| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[Archiu:Direzione_movimento_futurista.jpg|thumb|Cartell en adhesions al futurisme, any 1902.]] | + | [[Archiu:Direzione_movimento_futurista.jpg|thumb|Cartell en adhesions al futurisme, any [[1902]].]] |
| | | | |
| | El '''futurisme''' és un dels primers moviments de la [[vanguardes|vanguarda artística]]. Procedix del [[cubisme]] i és el primer moviment artístic que s'organisa com a tal, es reconeix i es definix en un [[manifest]]. Aixina, es considera que s'inicia quan, el [[20 de febrer]] de [[1909]], el poeta [[Filippo Tommaso Marinetti]] va publicar el ''[[Manifest del Futurisme]]'' en el diari ''[[Le Figaro]]'' de [[París]]. | | El '''futurisme''' és un dels primers moviments de la [[vanguardes|vanguarda artística]]. Procedix del [[cubisme]] i és el primer moviment artístic que s'organisa com a tal, es reconeix i es definix en un [[manifest]]. Aixina, es considera que s'inicia quan, el [[20 de febrer]] de [[1909]], el poeta [[Filippo Tommaso Marinetti]] va publicar el ''[[Manifest del Futurisme]]'' en el diari ''[[Le Figaro]]'' de [[París]]. |
| | | | |
| − | El futurisme va ser nomenat aixina per la seua intenció de trencar absolutament en tota la [[història de l'art]] passada. Rebujava l'estètica tradicional i s'interessava per la vida contemporànea, la innovació i les darreres tecnologies. Els temes dominants varen ser la [[màquina]] i el [[moviment]]. Per a expressar el moviment, repetixen la mateixa image, com si fos una seqüència fílmica, i això ho van nomenar "simultaneisme". | + | El futurisme va ser nomenat aixina per la seua intenció de trencar absolutament en tota la [[història de l'art]] passada. Rebujava l'estètica tradicional i s'interessava per la vida contemporànea, la innovació i les darreres tecnologies. Els temes dominants varen ser la [[màquina]] i el [[moviment]]. Per a expressar el moviment, repetixen la mateixa image, com si fos una seqüència fílmica, i això ho varen nomenar "simultaneisme". |
| | | | |
| − | Valorava la [[poesia]], l'[[escàndal]], l'audàcia, la [[velocitat]], les [[noves tecnologies]] i el [[canvi]] revolucionari; i també el [[masclisme]], el [[nacionalisme]], la [[guerra]] i l'arquetip del guerrer. Es caracterisava entre d'alters coses per l'exaltació de la [[sensació|sensualitat]], l'adoració a la tecnologia i la màquina, el retrat de la realitat en moviment i l'expressió [[plasticitat|plàstica]] en totes les arts, incloent les escèniques i la lliteratura, per eixemple en la disposició en que s'escriu i les tipografies. No pocs futuristes varen simpatisar en el feixisme. | + | Valorava la [[poesia]], l'[[escàndal]], l'audàcia, la [[velocitat]], les [[noves tecnologies]] i el [[canvi]] revolucionari; i també el [[masclisme]], el [[nacionalisme]], la [[guerra]] i l'arquetip del guerrer. Es caracterisava entre d'alters coses per l'exaltació de la [[sensació|sensualitat]], l'adoració a la tecnologia i la màquina, el retrat de la realitat en moviment i l'expressió [[plasticitat|plàstica]] en totes les arts, incloent les escèniques i la lliteratura, per eixemple en la disposició en que s'escriu i les tipografies. No pocs futuristes varen simpatisar en el fascisme. |
| | | | |
| | == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
| | * Marinetti, F.T. ''Manifiestos y textos del futurismo.'' Editorial Quadrata. Buenos Aires. 2007. | | * Marinetti, F.T. ''Manifiestos y textos del futurismo.'' Editorial Quadrata. Buenos Aires. 2007. |
| | | | |
| | + | [[Categoria:Arts i Cultura]] |
| | [[Categoria:Futurisme| ]] | | [[Categoria:Futurisme| ]] |