Canvis

Dos invencions que aplicaven el [[motor elèctric]] a la tracció de vehículs revolucionaren particularment la vida urbana, permetent una movilitat en l'espai que es convertí en [[movilitat social]]: l'[[ascensor]] elèctric i el [[tramvia]] elèctric (abdós en participació de [[Frank J. Sprague]]). Fins llavors era habitual que pobres i rics compartiren la mateixa casa els [[Eixample (urbanisme)|eixamples]] burguesos (uns a la planta principal i atres a les [[golfs]]), en alçades que no solien superar les cinc o sis plantes. L'urbanisme del segle XX permeté el creiximent de [[megaciutat]]s, en nítides diferències entre barris de rics i pobres, i en desplaçaments horisontals quilomètrics i de decenes de plantes en vertical (els [[arrapacels]]). El [[Metro de Londres]], que funcionava en locomotores de vapor desde l'any  [[1863]], aplicà la tracció elèctrica per permetre llínies a més profunditat sense tants requisits de ventilació (nomenades '”deep-level'') des del [[1890]], i el sistema es difongué per atres ciutats europees i americanes ([[Metro de Budapest|Budapest]] i [[Glasgow]], [[1886]]; [[Boston]], [[1897]]; [[sobte de Buenos Aires]], [[1913]]; [[metro de Madrit]], [[1919]]). L'electrificació dels ferrocarrils fon posterior (vore secció [[Història de l'electricitat#Electrificació dels ferrocarrils|Electrificació dels ferrocarrils]]'').

Dos invencions que aplicaven el [[motor elèctric]] a la tracció de vehículs revolucionaren particularment la vida urbana, permetent una movilitat en l'espai que es convertí en [[movilitat social]]: l'[[ascensor]] elèctric i el [[tramvia]] elèctric (abdós en participació de [[Frank J. Sprague]]). Fins llavors era habitual que pobres i rics compartiren la mateixa casa els [[Eixample (urbanisme)|eixamples]] burguesos (uns a la planta principal i atres a les [[golfs]]), en alçades que no solien superar les cinc o sis plantes. L'urbanisme del segle XX permeté el creiximent de [[megaciutat]]s, en nítides diferències entre barris de rics i pobres, i en desplaçaments horisontals quilomètrics i de decenes de plantes en vertical (els [[arrapacels]]). El [[Metro de Londres]], que funcionava en locomotores de vapor desde l'any  [[1863]], aplicà la tracció elèctrica per permetre llínies a més profunditat sense tants requisits de ventilació (nomenades '”deep-level'') des del [[1890]], i el sistema es difongué per atres ciutats europees i americanes ([[Metro de Budapest|Budapest]] i [[Glasgow]], [[1886]]; [[Boston]], [[1897]]; [[sobte de Buenos Aires]], [[1913]]; [[metro de Madrit]], [[1919]]). L'electrificació dels ferrocarrils fon posterior (vore secció [[Història de l'electricitat#Electrificació dels ferrocarrils|Electrificació dels ferrocarrils]]'').

=== Alexander Graham Bell: el teléfon (1876) ===

=== Alexander Graham Bell: el teléfon ([[1876]]) ===

[[Archiu:Alexander Graham Bell in colors.jpg|thumb|100px|[[Alexander Graham Bell]] ]]

[[Archiu:Alexander Graham Bell in colors.jpg|thumb|100px|[[Alexander Graham Bell]] ]]

{{principal|Teléfon}}

{{principal|Teléfon}}

L'escocés-estatunidenc [[Alexander Graham Bell]], científic, inventor i [[logopèdia|logopeda]] (1847-1922), es disputà en atres investigadors la invenció del [[teléfon]] i en conseguí la patent oficial als Estats Units el [[1876]].<ref>'''Alejandro Graham Bell'''. Cabezas, José Antonio. Susaeta Ediciones S.A ''Vidas Ilustres'' Barcelona, Espanya ISBN 84-305-1109-1 pg,20. "El Comité de Recompensas de la Exposición (Exposición Conmemorativa del Primer Centenario de la Independencia Norteamericana) estudia detenidamente el aparato, que ya había sido patentado por Bell en 1876 con el número 174.465."</ref> Prèviament havien sigut desenrollats dispositius similars per atres investigadors, entre els quals destacà [[Antonio Meucci]] (1871), que entaulà llitigis fallits en Bell fins a la seua mort, i és a qui se sol reconéixer actualment la prelació en l'invent.

L'escocés-estadounidenc [[Alexander Graham Bell]], científic, inventor i [[logopèdia|logopeda]] ([[1847]]-[[1922]]), es disputà en atres investigadors l'invenció del [[teléfon]] i conseguí la patent oficial en els [[Estats Units]] en [[1876]].<ref>'''Alejandro Graham Bell'''. Cabezas, José Antonio. Susaeta Ediciones S.A ''Vidas Ilustres'' Barcelona, Espanya ISBN 84-305-1109-1 pg,20. "El Comité de Recompensas de la Exposición (Exposición Conmemorativa del Primer Centenario de la Independencia Norteamericana) estudia detenidamente el aparato, que ya había sido patentado por Bell en 1876 con el número 174.465."</ref> Prèviament havien sigut desenrollats dispositius similars per atres investigadors, entre els quals destacà [[Antonio Meucci]] ([[1871]]), que entaulà llitigis fallits en Bell fins a la seua mort, i és a qui se sol reconéixer actualment la prelació en l'invent.

Bell contribuí de manera decisiva al desenroll de les telecomunicacions a través de la seua empresa comercial (''[[Bell Telephone Company]]'', 1877, posteriorment [[AT&T]]). També fundà a la ciutat de [[Washington DC]] el [[Laboratori Volta]], on, juntament en els seus socis, inventà un aparell que transmetia sons per mig de rajos de llum (el [[fotòfon]], 1880); i desenrollà el primer cilindre de cera per gravar (1886), cosa que posà les bases del [[gramòfon]]. Participà en la fundació de la ''[[National Geographic Society]]'' i de la revista ''[[Science]]''.<ref>{{ref-web|url = http://www.nationalgeographic.es/articulo/ng.htm Història de la National Geographic Society

Bell contribuí de manera decisiva al desenroll de les telecomunicacions a través de la seua empresa comercial (''[[Bell Telephone Company]]'', [[1877]], posteriorment [[AT&T]]). També fundà en la ciutat de [[Washington DC]] el [[Laboratori Volta]], a on, juntament en els seus socis, inventà un aparell que transmetia sons per mig de rajos de llum (el [[fotòfon]], [[1880]]); i desenrollà el primer cilindre de cera per a gravar ([[1886]]), cosa que posà les bases del [[gramòfon]]. Participà en la fundació de la ''[[National Geographic Society]]'' i de la revista ''[[Science]]''.<ref>{{ref-web|url = http://www.nationalgeographic.es/articulo/ng.htm Història de la National Geographic Society

|títol = ¿Qué es NG?

|títol = ¿Qué es NG?

|consulta = 26-03-2008

|consulta = 26-03-2008