      Llínea 45: Llínea 45:     
Els efectes del café eren tals que fon prohibit en la nomenada d'imans ortodoxos i conservadors en La Meca en 1511 i en El Caire en 1532, pero la popularitat del producte, en particular entre els intelectuals, impulsà a les autoritats a cancelar el decret.  
 
Els efectes del café eren tals que fon prohibit en la nomenada d'imans ortodoxos i conservadors en La Meca en 1511 i en El Caire en 1532, pero la popularitat del producte, en particular entre els intelectuals, impulsà a les autoritats a cancelar el decret.  
En el sigle XV, els musulmans introduïren el café en Pèrsia, Egipte, Àfrica Septentrional i Turquia, a on la primera cafeteria, Kiva Han, obrí en 1475 en Constantinopla.  
+
En el sigle XV, els musulmans introduïren el café en Pèrsia, Egipte, Àfrica Septentrional i [[Turquia]], a on la primera cafeteria, Kiva Han, obrí en 1475 en Constantinopla.  
    
=== Introducció en Europa i el Nou Món ===
 
=== Introducció en Europa i el Nou Món ===
Llínea 51: Llínea 51:  
Se considera que fon el botànic alemà Léonard Rauwolf qui, per primera volta, descrigué el café en un llibre publicat en 1583.  
 
Se considera que fon el botànic alemà Léonard Rauwolf qui, per primera volta, descrigué el café en un llibre publicat en 1583.  
   −
El café resultà especialment reprobat pels sectors protestants, encara que no produiria reaccions tan aspres com el tabac. Ya en 1611 alguns terratinents alemans posaren en marcha el sistema de prohibir la seua difusió. Estes mides se mantenen durant al manco un sigle en el nort i est d'Alemanya, fins que Federic II de Prúsia despenalisa el seu us, sometent-lo al pagament d'un fort impost. El malestar front al café va proseguir en el nort d'Europa fins ben entrat el sigle XIX.  
+
El café resultà especialment reprobat pels sectors protestants, encara que no produiria reaccions tan aspres com el [[tabac]]. Ya en 1611 alguns terratinents alemans posaren en marcha el sistema de prohibir la seua difusió. Estes mides se mantenen durant al manco un sigle en el nort i est d'Alemanya, fins que Federic II de Prúsia despenalisa el seu us, sometent-lo al pagament d'un fort impost. El malestar front al café va proseguir en el nort d'Europa fins ben entrat el sigle XIX.  
    
Quan en el sigle XVII aplegà per primera volta el café a Europa, alguns sacerdots catòlics el nomenaren una amarga invenció de Satanàs, puix el veïen com un possible substitut del vi, el qual, en la seua opinió, havia segut santificat per Crist. No obstant, segons el llibre Coffee, se diu que el  Papa Climent VIII tastà la beguda i a l'instant quedà captivat. Per a resoldre el dilema religiós, batejà simbòlicament el beurage, fent-lo aixina acceptable per als catòlics.     
 
Quan en el sigle XVII aplegà per primera volta el café a Europa, alguns sacerdots catòlics el nomenaren una amarga invenció de Satanàs, puix el veïen com un possible substitut del vi, el qual, en la seua opinió, havia segut santificat per Crist. No obstant, segons el llibre Coffee, se diu que el  Papa Climent VIII tastà la beguda i a l'instant quedà captivat. Per a resoldre el dilema religiós, batejà simbòlicament el beurage, fent-lo aixina acceptable per als catòlics.     
   −
En el sur i oest d'Europa s'observà una major tolerància. En la década de 1650 escomençà a ser molt importat i consumit en Anglaterra, i s'escomençaren a obrir cafeteries en Oxford i Londres. La primera cafeteria en Londres s'obrí  en 1652.
+
En el sur i oest d'Europa s'observà una major tolerància. En la década de 1650 escomençà a ser molt importat i consumit en [[Anglaterra]], i s'escomençaren a obrir cafeteries en Oxford i Londres. La primera cafeteria en Londres s'obrí  en 1652.
    
Les cafeteries se convertiren en llocs a on naixqueren les idees lliberals, degut a la visita freqüent ad eixos llocs (a on, per cert, se distribuïen panflets) per part de filòsofs i lletrats. En 1676, esta agitació incità al fiscal del rei Carles II d'Anglaterra a demanar el tancament de les cafeteries, citant crims d'ofensa contra el propi rei i contra el regne. Les reaccions en contra de tal decisió foren tals que l'edicte de tancament degué revocar-se. Els fluixes d'idees alimentades pel café modificaren profundament al Regne Unit. Hi havia més de dos mil cafeteries, segons un registre de l'any 1700. La famosa companyia de segurs Lloyd's fon en son orige una cafeteria, fundada en 1688.  
 
Les cafeteries se convertiren en llocs a on naixqueren les idees lliberals, degut a la visita freqüent ad eixos llocs (a on, per cert, se distribuïen panflets) per part de filòsofs i lletrats. En 1676, esta agitació incità al fiscal del rei Carles II d'Anglaterra a demanar el tancament de les cafeteries, citant crims d'ofensa contra el propi rei i contra el regne. Les reaccions en contra de tal decisió foren tals que l'edicte de tancament degué revocar-se. Els fluixes d'idees alimentades pel café modificaren profundament al Regne Unit. Hi havia més de dos mil cafeteries, segons un registre de l'any 1700. La famosa companyia de segurs Lloyd's fon en son orige una cafeteria, fundada en 1688.  
   −
En 1670 s'obrí la primera cafeteria en Berlin. En París, el café Procope fon el primer en obrir, en 1686, inventant una nova manera de preparar el café: fent passar aigua calenta a través d'un filtre en café mòlt.  
+
En 1670 s'obrí la primera cafeteria en Berlin. En [[París]], el café Procope fon el primer en obrir, en 1686, inventant una nova manera de preparar el café: fent passar aigua calenta a través d'un filtre en café mòlt.  
   −
El café creuà l'Atlàntic en 1689, en l'apertura del primer establiment en Boston. La beguda guanyà popularitat i obtingué el ranc de beguda nacional, després de que els rebels llançaren al mar el té sobretaxat per la Corona Britànica durant el motí del té de Boston. Esta operació clau se preparà en la cafeteria Drac Vert.  
+
El café creuà l'Atlàntic en 1689, en l'apertura del primer establiment en Boston. La beguda guanyà popularitat i obtingué el ranc de beguda nacional, després de que els rebels llançaren al mar el [[]] sobretaxat per la Corona Britànica durant el motí del té de Boston. Esta operació clau se preparà en la cafeteria Drac Vert.  
    
El café alcançà la seua completa acceptabilitat social en el sigle XVIII. Pronte els grans cultius desplaçaren a Ceilà i Indonèsia, consolidant-se posteriorment en Amèrica del Sur.  
 
El café alcançà la seua completa acceptabilitat social en el sigle XVIII. Pronte els grans cultius desplaçaren a Ceilà i Indonèsia, consolidant-se posteriorment en Amèrica del Sur.  
Llínea 67: Llínea 67:  
El café escomençà a cultivar-se en les colònies angleses, en particular en Ceilà, pero les plantacions foren devastades per una malaltia i finalment substituïdes per plantacions de té. En 1696, els holandesos el feren cultivar en Indonèsia i en Java. En 1714, el capità d'infanteria Gabriel Mathieu de Clieu ocultà en esqueix d'una planta de café oferida per Holanda al rei Lluís XIV de França i conservada en els hivernàculs reals per a establir-lo en les costeres del Mont Pelée en Martinica i en Santo Domingo. Cinquanta anys més tart, se conten 19 millons de plantes en Martinica.  
 
El café escomençà a cultivar-se en les colònies angleses, en particular en Ceilà, pero les plantacions foren devastades per una malaltia i finalment substituïdes per plantacions de té. En 1696, els holandesos el feren cultivar en Indonèsia i en Java. En 1714, el capità d'infanteria Gabriel Mathieu de Clieu ocultà en esqueix d'una planta de café oferida per Holanda al rei Lluís XIV de França i conservada en els hivernàculs reals per a establir-lo en les costeres del Mont Pelée en Martinica i en Santo Domingo. Cinquanta anys més tart, se conten 19 millons de plantes en Martinica.  
   −
La primera plantació en Brasil s'establí en 1727. La seua industria depenia de la pràctica de l'esclavitut, que se suprimí en 1888.  
+
La primera plantació en Brasil s'establí en 1727. La seua industria depenia de la pràctica de l'[[esclavitut]], que se suprimí en 1888.  
    
Les primeres llavors de café se dugueren a Colòmbia de les Antilles Franceses, i els primers cultius en chicoteta escala se registraren en els últims temps colonials, sobretot en el departament del Magdalena, en 1785.  
 
Les primeres llavors de café se dugueren a Colòmbia de les Antilles Franceses, i els primers cultius en chicoteta escala se registraren en els últims temps colonials, sobretot en el departament del Magdalena, en 1785.  
Llínea 82: Llínea 82:  
=== Plantacions ===
 
=== Plantacions ===
   −
Encara que l'image de les plantacions de café s'associe a sovint en la d'immensos terrenys que se poden trobar en diversos països com Colòmbia, la producció mundial de café prové, entorn al 70%, d'explotacions principalment familiars de superfície inferior a 10 hectàrees, inclús generalment per davall de cinc hectàrees.  
+
Encara que l'image de les plantacions de café s'associe a sovint en la d'immensos terrenys que se poden trobar en diversos països com [[Colòmbia]], la producció mundial de café prové, entorn al 70%, d'explotacions principalment familiars de superfície inferior a 10 hectàrees, inclús generalment per davall de cinc hectàrees.  
   −
Al tractar-se de chicotets agricultors, el cultiu del café dona treball a un enorme número de persones, ya que la recolecció, molt rarament mecanisada, requerix un temps de ma d'obra important que constituïx la part fonamental del cost de producció. Aixina puix, només en Brasil, s'estima entre 230.000 i 300.000 el número d'agricultors que viuen del café i 3 millons el número de persones empleades.  
+
Al tractar-se de chicotets agricultors, el cultiu del café dona treball a un enorme número de persones, ya que la recolecció, molt rarament mecanisada, requerix un temps de ma d'obra important que constituïx la part fonamental del cost de producció. Aixina puix, només en [[Brasil]], s'estima entre 230.000 i 300.000 el número d'agricultors que viuen del café i 3 millons el número de persones empleades.  
    
El temps necessari per a un arbre de café jove que s'establix per a començar a produir és de 3 a 4 anys. A continuació l'arbust pot viure varies décades. La copa se rebaixa per a evitar un excessiu desenroll d'altura.  
 
El temps necessari per a un arbre de café jove que s'establix per a començar a produir és de 3 a 4 anys. A continuació l'arbust pot viure varies décades. La copa se rebaixa per a evitar un excessiu desenroll d'altura.  
804

edicions

Menú de navegació