154 209
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 357:
Llínea 357: − + − + − Tot i que se li atribuí la invenció de la [[ràdio]], la patent tornà al verdader inventor, l'austro-hongarés [[Nikola Tesla]], en [[1943]]. També inventà l'[[antena Marconi]]. El 1909 Marconi rebé, juntament en el físic alemà [[Karl Ferdinand Braun]], el [[Premi Nobel de Física]] pel seu treball.<ref>[http://histel.com/z_histel/biografias.php?id_nombre=63 Biografia de Guglielmo Marconi] histel.com [21-05-2008]</ref>+ + + + + + +
→Guglielmo Marconi: la telegrafia sense fil (1899)
La tecnologia del cine ha evolucionat molt fins al cine digital del [[segle XXI]] i simultàneament ha evolucionat el llenguage cinematogràfic, incloent-hi les convencions del gènero i els [[gènero cinematogràfic|gèneres cinematogràfics]]. Més transcendent encara ha segut l'evolució conjunta de cine i societat, i el sorgiment de diferents [[moviment cinematogràfic|moviments cinematogràfics]], cinematografies nacionals, etc. En els [[Estats Units]], [[Thomas Alva Edison]] fon el màxim impulsor del cine, consolidant una indústria en la que desijava ser el protagonista indiscutible al considerar-se com l'únic inventor i propietari del nou espectacul. En [[Espanya]], la primera projecció l'oferí un enviat dels Lumière en [[Madrid]], el [[15 de maig]] de l'any [[1896]].<ref>[http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque1/index.html Història del cine] Ministeri d'Educació i Ciència Espanya [22-05-2008]</ref>
La tecnologia del cine ha evolucionat molt fins al cine digital del [[segle XXI]] i simultàneament ha evolucionat el llenguage cinematogràfic, incloent-hi les convencions del gènero i els [[gènero cinematogràfic|gèneres cinematogràfics]]. Més transcendent encara ha segut l'evolució conjunta de cine i societat, i el sorgiment de diferents [[moviment cinematogràfic|moviments cinematogràfics]], cinematografies nacionals, etc. En els [[Estats Units]], [[Thomas Alva Edison]] fon el màxim impulsor del cine, consolidant una indústria en la que desijava ser el protagonista indiscutible al considerar-se com l'únic inventor i propietari del nou espectacul. En [[Espanya]], la primera projecció l'oferí un enviat dels Lumière en [[Madrid]], el [[15 de maig]] de l'any [[1896]].<ref>[http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque1/index.html Història del cine] Ministeri d'Educació i Ciència Espanya [22-05-2008]</ref>
=== Guglielmo Marconi: la telegrafia sense fil (1899) ===
=== Guglielmo Marconi: la telegrafia sense fil ([[1899]]) ===
[[Fitxer:Marconi.jpg|thumb|100px|[[Guglielmo Marconi]] ]]
[[Fitxer:Marconi.jpg|thumb|100px|[[Guglielmo Marconi]] ]]
{{principal|Ràdio}}
{{principal|Ràdio}}
L'ingenier i físic italià [[Guglielmo Marconi]] (1874-1937), és conegut, principalment, com l'inventor del primer sistema pràctic de senyals telegràfics sense fils, que donà orige a la [[ràdio]] actual. El [[1899]] conseguí establir comunicació telegràfica sense fils a través del [[canal de la Mànega]] entre [[Anglaterra]] i [[França]], i el 1903 a través de l'[[oceà Atlàntic]] entre [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]], i [[Saint John's (Terranova i Labrador)]], [[Canadà]]. El [[1903]] establí als [[Estats Units]] l'estació [[WCC]]. A la seua inauguració, es creuaren mensages de salutació el president [[Theodore Roosevelt]] i el rei [[Eduard VIII d'Anglaterra]]. El [[1904]] arribà a un acort en el servici de Correus britànic per la transmissió comercial de mensages per ràdio. Les marines italiana i britànica aviat adoptaren el seu sistema i cap al [[1907]] havia conseguit tal perfeccionament que s'establí un servici transatlàntic de telegrafia sense fils per us públic. Per la [[telegrafia]] fon un gran impuls el poder utilisar el [[còdic Morse]] sense necessitat de cables conductors.
L'ingenier i físic [[Italia|italià]] [[Guglielmo Marconi]] ([[1874]]-[[1937]]), és conegut, principalment, com l'inventor del primer sistema pràctic de senyals telegràfics sense fils, que donà orige a la [[ràdio]] actual.
En l'any 1899 conseguí establir comunicació telegràfica sense fils a través del [[canal de la Mànega]] entre [[Anglaterra]] i [[França]], i en [[1903]] a través de l'[[oceà Atlàntic]] entre [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]], i [[Saint John's (Terranova i Labrador)]], [[Canadà]].
En [[1903]] establí en els [[Estats Units]] l'estació [[WCC]]. A la seua inauguració, es creuaren mensages de salutació entre el president [[Theodore Roosevelt]] i el rei [[Eduard VIII d'Anglaterra]].
En l'any [[1904]] arribà a un acort en el servici de Correus britànic per a la transmissió comercial de mensages per ràdio. Les marines italiana i britànica adoptaren el seu sistema i cap a l'any [[1907]] havia conseguit tal perfeccionament que s'establí un servici transatlàntic de telegrafia sense fils per us públic. Per la [[telegrafia]] fon un gran impuls el poder utilisar el [[còdic Morse]] sense necessitat de cables conductors.
Encara que se li atribuí l'invenció de la [[ràdio]], la patent tornà al verdader inventor, l'austro-hongarés [[Nikola Tesla]], en [[1943]]. També inventà l'[[antena Marconi]]. En [[1909]] Marconi rebé, juntament en el físic alemà [[Karl Ferdinand Braun]], el [[Premi Nobel de Física]] pel seu treball.<ref>[http://histel.com/z_histel/biografias.php?id_nombre=63 Biografia de Guglielmo Marconi] histel.com [21-05-2008]</ref>
=== Peter Cooper Hewitt: la llàntia de vapor de mercuri (1901-1912) ===
=== Peter Cooper Hewitt: la llàntia de vapor de mercuri (1901-1912) ===