1436 bytes afegits
, 09:59 6 oct 2014
L{{'}}'''àlgebra de Boole''' és una branca de les matemàtiques en propietats i regles similars, tot i que diferents, a les de l'[[àlgebra]] ordinària.
Fon creada per [[George Boole]] durant el primer quart del [[segle XIX]]. Pretenia explicar les lleis fonamentals d'aquelles operacions de la ment humana per les quals es regixen els raonaments. Posteriorment, esta àlgebra fon utilisada per al disseny de [[circuit digital|circuits digitals]].
L'aïna bàsica per a l'anàlisis i el disseny de circuits digitals és l'àlgebra booleana.
Esta àlgebra és un conjunt de regles matemàtiques (similars en alguns aspectes a l'àlgebra
convencional), pero que tenen l'aventage de pertànyer al comportament de circuits basats en
dispositius de commutació (interruptors, relés, transistors, etc.).
L'àlgebra de Boole té una característica especial: les seues variables només poden adoptar dos valors, tradicionalment denominats ''cert'' i ''fals'' (normalment representats com a 1 i 0, respectivament). Així puix, l'àlgebra de Boole maneja valors llògics binaris.
D'atra banda, una '''àlgebra de Boole''' és un conjunt ''B'' d'elements sobre els quals s'han definit dos operacions <math>+</math> ('suma', 'o', 'unió', 'disjunció') i <math>\cdot</math> ('producte', 'i', 'intersecció', 'conjunció') de manera que complixen els 5 postulats de Huntington.
[[Categoria:Llògica]]
[[Categoria:Estructures algebraiques]]