Canvis

3 bytes afegits ,  12:01 15 set 2014
m
sense resum d'edició
Llínea 18: Llínea 18:  
'''William Howard Taft''' ([[Cincinnati]], [[15 de setembre]] de [[1857]]-[[Washington, D. C.]], [[8 de març]] de  [[1930]]) fon el vigèsim sèptim [[President dels Estats Units|President]] dels [[Estats Units]] ([[1909]]-[[1913]]) i [[Juge president dels Estats Units|president del Tribunal Suprem]] ([[1921]]-[[1930]]). És l'única persona en haver eixercit abdós càrrecs.
 
'''William Howard Taft''' ([[Cincinnati]], [[15 de setembre]] de [[1857]]-[[Washington, D. C.]], [[8 de març]] de  [[1930]]) fon el vigèsim sèptim [[President dels Estats Units|President]] dels [[Estats Units]] ([[1909]]-[[1913]]) i [[Juge president dels Estats Units|president del Tribunal Suprem]] ([[1921]]-[[1930]]). És l'única persona en haver eixercit abdós càrrecs.
   −
Naixqué en 1857 en Cincinnati en el sí de la familia Taft, de llarga tradició en el poder en Estats Units. Son pare, [[Alphonso Taft]], fon un prominent polític republicà, que eixercí els càrrecs de Secretari de la guerra i [[Fiscal general dels Estats Units]]. William Taft se graduà en Dret en la [[Universitat de Yale]]. Abans de ser president, Taft fon elegit per a servir en el Tribunal Suprem de Cincinnati en [[1887]]. En [[1890]] fon nomenat [[Procurador General dels Estats Units]] i en 1891 juge de la Cort d'Apelacions del 6º circuit. En [[1901]] el president [[William McKinley]] ho nomenà governador general de [[Filipines]], en [[1904]] [[Secretari de la Guerra]] i en [[1906]] governador temporal de [[Cuba]] a petició del [[president de Cuba]], [[Tomás Estrada Palma]], per a evitar una guerra interna en el país entre les diferents tendències polítiques.
+
Naixqué en 1857 en Cincinnati en el sí de la familia Taft, de llarga tradició en el poder en Estats Units. Son pare, [[Alphonso Taft]], fon un prominent polític republicà, que eixercí els càrrecs de Secretari de la guerra i [[Fiscal general dels Estats Units]]. William Taft se graduà en Dret en la [[Universitat de Yale]]. Abans de ser president, Taft fon elegit per a servir en el Tribunal Suprem de Cincinnati en [[1887]]. En [[1890]] fon nomenat [[Procurador General dels Estats Units]] i en [[1891]] juge de la Cort d'Apelacions del 6º circuit. En [[1901]] el president [[William McKinley]] ho nomenà governador general de [[Filipines]], en [[1904]] [[Secretari de la Guerra]] i en [[1906]] governador temporal de [[Cuba]] a petició del [[president de Cuba]], [[Tomás Estrada Palma]], per a evitar una guerra interna en el país entre les diferents tendències polítiques.
   −
Educat en Yale fon elegit en [[1909]] per a president dels Estats Units, succeint en el càrrec a [[Theodore Roosevelt]]. Durant el seu mandat el Congrés aprovà dos importants esmenes: la setzena, per la que se podia recaptar imposts deduint-los directament de la renda, i la dessetena, per la que se podia triar directament als senadors.<ref>Philip Jenkins, Breve historia de Estados Unidos, Alianza editorial, Madrit 2005.</ref> En [[octubre]] d'eixe mateix any concedí dos entrevistes: la primera en [[El Paso (Texas)|El Paso]], [[Texas]] i l'última en [[Ciutat Juárez]], realisada en l'aduana fronteriça, ubicada en l'avinguda 16 de setembre, sent aixina, les primeres entrevistes fetes en el frontera nort en Estats Units i en [[Mèxico]], al fer una visita d'Estat al llavors [[President de Mèxic|president mexicà]] [[Porfirio Díaz]].
+
Educat en Yale fon elegit en [[1909]] per a president dels Estats Units, succeint en el càrrec a [[Theodore Roosevelt]]. Durant el seu mandat el Congrés aprovà dos importants esmenes: la setzena, per la que se podia recaptar imposts deduint-los directament de la renda, i la dessetena, per la que se podia triar directament als senadors.<ref>Philip Jenkins, Breve historia de Estados Unidos, Alianza editorial, Madrit 2005.</ref> En [[octubre]] d'eixe mateix any concedí dos entrevistes: la primera en [[El Paso (Texas)|El Paso]], [[Texas]] i l'última en [[Ciutat Juárez]], realisada en l'aduana fronteriça, ubicada en l'avinguda 16 de setembre, sent aixina, les primeres entrevistes fetes en el frontera nort en Estats Units i en [[Mèxic]], al fer una visita d'Estat al llavors [[President de Mèxic|president mexicà]] [[Porfirio Díaz]].
    
== Referències ==
 
== Referències ==
154 863

edicions