Canvis

</ref> un objecte trobat en [[Iraq]] en l'any [[1938]], datat al voltant del [[250 aC]], que s'assembla a una cela electroquímica. No s'han trobat documents que en demostren la utilisació, encara que hi ha atres descripcions anacròniques de dispositius elèctrics en murs egipcis i escrits antics.

</ref> un objecte trobat en [[Iraq]] en l'any [[1938]], datat al voltant del [[250 aC]], que s'assembla a una cela electroquímica. No s'han trobat documents que en demostren la utilisació, encara que hi ha atres descripcions anacròniques de dispositius elèctrics en murs egipcis i escrits antics.

Estes especulacions i registres fragmentaris són el tractament quasi exclusiu (en la notable excepció de l'us del magnetisme per a la [[brúixola]]) que hi ha des de l'[[Història Antiga|antiguetat]] fins a la [[Revolució científica]] del [[segle XVII]]; tot i que encara llavors, passa a ser no més que un espectàcul per a exhibir en els salons. Les primeres aportacions que poden entendre's com a aproximacions successives al fenomen elèctric foren realisades per investigadors sistemàtics com [[William Gilbert]], [[Otto von Guericke]], [[Du Fay]], [[Pieter van Musschenbroek]] ([[Ampolla de Leiden]]) o [[William Watson]]. Les observacions someses al mètodo científic varen començar a donar els seus fruits en [[Luigi Galvani]], [[Alessandro Volta]], [[Charles-Augustin de Coulomb]] o [[Benjamin Franklin]], proseguides a començaments del [[segle XIX]] per [[André-Marie Ampère]], [[Michael Faraday]] o [[Georg Ohm]]. Els noms d'alguns d'estos pioners varen acabar donant nom a numeroses unitats utilisades hui dia en la mesura de les diferents magnituts del fenomen. La comprensió final de l'electricitat es va conseguir per mig de la seua unificació en el magnetisme en un únic [[Electromagnetisme|fenomen electromagnètic]] descrit per les [[equacions de Maxwell]] ([[1861]]-[[1865]]).

Estes especulacions i registres fragmentaris són el tractament quasi exclusiu (en la notable excepció de l'us del magnetisme per a la [[brúixola]]) que hi ha des de l'[[Història Antiga|antiguetat]] fins a la [[Revolució científica]] del [[segle XVII]]; tot i que encara llavors, passa a ser no més que un espectàcul per a exhibir en els salons. Les primeres aportacions que poden entendre's com a aproximacions successives al fenomen elèctric foren realisades per investigadors sistemàtics com [[William Gilbert]], [[Otto von Guericke]], [[Du Fay]], [[Pieter van Musschenbroek]] ([[Ampolla de Leiden]]) o [[William Watson]]. Les observacions someses al método científic varen començar a donar els seus fruits en [[Luigi Galvani]], [[Alessandro Volta]], [[Charles-Augustin de Coulomb]] o [[Benjamin Franklin]], proseguides a començaments del [[segle XIX]] per [[André-Marie Ampère]], [[Michael Faraday]] o [[Georg Ohm]]. Els noms d'alguns d'estos pioners varen acabar donant nom a numeroses unitats utilisades hui dia en la mesura de les diferents magnituts del fenomen. La comprensió final de l'electricitat es va conseguir per mig de la seua unificació en el magnetisme en un únic [[Electromagnetisme|fenomen electromagnètic]] descrit per les [[equacions de Maxwell]] ([[1861]]-[[1865]]).

El [[telégraf elèctric]] ([[Samuel Morse]], [[1833]], precedit per [[Carl Friedrich Gauss|Gauss]] i [[Wilhelm Weber|Weber]], [[1822]]) pot considerar-se com la primera gran aplicació en el camp de les [[telecomunicacions]], pero no serà en la primera revolució industrial, sinó a partir de l'últim quart del [[segle XIX]] quan les aplicacions econòmiques de l'electricitat la convertiran en una de les forces motrius de la segona revolució industrial. Més que l'época de grans teòrics com [[Lord Kelvin]], fou el moment dels enginyers, com [[Zénobe Gramme]], [[Nikola Tesla]], [[Frank Sprague]], [[George Westinghouse]], [[Ernst Werner von Siemens]], [[Alexander Graham Bell]] i sobretot [[Thomas Alva Edison]] i la seua revolucionària manera d'entendre la relació entre la [[investigació]] científico-tècnica i el [[Economia de mercat|mercat capitalista]]. Els successius canvis de [[paradigma]] de la primera mitat del [[segle XX]] ([[relativisme|relativista]] i [[mecànica quàntica|quàntic]]) estudiaran la funció de l'electricitat en una nova dimensió: l'[[àtom|atòmica]] i la [[Partícula subatòmica|subatòmica]].

El [[telégraf elèctric]] ([[Samuel Morse]], [[1833]], precedit per [[Carl Friedrich Gauss|Gauss]] i [[Wilhelm Weber|Weber]], [[1822]]) pot considerar-se com la primera gran aplicació en el camp de les [[telecomunicacions]], pero no serà en la primera revolució industrial, sinó a partir de l'últim quart del [[segle XIX]] quan les aplicacions econòmiques de l'electricitat la convertiran en una de les forces motrius de la segona revolució industrial. Més que l'época de grans teòrics com [[Lord Kelvin]], fou el moment dels enginyers, com [[Zénobe Gramme]], [[Nikola Tesla]], [[Frank Sprague]], [[George Westinghouse]], [[Ernst Werner von Siemens]], [[Alexander Graham Bell]] i sobretot [[Thomas Alva Edison]] i la seua revolucionària manera d'entendre la relació entre la [[investigació]] científico-tècnica i el [[Economia de mercat|mercat capitalista]]. Els successius canvis de [[paradigma]] de la primera mitat del [[segle XX]] ([[relativisme|relativista]] i [[mecànica quàntica|quàntic]]) estudiaran la funció de l'electricitat en una nova dimensió: l'[[àtom|atòmica]] i la [[Partícula subatòmica|subatòmica]].

El físic i electrotècnic servi [[Michael Pupin|Michael Idvorski Pupin]] ([[1854]]-[[1935]]) desenrollà en l'any [[1896]] un procediment per obtindre la fotografia ràpida d'una image obtinguda per mig de [[rajos X]], que tan sols requeria una exposició d'una fracció de segon en lloc d'una hora o més que s'amprava anteriorment.  

El físic i electrotècnic servi [[Michael Pupin|Michael Idvorski Pupin]] ([[1854]]-[[1935]]) desenrollà en l'any [[1896]] un procediment per obtindre la fotografia ràpida d'una image obtinguda per mig de [[rajos X]], que tan sols requeria una exposició d'una fracció de segon en lloc d'una hora o més que s'amprava anteriorment.  

Entre els seus numerosos invents destaca la [[pantalla fluorescent]] que facilitava l'exploració i registre de les imàgens radiològiques obtingudes en els rajos X. També desenrollà en [[1894]] un sistema per aumentar en gran mesura l'abast de les comunicacions [[teléfon|telefòniques]] a través de llínies de fil de [[coure]], per mig de l'inserció a intervals regulars a lo llarc de la llínia de transmissió d'unes denominades [[inductor|bobines]] de càrrega. Estes bobines reben en honor seu el nom de [[bobina de Pupin]] i el mètodo també es denomina ''pupinisación''.<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/pupin.htm Biografia de Michael Idvorski Pupin] Biografíasyvidas.com [21-05-2008]</ref>

Entre els seus numerosos invents destaca la [[pantalla fluorescent]] que facilitava l'exploració i registre de les imàgens radiològiques obtingudes en els rajos X. També desenrollà en [[1894]] un sistema per aumentar en gran mesura l'abast de les comunicacions [[teléfon|telefòniques]] a través de llínies de fil de [[coure]], per mig de l'inserció a intervals regulars a lo llarc de la llínia de transmissió d'unes denominades [[inductor|bobines]] de càrrega. Estes bobines reben en honor seu el nom de [[bobina de Pupin]] i el método també es denomina ''pupinisación''.<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/pupin.htm Biografia de Michael Idvorski Pupin] Biografíasyvidas.com [21-05-2008]</ref>

=== Joseph John Thomson: els rajos catòdics ([[1897]]) ===

=== Joseph John Thomson: els rajos catòdics ([[1897]]) ===

L'ingenier elèctric i inventor estadounidenc [[Peter Cooper Hewitt]] ([[1861]]-[[1921]]) es feu célebre per l'introducció de la [[llàntia de vapor de mercuri]], un dels més importants avanços en [[allumenació física|allumenació elèctrica]]. En la década de [[1890]] treballà sobre les experimentacions realisades pels alemanys [[Julius Plücker]] i [[Heinrich Geissler]] sobre el fenomen [[fluorescent]], és dir, les radiacions visibles produïdes per una corrent elèctrica que passa a través d'un tubo de vidre ple de gas.  

L'ingenier elèctric i inventor estadounidenc [[Peter Cooper Hewitt]] ([[1861]]-[[1921]]) es feu célebre per l'introducció de la [[llàntia de vapor de mercuri]], un dels més importants avanços en [[allumenació física|allumenació elèctrica]]. En la década de [[1890]] treballà sobre les experimentacions realisades pels alemanys [[Julius Plücker]] i [[Heinrich Geissler]] sobre el fenomen [[fluorescent]], és dir, les radiacions visibles produïdes per una corrent elèctrica que passa a través d'un tubo de vidre ple de gas.  

Els esforços de Hewitt s'encaminaren cap a trobar el gas que resultara més apropiat per la producció de llum, i el trobà en el [[mercuri (element)|mercuri]]. La llum obtinguda, per este mètodo, no era apta per a us domèstic, pero trobà aplicació en atres camps de la indústria, com en medicina, en l'esterilisació d'[[aigua]] potable i en el revelat de películes. En l'any [[1901]] inventà el primer model de llàntia de mercuri (encaraque no en registrà la patent fins a l'any [[1912]]). En l'any [[1903]] fabricà un model millorat que emetia una llum de millor qualitat i que trobà major utilitat al mercat.  

Els esforços de Hewitt s'encaminaren cap a trobar el gas que resultara més apropiat per la producció de llum, i el trobà en el [[mercuri (element)|mercuri]]. La llum obtinguda, per este método, no era apta per a us domèstic, pero trobà aplicació en atres camps de la indústria, com en medicina, en l'esterilisació d'[[aigua]] potable i en el revelat de películes. En l'any [[1901]] inventà el primer model de llàntia de mercuri (encaraque no en registrà la patent fins a l'any [[1912]]). En l'any [[1903]] fabricà un model millorat que emetia una llum de millor qualitat i que trobà major utilitat al mercat.  

El desenroll de les [[llàntia incandescent|llànties incandescent]] de filament de [[tungsté]], a partir de la década de [[1910]], supongué una dura competència per la llàntia de Hewitt, a pesar de ser huit vegades menys eficient que esta, tenien una [[lluminositat]] molt més atractiva.<ref>[http://www.ringwoodmanor.com/peo/ch/pch/pch.htm Biografia de Peter Cooper Hewitt] (en anglès) ringwoodmanor.com [20-05-2008]</ref>

El desenroll de les [[llàntia incandescent|llànties incandescent]] de filament de [[tungsté]], a partir de la década de [[1910]], supongué una dura competència per la llàntia de Hewitt, a pesar de ser huit vegades menys eficient que esta, tenien una [[lluminositat]] molt més atractiva.<ref>[http://www.ringwoodmanor.com/peo/ch/pch/pch.htm Biografia de Peter Cooper Hewitt] (en anglès) ringwoodmanor.com [20-05-2008]</ref>

En l'any [[1960]] el físic nort-americà [[Charles Townes]] ([[1915]] -) realisà en l'[[Universitat Colúmbia]] el descobriment que li proporcionaria el seu salt a la fama científica: fon descrit com ''Microwave Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' ([[màser]]). Tanmateix fon el físic nort-americà [[Gordon Gould]] ([[1920]]-[[2005]]) qui patentà els primers làsers per a usos industrials i militars, a pesar de que hi hagué molts llitigis perqué diversos científics estaven estudiant la possibilitat de tecnologies similars a partir de les teories desenrollades per [[Albert Einstein|Einstein]] sobre l'[[làser|emissió estimulada de radiació]]. Fon aixina perqué Gould fon el científic que primer el fabricà i li posà el nom: ''Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' (amplificació de llum per emissió estimulada de radiació, [[Làser|LASER]])<ref>Alboites, Vicente[http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/105/htm/sec_5.htm. Artícul tècnic sobre el LASER] omega.ilce.edu.mex [30-05-2008]</ref> Tanmateix, fon Charles Townes a qui li fon concedit el [[premi Nobel de Física]] en [[1964]].

En l'any [[1960]] el físic nort-americà [[Charles Townes]] ([[1915]] -) realisà en l'[[Universitat Colúmbia]] el descobriment que li proporcionaria el seu salt a la fama científica: fon descrit com ''Microwave Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' ([[màser]]). Tanmateix fon el físic nort-americà [[Gordon Gould]] ([[1920]]-[[2005]]) qui patentà els primers làsers per a usos industrials i militars, a pesar de que hi hagué molts llitigis perqué diversos científics estaven estudiant la possibilitat de tecnologies similars a partir de les teories desenrollades per [[Albert Einstein|Einstein]] sobre l'[[làser|emissió estimulada de radiació]]. Fon aixina perqué Gould fon el científic que primer el fabricà i li posà el nom: ''Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' (amplificació de llum per emissió estimulada de radiació, [[Làser|LASER]])<ref>Alboites, Vicente[http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/105/htm/sec_5.htm. Artícul tècnic sobre el LASER] omega.ilce.edu.mex [30-05-2008]</ref> Tanmateix, fon Charles Townes a qui li fon concedit el [[premi Nobel de Física]] en [[1964]].

Un làser és un dispositiu que utilisa un efecte de la [[mecànica quàntica]], l'emissió induïda o estimulada, per generar un feix de [[llum coherent]] d'un mig adequat i en la mesura, la forma i la purea controlats. La mesura dels làsers varia àmpliament, des de [[diodo]]s làser microscòpics en numeroses aplicacions, al làser de cristals dopats en [[neodimi]] en una mesura similar al d'un camp de fútbol, utilisat per la [[confinament inercial|fusió de confinament inercial]], la investigació sobre [[arma nuclear|armament nuclear]] o atre experiments físics en els que es presenten altes densitats d'energia. Des de la seua invenció en l'any [[1960]] s'han tornat omnipresents i es poden trobar en milers de variades aplicacions en qualsevol sector de la societat actual, incloent-hi camps tan dispars com l'electrònica de consum i les tecnologies de la informació (sistemes de llectura digital dels [[disc dur|discs durs]], els [[CD (disc)|CD]] i els [[DVD]] i del [[còdic de barres]]), fins a anàlisis científiques i mètodos de diagnòstic en medicina, aixina com la mecanisació, soldadura o sistemes de tall en sectors industrials i militars.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1964/townes-bio.html Biografia de Charles Hard Townes] anglès nobelprize.org[22-05-2008]</ref>

Un làser és un dispositiu que utilisa un efecte de la [[mecànica quàntica]], l'emissió induïda o estimulada, per generar un feix de [[llum coherent]] d'un mig adequat i en la mesura, la forma i la purea controlats. La mesura dels làsers varia àmpliament, des de [[diodo]]s làser microscòpics en numeroses aplicacions, al làser de cristals dopats en [[neodimi]] en una mesura similar al d'un camp de fútbol, utilisat per la [[confinament inercial|fusió de confinament inercial]], la investigació sobre [[arma nuclear|armament nuclear]] o atre experiments físics en els que es presenten altes densitats d'energia. Des de la seua invenció en l'any [[1960]] s'han tornat omnipresents i es poden trobar en milers de variades aplicacions en qualsevol sector de la societat actual, incloent-hi camps tan dispars com l'electrònica de consum i les tecnologies de la informació (sistemes de llectura digital dels [[disc dur|discs durs]], els [[CD (disc)|CD]] i els [[DVD]] i del [[còdic de barres]]), fins a anàlisis científiques i métodos de diagnòstic en medicina, aixina com la mecanisació, soldadura o sistemes de tall en sectors industrials i militars.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1964/townes-bio.html Biografia de Charles Hard Townes] anglès nobelprize.org[22-05-2008]</ref>

=== Electrificació dels ferrocarrils ===

=== Electrificació dels ferrocarrils ===

Un satèlit actua bàsicament com un repetidor situat en l'espai: rep les senyals enviades des de l'estació terrestre i les remet a un atre satèlit o de tornada als receptors terrestres. Els satèlits són posats en òrbita per mig de coets espacials que els situen circumdant la [[Terra]] a distàncies relativament propenques fora de l'atmòsfera. Les antenes utilisades preferentment en les comunicacions via satèlit són les [[antena parabòlica|antenes parabòliques]], cada vegada més freqüents en les terraces i teulades de les ciutats. Tenen forma de paràbola i la particularitat que les senyals que incidixen sobre la seua superfície es reflectixen i incidixen sobre el foco de la paràbola, a on es troba l'element receptor.

Un satèlit actua bàsicament com un repetidor situat en l'espai: rep les senyals enviades des de l'estació terrestre i les remet a un atre satèlit o de tornada als receptors terrestres. Els satèlits són posats en òrbita per mig de coets espacials que els situen circumdant la [[Terra]] a distàncies relativament propenques fora de l'atmòsfera. Les antenes utilisades preferentment en les comunicacions via satèlit són les [[antena parabòlica|antenes parabòliques]], cada vegada més freqüents en les terraces i teulades de les ciutats. Tenen forma de paràbola i la particularitat que les senyals que incidixen sobre la seua superfície es reflectixen i incidixen sobre el foco de la paràbola, a on es troba l'element receptor.

En la posada en marcha dels satèlits de comunicacions ha segut possible dispondre de molts canals de [[televisió]], l'impressionant desenrollament de la [[teléfon mòvil|telefonia mòvil]] i d'[[Internet]]. '''Internet''' és un mètodo d'interconexió descentralisada de [[xarxa d'ordenadors|xàrcies d'ordenadors]] implementat en un conjunt de [[protocol de xarxa|protocols]] denominat [[TCP/IP]] i garantix que xàrcies físiques [[heterogeneïtat|heterogénees]] funcionen com una xarxa llògica única, d'abast mundial. Els seus orígens es remonten al [[1969]], quan s'establí la primera conexió d'ordenadors, coneguda com a [[ARPANET]], entre tres universitats en [[Califòrnia]] i una en [[Utah]] ([[Estats Units]]).

En la posada en marcha dels satèlits de comunicacions ha segut possible dispondre de molts canals de [[televisió]], l'impressionant desenrollament de la [[teléfon mòvil|telefonia mòvil]] i d'[[Internet]]. '''Internet''' és un método d'interconexió descentralisada de [[xarxa d'ordenadors|xàrcies d'ordenadors]] implementat en un conjunt de [[protocol de xarxa|protocols]] denominat [[TCP/IP]] i garantix que xàrcies físiques [[heterogeneïtat|heterogénees]] funcionen com una xarxa llògica única, d'abast mundial. Els seus orígens es remonten al [[1969]], quan s'establí la primera conexió d'ordenadors, coneguda com a [[ARPANET]], entre tres universitats en [[Califòrnia]] i una en [[Utah]] ([[Estats Units]]).

El [[segle XXI]] està vivint els començaments de la interconexió total a la que convergixen les telecomunicacions, a través de tota mena de dispositius cada vegada més ràpits, més compactes, més poderosos i multifuncionals. Ya no és necessari establir enllaços físics entre dos punts per transmetre la informació d'un punt a un atre. A causa de la gran [[velocitat de la llum|velocitat de propagació]] de les ones electromagnètiques, els mensages enviats des de qualsevol punt de la superfície terrestre o de la seua atmòsfera es reben simultàneament a qualsevol atre.

El [[segle XXI]] està vivint els començaments de la interconexió total a la que convergixen les telecomunicacions, a través de tota mena de dispositius cada vegada més ràpits, més compactes, més poderosos i multifuncionals. Ya no és necessari establir enllaços físics entre dos punts per transmetre la informació d'un punt a un atre. A causa de la gran [[velocitat de la llum|velocitat de propagació]] de les ones electromagnètiques, els mensages enviats des de qualsevol punt de la superfície terrestre o de la seua atmòsfera es reben simultàneament a qualsevol atre.