Canvis

Entre els seus numerosos invents destaca la [[pantalla fluorescent]] que facilitava l'exploració i registre de les imàgens radiològiques obtingudes en els rajos X. També desenrollà en [[1894]] un sistema per aumentar en gran mesura l'abast de les comunicacions [[teléfon|telefòniques]] a través de llínies de fil de [[coure]], per mig de l'inserció a intervals regulars a lo llarc de la llínia de transmissió d'unes denominades [[inductor|bobines]] de càrrega. Estes bobines reben en honor seu el nom de [[bobina de Pupin]] i el mètodo també es denomina ''pupinisación''.<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/pupin.htm Biografia de Michael Idvorski Pupin] Biografíasyvidas.com [21-05-2008]</ref>

Entre els seus numerosos invents destaca la [[pantalla fluorescent]] que facilitava l'exploració i registre de les imàgens radiològiques obtingudes en els rajos X. També desenrollà en [[1894]] un sistema per aumentar en gran mesura l'abast de les comunicacions [[teléfon|telefòniques]] a través de llínies de fil de [[coure]], per mig de l'inserció a intervals regulars a lo llarc de la llínia de transmissió d'unes denominades [[inductor|bobines]] de càrrega. Estes bobines reben en honor seu el nom de [[bobina de Pupin]] i el mètodo també es denomina ''pupinisación''.<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/pupin.htm Biografia de Michael Idvorski Pupin] Biografíasyvidas.com [21-05-2008]</ref>

=== Joseph John Thomson: els rajos catòdics (1897) ===

=== Joseph John Thomson: els rajos catòdics ([[1897]]) ===

{{principal|Electró}}

{{principal|Electró}}

[[Archiu:Jj-thomson2.jpg|thumb|100px|[[Joseph John Thomson]] ]]

[[Archiu:Jj-thomson2.jpg|thumb|100px|[[Joseph John Thomson]] ]]

El físic anglés [[Joseph John Thomson]] (1856-1940) descobrí que els [[rajos catòdics]] podien desviar-se aplicant un camp magnètic perpendicular a la seua direcció de propagació i calculà les lleis d'esta desviació. Demostrà que estos rajos estaven constituïts per partícules atòmiques de càrrega negativa que nomenà ''corpúsculs'' i hui en dia es coneixen com [[electrons]]. Demostrà que la nova partícula que havia descobert era aproximadament mil vegades més llaugera que l'[[hidrogen]]. Esta fon la primera identificació de partícules subatòmiques, en les grans conseqüències que això tingué en el consegüent desenroll de la ciència i la tècnica. Posteriorment, mesurant la desviació en camps magnètics, obtingué la relació entre la càrrega i la massa del electró. També examinà els rajos positius i, el 1912, descobrí la manera d'utilisar-los per separar [[àtoms]] de diferent massa. L'objectiu se conseguí desviant els rajos positius en camps electromagnètics ([[espectrometria de massa]]). Així descobrí que el [[neó]] té dos isòtops (el neó-20 i el neó-22). Tots estos treballs serviren a Thomson per propondre una estructura de l'àtom, que més tart es demostrà incorrecta, car suponia que les partícules positives estaven mesclades homogéneament en les negatives. Thomson també estudià i experimentà sobre les propietats elèctriques dels gasos i la conducció elèctrica a través d'ells, i fon justament per esta investigació que rebé el [[Premi Nobel de Física]] el 1906.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1906/thomson-bio.html Biografia de Joseph John Thomson] (en anglès) nobelprize.org [19-05-2008]</ref>

El físic anglés [[Joseph John Thomson]] ([[1856]]-[[1940]]) descobrí que els [[rajos catòdics]] podien desviar-se aplicant un camp magnètic perpendicular a la seua direcció de propagació i calculà les lleis d'esta desviació. Demostrà que estos rajos estaven constituïts per partícules atòmiques de càrrega negativa que nomenà ''corpúsculs'' i hui en dia es coneixen com [[electrons]]. Demostrà que la nova partícula que havia descobert era aproximadament mil vegades més llaugera que l'[[hidrogen]].  

 

Esta fon la primera identificació de partícules subatòmiques, en les grans conseqüències que això tingué en el consegüent desenroll de la ciència i la tècnica. Posteriorment, mesurant la desviació en camps magnètics, obtingué la relació entre la càrrega i la massa del electró. També examinà els rajos positius i en l'any [[1912]], descobrí la manera d'utilisar-los per separar [[àtoms]] de diferent massa. L'objectiu se conseguí desviant els rajos positius en camps electromagnètics ([[espectrometria de massa]]). Aixina descobrí que el [[neó]] té dos isòtops (el neó-20 i el neó-22).  

 

Tots estos treballs serviren a Thomson per propondre una estructura de l'àtom, que més tart es demostrà incorrecta, perque suponia que les partícules positives estaven mesclades homogéneament en les negatives. Thomson també estudià i experimentà sobre les propietats elèctriques dels gasos i la conducció elèctrica a través d'ells, i fon justament per esta investigació que rebé el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1906]].<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1906/thomson-bio.html Biografia de Joseph John Thomson] (en anglès) nobelprize.org [19-05-2008]</ref>

=== Germans Lumière: l'inici del cinema (1895) ===

=== Germans Lumière: l'inici del cinema (1895) ===