Canvis

3997 bytes afegits ,  20:08 24 set 2014
Pàgina nova, en el contingut: «El Barranc de Carraixet naix en Gàtova i desemboca en Alboraya. Com tot barranc és una corrent discontinua d´aigua pero en Alboraya mai està sec. També...».
El Barranc de Carraixet naix en Gàtova i desemboca en Alboraya. Com tot barranc és una corrent discontinua d´aigua pero en Alboraya mai està sec. També és una reserva natural.


== Biotipo ==

=== Naiximent ===

El barranc de Carraixet, primer forma part d’un conjunt de rambles de la Serra Calderona. En Gàtova estes rambles formen un únic caudal que descendix des de la Serra Calderona cap a l’horta.La seua mare presenta chicotets aquífers i es prou abrupta. === Bétera ===


Enacabant el baranc descendix als termes de Bétera on el terreny pert inclinació i el seu caixer es fa regular, pero al contrari que en el tram anterior, lo barranc està sec.


=== Horta nort ======= Part seca ====

El barranc seguix desendint cap a l’est, i el seu llit és totalment plà. Per a previndre les inundacions, ya que en tot el seu recorregut ha arreplegat l´aigua de les montanyes, els afluents de Carpesa i Alfara i les séquies el seu caixer està canalitzat.
==== Part final ====
En esta part comprén els termes d´Alboraya, Tavernes Blanques i Almàcera. Este tram és totàlment pla i mai està sec perque naiximents d´aigues subterrànees. Per últim desemboca en el mar Mediterràneu.
== Biocenosi ==

El Barranc de Carraixet alberga tant animals terrestres com marins. Destaquen les aus, peixos i chicotets mamifers. Entre ells s´estableixen relacions tròfiques i hi han productors, descomponedors, consumidors primaris, consumidors secundaris i consumidors terciaris . En el Barranc hi han dos classes de biocenosi , una en la part seca i atra en la humida que són totalment diferents
.
== Part seca i naiximent ==
=== Plantes ====Les plantes que hi han són típiques del clima Mediterrani.Són plantes de chicotet tamany com arbustos i broça.

•En el naiximent creixen Pins, garroferes, llentiscles, oliveres, mores i romero entre atres.


•En lo que és la part seca podem trobar algunes figueres, xops o altres arbres frutals. Al final dela part seca trobem canyes o atres plantes menys importants al haver més més aigua.=== Animals ===

==== Mamifers ====
Els mamifers de la part seca són chicotets i són hevívors, majoritàriament conills encara que també es pòden trovar javalins.També podem trobar mamífers de tamany mitjà, pero en cautivitat, que pasturen pel barranc.
==== Aus ====
Les aus de la part seca són de tamany xicotet pero pot ser que en el seu naiximent vixquen algunes aus de gran tamany. Estes són l´àlguila i el falcó, pero la gran majoria són taulains, oronetes, perdius, guales, tòrtoles, coloms i mussols.
==== Reptils ====Podem trobar reptils com els fardachos i les serps.

==== Anfibis ====
Els únis anfivis que viuen són granotes on tenen aigua.
== Part aquàtica ==
=== Plantes ===Les plantes són diferents a les de la part seca, al estar en l’aigua creixen canyes; però en el barranc s’acumula terra, lo que fa que puguen eixir atres plantes damunt d’ella. També actua com a protecció per als animals. Les plantes actuen com una ret.

=== Animals ===
==== Mamífers ====

Els unics mamifers que viuen són les rates d’aigua que habiten en les illes formades per la acumulacio de terra que les plantes mantenen.


=== Aus ===
===== Aus aquàtiques =====

Són le fojes, polles, garces, collverts, galls de canyar, martín pescador, garceta
común, calamó, gaviota reidora i argons comú i real.
===== Terrestres =====Les aus `terrestres´ són taulains i altres espècies que no viuen fixes en el Barranc de Carraixet


==== Reptils ====
El reptil més significatiu és la tortuga mediterranea d´aigua o Gàlapag europeu que està en perill d´extinció, també viuen fardachos.


==== Anfivis ====
Els anfivis que l´haviten sòn granotes

==== Peixos ====
Els peixos de Barranc són resistents i molt variats, com el samarruc, també constituixen l´aliment de moltes aus.


=== Curiositats ===

En el barranc tingué lloc el miracles dels peixets on estrova la seua ermita.
3903

edicions