Canvis

La unitat d'[[inducció magnètica]] del sistema MKS rep el nom de [[Tesla (unitat) |Tesla]] en honor seu.<ref>[http://www.microsiervos.com/archivo/ciencia/150-aniversario-nikola-tesla.html Biografia de Nicola Tesla] Microsiervos.com [18-05-2008]</ref>

La unitat d'[[inducció magnètica]] del sistema MKS rep el nom de [[Tesla (unitat) |Tesla]] en honor seu.<ref>[http://www.microsiervos.com/archivo/ciencia/150-aniversario-nikola-tesla.html Biografia de Nicola Tesla] Microsiervos.com [18-05-2008]</ref>

=== Charles Proteus Steinmetz: la histèresi magnètica (1892) ===

=== Charles Proteus Steinmetz: la histèresi magnètica ([[1892]]) ===

[[Archiu:Charlesproteussteinmetz.jpg|thumb|left|100px|[[Charles Proteus Steinmetz]] ]]

[[Archiu:Charlesproteussteinmetz.jpg|thumb|left|100px|[[Charles Proteus Steinmetz]] ]]

L'ingenier i inventor d'orige alemà [[Charles Proteus Steinmetz]] (1865-1923) és conegut principalment per les seues investigacions sobre el corrent altern i pel desenroll del sistema trifàsic de corrents alterns. També inventà la [[llampada d'arc]] en [[electrodo]] metàlic. El [[1892]] descobrí la [[histèresis magnètica]], un fenomen en virtut del qual els [[electroimants]] en un núcleu de material [[ferromagnètic]] (com el ferro) no es magnetisen al mateix ritme que el corrent variable que passa per les seues [[Espira (electromagnetisme)|espires]], sino que existix un retart. El 1893 desenrollà una teoria matemàtica aplicable al càlcul de circuits en corrent altern (per la qual cosa introduí l'us de [[números complexos]]) cosa que facilità el canvi de les noves llínies d'energia elèctrica, que inicialment eren de corrent continu. Els seus treballs contribuïren en gran mesura a l'impuls i utilisació de l'electricitat com font d'energia en la indústria. El 1902 fon designat professor de la [[Universitat de Schenectady]], [[Nova York]], on permaneixqué fins a la seua mort. Treballà per l'empresa [[General Electric]].<ref>[http://www.100ciaquimica.net/biograf/cientif/S/steinmetz.htm Biografia de Charles Proteus Steinmetz] 100ciaquimica.net [19-05-2008]</ref>

L'ingenier i inventor d'orige alemà [[Charles Proteus Steinmetz]] ([[1865]]-[[1923]]) és conegut principalment per les seues investigacions sobre la corrent alterna i pel desenroll del sistema trifàsic de corrents alternes. També inventà la [[llampada d'arc]] en [[electrodo]] metàlic. En l'any [[1892]] descobrí la [[histèresis magnètica]], un fenomen en virtut del qual els [[electroimants]] en un núcleu de material [[ferromagnètic]] (com el [[ferro]]) no es magnetisen al mateix ritme que la corrent variable que passa per les seues [[Espira (electromagnetisme)|espires]], sino que existix un retart.

 

En [[1893]] desenrollà una teoria matemàtica aplicable al càlcul de circuits en corrent alterna (per lo que introduí l'us de [[números complexos]]) cosa que facilità el canvi de les noves llínies d'energia elèctrica, que inicialment eren de corrent continua. Els seus treballs contribuïren en gran mesura a l'impuls i utilisació de l'electricitat com font d'energia en la indústria. En [[1902]] fon designat professor de la [[Universitat de Schenectady]], [[Nova York]], a on permaneixqué fins a l

=== Wilhelm Conrad Röntgen: els rajos X (1895) ===

=== Wilhelm Conrad Röntgen: els rajos X (1895) ===