| Llínea 320: |
Llínea 320: |
| | En [[1893]] desenrollà una teoria matemàtica aplicable al càlcul de circuits en corrent alterna (per lo que introduí l'us de [[números complexos]]) cosa que facilità el canvi de les noves llínies d'energia elèctrica, que inicialment eren de corrent continua. Els seus treballs contribuïren en gran mesura a l'impuls i utilisació de l'electricitat com font d'energia en la indústria. En [[1902]] fon designat professor de la [[Universitat de Schenectady]], [[Nova York]], a on permaneixqué fins a lla seua mort. Treballà per l'empresa [[General Electric]].<ref>[http://www.100ciaquimica.net/biograf/cientif/S/steinmetz.htm Biografia de Charles Proteus Steinmetz] 100ciaquimica.net [19-05-2008]</ref> | | En [[1893]] desenrollà una teoria matemàtica aplicable al càlcul de circuits en corrent alterna (per lo que introduí l'us de [[números complexos]]) cosa que facilità el canvi de les noves llínies d'energia elèctrica, que inicialment eren de corrent continua. Els seus treballs contribuïren en gran mesura a l'impuls i utilisació de l'electricitat com font d'energia en la indústria. En [[1902]] fon designat professor de la [[Universitat de Schenectady]], [[Nova York]], a on permaneixqué fins a lla seua mort. Treballà per l'empresa [[General Electric]].<ref>[http://www.100ciaquimica.net/biograf/cientif/S/steinmetz.htm Biografia de Charles Proteus Steinmetz] 100ciaquimica.net [19-05-2008]</ref> |
| | | | |
| − | === Wilhelm Conrad Röntgen: els rajos X (1895) === | + | === Wilhelm Conrad Röntgen: els rajos X ([[1895]]) === |
| | [[Archiu:Wilhelm Conrad Röntgen (1845--1923).jpg|100px|thumb|[[Wilhelm Conrad Röntgen]] ]] | | [[Archiu:Wilhelm Conrad Röntgen (1845--1923).jpg|100px|thumb|[[Wilhelm Conrad Röntgen]] ]] |
| | {{principal|Rajos X}} | | {{principal|Rajos X}} |
| − | El físic alemany [[Wilhelm Conrad Röntgen]] (1845-1923). Utilisant un [[tubo de Crookes]], fon qui produí el [[1895]] la primera [[radiació electromagnètica]] en les [[llongitut d'ona|llongituts d'ona]] corresponents als actualment nomenats [[rajos X]]. Gràcies al seu descobriment fon guardonat en el primer [[Premi Nobel de Física]] el [[1901]]. El premi fon concedit oficialment: "en reconeiximent dels extraordinaris servicis que ha brindat pel descobriment dels notables rajos que porten el seu nom." Tanmateix, Röntgen no volgué que els rajos dugueren el seu nom tot i que a Alemanya el procediment de la radiografia es diu "röntgen" a causa del fet que els verps alemanys tenen la desinència "en". Els rajos X es comencen a aplicar en tots els camps de la medicina entre ells l'urològic. Posteriorment atres investigadors utilisaren la [[radiologia]] pel diagnòstic de la [[litiasis|malaltia litiàsica]]. És un dels punts culminants de la medicina de finals del segle XIX, sobre el qual es basaren numerosos diagnòstics d'entitats [[nosologia|nosològiques]], fins a aquell moment difícils de diagnosticar, i continuà havent-hi desenrolls posteriors al segle XX i fins als nostres dies (''vejau la secció [[#Electromedicina|Electromedicina]]''). | + | El físic alemany [[Wilhelm Conrad Röntgen]] ([[1845]]-[[1923]]). Utilisant un [[tubo de Crookes]], fon qui produí en [[1895]] la primera [[radiació electromagnètica]] en les [[llongitut d'ona|llongituts d'ona]] corresponents als actualment nomenats [[rajos X]]. Gràcies al seu descobriment fon guardonat en el primer [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1901]]. El premi fon concedit oficialment: "en reconeiximent als extraordinaris servicis que ha brindat pel descobriment dels notables rajos que porten el seu nom." |
| | | | |
| − | En honor seu rep el seu nom la unitat de mesura de l'[[contaminació radioactiva|exposición a la radiació]], estableta el 1928: [[Roentgen (unitat)]].<ref>[http://www.historiadelamedicina.org/Roentgen.html Biografia de Wilhelm Conrad Röntgen] historiadelamedicina.org [20-05-2008]</ref> | + | Röntgen no volgué que els rajos dugueren el seu nom encara que en Alemanya el procediment de la radiografia es diu "röntgen" a causa del fet que els verps alemanys tenen la desinència "en". Els rajos X es comencen a aplicar en tots els camps de la medicina entre ells l'urològic. |
| | + | |
| | + | Posteriorment atres investigadors utilisaren la [[radiologia]] pel diagnòstic de la [[litiasis|malaltia litiàsica]]. És un dels punts culminants de la medicina de finals del [[segle XIX]], sobre el qual es basaren numerosos diagnòstics d'entitats [[nosologia|nosològiques]], fins a aquell moment difícils de diagnosticar, i continuà havent-hi desenrolls posteriors al [[segle XX]] i fins als nostres dies (''vejau la secció [[#Electromedicina|Electromedicina]]''). |
| | + | |
| | + | En honor seu rep el seu nom la unitat de mesura de l'[[contaminació radioactiva|exposición a la radiació]], estableta en [[1928]]: [[Roentgen (unitat)]].<ref>[http://www.historiadelamedicina.org/Roentgen.html Biografia de Wilhelm Conrad Röntgen] historiadelamedicina.org [20-05-2008]</ref> |
| | | | |
| | === Michael Idvorski Pupin: la bobina de Pupin (1894) i les imàgens de rajos X (1896) === | | === Michael Idvorski Pupin: la bobina de Pupin (1894) i les imàgens de rajos X (1896) === |