6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «El '''pinyin''', o més formalment el '''hanyu pinyin''' (chinenc tradicional: 漢語拼音, chinenc simplificat: 汉语拼音, pinyin: ''Hànyǔ Pīny...».
El '''pinyin''', o més formalment el '''hanyu pinyin''' ([[chinenc tradicional]]: 漢語拼音, [[chinenc simplificat]]: 汉语拼音, pinyin: ''Hànyǔ Pīnyīn'') és un sistema de [[romanisació]] de l'idioma [[mandarí]] que utilisa l'[[alfabet llatí]]. ''Hanyu'' es referix a la llengua mandarina (lliteralment "llengua dels [[Han (ètnia)|Han]]"), i ''pinyin'' vol dir "lletrejar sons". D'atres sistemes de transcripció fonètica de mandarí també es diuen pinyin, per eixemple el [[Tongyong pinyin]], el sistema oficial de la [[República de China]] entre el [[2002]] i el [[2008]], i el sistema [[Wade-Giles]], nomenat ''Wēituǒmǎ Pīnyīn'' en mandarí.
El pinyin s'usa com a sistema oficial de romanisació en la [[China continental]] i [[Taiwan]], i arreu del món per a ensenyar el mandarí com a [[segona llengua]]. També s'usa per a escriure noms chinencs en publicacions en escritura romana, i en alguns sistemes informàtics per a teclejar caràcters chinencs.
D'una banda, l'escritura chinenca es basa en caràcters, els quals no han variat molt els últims 2000 anys. D'atra banda, el chinenc, més que una llengua, és una família de llengües, en una gran variació de pronunciacions. Durant el segle XX es van impulsar diferents mètodos per a homogeneisar les diferents pronunciacions. Un d'ells és la transcripció fonètica en pinyin, que es basa en l'idioma putonghua o mandarí (chinenc tradicional: 普通話, chinenc simplificat: 普通话, pinyin: pǔtōnghuà) i en la variant dialectal de [[Pequín]].
El sistema pinyin va ser desenrollat per un comité de la [[República Popular de China]] i va ser aprovat el [[1958]]. L'[[Organisació Internacional per a l'Estandardisació]] (ISO) lo va escollir com a romanisació estàndart en [[1982]], i el govern de [[Taiwan]] va canviar el seu sistema de romanisació oficial al pinyin en el [[2009]]. A causa que el pinyin va ser desenrollat fa relativament poc temps, tanmateix, encara es veuen sovint paraules i noms romanisats en el sistema Wade-Giles en llengües europees.
D'atres transcripcions fonètiques per al chinenc són:
* el sistema [[Wade-Giles]], obsolet pero encara usat en alguns préstams com, per eixemple, [[dao]] i [[I Ching]]
* el sistema [[Tongyong pinyin]], molt semblant al sistema hanyu pinyin, que va ser el sistema oficial de Taiwan entre el 2002 i el 2008.
* el sistema [[Gwoyeu romatzyh]], el qual, únicament entre sistemes de transcripció del xinès, fa servir canvis de lletres per a indicar el [[to (llingüística)|to]] d'una sílaba i no signes diacrítics (com el pinyin) o números (com el Wade-Giles)
* [[bopomofo]] (ㄅㄆㄇㄈ), utilisat a [[Taiwan]]
Encara que el sistema pinyin ignora completament l'[[Alfabet fonètic internacional]], ha resultat ser molt efectiu. Hui dia, en ciutats com [[Pequín]] o [[Xangai]] es poden trobar texts escrits en pinyin en molts llocs públics, al costat del chinenc, per a facilitar la llectura als estrangers. El pinyin també s'utilisa per a introduir els caràcters chinencs als [[ordenador]]s en teclats occidentals, per mig d'un sistema de substitució automàtica.
== Pinyin en Unicode ==
Esta taula mostra l'equivalència Unicode dels caràcters accentuats que fa anar el Pinyin. El pinyin fa servir quatre [[signe diacrític|signes diacrítics]] per a indicar el [[to (llingüística)|to]] de les paraules: el [[màcron]] per al primer to, l'accent [[accent tancat|tancat]] per al segon, l'[[anticircumflex]] (o el "caron" o "hàchec") per al tercer, i l'accent [[accent obert|obert]] per al quart. En paraules compostes hi pot haver sílabes sense to, o be en el "to neutral", i en pinyin s'indiquen tons neutrals per l'omissió de signe diacrític.
{| border=1 cellpadding=5 style="border-collapse: collapse;"
|-bgcolor=cccccc
! To<br />neutre !! Primer to !! Segon to !! Tercer to !! Quart to
|----------------------------------------------------
| a || ā = &#257; || á = &aacute; || ǎ = &#462; || à = &agrave;
|----------------------------------------------------
| e || ē = &#275; || é = &eacute; || ě = &#283; || è = &egrave;
|----------------------------------------------------
| i || ī = &#299; || í = &iacute; || ǐ = &#464; || ì = &igrave;
|----------------------------------------------------
| o || ō = &#333; || ó = &oacute; || ǒ = &#466; || ò = &ograve;
|----------------------------------------------------
| u || ū = &#363; || ú = &uacute; || ǔ = &#468; || ù = &ugrave;
|----------------------------------------------------
| ü || ǖ = &#470; || ǘ = &#472; || ǚ = &#474; || ǜ = &#476;
|----------------------------------------------------
|}
== Enllaços externs ==
* [http://www.kanglin-software.com/LittlePinApp/LittlePinyinApp.aspx Little Pinyin App 1.0 online]
* [http://cq.netsh.com/bbs/757809/html/tree_33024454.html New Edition Hanyu Pinyin Syllable Table]
* [http://www.kanglin-software.com/ Convert Chinese to Pinyin]
[[Categoria:Chinenc]]
[[Categoria:Fonètica]]
[[Categoria:Sistemes de transcripció del chinenc]]
[[Categoria:Romanisació]]
El pinyin s'usa com a sistema oficial de romanisació en la [[China continental]] i [[Taiwan]], i arreu del món per a ensenyar el mandarí com a [[segona llengua]]. També s'usa per a escriure noms chinencs en publicacions en escritura romana, i en alguns sistemes informàtics per a teclejar caràcters chinencs.
D'una banda, l'escritura chinenca es basa en caràcters, els quals no han variat molt els últims 2000 anys. D'atra banda, el chinenc, més que una llengua, és una família de llengües, en una gran variació de pronunciacions. Durant el segle XX es van impulsar diferents mètodos per a homogeneisar les diferents pronunciacions. Un d'ells és la transcripció fonètica en pinyin, que es basa en l'idioma putonghua o mandarí (chinenc tradicional: 普通話, chinenc simplificat: 普通话, pinyin: pǔtōnghuà) i en la variant dialectal de [[Pequín]].
El sistema pinyin va ser desenrollat per un comité de la [[República Popular de China]] i va ser aprovat el [[1958]]. L'[[Organisació Internacional per a l'Estandardisació]] (ISO) lo va escollir com a romanisació estàndart en [[1982]], i el govern de [[Taiwan]] va canviar el seu sistema de romanisació oficial al pinyin en el [[2009]]. A causa que el pinyin va ser desenrollat fa relativament poc temps, tanmateix, encara es veuen sovint paraules i noms romanisats en el sistema Wade-Giles en llengües europees.
D'atres transcripcions fonètiques per al chinenc són:
* el sistema [[Wade-Giles]], obsolet pero encara usat en alguns préstams com, per eixemple, [[dao]] i [[I Ching]]
* el sistema [[Tongyong pinyin]], molt semblant al sistema hanyu pinyin, que va ser el sistema oficial de Taiwan entre el 2002 i el 2008.
* el sistema [[Gwoyeu romatzyh]], el qual, únicament entre sistemes de transcripció del xinès, fa servir canvis de lletres per a indicar el [[to (llingüística)|to]] d'una sílaba i no signes diacrítics (com el pinyin) o números (com el Wade-Giles)
* [[bopomofo]] (ㄅㄆㄇㄈ), utilisat a [[Taiwan]]
Encara que el sistema pinyin ignora completament l'[[Alfabet fonètic internacional]], ha resultat ser molt efectiu. Hui dia, en ciutats com [[Pequín]] o [[Xangai]] es poden trobar texts escrits en pinyin en molts llocs públics, al costat del chinenc, per a facilitar la llectura als estrangers. El pinyin també s'utilisa per a introduir els caràcters chinencs als [[ordenador]]s en teclats occidentals, per mig d'un sistema de substitució automàtica.
== Pinyin en Unicode ==
Esta taula mostra l'equivalència Unicode dels caràcters accentuats que fa anar el Pinyin. El pinyin fa servir quatre [[signe diacrític|signes diacrítics]] per a indicar el [[to (llingüística)|to]] de les paraules: el [[màcron]] per al primer to, l'accent [[accent tancat|tancat]] per al segon, l'[[anticircumflex]] (o el "caron" o "hàchec") per al tercer, i l'accent [[accent obert|obert]] per al quart. En paraules compostes hi pot haver sílabes sense to, o be en el "to neutral", i en pinyin s'indiquen tons neutrals per l'omissió de signe diacrític.
{| border=1 cellpadding=5 style="border-collapse: collapse;"
|-bgcolor=cccccc
! To<br />neutre !! Primer to !! Segon to !! Tercer to !! Quart to
|----------------------------------------------------
| a || ā = &#257; || á = &aacute; || ǎ = &#462; || à = &agrave;
|----------------------------------------------------
| e || ē = &#275; || é = &eacute; || ě = &#283; || è = &egrave;
|----------------------------------------------------
| i || ī = &#299; || í = &iacute; || ǐ = &#464; || ì = &igrave;
|----------------------------------------------------
| o || ō = &#333; || ó = &oacute; || ǒ = &#466; || ò = &ograve;
|----------------------------------------------------
| u || ū = &#363; || ú = &uacute; || ǔ = &#468; || ù = &ugrave;
|----------------------------------------------------
| ü || ǖ = &#470; || ǘ = &#472; || ǚ = &#474; || ǜ = &#476;
|----------------------------------------------------
|}
== Enllaços externs ==
* [http://www.kanglin-software.com/LittlePinApp/LittlePinyinApp.aspx Little Pinyin App 1.0 online]
* [http://cq.netsh.com/bbs/757809/html/tree_33024454.html New Edition Hanyu Pinyin Syllable Table]
* [http://www.kanglin-software.com/ Convert Chinese to Pinyin]
[[Categoria:Chinenc]]
[[Categoria:Fonètica]]
[[Categoria:Sistemes de transcripció del chinenc]]
[[Categoria:Romanisació]]